El tren

La Carme Fenoll és bibliotecària.
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El tren
Loading
/

Avui llegeixo aquest article des de l’estació d’Atocha. Aquí on els trens entren i surten sense parar, on les persones s’abracen, es retroben, se separen, i on aquest matí els trens aniran una mica més lents. Potser per precaució. Potser per respecte. Potser perquè, de vegades, la vida també demana reduir la velocitat.

El tren és una de les metàfores més poderoses que tenim per parlar de la vida. Tots hem esperat alguna vegada en una andana. Tots hem vist marxar algú des de darrere un vidre.
A la cerimònia de comiat del meu pare, algú va fer servir aquesta imatge: la vida com un tren llarg, amb moltes estacions. Un tren on pugem al néixer, i on, al llarg del trajecte, van pujant i baixant persones. Algunes hi viatgen poca estona. Altres s’asseuen al nostre costat durant mitja vida. N’hi ha que ens canvien el trajecte per sempre.
El meu pare ja ha baixat d’aquest tren. I nosaltres continuem viatjant, amb el seient buit al costat, buscant-lo en els reflexos del vidre.

Aquests dies, però, el tren ha tornat a ser notícia per una raó molt més dura. L’accident d’Aldamuz ens ha recordat que, de vegades, el viatge s’atura de cop. Que no sempre hi ha temps per acomiadar-se. Que hi ha persones que baixen a una estació que no estava prevista.

I aleshores el tren deixa de ser metàfora i esdevé realitat. Metall, velocitat, silenci després del soroll. Famílies que esperaven algú que ja no arribarà. Seients que quedaran buits per sempre.

Potser per això el tren ens commou tant. Perquè representa el que som: éssers en trànsit. Persones que compartim trajectes sense saber exactament fins on.
Avui, des d’aquesta estació plena de vides en moviment, penso en les víctimes d’Aldamuz, en les seves famílies, en els seus amics. I penso també en el meu pare. En tots els que han baixat abans d’hora. En tots els que ja no són al vagó però continuen viatjant amb nosaltres, en forma de records.
I mentre el tren segueix avançant, potser el que ens toca és això: mirar al nostre voltant, donar la mà a qui seu al costat, i no oblidar mai que cap trajecte està garantit.
Perquè la vida, com el tren, no s’atura.

La no-aplicació de la llei estatal de l’habitatge als pobles petits del Baix Empordà dificulta molt poder-hi viure

La crisi de l’habitatge continua sent una de les principals temàtiques del país. De fet, del CEO del passat novembre de 2025 es desprèn que l’habitatge és la principal preocupació de la ciutadania catalana passant del 7% al 31%. 1 de cada 3 catalans considera l’habitatge com la principal problemàtica del país.

Tot i que la lluita per un habitatge digne al país té l’epicentre a Barcelona, a l’Empordà l’accés a un habitatge amb lloguer assequible és molt difícil per la població, tant als pobles grans com als petits. De fet, els pobles baix-empordanesos més petits tenen una gran dificultat afegida, ja que no s’hi aplica la llei de la vivenda perquè no són considerats com a zones tensionades. Al Baix Empordà només 10 dels 36 municipis de la comarca estan declarats com a zones de mercat residencial tensat. 

Mitjanes de lloguer als pobles petits del Baix Empordà

Si fem una cerca ràpida a portals immobiliaris com Idealista veiem que els preus en pobles com Gualta, Rupià, Albons, Ullastret o Foixà s’enfilen de manera escandalosa i, a més, l’oferta és més aviat escassa. 

Com que en els municipis més petits del Baix Empordà no arriba a haver-hi més de 5 contractes de lloguer, la Generalitat no facilita les dades de preu de lloguer mitjà.

El poble on la mitjana de lloguer és més baixa és a la Tallada d’Empordà (850€/mes) mentre que Vilopriu és on la mitjana de lloguer és més alta (10.000€/mes) pel fet que només hi ha un lloguer disponible i es tracta d’un xalet.  

No s’aplica la llei espanyola de la vivenda

El motiu pel qual els preus en aquests 26 municipis del Baix Empordà són tants alts es deu a un principal motiu, i és que aquests pobles no són considerats com a zones de mercat residencial tensat i, per tant, no s’apliquen topalls als preus dels lloguers. 

El nucli del municipi d’Ullastret

Els pobles de la comarca on sí que s’aplica la llei estatal de vivenda són la Bisbal d’Empordà, Begur, Calonge i Sant Antoni, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Palafrugell, Palamós i Sant Joan, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Torroella de Montgrí. Però, què implica que s’apliqui la llei de vivenda en aquests municipis? Doncs, entre altres:

  • Es limita el preu dels lloguers en base a l’índex de referència de preus de lloguer i no en base a l’IPC 
  • Si l’habitatge és propietat d’un gran tenidor (que tingui 5 i més immobles), el preu ha d’estar per sota de l’índex de referència
  • Si l’habitatge no és propietat d’un gran tenidor, la renovació del contracte s’ha de basar en el contracte anterior o agafar com a referència l’índex de preus del Ministeri de Vivenda de l’Estat 

 

La llei estatal de la vivenda va entrar en vigor el març del 2024, dos anys després que el Tribunal Constitucional tombés parcialment la llei catalana de l’habitatge. En el moment de l’aprovació de la llei espanyola, diversos col·lectius de defensa del dret a l’habitatge van criticar que la llei espanyola quedava molt per sota de la catalana en matèria habitacional. 

L’atur a les comarques gironines supera el 10% i arriba a 43.000 persones

privat:-impuls-de-noves-formacions-per-millorar-l’ocupabilitat-en-comerc-i-hostaleria-a-la-bisbal-en-el-marc-del-projecte-treball-als-barris
Privat: Impuls de noves formacions per millorar l’ocupabilitat en comerç i hostaleria a la Bisbal en el marc del projecte Treball als Barris

L’atur a les comarques gironines ha tornat a superar el 10% a finals del 2025. Segons les dades de l’Enquesta de Població Activa, la demarcació ha acabat l’any amb més de 43.000 persones desocupades, una xifra que no es veia des de fa un any i mig. En concret, la taxa d’atur se situa en el 10,13%.

Durant l’últim trimestre de l’any s’han perdut fins a 26.500 llocs de treball, la caiguda més intensa registrada enguany. Al setembre s’havien assolit màxims històrics amb més de 411.000 persones ocupades, però al desembre la xifra ha baixat fins a 384.600. Això suposa una davallada del 6% en només tres mesos.

Les dades confirmen que l’economia gironina s’està refredant, deixant enrere els rècords assolits mesos enrere. Si es compara amb l’any anterior, el balanç també és negatiu: s’han perdut prop de 3.000 llocs de feina respecte al desembre del 2024.

L’únic balanç positiu de l’any és el de la indústria i la construcció, que han creat nous llocs de treball. La indústria ha guanyat prop de 8.000 ocupats i la construcció, uns 2.000 més, tot i que la indústria també ha patit una caiguda durant l’últim trimestre.

En canvi, el sector primari ha viscut una caiguda molt pronunciada. Ha passat de tenir més de 10.000 treballadors a només 3.800 en un any. També els serveis han patit una gran pèrdua, amb 20.000 llocs de treball destruïts entre el setembre i el desembre.

Última setmana per inscriure ofertes a la Jornada d’Oportunitats Laborals de Palafrugell

Palafrugell ja prepara la desena edició de la Jornada d’Oportunitats Laborals, que se celebrarà el 5 de març a la Bòbila. Les empreses interessades a participar-hi poden inscriure les seves ofertes fins a l’1 de febrer a través del web municipal de promoció econòmica.

La jornada té com a objectiu facilitar el contacte directe entre empreses i persones que cerquen feina, a través d’entrevistes breus en un entorn pràctic i efectiu. La iniciativa vol connectar les necessitats del teixit empresarial amb perfils professionals disponibles o en procés de millora laboral.

L’esdeveniment és organitzat per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Palafrugell, que preveu activar una campanya de difusió un cop recollides totes les ofertes, per arribar a la ciutadania, les borses de treball i els serveis d’ocupació locals.

Les empreses tindran l’oportunitat de donar visibilitat a les seves vacants i entrevistar persones candidates d’una manera concentrada i eficient. Un cop oberta la inscripció per a les persones participants, aquestes podran consultar les ofertes disponibles i seleccionar les que millor encaixin amb el seu perfil.

L’Ajuntament recomana seguir les xarxes socials i el web municipal per estar al dia de totes les novetats de la jornada. Per resoldre dubtes, es pot contactar amb l’Àrea de Promoció Econòmica per telèfon o correu electrònic.

Les Trapelles: “ Teníem clara la disfressa d’aquest any abans de començar la de l’any passat”

L’Helena, membre de la colla Trapelles de la Bisbal d’Empordà, fa un repàs a la trajectòria d’aquesta colla formada per mares i filles que enguany celebra 20 anys de Carnaval.

“La nostra disfressa és una festa”, assegura l’Helena, tot explicant que ja tenien clara la temàtica del 2026 abans fins i tot de començar la disfressa del 2025. Aquest any tan especial volen celebrar-ho com cal, mantenint el compromís de sorprendre amb originalitat i dedicació.

Les Trapelles van néixer l’any 2006, quan algunes de les seves integrants tenien només 7 anys. La iniciativa va sorgir de les mares, que van impulsar la colla per canalitzar les ganes de disfressar-se de les nenes. Amb el temps, l’equip s’ha consolidat, i avui compten amb 32 membres, de les quals al voltant d’una dotzena són fundadores.

A la colla s’ho fan gairebé tot: des de la idea fins a l’execució de les disfresses, que inclouen costura, manualitats i assajos setmanals. “Cada dilluns quedàvem dues o tres hores per fer els barrets”, recorda l’Helena. No tenen carrossa, però han après a optimitzar el vehicle que fan servir com a suport.

No prioritzen guanyar premis, però sí mantenir la qualitat i la coherència de la temàtica. El gran punt d’inflexió va ser quan van decidir abandonar les disfresses comprades per crear-ne de pròpies: “Aquell any vam anar de meduses i vam pujar tres escalons de cop”.

Aquest 2026 participaran a diverses rues del Baix Empordà: Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Torroella, l’Escala, Santa Cristina i la Bisbal, amb la possibilitat d’afegir Calonge. En canvi, han descartat Palamós per la seva complexitat logística.

Tot i haver crescut, mantenen un fort vincle intergeneracional. “Les mares de la colla continuen sortint i han fet els 20 anys amb nosaltres”, destaca l’Helena. La colla segueix cohesionada i amb ganes de continuar. “La intenció és que les Trapelles tinguin molta durada”, conclou.

Judith Bordas: “Volem que els projectes culturals siguin viables i sostenibles en el temps”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Judith Bordas: "Volem que els projectes culturals siguin viables i sostenibles en el temps"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, Judith Bordas, responsable de projectes i empresa de la Fundació Catalunya Cultura, ha explicat en què consisteix el programa Impulsa Cultura 2026, que ja ha obert convocatòria i accepta projectes fins al 2 de febrer.

El programa, gratuït i amb deu edicions d’experiència, acompanya iniciatives culturals d’arreu de Catalunya per ajudar-les a créixer, professionalitzar-se i assolir sostenibilitat econòmica. Bordas subratlla que “és un espai d’aprenentatge, reflexió i connexió” i que genera una xarxa molt valuosa entre els participants.

A les edicions anteriors hi ha participat una gran varietat de propostes d’arreu del país, inclosos projectes del Baix Empordà, com el festival FASTT, guanyador de la darrera edició. Són declaracions de Judith Bordas.

S’hi poden presentar projectes de qualsevol àmbit cultural —arts escèniques, visuals, audiovisuals, digitals, cinema, etc.— que tinguin una estructura mínima i vulguin fer un pas endavant. La convocatòria rep habitualment entre 70 i 80 candidatures, de les quals se seleccionen entre 40 i 60 per a una primera fase formativa.

Després d’aquesta fase inicial, de tres mesos, el comitè del programa escull 10 projectes finalistes que opten als Premis a la Cultura. D’aquests, cinc són escollits per un jurat per optar al premi final de 15.000 euros, que atorga la Fundació. Bordas destaca que “hi ha un abans i un després per als projectes que hi participen”.

El procés de selecció es basa en criteris de viabilitat econòmica, sostenibilitat, qualitat, innovació i impacte cultural o social. A més, es valora la capacitat de créixer, replicar-se o generar aliances dins del sector.

Bordas anima tothom que tingui una iniciativa cultural amb recorregut a presentar-s’hi: “Hi ha testimonis de projectes que han pogut viure de la seva passió després de passar pel programa.” Les bases i el formulari es poden consultar i descarregar al web de la Fundació Catalunya Cultura.