La Policia Local de Palafrugell ha detingut dues persones per un presumpte delicte contra la salut pública. Les detencions es van produir durant dues actuacions policials diferents el mateix dia.
Els agents van localitzar diverses substàncies estupefaents durant les intervencions. La policia identifica aquestes substàncies com a presumpta marihuana i haixix. Els agents també van intervenir diners en efectiu.
La policia va detenir una persona en cada actuació. Una de les persones és menor d’edat. L’altra persona detinguda és major d’edat. Els agents van instruir les diligències corresponents després de les detencions. La policia va traslladar els fets a l’autoritat competent.
El cos policial manté el patrullatge preventiu a Palafrugell. També continua les actuacions contra la venda de drogues al municipi.
La cursa Correpoble ja ha anunciat la data per la seva cinquena edició: se celebrarà el proper 3 d’abril del 2027 a Begur. L’anunci s’ha fet a través de les xarxes oficials de la prova. Cal recordar que l’edició del 2026 es va celebrar a Santa Cristina d’Aro amb la participació de més de 1.600 persones. Va ser llavors quan es va anunciar que la seu de la cinquena edició del Correpoble seria a Begur.
El Correpoble és una prova que organitza el Consell Esportiu del Baix Empordà i que consta d’un recorregut de 10 quilòmetres majoritàriament planers. El que té d’especial la prova és que la cursa es fa per equips on cadascú representa un municipi del Baix Empordà. Els participants poden córrer, caminar o fer marxa nòrdica, i es premien els primers classificats de cada municipi per gènere i les persones amb més edat.
Privat: La Diada Nacional de Catalunya arrenca demà a Palamós amb els actes de revetlla
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb les principals activitats que es duran a terme durant el llarg de la Diada de l’11 de setembre al Baix Empordà. A la comarca, cada municipi celebra a la seva manera i amb propostes diverses la Diada Nacional de Catalunya.
A Pals la jornada començarà a les 8.30 h amb la tradicional pujada a peu a Quermany amb sortida des de la plaça Catalunya. Un cop s’arribi a Quermany es farà la hissada de la senyera acompanyada del Cant dels Segadors. S’acabarà amb un esmorzar popular (amb un preu de 2 euros). La celebració continuarà a la tarda amb una cantada d’havaneres a càrrec dels Estevets que es farà a les 19.30 h al pati de Ca la Pruna.
A Santa Cristina d’Aro els actes de celebració de la Diada començaran a les 12.30 h amb el parlament d’autoritats a la plaça Mossèn Baldiri Reixac. A les 12.50 h hi haurà una actuació dels Minyons de Santa Cristina. A les 13 h hi haurà mitja audició de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. En acabar es donarà un aperitiu per a tothom.
A Sant Feliu de Guíxols la jornada començarà a les 10 h amb l’ofrena floral al bust del President Josep Irla a la Rambla Generalitat. De 10 a 12 h es podrà visitar la senyera de Rafael Patxot a la Sala de Plens de l’Ajuntament. D’11 a 11.30 h es farà la lectura del manifest de la Diada i la hissada de la senyera. La interpretació musical de l’Himne dels Segadors anirà a càrrec de la Coral Cypsella. A les 13 h es farà una ofrena floral a la tomba del President Josep Irla i la interpretació de l’Himne Els Segadors amb l’acompanyament de l’Orquestra de Cambra de l’Escola Municipal de Música de Sant Feliu de Guíxols.
Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró també commemora la Diada de l’11 de setembre. A les 11 h hi haurà una ofrena floral a qui fou president de la Generalitat de Catalunya. Es faran parlaments dels grups polítics municipals i acompanyament musical amb la Coral de la Vall d’Aro i La Nostra Estimada Banda. La jornada també inclou al Parc de l’Estació la bicicletada popular fins a la Font Picant (9 h) amb esmorzar gratuït i la circulació del Trenet de la Vall d’Aro (11-13 h).
La Diada a Calonge i Sant Antoni començarà el dijous 10 de setembre a les 20 h amb la ballada de sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. I divendres 11 de setembre a les 10.30 h hi haurà un acte institucional al Pati d’Armes del Castell de Calonge. Es farà una ofrena floral al monument de Pau Casals.
Palamós i Sant Joan també celebrarà la Diada de Catalunya amb diversos actes. El dijous 10 es farà una jornada organitzada per l’ANC Badia de Palamós al passeig del Mar, a la zona de la pista de bàsquet. De 19 a 23 h hi haurà jocs, xerrada, sopar i música en directe. A les 20 h del mateix dijous 10 es farà a la plaça Catalunya un concert amb Fenya Rai!.
El divendres 11 de setembre es commemorarà la Diada Nacional de Catalunya amb una cantada a càrrec de la Coral conjunta de corals palamosines. Es farà la hissada de la senyera, una ofrena floral i la lectura del manifest a partir de les 11.30 h a la plaça Catalunya. A les 18 h es farà un Bingo Musical Català amb la Colla Les Braves. I la jornada acabarà a les 19 h al passeig del Mar amb una ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Bisbal Jove.
A Mont-ras la Diada se celebrarà el mateix 11 de setembre amb la lectura del manifest, el cant d’Els Segadors i la hissada de la senyera a les 9 h. A les 9.30 h hi haurà un esmorzar popular i a les 10.15 h el XXIV Torneig de Bitlles Catalanes. Els actes es faran a la pista annexa al Pavelló Maria Rosa Escribano Checa.
Palafrugell celebra la Diada Nacional de Catalunya amb actes diversos. A les 10 h a plaça Nova hi haurà l’actuació d’Esbart Fontcoberta de Banyoles i de l’Esbart Mestre Sirés de Palafrugell. A les 11.30 h hi haurà la cercavila amb els Gegants de Palafrugell. A les 11.50 h als jardins de Can Bech hi haurà els parlaments de les autoritats amb la hissada de la senyera amb el cant d’Els Segadors. L’interpretaran la Coral Nit de Juny i la Cobla Cervianenca. A les 12.30 h als jardins de Can Bech hi haurà audició de sardanes amb la Cobla Cervianenca i un aperitiu popular.
A Begur i Esclanyà els actes de la Diada començaran el dijous 10 de setembre a les 23.30 h amb la pujada de torxes al Castell. A les 00 h està previst que s’arribi al Castell on s’hissarà la bandera i es cantarà Els Segadors. S’oferirà pa de pessic i moscatell als assistents. Divendres 11 a les 19 h hi haurà una audició de sardanes amb la Cobla Baix Empordà a la plaça de la Vila.
La Bisbal d’Empordà també commemora la Diada amb un acte institucional a l’Ajuntament del municipi. A les 18 h la sala de plens acollirà els parlaments institucionals i un recital de música amb David Granato al piano i Mar Serrinyà.
Torroella de Montgrí celebra la Diada amb la lectura del manifest a les 12 h a la plaça de la Vila. A les 19 h es farà una audició de sardanes amb la Cobla Foment del Montgrí. A l’Estartit la jornada se celebrarà a les 11 h amb el Cant dels Segadors amb Retumbagralla, la lectura del manifest i el concert de Les Veus de l’Estartit.
A Verges els actes de commemoració de la Diada de Catalunya començaran el dijous 10 de setembre a les 18 h amb la preparació de l’estelada d’espelmes a la plaça Major. A les 22 h es faran les sardanes nocturnes amb la Cobla Rossinyolets i en acabar s’encendrà l’estelada d’espelmes.
El divendres 11 de setembre a les 8 h a la plaça Major es farà la sortida caminant cap al Puig Segalar. A les 10 h es farà la trobada al Puig Segalar amb els veïns d’Albons, la Tallada d’Empordà, Viladamat, Les Olives, Ventallí i Garrigoles. A les 13 h es llegiran els manifestos i textos de Maria Perpinyà acompanyats de música i amb una copa de cava per a tothom.
El pont de la Diada activa un dispositiu especial de mobilitat a les carreteres catalanes, amb una atenció especial als accessos de la Costa Brava. El Servei Català de Trànsit preveu complicacions sobretot durant el retorn de diumenge a Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Llagostera.
L’operatiu començarà aquest dijous al migdia i s’allargarà fins a la mitjanit de diumenge. La coincidència de la Diada amb el tram final de la mobilitat d’estiu pot afavorir molts desplaçaments cap al litoral gironí.
El Servei Català de Trànsit calcula que prop de 550.000 vehicles sortiran de l’àrea metropolitana de Barcelona entre dijous i divendres. A més, durant el retorn de diumenge es preveu la mobilització d’uns 260.000 vehicles, amb les principals retencions concentrades entre la tarda i el vespre.
Al Baix Empordà, un dels punts sensibles durant la sortida serà Santa Cristina d’Aro en direcció a les platges. En canvi, durant el retorn de diumenge es preveuen més dificultats entre Platja d’Aro, Santa Cristina d’Aro i Llagostera, especialment en direcció a l’autopista del Mediterrani.
Per reduir les retencions, el dispositiu preveu mesures especials de circulació i regulació del trànsit en els punts amb més afluència. Entre les actuacions possibles hi ha canvis en les prioritats de les rotondes, reforços als carrils d’incorporació i dispositius especials de senyalització.
El Servei Català de Trànsit també reforçarà el seguiment de la mobilitat amb equips terrestres i mitjans aeris. A més, recomana planificar els trajectes amb antelació i evitar, sempre que sigui possible, les hores amb més circulació.
El dispositiu inclou també restriccions per als vehicles pesants, especialment durant el retorn de diumenge. Les limitacions afectaran l’autopista del Mediterrani entre Maçanet de la Selva i l’Hospitalet de l’Infant, amb l’objectiu de facilitar la circulació en una de les principals vies del país.
En paral·lel, prop de 1.600 agents dels Mossos d’Esquadra participaran en l’operatiu de mobilitat. El cos policial preveu fer més d’un miler de controls tant a les vies principals com a les carreteres secundàries amb més circulació.
Els controls se centraran especialment en els excessos de velocitat, les distraccions al volant i el consum d’alcohol o drogues. Els agents també reforçaran la presència als accessos de les zones amb més concentració de vehicles i intervindran davant possibles accidents, avaries o episodis meteorològics adversos.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, reclama més suport per afrontar problemes que superen l’àmbit policial. El batlle demana més coordinació, més recursos i més implicació institucional. Colomí ha fet aquesta petició durant la Diada de la Policia Local de Torroella de Montgrí i l’Estartit. L’acte s’ha celebrat aquest matí al Museu de la Mediterrània.
L’alcalde ha alertat de la complexitat creixent de moltes intervencions policials. El cos afronta sovint situacions relacionades amb drogodependències, addiccions i problemes de salut mental. Aquestes situacions també poden acabar en episodis de violència. Segons Colomí, la resposta necessita continuïtat i coordinació entre diferents serveis públics.
L’alcalde considera insuficients les eines disponibles actualment. També reclama més implicació de les administracions amb competències sanitàries, socials i judicials. Colomí defensa una resposta compartida davant aquestes problemàtiques. La Policia Local no pot assumir sola aquesta funció de contenció, segons ha remarcat durant l’acte.
L’alcalde també ha advertit de les conseqüències d’una resposta insuficient. Aquesta situació afecta la ciutadania i els mateixos agents. També pot perjudicar la confiança en les institucions. El govern municipal ja ha traslladat aquesta preocupació a responsables dels àmbits sanitari i judicial. L’Ajuntament reclama una actuació més coordinada i continuada.
La reivindicació arriba en un context de millora dels registres de seguretat al municipi. L’Ajuntament destaca una evolució positiva dels principals indicadors. El regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Martinoy, ha presentat el balanç anual de serveis policials. Les dades permeten observar aquesta evolució favorable.
L’Ajuntament atribueix aquesta millora a diversos factors. Entre aquests elements hi ha la feina de la Policia Local i la coordinació amb altres cossos. El consistori també destaca les inversions dels darrers anys. Aquestes actuacions han permès reforçar els serveis municipals de seguretat.
La jornada també ha servit per reconèixer la tasca dels agents. L’acte ha distingit professionals per la seva dedicació, professionalitat i esperit de servei. També s’han reconegut actuacions destacades d’altres cossos policials. Entre els distingits hi ha un membre del grup especial d’activitats subaquàtiques de la Guàrdia Civil de l’Estartit. L’agent ha rebut el reconeixement per una actuació destacada durant aquest estiu.
L’alcalde ha presidit la celebració. També hi han participat el regidor de Seguretat Ciutadana, Josep Martinoy, i el cap de la Policia Local, Antoni Carrera. També hi ha assistit el sotsinspector Martí Pons. Pons és el responsable de l’àrea policial dels Mossos d’Esquadra de la Bisbal d’Empordà. La conducció de l’acte ha anat a càrrec de Martina Baguer, l’agent més jove del cos. També hi ha participat Genís Dalmau, president de l’entitat municipal descentralitzada de l’Estartit.
Durant la seva intervenció, Antoni Carrera ha recordat l’agent jubilat Joaquim Bodro, mort recentment. El cap policial també ha agraït l’esforç de tota la plantilla. Carrera ha destacat la professionalitat dels agents i el treball en equip. L’alcalde també ha reconegut públicament aquesta tasca.
La celebració ha acabat amb un reconeixement al mateix Antoni Carrera. Els agents han volgut destacar la seva professionalitat i la seva capacitat de lideratge. El cos també ha valorat la seva empatia i el tracte personal. Carrera porta prop de dos anys al capdavant de la Policia Local. La jornada s’ha tancat amb una fotografia conjunta dels agents i les autoritats. La imatge s’ha fet al pati de Can Quintana.
El 29 d’agost de 2003, un incendi forestal iniciat a Castell d’Aro va acabar afectant 430 hectàrees, una part de les quals al terme de Calonge. Durant l’emergència, diverses persones es van oferir espontàniament per ajudar. Aquella mobilització tindria continuïtat mesos després: el maig de 2004 es constituiria la primera Associació de Voluntaris de Protecció Civil del municipi.
El foc havia començat cap a la una del migdia. El vent i l’aparició de focus secundaris van complicar les tasques d’extinció i van obligar a desallotjar urbanitzacions, barris i càmpings. La informació publicada aquell dia per La Xarxa, amb dades dels Mossos d’Esquadra, situava en 12.000 les persones evacuades.
L’emergència també va afectar la circulació. Es va tallar la C-31 entre Calonge i Platja d’Aro, i els desplaçaments per la zona van quedar condicionats pels desviaments. Els pavellons de Castell-Platja d’Aro i de Calonge es van habilitar per acollir persones desallotjades, mentre l’Oficina de Turisme de Platja d’Aro allotjava el centre de comandament avançat.
La resposta dels dies següents es va concentrar en els danys i en les necessitats dels afectats. L’Ajuntament va obrir una oficina per orientar els veïns sobre les reparacions, les assegurances i les ajudes públiques. El 2 de setembre, Ràdio Palamós informava que unes seixanta persones ja hi havien passat.
Al mateix temps, es recollien dues vegades al dia, porta a porta, els residus generats pel foc. Es treballava en la substitució de contenidors i fanals malmesos i es feien inspeccions per detectar possibles despreniments. L’atenció també incloïa assessorament tècnic per als propietaris forestals i les persones amb jardins afectats.
L’incendi havia fet aparèixer una altra necessitat: disposar d’una manera d’organitzar les persones que volien col·laborar en una emergència. La Regidoria de Governació va impulsar una crida pública per constituir una associació de voluntaris de Protecció Civil. La proposta partia directament de l’experiència viscuda aquell agost.
La reunió fundacional es va celebrar el dimecres 5 de maig de 2004 i hi van participar 26 persones. Durant la trobada es va subscriure l’acta de constitució, es van aprovar els estatuts i es va escollir una junta provisional. L’entitat començava així el procés per disposar d’una estructura pròpia i poder desenvolupar les seves funcions.
La constitució anava acompanyada de diversos tràmits. Calia inscriure l’associació al Registre General d’Associacions del Departament de Justícia i contractar les assegurances de responsabilitat civil i de danys personals dels seus membres. Posteriorment, s’havia de tramitar la inscripció al registre específic de Protecció Civil del Departament d’Interior.
L’Ajuntament es comprometia a assessorar tècnicament l’entitat durant aquest procés. Un cop completats els passos inicials, els socis havien d’escollir la primera junta directiva ordinària, que prendria el relleu de la provisional. L’associació havia de tenir continuïtat més enllà de les persones reunides el primer dia.
La incorporació de voluntaris quedava oberta. Podien demanar-hi l’ingrés les persones majors de divuit anys que ho sol·licitessin formalment a la junta. No era necessari estar empadronat al municipi: la iniciativa també volia arribar a les persones que hi tenien una segona residència i mantenien una vinculació habitual amb Castell d’Aro, Platja d’Aro o s’Agaró.
El projecte preveia una formació bàsica obligatòria. Els membres havien de realitzar i superar el programa impartit per la Direcció General d’Emergències a través de l’Escola de Bombers i Seguretat Civil de Catalunya. L’Ajuntament assumia el compromís de promoure aquesta preparació mitjançant el suport econòmic a l’entitat.
Les funcions previstes incloïen la col·laboració en determinades tasques relacionades amb incendis forestals i inundacions. També es comptava amb els voluntaris per donar suport a la circulació i la seguretat en curses, actes populars i altres esdeveniments al carrer. La preparació havia de servir, per tant, tant per a situacions excepcionals com per a serveis programats.
El voluntariat es vinculava així a una organització amb estatuts, assegurances i formació. La participació deixava de dependre exclusivament d’una convocatòria espontània davant un problema sobrevingut. Les persones interessades tenien una entitat on inscriure’s i un procés de preparació abans d’assumir les tasques previstes.
La creació de l’associació formava part d’un conjunt de decisions adoptades després de l’incendi. L’Ajuntament també s’havia adherit a la constitució de l’Agrupació de Defensa Forestal Gavarres Sud–Vall d’Aro, conjuntament amb Calonge, Santa Cristina d’Aro i Palamós, en una iniciativa impulsada des del Consorci de les Gavarres.
En paral·lel, la prevenció va arribar al planejament municipal. El Ple del 23 de febrer de 2004 va aprovar inicialment el plànol que delimitava les urbanitzacions on calia aplicar mesures de prevenció d’incendis forestals per la seva separació respecte de la trama urbana.
El 27 d’abril es van aprovar l’ordenança reguladora de la neteja i el tancament de solars i el reglament de subvencions per als propietaris de finques afectades pel foc. La recuperació dels terrenys, la reducció del risc i l’organització del voluntariat avançaven, doncs, per vies complementàries.
La següent reunió de l’associació es va convocar per al 19 de maig, a la sala d’actes de l’Ajuntament, amb la possibilitat que s’hi incorporessin més persones. Nou mesos després del foc, la crida per ajudar continuava oberta. Aquesta vegada, els voluntaris disposaven d’una associació acabada de constituir i d’un programa de formació que havien de superar.
