2016: L’any que el Mercat Medieval va ampliar-se pels carrers de Castell d’Aro

Els dies 27 i 28 d’agost de 2016, el Mercat Medieval de Castell d’Aro va celebrar la seva 17a edició amb una ampliació dels espais i noves activitats. L’arribada de lluites medievals, exhibicions d’armes i un campament va portar la festa fins a la plaça Poeta Sitjar i va fer créixer una proposta que ja acumulava disset anys seguits convertint el nucli antic en un escenari d’inspiració medieval.

La festa estava organitzada per la Regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro i es desenvolupava dissabte i diumenge, d’onze del matí a dues del migdia i de sis de la tarda a dos quarts d’onze de la nit. L’entrada era gratuïta. Segons l’Ajuntament, les edicions anteriors havien arribat a reunir fins a 15.000 persones pels carrers del nucli.

El mercat combinava activitats que ja s’havien convertit en habituals amb novetats específiques d’aquella edició. Hi havia parades d’artesania i alimentació, espais de restauració, falconeria, tallers infantils, jocs de temàtica medieval, una caravana de ponis i demostracions d’oficis. Ceramistes, cistellers, escultors i il·lustradors treballaven davant del públic mentre els espectacles s’anaven succeint per diferents places i carrers.

El canvi principal del 2016 va ser la incorporació de lluites medievals, exhibicions d’armes i un campament medieval. Per poder-hi donar cabuda, l’Ajuntament va ampliar el recinte fins a la plaça Poeta Sitjar. D’aquesta manera, el Mercat Medieval deixava de concentrar-se exclusivament en els espais que havia utilitzat fins aleshores i guanyava un nou punt d’activitat al nucli antic.

Drakonia era l’encarregada de les lluites i de part de l’animació medieval. Els combats es programaven tant al migdia com a la tarda a la plaça Poeta Sitjar. La mateixa edició incloïa diverses actuacions del Fakir Kirman, que celebrava cinquanta anys de trajectòria amb números de foc, punyals i llit de claus, i les cercaviles i actuacions musicals d’Els Berros de la Cort.

Els titelles també tenien un espai propi. Galiot Teatre presentava El bavastell antic dissabte i Binixiflat representava El gegant sempre té gana diumenge. Al vespre, la programació incorporava poesia i faules amb Lluís Lucero, Carme Rovira i la soprano Roser Costa, i un concert de música medieval de Medievalia Burruezo-Kanaan a l’església de Santa Maria.

L’activitat comercial ocupava bona part dels carrers del nucli antic. Les parades oferien productes artesanals i alimentaris, mentre que els espais de restauració se situaven principalment a les places Lluís Companys i de la Constitució. L’Ajuntament havia editat 6.000 llibrets informatius en català, castellà, francès i anglès i decorava els carrers amb escuts heràldics, estendards i banderoles.

La ubicació ajudava a diferenciar el mercat d’altres fires temàtiques. El nucli antic de Castell d’Aro està protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional i conserva com a element principal el Castell de Benedormiens. La fortalesa apareix documentada des de l’any 1041 i conserva elements antics que es remunten al segle XII. L’església de Santa Maria, els carrers i les places del conjunt històric completaven l’escenari de la celebració.

El Mercat Medieval també es connectava amb altres activitats del poble. Aquell cap de setmana el Castell de Benedormiens mantenia oberta la retrospectiva Parelles, del pintor i escultor Robert Llimós, i diumenge circulaven els minitrens de l’Associació El Trenet de la Vall d’Aro al Parc de l’Estació.

La festa havia arribat al 2016 després de disset anys ininterromputs i el format ja estava consolidat. Però algunes de les novetats d’aquella edició acabarien quedant incorporades al programa habitual. És especialment clar en el cas del campament medieval i les exhibicions d’armes, que continuen apareixent en les edicions actuals.

Deu anys després, el 2026, Castell d’Aro ha celebrat la 25a edició del Mercat Medieval. El programa manté la mateixa base: parades d’artesania i alimentació, demostracions d’oficis, restauració, música, teatre, activitats infantils, armes i armadures i campament medieval. L’Ajuntament situa actualment l’assistència habitual en una franja d’entre 15.000 i 20.000 visitants.

La comparació també permet veure l’evolució del programa. El 2026 s’hi poden trobar demostracions de forja, vidre bufat, apicultura i tints, duels i tornejos de cavallers, cercaviles, teatre i activitats familiars, distribuïdes per les places i els carrers del conjunt històric.

El 2016, per tant, no va ser l’any de naixement del Mercat Medieval, que ja estava plenament consolidat. Va ser una edició en què la festa va créixer físicament, va incorporar noves recreacions i va estendre la seva activitat fins a la plaça Poeta Sitjar. Part d’aquelles incorporacions encara formen part, una dècada després, d’un mercat que ha arribat als vint-i-cinc anys.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «17è Mercat Medieval de Castell d’Aro dissabte 27 i diumenge 28 d’agost amb nous espectacles, activitats, demostracions d’oficis, fira i espais de restauració», 19 d’agost de 2016.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «25è Mercat Medieval de Castell d’Aro», 18 d’agost de 2026.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Mercat Medieval de Castell d’Aro: 25 anys!», 21 d’agost de 2026. Consultar la informació municipal

Palafrugell impulsa una campanya per prevenir el suïcidi i trencar mites

L’Ajuntament de Palafrugell impulsa una campanya informativa per prevenir el suïcidi i combatre els mites que encara envolten aquesta realitat, coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, que se celebra aquest 10 de setembre. La iniciativa vol facilitar informació útil, donar a conèixer recursos d’ajuda i oferir eines per detectar situacions de risc.

Amb aquest objectiu, els locals socials del municipi acolliran punts informatius, mentre que el Centre d’Atenció Primària de Palafrugell també disposarà d’un espai específic durant la jornada. La ciutadania hi podrà consultar materials sobre prevenció, senyals d’alerta i pautes per actuar davant una situació de crisi.

La campanya també incorpora dades per dimensionar aquesta realitat, ja que l’any 2024 prop de 4.000 persones van morir per suïcidi a Espanya. Prop de tres de cada quatre eren homes i una de cada tres tenia entre 45 i 60 anys.

Una part destacada de l’acció se centra en trencar mites sobre la conducta suïcida, especialment la idea que parlar-ne pot afavorir-la. Els materials expliquen que abordar el tema pot facilitar que una persona comparteixi el seu patiment, demani ajuda i trobi alternatives davant una situació difícil.

La iniciativa també insisteix en la necessitat de prendre seriosament les verbalitzacions i els senyals d’alerta, perquè moltes persones poden expressar prèviament el seu malestar. Davant una situació de crisi, es recomana parlar amb algú de confiança, buscar companyia i demanar ajuda professional.

A més, les taules informatives oferiran recomanacions de llibres i pel·lícules sobre la prevenció, el patiment emocional, el dol i l’impacte del suïcidi en l’entorn. La selecció també aborda qüestions com l’assetjament escolar, la pèrdua i les situacions de risc.

L’Ajuntament també donarà a conèixer Darrere el somriure, un pòdcast enregistrat l’any passat amb l’especialista Isaac Lloveras. El programa aprofundeix en la prevenció del suïcidi i ofereix eines per entendre millor aquesta realitat.

La campanya recorda finalment que demanar ajuda és una opció davant una situació de patiment o crisi. Entre els recursos disponibles hi ha Salut Respon, al 061, i el Telèfon de l’Esperança, al 93 414 48 48.

2015: L’any que Joan Giraut va iniciar el seu últim mandat com a alcalde

El 13 de juny de 2015, Joan Giraut va tornar a ser investit alcalde de Castell-Platja d’Aro. CiU havia guanyat les eleccions municipals unes setmanes abans, però havia perdut la majoria de què disposava durant el mandat anterior i va pactar amb el PSC. Giraut començava així una nova legislatura al capdavant de l’Ajuntament. Amb la perspectiva del temps, acabaria sent l’última després d’una trajectòria que, amb una interrupció de dos anys, s’havia iniciat el 1991.

Les eleccions s’havien celebrat el 24 de maig. CiU va tornar a ser la candidatura més votada amb 1.056 vots, el 31,4%, i sis regidors. El PSC va obtenir 805 vots i quatre representants; ERC, 610 vots i tres regidors; ICV, 375 i dos; Ciutadans va entrar al consistori amb 267 vots i un regidor, i el PP va conservar-ne un amb 200 vots. Les sis candidatures presentades van obtenir representació.

La participació va ser del 50,4% del cens, amb 3.415 vots emesos. El nou ple mantenia els 17 regidors però augmentava fins a sis els grups polítics municipals amb l’entrada de Ciutadans. Set dels nous representants eren dones i deu eren homes, i sis regidors s’estrenaven al consistori.

Els sis regidors de CiU quedaven lluny dels nou necessaris per tenir majoria absoluta. Giraut va trobar el soci en el PSC, que havia estat la segona força. L’acord reunia deu regidors i permetia formar un govern estable. Era un canvi respecte del mandat 2011-2015, quan CiU havia governat amb el suport del PP. 3Cat va incloure Castell-Platja d’Aro entre els municipis gironins on aquell 2015 es van formar governs entre convergents i socialistes.

El nou Ajuntament es va constituir el 13 de juny de 2015, en un acte al qual va assistir el conseller d’Interior, Ramon Espadaler. Giraut va ser proclamat alcalde amb els vots dels sis regidors de CiU i dels quatre del PSC, que s’incorporava al govern. Començava el desè mandat municipal des de la recuperació de la democràcia.

La composició del consistori també permetia veure fins a quin punt havia canviat la política local. De la legislatura anterior repetien Joan Giraut, Josep Maria Solé, Imma Gelabert, Dolors Guirado i Antoni Botallé per CiU; Maurici Jiménez, Mónica Ríos i Pilar Ferrero pel PSC; Estel Rodríguez per ERC; Pedro Torres per ICV, i Peter Klaus Kosidlo pel PP. Entre els nous regidors hi havia Lluís Pujol, Miguel Ángel Chamorro, Montserrat Rovira, Robert Rodríguez, Marta Caballero i José Villa.

Giraut arribava al nou mandat amb una trajectòria política poc habitual. Era regidor de l’Ajuntament des de 1987 i havia assumit l’alcaldia per primera vegada el 1991. S’hi havia mantingut fins al setembre de 2009, quan la moció de censura encapçalada per Dolors Padilla el va enviar a l’oposició. El 2011 havia recuperat el càrrec i el 2015 tornava a obtenir la confiança suficient per continuar quatre anys més.

Aquell any també va tancar una altra etapa institucional de Giraut. Des del gener de 2013 era president de la Diputació de Girona, càrrec al qual havia arribat després de la renúncia de Jaume Torramadé. El 3 de juliol de 2015, poques setmanes després de tornar a ser investit alcalde, Pere Vila el va substituir al capdavant de la Diputació.

El context polític català també va afectar directament el govern municipal. Joan Giraut era militant d’Unió Democràtica de Catalunya i n’havia estat president a les comarques gironines entre 2004 i 2008. Però l’octubre de 2015 va abandonar el partit juntament amb els regidors Imma Gelabert i Lluís Pujol. Tots tres van justificar la decisió perquè consideraven que Unió no havia prioritzat el procés sobiranista. Van mantenir els seus càrrecs al consistori com a independents.

Quan Giraut va assumir l’alcaldia aquell juny no hi havia cap certesa que aquella legislatura fos l’última. De fet, el 2019 va tornar a presentar-se, aquesta vegada sota la candidatura de Junts per Castell-Platja d’Aro i s’Agaró. Va tornar a guanyar les eleccions en vots, però Junts i PSC van quedar empatats amb cinc regidors. La majoria absoluta continuava situada en nou.

Després dels comicis, el PSC de Maurici Jiménez va arribar a un acord amb ERC i La Vall d’Aro En Comú. Els cinc socialistes, els tres republicans i Pedro Torres van sumar els nou vots necessaris. El 15 de juny de 2019, Maurici Jiménez va ser investit alcalde i Joan Giraut va passar a encapçalar l’oposició.

Giraut deixava així l’alcaldia després d’haver-la ocupat durant 26 anys en dues etapes: del 1991 al 2009 i del 2011 al 2019. El mandat iniciat el juny de 2015 acabaria sent el darrer d’una trajectòria que havia ocupat bona part de la història municipal des de la recuperació de la democràcia.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Es constitueix l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro 2015-2019 que té a Joan Giraut de CiU com a alcalde en el 10è mandat de la democràcia», 13 de juny de 2015.

3Cat / ACN, «La sociovergència manté molts alcaldes a les comarques gironines», 13 de juny de 2015. Consultar 3Cat

3Cat, «L’alcalde de Castell-Platja d’Aro i dos regidors més abandonen Unió per no prioritzar el procés sobiranista», 10 d’octubre de 2015. Consultar 3Cat

Diputació de Girona, «Història. Presidents de la Diputació de Girona des de l’any 1979». Consultar la Diputació de Girona

Ràdio Capital, «Maurici Jiménez, investit alcalde de Castell-Platja d’Aro», 15 de juny de 2019. Consultar Ràdio Capital

2014: L’any que Platja d’Aro es va convertir en Destinació de Turisme Familiar

L’any 2014, Castell-Platja d’Aro va obtenir la certificació oficial de Destinació de Turisme Familiar de la Generalitat i va estrenar Xalaro, un festival creat expressament per reforçar aquesta aposta. El municipi incorporava així el públic familiar com un dels eixos de la seva oferta turística i ho feia en un any en què Catalunya també havia decidit centrar part de la seva promoció en aquest segment.

La Generalitat va concedir la certificació el 24 d’abril de 2014. El distintiu de Destinació de Turisme Familiar, impulsat per l’Agència Catalana de Turisme, reconeixia els municipis que disposaven d’una oferta d’allotjament, restauració, activitats i serveis preparada específicament per a les famílies. L’acreditació exigia implicació tant de l’Ajuntament com del sector privat i formava part de l’estratègia catalana per diferenciar destinacions turístiques madures davant la competència d’altres zones de sol i platja.

El reconeixement arribava coincidint amb l’Any del Turisme Familiar a Catalunya. Segons la Generalitat, al voltant del 60% dels visitants que rebia Catalunya viatjaven en família, i el Pla de Màrqueting Turístic aprovat l’any anterior havia situat aquest públic entre les prioritats. Castell-Platja d’Aro es convertia en una de les quinze destinacions catalanes que disposaven aleshores del distintiu.

L’obtenció del segell no consistia simplement a incorporar una etiqueta a la promoció turística. Els establiments adherits havien de facilitar l’estada de les famílies i l’Ajuntament havia d’oferir serveis adaptats, com zones de joc infantil, senyalització dels punts de risc, informació en diferents idiomes, mesures de seguretat i activitats destinades als infants. El municipi ja disposava també del Mini Club Ludoteca de la Platja Gran, per a nens i nenes de 3 a 12 anys, que funcionava durant la temporada d’estiu.

Aquell mateix 2014 va aparèixer Xalarí, la mascota de turisme familiar del municipi, que posteriorment s’incorporaria a activitats, gimcanes i altres propostes destinades als més petits. Amb els anys s’hi afegiria també Xalarina. La mateixa política de turisme familiar ha continuat vigent des d’aleshores.

La principal novetat d’aquell primer estiu, però, va ser el naixement del Xalaro. L’Ajuntament va crear una Mostra d’Espectacles i Turisme Familiar per celebrar i consolidar la nova certificació. La primera edició es va programar per al cap de setmana del 21 i 22 de juny i la documentació municipal el presentava com el primer festival de la Costa Brava dedicat específicament al públic familiar.

La programació era considerable per tractar-se d’una estrena. En menys de 48 hores es van programar 27 actuacions de 19 formacions, distribuïdes en set escenaris. Quatre estaven situats a l’aire lliure, a la plaça de les Formigues, el Passeig Marítim, la plaça Major i Cavall Bernat, mentre que les actuacions interiors es repartien entre el Palau d’Esports i Congressos, el CAF i una carpa de circ. Una part important dels espectacles eren gratuïts i la resta tenien preus reduïts.

El cartell combinava música, teatre, circ, màgia, clown i animació de carrer. Hi actuaven Els Amics de les Arts, que aquell any presentaven Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure; Macedònia; Pep Bou; la Sant Andreu Jazz Band dirigida per Joan Chamorro; Brodas Bros; Orelles de Xocolata; Xirriquiteula Teatre; Mag Edgard; Los Herrerita i diverses companyies de petit format. El programa incloïa també una proposta per a adults de Peyu.

Xalaro naixia com un festival per a públic de totes les edats i vinculava directament la nova programació cultural a la certificació turística obtinguda aquell mateix any. El concert d’Els Amics de les Arts era un dels principals reclams d’una primera edició que ja s’estenia per diversos punts del centre de Platja d’Aro.

Al mateix temps, el Palau d’Esports i Congressos acollia una fira de productes, serveis i propostes de vacances familiars. Hi participaven empreses vinculades a allotjament, golf, esports, nàutica, joguines, moda, alimentació i oci, i s’hi programaven tallers, inflables, conferències i altres activitats. D’aquesta manera, el festival servia també d’aparador per a empreses que buscaven aquest mateix públic.

El Xalaro va tenir continuïtat durant els anys següents i va acabar incorporant-se al calendari habitual del municipi. La mateixa Agència Catalana de Turisme continua citant avui el festival entre les activitats familiars de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. La destinació també continua integrada en el programa de turisme familiar des de 2014 i l’any 2024 va rebre el nou reconeixement HOLA, família!.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Els Amics de les Arts, Pep Bou o Macedònia protagonistes de Xalaro, la nova Mostra d’Espectacles i Turisme Familiar de Platja d’Aro», 5 de juny de 2014.

Agència Catalana de Turisme, «La Generalitat certifica Castell-Platja d’Aro com a Destinació de Turisme Familiar», 24 d’abril de 2014. Consultar la font

El Punt Avui, «El festival més familiar», 13 de juny de 2014. Consultar el recull de premsa

Agència Catalana de Turisme, «Castell d’Aro – Platja d’Aro – S’Agaró». Consultar la informació actual

Bryan Adams anuncia el seu nou àlbum d’estudi, “How’s It Goin’”

bryan-adams-anuncia-el-seu-nou-album-d’estudi,-“how’s-it-goin’”
Bryan Adams anuncia el seu nou àlbum d’estudi, “How’s It Goin’”

Bryan Adams ha anunciat el seu nou àlbum d’estudi, “How’s It Goin’”, que arribarà el 6 de novembre de 2026 a través de Bad Records. El disc neix com una mirada personal a Canadà, el país natal de l’artista, a través de dotze cançons influenciades pel country, el folk i el rock.

El llançament del disc coincidirà amb l’inici de la seva nova gira per Espanya, que tindrà una parada a Barcelona el 14 de novembre. Bryan Adams actuarà aquell dia al Palau Sant Jordi, en una de les cites del seu recorregut estatal.

“How’s It Goin’” va començar amb una única cançó inspirada en la costa est del Canadà i va acabar convertint-se en un projecte més ampli, amb històries sobre els paisatges, la història i els personatges que han marcat el país.

Entre els dotze temes del disc hi ha ‘Diesel and Dirt’, ‘How’s It Goin’’, ‘Iron Ribbon’, ‘The Battle of Lundy’s Lane’, ‘51st State’ i ‘The Ballad of Terry Fox’. Aquesta última és un homenatge a una de les figures més inspiradores de la història recent del Canadà i també formarà part del documental “Run Terry Run”.

Amb aquest nou treball, Adams explora sonoritats vinculades al country i el folk sense deixar de banda el rock, en un àlbum concebut com una carta d’amor al país que ha marcat la seva vida i la seva trajectòria musical.

L’entrada Bryan Adams anuncia el seu nou àlbum d’estudi, “How’s It Goin’” ha aparegut primer a Primera Fila.

Una seixantena d’establiments participen en la Botiga al Carrer de Platja d’Aro

Botiga al Carrer Platja d'Aro

Una seixantena d’establiments han participat en una nova edició de la Botiga al Carrer de Platja d’Aro. Els comerços han ocupat els principals eixos comercials durant dues jornades. Hi han ofert descomptes, promocions i productes de final de temporada.

La iniciativa ha reunit establiments de sectors molt diversos. L’oferta incloïa moda, complements, calçat, decoració, artesania i articles de regal. Els comerciants han traslladat una part dels seus productes a l’exterior dels locals.

Residents i visitants han recorregut els carrers comercials durant dissabte i diumenge. L’activitat ha mantingut moviment durant bona part de les dues jornades.

La proposta comercial també ha incorporat activitats de dinamització. Diversos punts del recorregut han acollit sessions de discjòqueis en directe. La música ha acompanyat el públic durant les hores de més activitat.

La Botiga al Carrer combina comerç i lleure en un mateix espai. L’objectiu és apropar els establiments als clients i donar més visibilitat al comerç local.

L’organització considera la iniciativa una eina per reforçar l’activitat comercial de Platja d’Aro. L’esdeveniment també busca consolidar el municipi com una destinació de compres i lleure a la Costa Brava.

La Botiga al Carrer de Platja d’Aro està impulsada per l’Associació d’Empresaris de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. La iniciativa compta amb el suport de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró. També hi col·laboren la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona.