El 2022, AROimpulsa va reforçar el seu espai municipal de coworking a Platja d’Aro com una eina per acompanyar emprenedors, professionals autònoms i petites empreses. L’equipament reunia llocs de treball compartits, sales de formació i reunió i els serveis municipals d’empresa i ocupació en un mateix punt. Aquell any, l’Ajuntament també va impulsar noves accions per donar a conèixer el coworking i els projectes empresarials que s’hi desenvolupaven.

L’espai estava situat al número 13 de l’avinguda de Castell d’Aro, a l’edifici conegut com a Banc de Madrid, en plena zona comercial i empresarial de Platja d’Aro. Per posar-lo en marxa, l’Ajuntament havia transformat les antigues dependències de la Regidoria d’Obres i Urbanisme. L’actuació va permetre disposar de 239 metres quadrats completament reformats i redistribuïts, amb una inversió municipal de 123.878 euros.

L’equipament disposava de vuit mòduls de treball per a emprenedors, autònoms i microempreses. Cadascun tenia taula, cadira i taquilla, i els usuaris compartien una zona de descans i un office. També podien utilitzar una sala de reunions per a vuit persones i dues aules de formació d’uns quaranta metres quadrats cadascuna, amb capacitat per a una trentena de persones. Hi havia connexió a internet i wifi, climatització i altres serveis comuns.

La idea del coworking era facilitar els primers anys d’un projecte empresarial. El perfil prioritari era el de persones que acabaven de crear una activitat i buscaven un lloc des d’on treballar sense haver d’assumir totes les despeses d’una oficina pròpia. AROimpulsa valorava especialment projectes relacionats amb els serveis turístics i comercials, les noves tecnologies, la sostenibilitat ambiental o l’emprenedoria social. També es tenia en compte la viabilitat de l’activitat, l’experiència dels promotors i la previsió de generar llocs de treball.

El model incorporava també acompanyament empresarial. Al mateix espai hi havia les oficines d’AROimpulsa i els serveis municipals d’assessorament per a emprenedors i empreses, el Servei Municipal d’Ocupació i la Borsa de Treball. Les dues aules permetien programar cursos i sessions formatives sense sortir de l’equipament.

Els projectes allotjats havien de participar en part de les activitats de formació i tutoria programades per Promoció Econòmica i presentar anualment informació sobre la seva evolució. La concessió d’un mòdul era inicialment d’un any i es podia renovar, de manera que l’espai estava pensat com una etapa d’acompanyament durant la posada en marxa i el creixement inicial d’una empresa.

L’any 2022, el coworking va guanyar visibilitat dins l’estratègia d’AROimpulsa. El 23 d’abril, l’Ajuntament va presentar públicament l’equipament i els serveis que oferia a nous emprenedors, professionals, persones autònomes i microempreses. Entre les possibilitats que s’hi oferien hi havia activitats, formació, jornades de networking i accions de dinamització empresarial.

La promoció va continuar durant els mesos següents. Al juliol es va fer una campanya específica dedicada al Coworking AROimpulsa i a l’octubre se’n va impulsar una altra centrada en els projectes del coworking. L’objectiu era donar a conèixer les iniciatives que s’hi desenvolupaven i, alhora, vincular Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró amb l’emprenedoria i la creació de noves activitats econòmiques.

Aquesta línia encaixava amb una política municipal de promoció econòmica que havia anat incorporant serveis més enllà de la gestió d’ofertes de feina. AROimpulsa oferia orientació a persones emprenedores, suport per elaborar plans d’empresa i definir models de negoci, assessorament tècnic, formació, activitats de dinamització i accions per connectar empreses i professionals. El coworking aportava l’espai físic on una part d’aquestes relacions es podien produir diàriament.

La ubicació també hi jugava un paper. El coworking no estava situat en un polígon o en un equipament apartat, sinó a l’avinguda de Castell d’Aro, molt a prop de l’activitat comercial de Platja d’Aro. Els usuaris podien disposar d’adreça social i fiscal, rebre correu i accedir a les sales de l’equipament, cosa que permetia utilitzar-lo com a base real per desenvolupar-hi una activitat professional.

Les sales de reunió i formació també estaven obertes a altres usos empresarials. Persones físiques, empreses i entitats podien sol·licitar-les per organitzar reunions o activitats, amb preferència per les accions vinculades a Promoció Econòmica, altres serveis municipals i el teixit empresarial local.

AROimpulsa formava part, a més, de la xarxa d’espais d’allotjament empresarial de les comarques gironines, que connecta coworkings i vivers d’empreses i facilita l’accés a assessorament, formació i activitats per impulsar nous projectes. Aquesta vinculació ampliava les possibilitats de relació del coworking de Platja d’Aro amb altres iniciatives empresarials de la demarcació.

El servei ha continuat funcionant i ampliant les seves prestacions. Actualment manté els espais de treball i les sales compartides i ofereix assessorament en emprenedoria, comunicació i màrqueting, activitats de networking, suport per fer créixer els projectes i els serveis municipals d’ocupació.

El 2022 va ser, així, un any d’impuls per a un equipament pensat perquè començar una activitat empresarial no significés fer-ho en solitari. Els vuit mòduls de treball eren la part més visible d’un servei que combinava espai, formació, assessorament i contacte entre professionals, i que AROimpulsa va reforçar aquell any dins de la seva política de suport a l’emprenedoria local.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, document de característiques i funcionament de l’Espai de Coworking AROimpulsa.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Espai de Coworking Aro Impulsa», 23 d’abril de 2022.
https://ciutada.platjadaro.com/lajuntament-de-castell-platja-daro-ha-obert-les-portes-del-nou-espai-de-coworking-aro-impulsa/

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Emprenedoria», accions de promoció del coworking i dels projectes allotjats, 2022.
https://ciutada.platjadaro.com/serveis/empresa-i-ocupacio/emprenedoria/

Diputació de Girona, CO-CREIX Emprenedoria, «Ajuntament de Castell-Platja d’Aro · AROimpulsa».
https://cocreix.ddgi.cat/web/directori/ajuntament-de-platja-daro/

El novembre de 2021, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró va celebrar la desena convocatòria dels Premis de Recerca Local Jordi Comas. En una dècada, el certamen havia impulsat investigacions sobre les discoteques, la Guerra Civil, el passat rural, l’arquitectura de s’Agaró, Radio Mi Amigo, el Carnaval, el comerç o l’esport. L’edició de l’aniversari va premiar un nou projecte dedicat a recuperar la història dels casinos i les societats d’ajuda mútua de l’antic Platja d’Aro.

El guardó es va proclamar el 19 de novembre. El projecte escollit va ser Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro, presentat col·lectivament pel Centre l’Avenir Fanalenc i amb un equip de recerca encapçalat per l’historiador Pere Barreda. El premi estava dotat amb 4.500 euros i incloïa la publicació del treball en forma de llibre una vegada completada la investigació.

La recerca volia anar als orígens de la vida associativa del municipi. Durant la primera meitat del segle XX, quan Castell d’Aro i Platja d’Aro reunien en conjunt al voltant d’un miler d’habitants censats, hi havia quatre casinos, dos a cada nucli, un club esportiu i vuit germandats de socors mutus. Aquelles entitats servien com a espais de trobada, activitat cultural, lleure i suport entre veïns en una època molt anterior a l’arribada del turisme de masses.

La convocatòria de 2021 també va servir per reunir bona part dels guanyadors dels deu anys anteriors. El mateix acte va incloure la presentació del llibre El comerç… de la sorra, de Carles Torrent, sorgit d’un projecte premiat anteriorment. En aquell moment ja s’havien publicat set llibres derivats dels guardons.

La successió de temes permetia reconstruir parts molt diferents de la història local. Nit d’Aro. 60 anys de discoteques i sales de festa a Platja d’Aro havia estudiat el pes de l’oci nocturn. Altres treballs s’havien dedicat a la comunitat rural de la Vall d’Aro al segle XV, a la Guerra Civil de 1936 i 1937, a Rafael Masó i la ciutat jardí de s’Agaró o a les activitats tradicionals anteriors a la transformació turística.

Un dels projectes havia recuperat la història de Radio Mi Amigo, l’emissora pirata vinculada a Platja d’Aro que durant els anys setanta va formar part d’un fenomen radiofònic europeu. Un altre havia estudiat el Carnaval de Platja d’Aro i un altre, les entitats, clubs i esportistes del municipi. El premi de 2020, immediatament anterior al del Centre l’Avenir Fanalenc, havia recaigut en el Grup de Natura Sterna per una investigació sobre la fauna de la Vall del Ridaura.

L’Ajuntament impulsava el premi amb la Biblioteca Mercè Rodoreda, la Fundació Jordi Comas i Matamala i el suport de la Diputació de Girona. El funcionament tenia una particularitat: allò que es premiava era un projecte d’investigació inèdit, que després havia de desenvolupar-se fins a convertir-se en un estudi complet i, finalment, en un llibre. Això feia que entre la concessió del guardó i la publicació poguessin passar diversos anys.

El projecte guanyador del 2021 n’és un exemple. El treball del Centre l’Avenir Fanalenc va acabar publicant-se el 2024 amb el títol Casinos i festes tradicionals a la vella Platja d’Aro. Aquell any es va presentar dins d’una nova edició dels premis, ja convertit en un volum que posava a disposició del públic la recerca iniciada tres anys abans.

La col·lecció també ha continuat creixent. Els guardons han incorporat noves investigacions i, posteriorment, una modalitat destinada als treballs de recerca de batxillerat. Ràdio Capital descrivia el 2026 els Premis Jordi Comas com una eina ja consolidada per estudiar aspectes de la història municipal que difícilment tindrien cabuda en investigacions d’abast general.

El 2021, però, el punt de referència eren aquells primers deu anys. El premi havia anat deixant una biblioteca d’història local construïda volum a volum, amb estudis sobre àmbits que anaven des de la vida nocturna fins al món rural, la natura, l’arquitectura, l’associacionisme o la transformació turística. La desena convocatòria va afegir-hi la història dels casinos i les societats de socors mutu que havien articulat bona part de la vida comunitària del vell Platja d’Aro.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «La proposta “Casinos i societats d’ajuda al vell Platja d’Aro” presentada pel Centre l’Avenir Fanalenc guardonada amb el 10è Premi de Recerca Local 2021», 22 de novembre de 2021.

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Deu anys de Premis de Recerca Local», 2021. Consultar el reportatge municipal

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Premis de Recerca Local 2024», 20 de novembre de 2024. Consultar la informació municipal

Ràdio Capital, «Els Premis de Recerca Local Jordi Comas es consoliden com a eina clau per preservar la memòria de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró», 26 de gener de 2026. Consultar Ràdio Capital

El març de 2020, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró van passar en pocs dies de preparar l’inici de la temporada turística a tancar equipaments, limitar els desplaçaments i buidar carrers i platges. La pandèmia de Covid-19 afectava qualsevol municipi, però a Platja d’Aro tenia una conseqüència afegida: bona part de l’activitat comercial, turística i de restauració depenia precisament de l’arribada de visitants. Després del confinament, l’Ajuntament va haver de redissenyar bona part de l’estiu per intentar compatibilitzar aquesta activitat amb les restriccions sanitàries.

Les primeres decisions locals van arribar abans de l’estat d’alarma. L’11 de març es van suspendre temporalment les activitats dirigides a la gent gran. L’endemà ja s’havien cancel·lat les activitats dels equipaments municipals i tancat instal·lacions esportives com el Palau d’Esports i Congressos, la Sala Polivalent i el camp municipal de futbol.

El 13 de març es van clausurar els parcs infantils, els parcs urbans de salut, les zones d’exercici físic, l’skatepark i el Parc dels Estanys. Tres dies més tard, ja amb l’estat d’alarma en vigor, l’Oficina d’Atenció Ciutadana va tancar al públic, es van establir serveis mínims municipals, es va suspendre la Xarxa Bus i es va paralitzar l’inici de noves obres públiques.

La circulació va caure ràpidament. A finals de març, la Policia Local calculava que el trànsit al municipi s’havia reduït un 72,5%. Els agents reforçaven els controls als principals accessos, especialment durant els caps de setmana, per evitar desplaçaments a segones residències.

La Setmana Santa, habitualment un dels primers períodes d’alta activitat turística de l’any, va arribar amb el confinament encara vigent. La policia va intensificar els punts de control i, només durant aquells dies, va interposar 148 denúncies a Castell-Platja d’Aro per incompliments de les restriccions. En el primer mes de l’estat d’alarma s’havien fet 55 controls, aturat 5.664 vehicles, identificat 6.136 persones i aixecat 390 actes administratives.

Quan va començar a plantejar-se la sortida del confinament, l’Ajuntament va preparar un Pla per al Reinici Socioeconòmic. La primera versió, del maig, reunia 44 acords agrupats en quatre eixos i valorats en 4,2 milions d’euros. El document s’havia elaborat amb participació dels grups polítics municipals i representants del teixit socioeconòmic.

El primer bloc estava dedicat a la reactivació econòmica. Preveia crear l’aplicació i la targeta de comerç local AROimpulsa, impulsar campanyes de promoció turística, oferir mediació en els lloguers dels locals comercials, reduir taxes, modificar el calendari fiscal, ampliar gratuïtament l’espai de terrasses i reforçar les subvencions al comerç, l’emprenedoria i la contractació.

El segon eix preparava el municipi per a un estiu molt diferent dels anteriors. Es plantejava reordenar la mobilitat a les zones de més afluència, controlar els aforaments de les platges, crear aparcaments dissuasius, reorganitzar el mercat setmanal i reforçar la neteja i la desinfecció. També es preveia crear un equip de 35 informadors municipals connectats amb la Policia Local.

El suport a les persones incloïa més recursos per a ajudes al lloguer, emergència social, servei d’ajuda a domicili, beques socials i menjador, Banc d’Aliments i àpats a domicili. També s’havien de reforçar el seguiment emocional i l’atenció als infants i joves que havien passat a l’ensenyament no presencial.

La versió definitiva del pla, aprovada al juny, va créixer fins a 50 mesures i 4,3 milions d’euros.

Un dels grans reptes era la platja. La Platja Gran es va dividir en vuit sectors aprofitant les passeres i es van establir sistemes per controlar-ne l’aforament. Cala Rovira i Sa Conca també van adaptar-se a les noves condicions. L’Ajuntament va anunciar la contractació dels 35 informadors que havien d’explicar les normes als residents i visitants.

El programa Fem Platja! va rebre 250.000 euros addicionals i va arribar a un pressupost proper al milió. S’hi van incorporar mesures com la higienització de lavabos, dutxes i rentapeus, dispensadors de gel hidroalcohòlic, senyalització, control d’aforaments i el nou equip d’informadors, que se sumava a les 48 persones que habitualment treballaven en els serveis de platja.

La programació turística i cultural també va haver d’adaptar-se. Aquell estiu es van buscar activitats de format més reduït, mentre propostes que podien generar aglomeracions van quedar suspeses. A la tardor, per exemple, no es va celebrar la Festa de la Cervesa ni el Túnel del Terror.

El final de l’any encara va tornar a colpejar el model comercial del municipi. Les restriccions de mobilitat de la tardor van provocar una caiguda d’aproximadament el 90% de la mobilitat durant els caps de setmana. Comerços i restauradors advertien que sense visitants resultava molt difícil mantenir l’activitat, i per primera vegada en molts anys nombrosos establiments de Platja d’Aro mantenien la persiana baixada durant el cap de setmana.

El 2020 va deixar així imatges que fins aleshores haurien semblat estranyes a Platja d’Aro: accessos controlats, carrers buits en plena Setmana Santa, platges dividides en sectors i informadors recordant distàncies i normes als banyistes. Després del confinament, bona part de l’any va consistir a intentar recuperar l’activitat sense tornar al funcionament anterior.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Resum de mesures per al reinici socioeconòmic de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i dels seus veïns i veïnes», maig de 2020.

Ràdio Capital, «Castell-Platja d’Aro pren més mesures pel Coronavirus», 16 de març de 2020.
Consultar Ràdio Capital

Ràdio Capital, «Consulta les 50 mesures de Castell-Platja d’Aro contra la crisi econòmica pel coronavirus», 7 de juny de 2020.
Consultar Ràdio Capital

3Cat, «Platja d’Aro dividirà les platges i tindrà informadors per garantir mesures de seguretat», 14 de maig de 2020.
Consultar 3Cat

Ràdio Capital, «Comença el programa Fem Platja! Estiu 2020 de Platja d’Aro», 5 de juny de 2020.
Consultar Ràdio Capital

Ràdio Capital, «El comerç de Platja d’Aro, tancat el cap de setmana i “escanyat” pel confinament perimetral», 21 de novembre de 2020.
Consultar Ràdio Capital

El 15 de juny de 2019, Maurici Jiménez, del PSC, va ser investit alcalde de Castell-Platja d’Aro. Ho va fer després d’unes eleccions en què Joan Giraut havia tornat a encapçalar la candidatura més votada, però Junts i els socialistes havien quedat empatats a cinc regidors. Un acord entre PSC, ERC i La Vall d’Aro En Comú va sumar els nou vots de la majoria absoluta i va portar Jiménez a l’alcaldia, mentre Giraut passava a l’oposició després de 26 anys acumulats com a alcalde.

Les eleccions municipals s’havien celebrat el 26 de maig. Junts per Castell-Platja d’Aro i s’Agaró va obtenir 1.056 vots, el 26,8%, i cinc regidors. El PSC va quedar a només 122 vots de distància, amb 934 vots, el 23,71%, i també cinc regidors.

ERC va aconseguir tres representants amb 698 vots. Som entrava per primera vegada al consistori amb dos regidors; La Vall d’Aro En Comú n’obtenia un i Ciutadans en mantenia un. El PP, que havia tingut representació durant el mandat anterior, quedava fora, igual que Podemos. La participació va arribar al 56,92%, amb 3.899 vots emesos.

L’empat a cinc regidors entre Junts i PSC deixava l’alcaldia completament oberta. Giraut continuava sent el candidat de la força més votada, però qualsevol combinació que arribés als nou regidors podia formar una majoria alternativa. Ell mateix ho va reconèixer després de les eleccions. Jiménez, per la seva banda, ja apuntava que existien sumes que podien portar-lo a l’alcaldia.

La situació tenia una particularitat: Giraut i Jiménez havien governat plegats durant els quatre anys anteriors. Després de les municipals de 2015, CiU i PSC havien format un govern de coalició. Ara, amb cinc regidors cadascun, els socialistes reclamaven que una possible reedició de l’acord partís d’una relació d’igualtat que permetés discutir també qui ocupava l’alcaldia. Jiménez explicaria posteriorment que la impossibilitat d’arribar a un acord en aquest punt els havia portat a explorar una altra majoria.

El 11 de juny, quatre dies abans del ple de constitució, PSC, ERC i La Vall d’Aro En Comú van anunciar l’acord. Els cinc regidors socialistes, els tres republicans i Pedro Torres sumaven exactament nou representants dels disset del consistori.

La investidura es va celebrar el dissabte 15 de juny. Maurici Jiménez va rebre els nou vots del nou govern i va ser proclamat alcalde per majoria absoluta. Joan Giraut va anunciar que continuaria al consistori com a cap de l’oposició.

El nou cartipàs repartia responsabilitats entre les tres forces. Jiménez assumia, a més de l’alcaldia, Hisenda, Règim Interior, Comunicació i Seguretat Ciutadana. Montse Rovira, d’ERC, era primera tinent d’alcalde i responsable d’Acció Territorial i Urbanisme. Mònica Ríos, del PSC, ocupava la segona tinença d’alcaldia; Pedro Torres, de La Vall d’Aro En Comú, la tercera; Pilar Ferrero, la quarta, i Joan Barceló, d’ERC, la cinquena.

També formaven part del govern Carles Méndez, al capdavant de Serveis i Medi Ambient; Jenny Xufré, responsable de Turisme, i Josep Amat, de Cultura i Educació. El nou executiu reunia així cinc regidors del PSC, tres d’ERC i un de La Vall d’Aro En Comú.

El relleu tancava una etapa molt llarga de la política municipal. Joan Giraut havia estat alcalde entre 1991 i 2009 i de nou entre 2011 i 2019. Els únics dos anys d’interrupció havien estat els de l’alcaldia de Dolors Padilla, arran de la moció de censura de 2009. En total, Giraut deixava el càrrec després de 26 anys com a alcalde.

Jiménez es convertia en la cinquena persona que ocupava l’alcaldia des de les eleccions municipals de 1979, després de Ramir Pons, Anicet Clara, Joan Giraut i Dolors Padilla. Deu dels disset regidors del nou consistori s’estrenaven aquell mandat, una renovació també considerable dins del ple.

El canvi de 2019 va tenir continuïtat quatre anys després. A les eleccions de 2023, el PSC de Maurici Jiménez va passar de cinc a sis regidors i es va convertir aquesta vegada en la força més votada. Jiménez va revalidar l’alcaldia després d’un acord de govern amb Junts. En el ple de constitució va obtenir dotze vots: els sis del PSC, els quatre de Junts i els dos del Bloc Nacionalista Català, aquests últims des de l’oposició.

Aquell 15 de juny de 2019, però, començava una etapa diferent. Després d’unes eleccions sense majoria clara i d’un pacte negociat durant dues setmanes, Maurici Jiménez arribava per primera vegada a l’alcaldia i Joan Giraut deixava el govern municipal que havia encapçalat durant la major part dels vint-i-vuit anys anteriors.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Constitució de l’Ajuntament 2019-2023. Maurici Jiménez i Ruiz, nou alcalde de Castell-Platja d’Aro», 15 de juny de 2019.

Ràdio Capital, «Pacte d’esquerres per fer fora Joan Giraut a Platja d’Aro», 11 de juny de 2019.
Consultar Ràdio Capital

Ràdio Capital, «Maurici Jiménez, investit alcalde de Castell-Platja d’Aro», 15 de juny de 2019.
Consultar Ràdio Capital

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Constitució de l’Ajuntament», 17 de juny de 2023.
Consultar la informació municipal

L’any 2018, els veïns de Castell-Platja d’Aro van poder decidir per primera vegada de manera directa a quines actuacions es destinaria una part del pressupost municipal. L’Ajuntament va reservar inicialment 150.000 euros per posar en marxa els primers pressupostos participatius del municipi. Des de l’abril fins al setembre, el procés va passar per diverses fases de presentació, selecció i votació de propostes abans d’acabar amb quatre actuacions incorporades al pressupost.

La primera fase va començar el 16 d’abril. Qualsevol persona, grup o entitat podia plantejar inversions municipals fins al 6 de maig. Les propostes es podien presentar a través d’un portal web, en punts municipals amb accés a internet, mitjançant butlletes en paper o aprofitant un estand mòbil que recorria espais dels diferents nuclis.

La resposta va superar les previsions inicials. Es van presentar 270 propostes, procedents de 193 persones, grups i entitats. Després de la revisió tècnica, 51 van ser considerades viables i van passar a una segona fase. Una quarantena de persones van participar en una jornada de valoració en què es van puntuar les iniciatives segons criteris com l’interès públic, la necessitat a què responien o la repercussió que podien tenir sobre el municipi. D’aquell treball en van sortir 15 propostes finalistes, valorades conjuntament en 439.300 euros.

La votació definitiva es va celebrar del 10 al 30 de setembre. Hi podien participar les persones empadronades al municipi de 16 anys o més, i cadascuna podia escollir una, dues o tres de les quinze opcions. Van votar 421 persones, equivalents al 4,64% del cens amb dret a vot, i es van registrar 1.130 vots vàlids.

La majoria va optar pel sistema digital. 352 participants, el 77,2%, van votar a través del portal participa.platjadaro.com o dels punts municipals d’accés a la xarxa. La resta ho va fer presencialment mitjançant les urnes distribuïdes en equipaments públics i escolars o a l’estand mòbil. També es van detectar sis vots no vàlids.

Quan es van tancar les urnes, la proposta més votada va ser construir un punt de gir a la zona comercial i d’oci de Parc d’Aro, al carrer Santiago Rusiñol. Va obtenir 189 vots, un 44,9% dels participants, i estava valorada en 48.000 euros. L’objectiu era evitar maniobres irregulars i millorar la seguretat de l’encreuament.

En segon lloc, amb 178 vots, va quedar la instal·lació d’una coberta a l’entrada principal de l’escola Vall d’Aro de Castell d’Aro, valorada en 32.000 euros. La tercera proposta escollida inicialment va ser crear un pas segur per travessar l’avinguda de s’Agaró a l’altura del pont sobre el Ridaura. Incloïa un pas de vianants, un semàfor, una rampa i unes escales per donar continuïtat al carril bici. Va rebre 141 vots i tenia un pressupost estimat de 79.500 euros.

La suma de les tres actuacions era de 159.500 euros. Per poder assumir-les, l’Ajuntament ja va ampliar en 9.500 euros la partida inicial de 150.000.

Però el resultat definitiu va canviar unes setmanes més tard. El ple municipal del 17 d’octubre va aprovar una nova ampliació del pressupost, aquesta vegada fins als 168.000 euros, per incorporar també la quarta proposta més votada: la instal·lació d’una font d’aigua al Parc dels Estanys, que havia rebut 106 vots. D’aquesta manera, els primers pressupostos participatius acabarien executant quatre actuacions.

Les altres propostes finalistes van quedar fora d’aquella primera edició. Entre elles hi havia millorar l’accessibilitat a la rotonda de la Rosa dels Vents de s’Agaró, crear un parc per a gossos, adequar la pista del Parc de Can Nitus per jugar a corfbol, cobrir de manera permanent l’escenari de la plaça Major, instal·lar més bancs a l’avinguda de Fanals o construir una nova pista de petanca.

Amb el temps, les quatre actuacions seleccionades van quedar executades. El cost final conjunt va ser de 128.505 euros, inferior a la previsió de 168.000 euros aprovada el 2018.

Aquella primera experiència va tenir continuïtat. Castell-Platja d’Aro va convocar noves edicions dels pressupostos participatius durant els anys següents i va anar incrementant-ne la dotació. El procés del 2018 va servir per establir un mecanisme que començava amb les propostes dels veïns, passava per una validació tècnica i acabava amb una votació oberta. D’aquelles 270 idees inicials, quatre van acabar convertides en actuacions municipals.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «Tres propostes urbanístiques, les opcions escollides en els primers pressupostos participatius», 2 d’octubre de 2018.

Ràdio Capital, «Primers pressupostos participatius a Platja d’Aro», 13 d’abril de 2018.
Consultar Ràdio Capital

Ràdio Capital, «Arriba la fase final dels primers pressupostos participatius de Castell-Platja d’Aro», 4 de setembre de 2018.
Consultar Ràdio Capital

Girona Notícies, «S’amplia l’execució dels primers pressupostos participatius de Castell-Platja d’Aro fins a 168.000 euros», 24 d’octubre de 2018.
Consultar Girona Notícies

El Gerió Digital, «Platja d’Aro inicia els 4rts pressupostos participats dotats amb 200.000 euros», 2023.
Consultar El Gerió Digital

L’estiu de 2017, el Festival Nits de Jazz de Platja d’Aro va celebrar la seva vintena edició. La proposta havia començat el 1998 i, dues dècades després, s’havia convertit en una de les cites musicals habituals dels estius del municipi. Per commemorar l’aniversari es van programar deu concerts entre el 30 de juny i l’1 de setembre, amb la Platja Gran com a escenari principal i actuacions també a Masia Bas i Castell d’Aro.

El festival conservava una de les característiques que l’havia definit des dels primers anys: escoltar jazz a l’aire lliure i a tocar del mar. El gruix de la programació es concentrava al sector de Cavall Bernat de la Platja Gran, on cada divendres a les onze de la nit, entre el 7 de juliol i el 25 d’agost, s’oferien vuit concerts gratuïts.

L’aniversari, però, començava una setmana abans. El 30 de juny, els jardins de Masia Bas acollien Nova Quartet, amb Gessamí Boada a la veu, Carlos Cruz a la guitarra, Pep Colls al baix i Miki Grau a la bateria. El grup plantejava un recorregut entre el jazz, el blues i la bossa nova.

El 7 de juliol, Nits de Jazz tornava al seu emplaçament habitual de Cavall Bernat amb The Legendary Jazz Orchestra i un concert dedicat a la trobada musical entre Duke Ellington i Count Basie. Una setmana després hi actuava Stefano Palatchi, acompanyat d’un sextet, amb un repertori basat en noms com Ellington, Gershwin o Michel Legrand.

El 21 de juliol arribava Marco Mezquida Trio. El pianista menorquí, acompanyat de Marko Lohikari al contrabaix i Carlos Falanga a la bateria, presentava composicions pròpies i arranjaments d’estàndards nord-americans. El dia 28, el protagonista era el cantant i pianista britànic Anthony Strong, que combinava estàndards de jazz i clàssics del swing.

L’agost començava amb Barcelona Gospel Messengers i la cantant britànica Lurine Cato. El 2016, el grup havia rebut el Premi Enderrock per votació popular al millor disc de jazz pel seu tribut a George Harrison. Una setmana després, la Cotton Club Big Band portava a Platja d’Aro un programa dedicat a les melodies de Hollywood i Broadway i a l’època daurada del swing.

El 18 d’agost, Anna Luna Quintet presentava un concert que el mateix programa titulava 20 anys de Jazz. Anna Luna actuava amb Jaume Vilaseca, Curro Gálvez, Roberto Faenzi i Víctor de Diego, combinant jazz, bossa nova i influències mediterrànies. El darrer concert a Cavall Bernat arribava el 25 d’agost amb The French Swing All-Stars, una formació integrada per músics francesos vinculats al swing.

La cloenda es traslladava el 1 de setembre a la plaça Lluís Companys de Castell d’Aro. Sloppy Beats, quintet que combinava funk i jazz, tancava així una programació que aquell any s’havia estès durant més de dos mesos.

La fórmula mostrava fins a quin punt Nits de Jazz havia anat ampliant el concepte inicial. El festival mantenia el jazz com a base, però incorporava swing, blues, bossa nova, góspel, funk i altres estils pròxims. Aquesta obertura musical continua formant part de la definició actual del festival.

El 2017 també era el tercer any d’Estereofònics, la marca creada per agrupar bona part de la programació musical d’estiu de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró. Aquella temporada reunia 78 concerts en 140 dies i incloïa, entre altres propostes, Xalaro, Desemboca, FestiSurf, el Festival Internacional de Música de s’Agaró i les mateixes Nits de Jazz.

L’aniversari va generar fins i tot debat polític sobre el futur del festival. ERC va proposar aquell novembre desestacionalitzar-lo i traslladar part de la programació fora dels mesos centrals de l’estiu. La regidora de Dinamització Cultural, Imma Gelabert, defensava el model existent i recordava que l’obertura i la cloenda ja s’havien situat fora del període principal de juliol i agost.

Nits de Jazz va continuar celebrant-se després de la vintena edició. La trajectòria iniciada el 1998 ha superat els 150 concerts i manté encara els trets que ja eren visibles aquell 2017: accés gratuït, nits d’estiu, escenari arran de mar i una programació oberta als gèneres que envolten el jazz.

Bibliografia

Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, programa del 20è Festival Nits de Jazz, 2017.

Ràdio Capital, «El Festival Nits de Jazz a Platja d’Aro arriba als 20 anys», 29 de juny de 2017.
Consultar Ràdio Capital

Ràdio Capital, «Tercera edició d’Estereofònics, el Festival de festivals de Castell-Platja d’Aro i s’Agaró», 23 de maig de 2017.
Consultar Ràdio Capital

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Festival Nits de Jazz de Platja d’Aro».
Consultar la informació municipal