La Schubertíada tanca la 32a edició amb 4.880 espectadors i una aposta pel talent jove

El concert del tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre a la 32a edició de la Schubertíada Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 21:27 Localització: Vilajuïga Autor: Ariadna Reche
El concert del tenor David Alegret i el pianista Rubén Fernández Aguirre a la 32a edició de la Schubertíada Data de publicació: dissabte 10 d’agost del 2024, 21:27 Localització: Vilajuïga Autor: Ariadna Reche

La Schubertíada ha tancat la seva 32a edició aquest diumenge, aconseguint un total de 4.880 espectadors repartits entre els 21 concerts que s’han celebrat entre el 10 d’agost i l’1 de setembre. Els organitzadors han destacat la diversitat del repertori, on a més de les obres de Franz Schubert, s’han interpretat peces de compositors com Bach, Ture Rangström, Benjamin Britten, André Previn, Antònia Dvorák, Eduard Toldrà i Hèctor Parra.

Una de les singularitats d’aquesta edició ha estat la seva aposta pel talent emergent en l’àmbit de la música clàssica. Entre els debuts més destacats, hi ha el de la jove soprano Katja Maderer, que va actuar en el concert inaugural amb el pianista Wolfram Rieger, i el de la mezzosoprano Beth Taylor, acompanyada pel pianista Hamish Brown.

El festival també ha comptat amb actuacions rellevants, com la del pianista Kit Armstrong, que va presentar al públic les peces crepusculars de Liszt, i amb dos programes especials: un inspirat en les shubertíades originals de Viena i un concert familiar ideat per Òscar Dalmau.

A més, s’ha programat la participació de figures destacades de la lírica europea, com Erika Baikoff, Elena Copons, Matthias Hoerne, Júlia Kleiter, Katharina Konradi, Martín Kränzle i Andrè Schuen. La presència de la soprano sueca Malin Byström, una de les més sol·licitades del circuit operístic internacional, ha estat un dels punts àlgids de la Schubertíada d’aquest estiu a l’Alt Empordà.

Víctor Medem, director del festival, ha subratllat la “singularitat” de la programació i la seva clara aposta pel talent jove europeu, afirmant que “el nostre deure és donar suport a una nova generació de músics que estan creant una nova edat d’or de la cançó poètica”.

Joan Dausà i Paula Koops, el duet que protagonitza l’actualitat musical catalana

el-festival-acustica-ja-te-noms-i-cognoms
El Festival Acústica ja té noms i cognoms

L’Eva Gutiérrez actualitza les novetats musicals d’aquesta setmana a Catalunya, des dels últims llançaments al festival Acústica de Figueres. Joan Dausà i Paula Koops han llançat ‘Octubre del 24’, que explica l’amor a primera vista entre un barceloní i una madrilenya que es troben al barri de Malasaña de Madrid. 

De la Primera Guerra Mundial a la independència del Vaticà

En Pol Lloberas relaciona un fet històric amb l’actualitat, destacant quins efectes pot deixar-nos la història encara que passin els segles. Si no hagués esclatat la Primera Guerra Mundial, el Vaticà no seria independent.

La batalla naval de les Formigues: Una confrontació decisiva a les aigües de l’Empordà

Batalla naval de les forigues - Simulació feta per IA
Batalla naval de les forigues - Simulació feta per IA

La Batalla naval de les Formigues, que va tenir lloc l’any 1285 a prop de les illes Formigues, és un dels episodis més destacats de la història naval medieval i un punt clau en la defensa de la Corona d’Aragó contra les ambicions expansionistes de França. Aquesta batalla va enfrontar la flota aragonesa, comandada pel llegendari almirall Roger de Llúria, contra les forces navals franceses, en un moment en què la situació política i militar a la Mediterrània era extremadament tensa.

Context històric: la Croada Aragonesa
Per entendre la importància de la Batalla naval de les Formigues, és essencial situar-la en el seu context històric. Durant el segle XIII, Europa estava immersa en un període de constants conflictes territorials, religiosos i polítics. En aquest escenari, la Corona d’Aragó, liderada per Pere el Gran (Pere III d’Aragó), es va trobar enfrontada amb el Regne de França i el papat, encapçalat per Martí IV.

La Croada Aragonesa, també coneguda com la Croada contra la Corona d’Aragó, va ser declarada pel papa Martí IV el 1284 com a resposta a la intervenció de Pere el Gran a Sicília, on havia derrotat les tropes angevines, aliades del papat. Aquest conflicte es va emmarcar dins de la Guerra de les Vespres Sicilianes, en la qual el rei aragonès va donar suport a la revolta dels sicilians contra Carles d’Anjou, rei de Nàpols i Sicília, qui havia aconseguit el control de l’illa amb el suport del papa. En resposta a aquesta intervenció, el papa va excomunicar Pere el Gran i va oferir la corona aragonesa a Carles de Valois, fill del rei Felip III de França.

Felip III, motivat per l’ambició de la seva dinastia i la voluntat de complir els desitjos papals, va llançar una invasió a gran escala a Catalunya el 1285, amb l’objectiu de destronar Pere el Gran i posar el seu fill Carles al capdavant del regne. Així va començar la Croada Aragonesa, un conflicte que no només va involucrar els exèrcits francesos i aragonesos, sinó també una complexa xarxa d’aliances i hostilitats que incloïa diferents actors europeus.

La Batalla naval de les Formigues: Desenvolupament i desenllaç
En aquest context de guerra, la Batalla naval de les Formigues es va convertir en un episodi clau. La flota francesa, comandada per l’almirall Guillem de l’Estoile, es dirigia cap a les costes catalanes amb la missió de reforçar l’exèrcit francès que ja operava a la terra ferma. L’objectiu era proporcionar subministraments i reforços crucials per a l’exèrcit invasor, que estava trobant una resistència més ferotge del que s’havia anticipat.

No obstant això, la flota aragonesa, sota el comandament de l’almirall Roger de Llúria, un dels mariners més brillants i respectats de l’època, estava preparada per interceptar els francesos. Roger de Llúria, nascut a Sicília i de família noble aragonesa, ja havia demostrat la seva capacitat en nombroses ocasions, i estava decidit a no permetre que els francesos aconseguissin el seu objectiu.

El 28 d’agost de 1285, les dues flotes es van trobar a prop de les illes Formigues, un conjunt de petits illots situats davant la costa empordanesa. La batalla que s’hi va lliurar va ser intensa i decisiva. La tàctica naval de Roger de Llúria va ser excel·lent, aprofitant el coneixement del terreny i les capacitats superiors dels seus vaixells per desorganitzar i destruir la flota francesa.

L’estratègia de Llúria va consistir en utilitzar la seva flota per envoltar els vaixells francesos, tallant-los qualsevol possibilitat de maniobra i atacant-los amb una precisió letal. Els vaixells aragonesos, més lleugers i maniobrables, van fer ús de l’artilleria i del combat cos a cos per derrotar els francesos. Aquesta tàctica va resultar en una victòria aclaparadora per a la Corona d’Aragó. La flota francesa va ser pràcticament aniquilada, i molts dels seus vaixells van ser enfonsats o capturats. Aquest desenllaç va suposar no només una derrota militar per als francesos, sinó també un cop mortal per a les seves aspiracions en la Croada Aragonesa.

Conseqüències de la batalla
La derrota francesa a la Batalla naval de les Formigues va tenir conseqüències immediates i de llarg termini. En primer lloc, va deixar l’exèrcit de Felip III en una situació desesperada a la terra ferma, sense reforços ni subministraments. Això va permetre que les forces catalanes, sota el lideratge de Pere el Gran, aconseguissin una sèrie de victòries que van culminar amb la retirada de les tropes franceses de Catalunya. A més, la derrota va posar fi a la Croada Aragonesa, que havia estat un intent fallit de desestabilitzar la Corona d’Aragó.

Per a Felip III, la derrota va ser humiliant, i va tenir un impacte personal devastador. El rei va contraure una malaltia durant la campanya a Catalunya, possiblement a causa de la mala situació sanitària del seu exèrcit després de la derrota, i va morir poc després, a l’octubre de 1285, mentre intentava tornar a França. La seva mort va marcar el final de la campanya, i Carles de Valois mai va arribar a ser rei d’Aragó.

Per a la Corona d’Aragó, la victòria a les Formigues va ser un reforçament crucial del seu prestigi militar i polític. Roger de Llúria va consolidar la seva reputació com un dels millors almiralls del seu temps, i la marina aragonesa va reafirmar el seu domini sobre el Mediterrani occidental, un domini que es mantindria durant dècades. La victòria també va assegurar la independència de Catalunya i la seva integritat dins de la Corona d’Aragó, frustrant els intents del papat i de França de subjugar-la.

Llegat i memòria històrica
Tot i que la Batalla naval de les Formigues no és tan coneguda com altres grans batalles medievals, el seu llegat és profund en la història de Catalunya i d’Espanya. Aquest esdeveniment és un recordatori del paper crucial que la Corona d’Aragó va jugar en la història europea, i de la capacitat de resistència i lluita dels catalans davant de les amenaces externes.

Avui en dia, les illes Formigues continuen sent un lloc d’interès històric i natural, amb la seva rica biodiversitat marina i la seva història com a escenari d’una de les batalles navals més decisives de l’època. La commemoració d’aquest esdeveniment és una oportunitat per reflexionar sobre el passat i per mantenir viva la memòria d’aquells que van lluitar per defensar la seva terra i la seva llibertat.

En recordar la Batalla naval de les Formigues 739 anys després, celebrem no només una victòria militar, sinó també la resistència d’un poble que, davant de grans adversitats, va saber mantenir la seva identitat i independència. Aquesta batalla continua sent un símbol de la força i la determinació de Catalunya en la història de la Mediterrània.

Pals tanca amb èxit la 5a Mostra de vins amb tastos, mercat artesanal i música en directe

Mostra vi a Pals
Mostra vi a Pals

Del 29 al 31 d’agost, Pals ha celebrat la cinquena edició de la Mostra de vins, un esdeveniment que s’ha consolidat com una cita important per al municipi a finals d’agost. L’espai de Ca la Pruna ha acollit veïns i visitants que han pogut tastar una àmplia varietat de vins locals, com els del celler Mas Geli, i gaudir d’un mercat artesanal amb productes de joieria, fusta i llibreria infantil.

A més dels tastos de vins, l’oferta s’ha completat amb parades de menjar on s’han servit aperitius i sopars. Des de les 21h, la música en directe ha posat la banda sonora a aquestes últimes nits d’agost a l’aire lliure, oferint una experiència única als assistents.

Un incendi al massís del Montgrí crema gairebé 1 hectàrea

privat:-estabilitzat-un-incendi-al-massis-del-montgri-que-ha-afectat-unes-0,8-hectarees
Privat: Estabilitzat un incendi al massís del Montgrí que ha afectat unes 0,8 hectàrees

Els Bombers de la Generalitat han estabilitzat l’incendi que aquest dissabte a la tarda ha afectat una zona forestal al massís del Montgrí. L’avís del foc, que s’ha localitzat prop de la Creu de Santa Caterina, s’ha rebut a les 17.23 hores. Fins a 25 dotacions, incloent-hi cinc unitats aèries, han estat desplegades per controlar les flames. Tot i que en un primer moment els Bombers havien calculat que la superfície afectada era de 2,5 hectàrees, els Agents Rurals han revisat la xifra a la baixa, establint-la en 0,8 hectàrees. El foc s’ha restringit dins el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, principalment al municipi d’Ullà. Les investigacions preliminars apunten a una negligència com a possible causa de l’incendi.