Un dels grups que ha estrenat treball a la Fira d’Indians de Begur han estat Las Migas amb el nou disc que van presentar aquest passat mes d’abril, ‘Rumberas’. Per parlar-nos-en una mica més i valorar el seu pas per la Fira d’Indians de Begur ens han visitat les mateixes artistes.
L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, preveu molt bones xifres per la Fira d’Indians d’enguany. De moment, espera que la tarda i la nit de dissabte siguin molt potents i que la programació de diumenge acabo de posar el colofó a la fira. L’alcaldessa espera que passin més de 40.000 persones a la 19a Fira en una població que compta amb uns 4.200 habitants.
Fa uns anys des de la Fira es va fer l’aposta de treure les activitats més sorolloses o més massives del centre del poble. L’alcaldessa apunta que “ha estat un encert”. La part lúdica i de festa es troba a la zona de l’Arbreda, alliberant així el centre del municipi. Una de les correccions que van dur a terme durant aquest canvi va ser incorporar música en espais com la plaça Pella i Forgas i la plaça Esteva i Cruanyes.
Un altre canvi que s’ha produït enguany ha estat l’arribada de l’Indià a Sa Tuna, per un accident que es va produir el passat mes de maig. Però Maite Selva admet també que aquesta és una cala que li agrada molt per les seves característiques. “El que potser farem és fer aquesta arribada un any a la cala de Sa Tuna i l’altre a Sa Riera”, apunta l’alcaldessa. L’alcaldessa també ha destacat la bona feina que fan els equips de seguretat i les persones i entitats que participen en la Fira d’Indians.
Maite Selva ha fet una bona valoració de la temporada estival tot i que reconeix que el mes de juliol ha estat més flux que d’altres anys. En canvi, el mes d’agost ha estat un mes amb molta gent. “Jo crec que en general, des que va començar la Setmana Santa hi ha hagut molta gent a Begur”, apunta l’alcaldessa.
Després de la Fira d’Indians de Begur arriba el Festival de Cinema del municipi. Enguany el Festival de Cinema de Begur creix en nombre de dies i, a més, l’activitat cultural no s’atura al municipi amb activitats com la Festa Major Petita o la Fira de la Castanyera.
Estiu mogut a les principals platges de les comarques gironines. Entre Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Begur i Palamós al Baix Empordà, a més de Lloret de Mar i Blanes a la Selva i Roses i Empuriabrava a l’Alt Empordà s’han fet més d’11.500 assistències entre juny, juliol i agost. Una xifra encara més alta si es té en compte tot el litoral de la demarcació. El que és comú a totes les platges és que s’ha hagut d’actuar principalment per picades de meduses. I és que aquest tipus d’incidència ha estat, de llarg, la més habitual. De fet, prop de la meitat de les vegades que s’ha activat el servei de socorrisme ho ha fet per aquest motiu, seguit de lesions, picades d’altres animals o serveis a la zona de persones amb mobilitat reduïda.
Una dona de 88 anys ha estat la darrera víctima mortal a les platges gironines aquest estiu. En total hi ha hagut nou persones a la demarcació que, malauradament, han perdut la vida quan estaven a l’aigua. En aquest darrer cas, el succés es va produir a la platja d’en Goixa a Colera (Alt Empordà) on no hi havia servei de socorrisme. I és que la quantitat de persones que han mort hauria pogut ser més alt, si no arriba a ser per l’actuació dels professionals que vigilen el litoral de la demarcació. “Un servei imprescindible pels municipis”, tal i com assenyala el cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puy.
I és que a les principals platges de les comarques gironines els socorristes han fet més d’11.500 actuacions. La gran majoria han estat per picades de meduses. L’increment de la presència d’aquests animals ha fet que sigui, de llarg, el servei més habitual per part dels socorristes.
“És l’atenció més comuna que hem de fer. Quan ens hi trobem el que fem és aplicar una solució de bicarbonat amb aigua de mar i, sobretot, calmem a la persona perquè moltes s’espanten quan els hi passa”, explica l’Alba González, socorrista a la platja de Blanes.
De fet, a Blanes, el 60% de les atencions han estat per aquest motiu. Una tendència habitual a tot arreu. A la veïna Lloret de Mar, per exemple, el 57% de les intervencions dels socorristes tenien a veure amb picades de medusa. A Palamós també suposen més de la meitat i a d’altres localitats com Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses o Empuriabrava superen el 40%.
A Blanes, on el servei de socorrisme és municipal, es complementa amb la contractació d’agents cívics que recorren el passeig i punts de la platja que no estan vigilats per detectar si hi ha alguna emergència. Si es dona el cas, avisen al socorrista i donen el suport necessari.
El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Puy, explica que aquest sistema “està funcionant molt bé” i permet, de retruc, que baixin algunes conductes que podrien resultar més arriscades. D’aquesta manera, explica Puy, es troben que cada any baixen les atencions que han de fer.
“El que volem és que el nombre d’assistències sigui menor i aquest sistema proactiu ens permet anar baixant aquest nombre d’intervencions. Si arribem a zero seria meravellós però el servei seguiria funcionant”, remarca.
El litoral de Platja d’Aro ha estat on més intervencions s’han produït de les grans platges gironines. En concret, de juny a finals d’agost s’han fet 4.208 actuacions. Molt lluny se situa Empuriabrava i Castelló d’Empúries on s’ha arribat a les 1.536 en els tres mesos, gairebé les mateixes que Blanes (1.519).
A Lloret de Mar se n’han registrat 1.416, a Palamós 1.113, mentre que a Roses també superaven el miler d’intervencions de socorristes. A Sant Feliu de Guíxols n’hi va haver 753. El que tenen en comú totes és que el principal servei ha estat per picades de medusa, per davant de lesions o serveis a la zona dedicada a persones amb mobilitat reduïda.
La Plaça de la Pau de Sant Antoni ha estat l’escenari de la presentació oficial de l’equip Spar Girona. Aquest divendres, aficionats i autoritats locals s’han reunit per donar el tret de sortida a una temporada que promet ser emocionant. L’acte ha comptat amb la presència de les jugadores, el cos tècnic i la directiva de l’equip, així com representants de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni.
Durant la presentació, s’ha anunciat un partit amistós contra el BLMA francès, que es jugarà el dissabte 7 de setembre a les 19.00 h al Pavelló d’Esports de Calonge. Aquest enfrontament serà el primer de la pretemporada oficial de l’Uni Girona CB.
El president de l’Spar Girona, Cayetano Pérez, ha subratllat el significat especial de celebrar l’acte a Sant Antoni, agraint el suport del municipi a l’esport femení. També ha destacat la voluntat de l’equip de seguir competint al màxim nivell a Europa, convidant l’afició a sumar-se al projecte.
L’alcalde de Calonge i Sant Antoni, Jordi Soler, ha expressat l’orgull d’acollir l’esdeveniment, desitjant èxits a l’Spar Girona aquesta temporada. L’acte ha comptat amb un ambient festiu i la interacció entre les jugadores i els aficionats, que han mostrat el seu suport incondicional a l’equip.
El segle XIX va ser una època de grans canvis i aventures per a moltes famílies de la costa catalana, especialment a Begur i l’Empordà. La fil·loxera, una plaga devastadora que va arrasar les vinyes de la regió, va empènyer molts joves a buscar una nova vida més enllà de l’Atlàntic, a les Amèriques. Aquest viatge, ple d’incerteses i perills, va donar lloc a la figura dels indians, homes que, després d’emigrar, van retornar a casa amb fortunes, però també amb històries de batalles i llegendes.
L’emigració: Un viatge ple de riscos i esperances
El context que va impulsar aquesta emigració massiva es pot entendre millor si es considera la situació de la població empordanesa a principis del segle XIX. La plaga de la fil·loxera havia destruït gran part de les vinyes, una de les principals fonts d’ingressos de la regió. A més, la caiguda dels preus del coral, un altre recurs important, va deixar moltes famílies en la ruïna.
En aquest context de desesperació, molts joves van veure en les Amèriques una oportunitat per començar de nou i fer fortuna. Cuba, en particular, es va convertir en una destinació popular. L’illa, que en aquell moment era una de les regions més riques del món gràcies a la producció de sucre, oferia la promesa d’una vida millor. Però aquest viatge no estava exempt de perills. La travessia de l’Atlàntic en vaixells sovint precaris, les malalties, els atacs pirates i les condicions de treball extremes eren alguns dels riscos que aquests joves havien d’afrontar.
L’arribada a les Amèriques: Triomfs i fracassos
No tots els que van fer les Amèriques van aconseguir la fortuna desitjada. Molts van haver de treballar en condicions dures i, en alguns casos, es van trobar en situacions d’esclavatge o treball forçat. Però per aquells que van tenir èxit, el retorn a casa va ser triomfal. Aquestes figures van esdevenir conegudes com a indians, i van deixar una empremta profunda a la seva terra natal.
Els indians que van retornar a Begur i l’Empordà van fer-ho carregats de riqueses i noves idees. Van invertir en la indústria local, especialment en el sector del suro, i van construir cases que encara avui són símbol de la seva prosperitat. Aquestes cases, conegudes com a cases indianes, es caracteritzen per les seves elegants galeries porticades, frescos amb elements florals, amplis balcons i artesonats en fusta, un recordatori constant de la vida luxosa que aquests homes havien conegut a Cuba.
Llegendes i batalles: La cara oculta de l’èxit
Però la història dels indians no és només una història de triomf. Molts d’aquests homes es van veure implicats en les turbulències polítiques i socials de les colònies. Algunes llegendes locals parlen de batalles navals en què van participar aquests indians, defensant les seves possessions a ultramar o combatent els pirates que assotaven les rutes comercials.
A més, no es pot obviar l’ombra de l’esclavisme que acompanya moltes d’aquestes històries. En el procés d’acumulació de riquesa, alguns indians van participar en el comerç d’esclaus, un fet que ha portat a un debat modern sobre la necessitat de contextualitzar i, en alguns casos, revisar aquest llegat. Tot i que molts indians no van estar directament involucrats en aquest tràfic, la seva implicació en l’economia colonial, basada en gran part en l’esclavitud, és un aspecte que no es pot ignorar.
L’herència dels Indians: Arquitectura, cultura i polèmica
El retorn dels indians a Begur i altres pobles de l’Empordà va canviar per sempre la fisonomia i la cultura d’aquestes localitats. Les cases que van construir no només eren mostres de la seva riquesa, sinó també un pont entre dues cultures: la catalana i la cubana. Aquestes residències, amb els seus jardins exòtics i palmeres, esdevenen petits oasis tropicals enmig del paisatge empordanès.
A més de la seva contribució arquitectònica, els indians també van introduir noves costums i productes. La influència cubana es pot veure en la gastronomia, amb l’arribada de nous ingredients i receptes, així com en la música i les festes locals. La popularitat de les havaneres, per exemple, és un llegat directe d’aquesta època.
Tanmateix, aquest llegat no està exempt de controvèrsia. En els darrers anys, hi ha hagut un moviment per revisar la memòria dels indians, especialment pel que fa a la seva implicació en l’esclavisme. Algunes veus han demanat que es deixi de celebrar la Fira d’Indians de Begur, una festa que commemora aquesta història, argumentant que no es pot celebrar una herència tacada per la sang dels esclaus.
Begur, el cor dels Indians
Begur és, sens dubte, un dels municipis on la petjada dels indians és més evident. La Fira d’Indians, que se celebra cada any, és una de les mostres més importants d’aquesta herència. Durant aquest esdeveniment, el poble es transforma i reviu l’època daurada dels indians, amb mercats, exposicions i representacions teatrals que recorden la vida dels que van fer fortuna a les Amèriques.
A més de la fira, Begur compta amb un centre d’interpretació dedicat als indians, que explica la seva història i analitza els diferents aspectes del seu llegat, tant els positius com els negatius. Aquest centre és un testimoni de la importància d’aquesta època en la història de la vila i un recordatori del complex llegat que van deixar els indians.
Des de l’inici del sistema de recollida porta a porta a Begur l’any 2017, els nivells de recollida selectiva han anat augmentant de manera progressiva. El 2023, el municipi va assolir un rècord històric amb un 74,62% de recollida selectiva, consolidant-se com un dels líders en recollida selectiva entre els municipis turístics costaners de Catalunya. Aquest resultat supera els objectius de recollida fixats per la Unió Europea per a l’any 2035.
L’Ajuntament de Begur, a través de la seva Àrea de Medi Ambient, ha agraït l’esforç dels veïns i veïnes en la separació de residus i ha destacat la feina del personal de recollida municipal. Jordi González, regidor de Medi Ambient, ha afirmat que aquests resultats són fruit de la col·laboració ciutadana, del teixit empresarial i del treball diari del servei municipal de recollida. “Gràcies a aquesta contribució col·lectiva, Begur s’ha convertit en un referent en matèria de recollida selectiva a Catalunya”, ha declarat. El web de l’Agència Catalana de Residus ofereix totes les dades oficials.
Des de la implementació del sistema porta a porta per a particulars l’any 2017 i l’habilitació d’àrees d’emergència amb accés restringit el 2020, la recollida selectiva al municipi ha experimentat un augment continu. El 2016, abans d’aquest canvi, la recollida selectiva se situava en un 34,12%. Amb la introducció del nou sistema, el 2017 ja va pujar fins al 53,25%, i el 2018 va arribar al 58,81%, gràcies a l’ampliació del servei i la millora de les àrees d’aportació.
