Nou tram del llarg camí per batejar la Biblioteca de la Bisbal

S'anuncien els 8 noms que seran objecte de votació popular a fi de determinar quin d'ells donarà nom a l'equipament

Temps de lectura: < 1 minut
- Publicitat -spot_img
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Nou tram del llarg camí per batejar la Biblioteca de la Bisbal
Loading
/

Moment en el que Carles Puig, regidor de cultura de l’ajuntament donava a conèixer públicament els vuit noms que  opten a donar nom a la Biblioteca de la Bisbal.

 

Maria Antònia Vilahur, Victòria Vigo, Aurora Bertrana, Lluïsa Duran, Maria Antònia Salvà, Adela Trayter, Maria Mercè Marçal o Maria Gispert són efectivament els noms aprovats per la Comissió bisbalenca pel nomenclàtor, una comissió que, formada per ciutadans diversos i representants dels grups polítics, vetlla per la paritat a través del projecte ‘Noms de Dones als carrers de la Bisbal’, impulsat pel Grup de Dones de la Bisbal.

L’Ajuntament va iniciar a finals d’agost un nou procés participatiu per decidir el nom de la biblioteca municipal. Durant el mes de setembre, bisbalenques i bisbalencs podien presentar propostes de noms que havien de reunir els requisits de ser dona, del món de la cultura i que fes més de 5 anys de la seva defunció.

Un cop coneguts els noms que opten a donar nom a la biblioteca, el següent pas serà la publicació d’un document amb la descripció detallada de cadascuna de les propostes que s’enviarà a totes les llars bisbalenques. La segona fase del procés s’iniciarà el 22 d’octubre mitjançant una consulta popular oberta a tota els empadronats al municipi que es farà on line, i acabarà el 4 de novembre. També es podrà votar presencialment els dies 26 d’octubre i 2 de novembre, al consistori).

Carles Puig, regidor de cultura de l’ajuntament

 

- Publicitat -
- Publicitat -

Quins tràmits han d’assumir avui els pagesos i com ha canviat la gestió del camp català

Iniciem una sèrie de reportatges per explicar què implica ser pagès avui. Aquesta primera peça analitza com ha canviat la gestió del camp català durant les darreres dècades, amb més normativa, registres i tràmits administratius. També explora la relació entre la pèrdua de pagesia, l'expansió dels boscos i el debat sobre la prevenció dels grans incendis forestals.

Altres notícies