El Centre Municipal d’Educació a Palafrugell presenta el nou catàleg de cursos formatius

Centre Educació Palafrugell

A partir del 9 de setembre, el Centre Municipal d’Educació Núria Rivas Mascarós obre les inscripcions per als nous cursos dirigits a adults, que es podran realitzar fins al 22 de setembre. Les inscripcions es gestionaran a través del Portal de Formació i Activitats de l’Ajuntament de Palafrugell.

Enguany, l’oferta formativa inclou cursos d’idiomes com anglès, francès, italià i alemany, en diversos nivells. També es reforça l’aprenentatge en noves tecnologies amb cursos d’informàtica, tant bàsics com avançats, i amb formacions d’ACTIC de nivell mitjà i avançat. A més, es programen tallers sobre costura, orientació geogràfica sense GPS, rams florals de tardor, cura de plantes de temporada, gestió d’una economia domèstica sostenible i un taller de l’aula de lletres.

El centre també continua oferint un Punt d’Assessorament i Informació a l’Estudiant, així com Plans de Transició al Treball per a joves d’entre 16 i 21 anys. Per obtenir més informació es pot consultar la pàgina web ‘Palafrugell Ciutat Educadora‘.

Porta Ferrada tanca la 62a edició amb més de 56.000 assistents

porta-ferrada-tanca-la-62a-edicio-amb-mes-de-56.000-assistents
Porta Ferrada tanca la 62a edició amb més de 56.000 assistents

Enguany, el festival ha aconseguit confirmar el seu lideratge com un dels esdeveniments culturals més importants de la Costa Brava i de Catalunya, sent, sense cap mena de dubte, el referent musical del sud d’Europa.

Una cinquantena de concerts celebrats al llarg de dos mesos han omplert els set espais de Sant Feliu de Guíxols de música, arts escèniques i espectacles que han destacat per la seva qualitat i diversitat. El recinte del Guíxols Arena ha acollit els concerts més multitudinaris, també, s’ha recuperat l’Espai Port i s’han programat concerts al Teatre Auditori Municipal, el Monestir, la Sala Las Vegas, l’escenari gratuït de la Rambla de Mar, a més de la sala d’exposicions del Museu Monestir que acull una excel·lent mostra fotogràfica.

La programació ha comptat amb artistes de renom internacional, estatal i nacional que han brindat actuacions memorables. Destaquem les actuacions de Tom Jones, Gregory Porter, Amaral, Robe, Hombres G i els concerts dobles marca de la casa com Mushkaa/Figa Flawas, Gene Simmons/Obús/Motörhits, Guillem Gisbert/La Ludwig Band o l’últim al Guíxols Arena de Seguridad Social/La Guardia.

Altres moments destacats inclouen el concert vibrant de Two Door Cinema Club, la nit salsera que va obrir el festival amb Gilberto Santa Rosa, el pop de Xoel López, Antònia Font i Julieta Venegas, l’elegància d’artistes com Andrea Motis, Maria del Mar Bonet, Madeleine Peyroux i Toquinho, l’espectacle de la companyia de dansa de Nacho Duato i el concert enèrgic d’Ara Malikian.

A Primera Fila vam poder cobrir els concerts de Figa Flawas i Mushka; Two Door Cinema Club, així com el de Guillem Gisbert i La Ludwig Band.

L’entrada Porta Ferrada tanca la 62a edició amb més de 56.000 assistents ha aparegut primer a Primera Fila.

El festival de la Porta Ferrada tanca la 62a edició amb més de 56.000 assistents

Guillem Gisbert i la Ludwig Band al Porta Ferrada 2024 / Núria Rabassa
Guillem Gisbert i la Ludwig Band al Porta Ferrada 2024 / Núria Rabassa

El Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols tanca la 62a edició amb 56.450 espectadors i una ocupació mitjana del 87% en els espectacles celebrats en set espais de la ciutat. Segons els organitzadors, aquesta edició s’ha caracteritzat per l’èxit artístic, la fidelització del públic i una oferta cultural variada que ha atret espectadors de totes les edats.

El festival, produït per TheProject, ha ofert una cinquantena de concerts durant dos mesos, destacant artistes com Tom Jones, Gregory Porter, Amaral i Robe, així com els característics dobles concerts, com els de Guillem Gisbert amb La Ludwig Band o Mushkaa amb Figa Flawas.

Els concerts han tingut lloc en espais emblemàtics de Sant Feliu de Guíxols, com el Guíxols Arena, l’Espai Port, el Teatre Auditori Municipal i el Monestir. A més, s’ha recuperat l’escenari gratuït de la Rambla de Mar, i el Museu Monestir ha acollit una destacada exposició fotogràfica.

L’impacte del festival també s’ha fet notar en l’economia local, amb una ocupació hotelera del 90% i un augment significatiu en el comerç i la restauració. A més, aquest any, el festival ha reforçat el seu compromís amb la sostenibilitat, implementant mesures per minimitzar l’impacte ambiental, com la reducció de plàstics d’un sol ús i col·laboracions amb entitats locals.

Cent persones salvades gràcies als desfibril·ladors del programa ‘Girona, territori cardioprotegit’ de Dipsalut

Desfibriladors Palamós

La xarxa de desfibril·ladors del programa ‘Girona, territori cardioprotegit’ de Dipsalut ja ha salvat la vida a cent persones que havien entrat en aturada cardíaca. Els primers aparells es van començar a instal·lar l’any 2011 i actualment ja n’hi ha un miler arreu de les comarques gironines. La darrera persona salvada gràcies a un desfibril·lador extern és un home de 43 anys de Lloret de Mar (Selva). Segons informa l’organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, el balanç entre gener i juliol d’enguany és de set persones recuperades a la demarcació. En aquests dotze anys i mig, s’han registrat 898 usos dels DEA (desfibril·ladors externs automatitzats).

La persona salvada número cent és un home de 43 anys que va patir una aturada cardiorespiratòria a Lloret de Mar la nit del passat 27 de juliol, a qui van poder recuperar gràcies a la intervenció de la policia local amb un DEA mòbil del programa ‘Girona, territori cardioprotegit’. L’home va ser traslladat a l’hospital Josep Trueta de Girona i, després d’uns dies ingressat, s’ha recuperat sense seqüeles. Durant la primera meitat de 2024 han estat set les persones salvades gràcies a la xarxa de desfibril·ladors. Al llarg del 2023 en van ser quatre.

La vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta de Dipsalut, Maria Puig, remarca que “la constant renovació dels aparells permet una xarxa actualitzada i extensa a la nostra demarcació” i això va de la mà de “la col·laboració dels diferents cossos d’emergències, que han anat integrant els DEA mòbils als seus equips, com les policies locals, amb qui col·laborem des que es va posar en marxa el programa, o els Mossos d’Esquadra, des de 2014”.

El darrer a afegir-se al ‘Girona, territori cardioprotegit’ ha estat el cos de bombers de la Generalitat de la regió d’emergències de Girona, que acaba d’incorporar 28 DEA mòbils als seus vehicles.

En total, i després de la darrera ampliació que va suposar la segona fase del projecte, iniciada l’octubre de 2022, els municipis gironins compten amb 1.095 aparells, dels quals 611 estan ubicats a l’espai públic, dins de cabines adherides a façanes d’equipaments de places i carrers dels 221 municipis gironins. A aquests cal afegir-hi els 369 DEA mòbils que van dins els vehicles dels cossos d’emergències. A més, el programa compta amb 115 unitats DEA que cedeix puntualment per cardioprotegir en esdeveniments concrets, com ara proves esportives o actes socioculturals amb una important assistència de públic.

El director científic del programa ‘Girona, territori cardioprotegit’, el doctor Ramon Brugada, ha explicat que, gràcies al projecte, “ara la gent troba normal que a les comarques gironines un desfibril·lador et salvi la vida, però no ho és gens de normal, som una excepció a Europa i al món, i n’hem de ser conscients i estar-ne orgullosos”. Brugada també ha remarcat que la formació en l’ús del DEA per a la ciutadania és essencial per poder treure el màxim profit de la xarxa de desfibril·ladors.

Aquest any 2024 estan portant a terme la segona fase de renovació de la xarxa de DEA fixos, amb un pressupost de 800.000 euros, i canviaran 218 aparells, que s’afegeixen als 251 que es van renovar l’any passat. Amb aquesta segona fase, quedarà tota la xarxa actualitzada, tant de DEA fixos com de mòbils.

Dipsalut remarca que amb aquestes xifres la demarcació de Girona es converteix en el territori cardioprotegit més gran d’Europa, i actualment és un referent en l’àmbit europeu. Des de l’any passat, Dipsalut ha reforçat les accions formatives per a la ciutadania organitzant tallers de formació en suport vital bàsic (SVB) i desfibril·lació externa automàtica (DEA) en esdeveniments on hi ha molta afluència de públic. Així, ja són dues les edicions en què l’organisme ha col·laborat amb el Festivalot i la Fira de Mostres de Girona, amb activitats pensades per a un públic familiar, i amb una molt bona acollida entre el públic assistent. En aquesta mateixa línia, l’organisme també ha organitzat al barri de la Font de la Pòlvora de Girona un parell de tallers per conscienciar els veïns de la importància de tenir un desfibril·lador a prop i saber-lo utilitzar.

La intenció de Dipsalut és ampliar el nombre d’esdeveniments on fer tallers DEA, amb especial atenció a aquells als quals assisteix un públic familiar. També han detectat una demanda creixent de cursos de pautes bàsiques d’actuació per part dels municipis, de quatre hores de durada. El primer semestre de 2024 hi ha hagut setze sol·licituds (Llívia, Cervià de Ter, Sant Feliu de Buixalleu, Mollet de Peralada, Pontós, Tossa de Mar, Banyoles, Colera, Ullastret, Massanes, Arbúcies, Llagostera, les Preses, Vilafant, Santa Cristina d’Aro i Rupià), una xifra que quasi triplica la del mateix període de l’any anterior, quan només van demanar aquesta formació sis municipis. El període per a noves inscripcions s’obrirà a partir del setembre de 2024 al portal de formació de Dipsalut.

Tot i que no és necessària formació prèvia per a l’ús dels DEA, Dipsalut ofereix cursos (per als diferents perfils d’usuaris), tallers i altres accions formatives, totes gratuïtes. L’objectiu d’aquestes formacions és transmetre les pautes bàsiques d’actuació davant diferents situacions i explicar com usar els desfibril·ladors de manera idònia. Les activitats formatives també permeten sensibilitzar les persones sobre la necessitat d’actuar de manera decidida, alhora que ajuden a perdre la por davant de certes situacions i permeten resoldre dubtes habituals, com per exemple sobre els diferents símptomes d’infart en dones i en homes.

Cada dia entre vuit i deu persones pateixen una aturada cardíaca a Catalunya. La manera més efectiva de salvar vides és utilitzant un desfibril·lador extern (DEA) i fent les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) en els primers minuts. Sense oblidar la trucada immediata al telèfon d’emergències 112′.

Dipsalut recorda l’actuació davant d’una possible parada cardíaca, en l’anomenada ‘cadena de supervivència’: Acostar-se a la víctima i comprovar si està conscient i si respira; demanar ajuda a les persones que hi ha a la vora i trucar al 112 mentre es va a buscar el desfibril·lador més proper; iniciar de seguida les maniobres de reanimació cardiopulmonar, que inclouen les compressions toràciques; un cop davant del desfibril·lador (DEA) obrir-ne la caixa amb decisió, agafar-lo i córrer per portar-lo fins on és la víctima i, un cop al lloc dels fets, obrir l’aparell i escoltar i anar seguint les instruccions que dona la locució.

La vil·la romana de Llafranc

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La vil·la romana de Llafranc
Loading
/

Amb l’establiment de Roma com el poder hegemònic s’abandonen un munt de poblats enturonats i els indigets baixen a les valls. L’administració divideix la terra en vil·les romanes, l’avantpassat dels masos catalans. El cas de Sant Sebastià de la Guarda resulta il·lustratiu: el poblat queda desert, però la platja de Llafranc esdevindrà un important centre pel comerç i l’agricultura. S’hi desenvoluparà una producció de vi, salaons i terrissa. Aquesta darrera serà la més destacable, amb productes d’ús tant domèstic com industrial i troballes tals com teules crues i imitacions de ceràmica africana.

Entrevista a Pol Corpas

Aquest matí hem parlat amb en Pol Corpas, entrenador de futbol d’un club de Malàisia, després d’alguns anys on se’ls ha passat entrenant diferents equips del món, des de la Xina, passant pel Congo o fins i tot el femení del Girona.

Hem volgut conèixer la seva història, com ha viscut en els diferents llocs on ha entrenat i què és el que troba més a faltar de Catalunya, com per exemple el seu germà Blai, un dels col·laboradors estrella del Matí Capital.