Palamós promou les activitats extraescolars amb l’eina “Quina Moguda!”

privat:-convocatoria-per-a-l’atorgament-d’ajuts-per-a-families-amb-vulnerabilitat-economica-per-a-la-realitzacio-d’activitats-extraescolars

L’Ajuntament de Palamós ha llançat l’eina “Quina Moguda!”, que recopila 140 activitats extraescolars per a infants i joves. Les propostes, organitzades per entitats sense ànim de lucre com AMPA, clubs esportius, associacions culturals i de lleure, inclouen futbol, bàsquet, gimnàstica, teatre, música i molt més. La iniciativa es difon coincidint amb l’inici del nou curs escolar i es pot consultar a l’apartat “Ciutat Educadora” del web municipal.

La informació disponible inclou el tipus d’activitat, dies i horaris, preus, entitat organitzadora i contacte. També es promourà a través de les xarxes socials de l’Ajuntament, com Instagram, Facebook, X (Twitter) i Telegram.

Les escoles del municipi ofereixen una àmplia gamma d’activitats, com futbol sala, voleibol, gimnàstica rítmica, robòtica i música, mentre que altres entitats, com l’Agrupament Escolta Palamosí o el Club Nàutic Costa Brava, promouen activitats com vela, natació i rem. A més, l’Ajuntament impulsa el programa “FitJove” per a joves no federats, amb quatre opcions: pàdel, vòlei, rocòdrom i natació.

El contraban i l’estraperlo al Baix Empordà. Els orígens

Contraban i l'Estraperlo al Baix Empordà
Contraban i l'Estraperlo al Baix Empordà

El Baix Empordà, un territori conegut per la seva bellesa natural, va viure un període molt diferent durant els anys de la postguerra espanyola. Entre 1939 i 1959, la misèria va arrossegar moltes famílies a buscar solucions al marge de la llei. Així va néixer un món clandestí de contraban i estraperlo, on el mar i la terra es convertiren en escenaris d’una lluita diària per la supervivència.

Una època de privacions i necessitats
La postguerra va ser un temps de privacions. Les cartilles de racionament, imposades pel règim franquista, limitaven l’accés als productes bàsics. El pa, l’oli i el sucre es repartien amb comptagotes. Les famílies, especialment les que vivien en zones rurals com el Baix Empordà, veien els seus estómacs buits i les seves esperances de prosperitat esvaïdes. En aquest context, el contraban i l’estraperlo no eren només opcions, eren necessitats.

Amb la frontera francesa tancada i l’economia empobrida, moltes persones van començar a moure mercaderies il·legalment per sobreviure. Aquestes activitats van prendre forma en dos fenòmens principals: el contraban, que implicava el tràfic de productes des de l’estranger, i l’estraperlo, que consistia en la venda de béns bàsics sense passar pel mercat oficial.

El batec del contraban: una vida al límit
El contraban va trobar en el Baix Empordà un escenari ideal. La seva costa accidentada, plena de cales amagades, era perfecta per a l’arribada de mercaderies clandestines. Els ports pesquers de Palamós i Sant Feliu de Guíxols es van convertir en punts estratègics on els contrabandistes descarregaven productes arribats des de Mallorca o fins i tot des de països més llunyans.

Però no era només el mar el que bullia d’activitat. També a l’interior, a les carreteres secundàries i els camins de muntanya, es movien les mercaderies amb rapidesa. Els contrabandistes coneixien cada racó, cada desviació del camí, i sabien com esquivar les patrulles de la Guàrdia Civil. El perill estava sempre present, però la necessitat era més forta que la por.

Productes de primera necessitat: molt més que mercaderia
El tabac, la penicil·lina i el cafè eren alguns dels productes estrella del contraban. El tabac, sobretot, es convertí en una moneda d’intercanvi essencial. Fumadors desesperats i botigues amb les lleixes buides eren els millors clients dels contrabandistes. La penicil·lina, per la seva banda, salvava vides en un moment en què la sanitat pública era gairebé inexistent. El cafè, aquell petit luxe que feia més suportables els matins freds de l’hivern, també era molt sol·licitat.

Però aquests productes no eren només béns per consumir; representaven la resistència davant un règim que ho controlava tot. Eren símbols de la lluita per una mica de normalitat en un món completament trastocat.

L’estraperlo: el mercat negre de la supervivència
Mentre el contraban es movia entre les ombres de la nit i els camins secrets, l’estraperlo tenia lloc més a prop de casa. Les mateixes botigues que rebien els productes de contraban eren sovint punts d’estraperlo. Així, les famílies podien aconseguir allò que les cartilles de racionament els negaven. El mercat negre va créixer fins a convertir-se en un sistema paral·lel que sustentava moltes llars.

Aquesta economia submergida no estava exempta de riscos. Les autoritats perseguien els estraperlistes amb rigor, imposant multes i fins i tot penes de presó. Però la gent no tenia altre remei. Les dones, en particular, van jugar un paper crucial en aquesta economia paral·lela, venent a les cases el poc que podien obtenir per alimentar les seves famílies.

Una resistència discreta, però poderosa
El contraban i l’estraperlo al Baix Empordà no van ser només activitats il·legals; van ser una forma de resistència. Resistència contra la misèria, contra les polítiques repressives del règim franquista, i contra la desesperació. Aquestes activitats van permetre a moltes famílies sobreviure en un dels períodes més foscos de la història recent d’Espanya.

Tot i els esforços de les autoritats per eradicar aquestes pràctiques, el contraban i l’estraperlo van persistir, deixant una empremta profunda en la història de la comarca. Els homes i dones que s’hi van dedicar no buscaven fer-se rics, sinó simplement poder portar menjar a taula. I en fer-ho, van desafiar un sistema que semblava fet per aixafar-los.

Xavier Guitart, nou delegat del Govern a les comarques gironines

El Consell Executiu ha aprovat aquest dimarts el nomenament dels nous delegats del Govern a les vegueries de Catalunya, entre ells Xavier Guitart Cano a Girona.

Xavier Guitart Cano, de 42 anys, és alcalde de Camprodon (Ripollès) des del 2019. També és membre del Consell Comarcal del Ripollès i forma part de l’executiva de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). Guitart, nascut a Camprodon, va estudiar un cicle formatiu en Grau Superior d’Electrònica i Mecànica a l’Institut Abat Oliba de Ripoll.

Agafa el relleu de Laia Cañigueral, d’ERC, que era delegada des del 2023.

El Consell Executiu del Govern també ha anomenat a Pilar Díaz per a Barcelona, Lucía López al Camp de Tarragona; Xavier Guitart a Girona; Lluís Valls al Penedès; Èlia Tortolero a la Catalunya central; Núria Gil a Ponent; Sílvia Romero a l’Alt Pirineu i Aran, i Joan Castor Gonell per a les Terres de l’Ebre.

La consellera Sílvia Paneque, ha destacat el seu arrelament i que “coneixen perfectament el territori català”.

Caganer.com crea figures dels regatistes dels 6 equips participants en la Copa Amèrica de vela de Barcelona

Caganer.com ha creat figures dels 6 equips de regatistes que competeixen a la Copa Amèrica de vela. La companyia torroellenca aprofita un dels esdeveniments esportius més mediàtics de l’àmbit mundial, que tindrà lloc a Barcelona del 22 d’agost al 27 d’octubre, per llançar al mercat una línia nova de caganers. Aquestes figures representen els esportistes de l’Emirates Team New Zealand, el guanyador vigent i conjunt defensor del títol, i de la resta d’equips participants: l’INEOS Britannia anglès, l’Alinghi Red Bull Racing suís, el Luna Rossa Prada Pirelli italià, el NYYC American Magic estatunidenc i l’Orient Express Racing Team francès.

La creació dels caganers regatistes amplia i actualitza el catàleg de l’empresa catalana, sobretot pel que fa a la seva faceta esportiva. Així, la nova col·lecció de caganers permet representar un major nombre d’esportistes i de disciplines. D’altra banda, aquestes creacions compleixen amb el propòsit de desestacionalitzar la figura del caganer, gairebé sempre reservada a les festes de Nadal. Caganer.com vol convertir la figureta de l’home defecant, un símbol de la catalanitat, en un souvenir o regal disponible en qualsevol època de l’any.

Els caganers regatistes incorporen una gran varietat de detalls, com ara els elements característics de la indumentària dels navegants participants en la Louis Vuitton 37a America’s Cup Barcelona. El casc i l’armilla estan personalitzats amb els colors i elements gràfics i publicitaris de cada equip. Les peces dels esportistes porten ulleres de tonalitats diferents, van equipades amb auriculars i micròfon, i algunes d’elles porten cenyit un rellotge al canell esquerre. Totes les versions estan disponibles a les botigues físiques i a la pàgina web www.caganer.com. A la ciutat de Barcelona, els establiments es troben al número 4 del carrer Banys Nous, al número 7 de la Plaça Santa Maria, al número 2 del carrer Portaferrissa, al número 8 de la Baixada de la Llibreteria i al costat del Palau de la Música, això és, al número 1 del carrer Sant Pere Més Alt. Les figuretes de caganers també es poden trobar a localitats com ara Madrid, Platja d’Aro, Bilbao i Torroella de Montgrí, seu del taller d’elaboració.

Sergi Alós, un dels membres de l’empresa familiar Caganer.com, explica que «una de les nostres grans passions és la nàutica i per a nosaltres, la Copa Amèrica és una prova espectacular. Aquest any tenim la sort de poder-la gaudir a Barcelona i és com si tinguéssim al costat de casa uns Jocs Olímpics. Hem volgut aprofitar aquesta oportunitat i hi estarem presents fent un homenatge als seus principals protagonistes i a tot el que representa aquest gran esdeveniment. Hem elaborat peces genèriques, sense centrar-nos en un personatge o rol en concret, i en totes elles hem cuidat fins al més mínim detall, recreant tot l’equipament que aquests esportistes solen portar durant la competició. Això fa que el procés de pintar cada figura, a mà i d’una a una, sigui molt delicat. Fins ara no teníem cap caganer relacionat amb la navegació i hi havia molta gent que ens en demanava».

El passat 22 d’agost, Barcelona encetar la Louis Vuitton 37a America’s Cup Barcelona, l’inici de la qual va estar presidit per una cerimònia d’inauguració i la regata preliminar. En el calendari es reflecteixen cadascun dels esdeveniments que conduiran cap al Match final, que s’iniciarà el 12 d’octubre. Les regates preliminars serviran d’escalfament per a la Copa Amèrica de vela, la sèrie de selecció del desafiament, per la seva banda, tindrà per objectiu decidir quin dels equips participants arribaran al final per enfrontar-se al defensor del trofeu. A més, per primera vegada en la història d’aquest concurs esportiu, les dones i els joves competiran proves paral·leles de primer nivell en la Puig Women’s i la UniCredit Youth America’s Cup, respectivament.

Un esdeveniment amb més de 170 anys costós i enriquidor

La Copa Amèrica de vela neix l’any 1851, és el trofeu internacional més antic i és considerat un dels desafiaments esportius més difícils del món. A l’alçada de la meitat del segle XIX, alhora que se celebrava la Gran Exposició Universal a la capital anglesa, Londres, es va programar la regata Queen’s Cup. Va ser el primer repte que va fer competir americans amb anglesos, els quals havien de fer la volta a l’illa de Wight. De fet, aquest és el punt de partida de la competició actual. La Copa Amèrica de vela té com a tradició i característica essencial el fet que l’equip que guanya conserva el trofeu fins que un altre el desafia, de manera que es veu obligat a defensar el guardó en una nova regata. El New York Yacht Club, al seu torn, és una de les entitats esportives més prestigioses del món, la qual té el rècord de permanència del premi, ja que el va ostentar durant 132 anys abans de perdre’l el 1983 en mans d’australians. Fins aleshores, els guanyadors han estat equips dels Estats Units, Suïssa i Nova Zelanda.

Després dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol, la Copa Amèrica de vela és l’esdeveniment esportiu que més diners costa a l’amfitrió. Es preveu que la competició d’enguany tindrà una audiència aproximada de 1.200 milions d’espectadors i superarà els 941 milions de l’última edició. Segons un estudi publicat per la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Copa Amèrica generarà un impacte de 1.115 milions d’euros i atraurà 2,5 milions de turistes a Barcelona entre els mesos d’agost i octubre.

Inici del temps de tardor. Risc de ruixats els propers dies

Aquest dimarts començarem a notar els primes símptomes de canvi de temps amb un estat de cel variable i risc d’algun ruixat localment acompanyat de tempesta cap a la tarda. No esperem pluja arreu del baix empordà avui, però sí un estat de cel més canviant i localment l’afectació d’alguns breus ruixats de distribució irregular. La temperatura anirà dels 18 ºC de mínima als 30 ºC de màxima amb ambient xafogor. 

Amb major probabiltiat demà, però també possiblement dijous la pluja pot ser més extensa. El Servei Meteorològic de Catalunya ha emès un avís de perill per intensitat de pluja pot ser localment pot ser elevada i acompanyada de tempesta, si bé el Baix Empordà sembla que serà una de les zones amb menor acumulació total de pluja d’aquest episodi.

Tot i així, és una situació complexa amb elements de molta inestabilitat i convecció profunda i amb el pas de les hores pot canviar la configuració a una altra més favorable a pluja localment abundant o intensa. Caldrà seguir hora a hora l’evolució de l’episodi de precipitació que en general afectarà a bona part de Catalunya.

La Diputació de Girona destina gairebé cinc milions d’euros a la millora de l’eficiència energètica en 151 municipis

Alta Garrotxa

La Diputació de Girona ha aprovat la major dotació fins ara del programa “Del pla a l’acció”, destinant gairebé 5 milions d’euros durant els anys 2024 i 2025 per millorar l’eficiència energètica i promoure les energies renovables als municipis gironins. Un total de 151 ajuntaments es beneficiaran d’aquests ajuts, que finançaran 259 projectes en quatre línies principals.

La primera línia, amb 1,2 milions d’euros, es destinarà a substituir lluminàries convencionals per tecnologia LED en l’enllumenat públic, cobrint 79 sol·licituds. La segona línia, amb més de 2,1 milions d’euros, finançarà millores d’eficiència en edificis públics i la instal·lació de punts de càrrega per a vehicles elèctrics, amb 98 peticions aprovades.

La tercera línia, amb 1,5 milions d’euros, se centrarà en impulsar comunitats energètiques i instal·lar plaques solars per a l’autoconsum compartit, finançant 65 projectes. Finalment, la quarta línia oferirà assistència tècnica en rehabilitació energètica per a municipis de menys de 20.000 habitants, amb 57.000 euros destinats a 17 accions.

Segons els gràfics facilitats per la Diputació, l’Alt Empordà serà la comarca que rebrà més suport, amb 77 accions en 48 municipis i una dotació de gairebé 1.500.000 euros.

Aquesta iniciativa de la Diputació de Girona reforça el compromís amb la transició energètica i la sostenibilitat en els municipis de la demarcació. Els fons destinats permetran avançar en projectes que millorin l’eficiència energètica i fomentin l’ús d’energies renovables