En una entrevista al programa De cap a cap, Òscar Andreu ha presentat Manual de defensa del català, un llibre on trasllada al paper el seu monòleg sobre sociolingüística. Amb el seu estil habitual, directe, irònic i sense concessions, el comunicador reflexiona sobre la situació actual del català i defensa una idea central: cal parlar-lo sempre, a tot arreu i amb tothom.
Andreu considera que el català no és una llengua minoritària, sinó una llengua minoritzada. Per això, remarca que els catalanoparlants han de prendre consciència del valor de la llengua i del paper que tenen en la seva supervivència.
El comunicador assegura que durant molts anys també va canviar de llengua de manera automàtica, però que ha deixat de fer-ho. Segons explica, sovint la incomoditat inicial es resol i la comunicació és possible.
“Si jo amago la meva llengua, que és la llengua pròpia del país, a l’altra banda quin esforç faran per aprendre aquesta llengua?”, es pregunta. Per Andreu, parlar català no és només una qüestió lingüística, sinó també cultural i política.
Andreu diferencia entre ser bilingüe i haver estat bilingüitzat. Segons afirma, el problema apareix quan una llengua s’imposa com a necessària i l’altra queda relegada a l’àmbit privat o simbòlic.
“No hauríem de confondre una persona bilingüe amb una persona bilingüitzada”, defensa. En aquest sentit, critica la idea que els catalanoparlants hagin de canviar sistemàticament de llengua perquè altres persones continuïn sent monolingües.
El llibre també qüestiona els discursos que parlen de seducció o amabilitat com a estratègia principal per garantir el futur del català. Andreu és clar: una llengua sedueix quan és necessària per viure. Per això, considera que cal desplegar tots els recursos disponibles perquè el català tingui presència real en els espais socials, institucionals, mediàtics i quotidians.
Andreu també recorda que molts catalans tenen orígens familiars fora del país, com és el seu cas, amb tres dels quatre avis andalusos. Per ell, això no és una excepció, sinó una realitat majoritària del país. Manual de defensa del català és, doncs, una crida a la responsabilitat col·lectiva. “El que tenim entre mans és una cosa tan valuosa com el català”, afirma.
