Les Xulivert: “Intentem ser creatives i donar una volta a la temàtica i a la disfressa”

El carnaval de Calonge i Sant Antoni és un dels esdeveniments més destacats del Baix Empordà, un moment en què la creativitat, la tradició i la diversió es donen cita per tancar les rues del territori. A la colla Xulivert, una de les més emblemàtiques d’aquest carnaval, hi ha canvis en l’edició d’enguany: després de 27 anys participant amb la seva carrossa, han pres la decisió de no treure-la. “Aquest any sortirem com a comparsa, amb cotxe i remolc”, explica la Tamara Martínez, una de les caps de colla.

L’absència de la carrossa no ha frenat, però, l’energia i la passió de la colla. Com cada any, la preparació ha estat intensiva. “Sempre arriben les últimes comandes a l’últim moment i els WhatsApp no paren de sonar”, afegeix la Mercè Martínez, una altra de les caps de colla. Tot i que la retirada de la carrossa ha estat un procés complicat, la colla ho ha vist com una oportunitat per reinventar-se. “Era un moment en què els trasllats es feien difícils. La carrossa ja no encaixava amb les noves normatives de trànsit i no volíem fer que ningú s’hi pogués veure afectat”, afegeixen.

Aquest canvi no ha estat fàcil. La carrossa ha estat una de les característiques més destacades de la colla Xulivert al llarg de més de dos dècades, i la seva retirada ha estat una decisió meditada. El pare de la Tamara i la Mercè, qui sempre ha estat el conductor de la carrossa, ha estat una de les figures clau en aquest procés. “Després de tants anys, els trasllats es feien cada cop més complicats, i vam veure que la solució passava per passar a una comparsa”, expliquen. Tot i això, la colla continua carregada de ganes i amb la mateixa motivació d’abans: fer gaudir el públic amb les seves disfresses originals i sorprenents.

I parlant de disfresses, la creativitat és un dels punts més forts de la colla. Aquest any, la Tamara, la Mercè i la Patricia estan treballant en una nova creació que promet ser una altra gran sorpresa. “Tot i que aquest any potser no serà tan visualment impactant com la disfressa de l’any passat, hem treballat molt per aconseguir una gran qualitat en els detalls. Ens agrada que la feina es noti, fins i tot si no és tan evident”, comparteix la Patricia. La colla ha apostat aquest any per una temàtica floral, que de moment han volgut mantenir en secret. Tot i així, asseguren que serà una disfressa que destacarà per la seva elaboració i originalitat.

El 2025 va ser un any especialment destacat per la colla Xulivert, quan la seva disfressa d’homenatge a les cosidores de la màquina de cosir Singer es va viralitzar a les xarxes socials. El vídeo, publicat per l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, va aconseguir una gran repercussió i va fer que la colla guanyés una visibilitat inesperada. “Mai haguéssim imaginat que es faria tan viral. Aquell dilluns després de Carnaval, estàvem en shock”, recorda la Tamara. Aquest èxit va sorprendre tothom, però també va generar una certa pressió a la colla. “Ens va agafar per sorpresa. Però també vam aprendre a gestionar-ho. No volem sentir la pressió de repetir l’èxit d’un any a l’altre”, afegeix la Mercè.

Aquesta espontaneïtat i la sorpresa són una de les característiques que defineixen la colla. No busquen la fama, sinó la diversió i la creativitat. “Ens ho passem molt bé creant les disfresses i, per nosaltres, el més important és el moment de compartir-ho amb la gent, veure les seves reaccions i gaudir de la festa amb la nostra comunitat”, subratlla la Patricia. Per a elles, el carnaval és un acte de celebració col·lectiva, una manera de mostrar la seva creativitat i la seva passió per la festa. La colla Xulivert ha estat sempre molt arrelada a Calonge i Sant Antoni, i la seva rua és una de les més esperades per la gent del municipi. “Quan arribem a Calonge, és el moment més esperat per nosaltres. És la nostra rua, la que ens representa, i el moment de dir ‘ara sí que sí, hem donat tot el que teníem’”, asseguren les membres de la colla.

Malgrat els canvis, la colla Xulivert manté l’esperit de sempre: originalitat, innovació i passió pel carnaval. Aquest any, les integrants estan decidides a gaudir del moment, independentment de les circumstàncies. “És una festa que hem viscut des de petites, i per nosaltres, el carnaval és molt més que les disfresses. És el moment de veure les cares de la gent, de gaudir amb la família i els amics i de fer poble”, explica la Tamara.

Una de les grans incògnites d’aquest any és el temps. La pluja ha estat una constant en molts carnavals anteriors, i tot i que el pronòstic meteorològic és difícil de controlar, la colla Xulivert es prepara per qualsevol eventualitat. “L’any passat, a Calonge, va ploure molt i vam haver de córrer per evitar que la pluja ens mullés la disfressa. Esperem que aquest any el temps ens acompanyi, però si no és així, estem preparades”, afirmen amb un somriure. Com cada any, el que realment importa per a elles és poder gaudir de les rues, de la festa i de la companyia de la gent que les aplaudeix i les segueix cada any.

Amb la primera rua a Sant Feliu de Guíxols el 13 de febrer, les Xulivert estan preparades per donar-ho tot. Si bé la carrossa no serà part del seu espectacle aquest any, l’esperit del carnaval segueix viu i més fort que mai. “El carnaval de Calonge i Sant Antoni és el nostre moment, el moment de gaudir i de sentir-nos part d’una tradició que portem a l’ànima. El que volem és que tothom s’ho passi tan bé com nosaltres”, conclou la Mercè.

Palamós iniciarà les obres al Museu de la Pesca i a l’Espai del Peix

El Museu de la Pesca i l’Espai del Peix de Palamós iniciaran el proper dilluns 2 de febrer un conjunt d’obres de millora. Aquestes tasques permetran una reforma d’alguns espais d’aquests dos importants equipaments culturals, que són clau per entendre el món marítim i pesquer de la localitat. Les obres es centraran tant en l’accessibilitat com en la millora de la comoditat dels visitants i la eficiència energètica de les instal·lacions.

A partir del dilluns vinent, els dos espais restaran tancats al públic durant algunes setmanes del mes de febrer. Les actuacions al Museu de la Pesca inclouen la substitució del mobiliari de la recepció i la incorporació de taules adaptades per millorar l’atenció als visitants, especialment les persones amb mobilitat reduïda. Així mateix, s’instal·laran pantalles informatives a la recepció i es millorarà la il·luminació a l’espai d’entrada.

Un altre dels canvis destacats serà la millora de la zona de lavabos, passant de dos lavabos a quatre per facilitar el servei en moments de gran afluència de públic. També s’hi incorporaran guixetes per guardar bosses i motxilles durant la visita.

A més, s’aprofitarà l’ocasió per substituir una de les màquines de climatització, millorant així l’eficiència energètica de l’edifici. Durant les obres també es farà una revisió i conservació de les peces de l’exposició permanent del museu.

Pel que fa a l’Espai del Peix, l’objectiu serà millorar l’accessibilitat i la comoditat de les persones usuàries de cadira de rodes, amb l’alçada de dues taules lluminoses perquè els visitants puguin asseure’s amb comoditat. També s’hi instal·laran dues cortines per facilitar l’accés a l’espai d’emmagatzematge d’aquest equipament.

Amb aquestes millores, el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix es volen adaptar millor a les necessitats dels visitants i garantir un espai més còmode, accessible i eficient.

Detinguts tres homes per cinc robatoris violents al Baix Empordà

privat:-els-mossos-investiguen-sis-casos-d’estrebades-violentes-a-gent-gran-en-menys-d’una-setmana-a-la-bisbal-d’emporda
Privat: Els Mossos investiguen sis casos d’estrebades violentes a gent gran en menys d’una setmana a la Bisbal d’Empordà

Els Mossos d’Esquadra han detingut tres homes relacionats amb cinc robatoris violents al Baix Empordà. Segons fonts policials, els detinguts seleccionaven com a víctimes matrimonis d’edat avançada que vivien en cases aïllades. Un cop dins de les vivendes, els agafaven per sorpresa, els lligaven i registraven els domicilis per robar els objectes de valor que trobaven.

La investigació va ser liderada per la Divisió d’Investigació Criminal (DIC), amb la col·laboració de l’Àrea d’Investigació Bàsica dels Mossos d’Esquadra a la Bisbal d’Empordà. Els tres arrestats van ser enxampats dimarts a Llagostera (Gironès), després d’un últim robatori a Mont-ras.

Els detinguts, que han estat traslladats a la comissaria, estan acusats de diversos delictes de robatori amb violència. Les autoritats segueixen investigant els possibles vincles dels arrestats amb altres robatoris a la zona, i la investigació continua oberta.

Jordi Colomí: “Les illes artificials s’haurien d’eliminar perquè treuen capacitat de resiliència al riu”

JordiColomí_entrevista08-08-2023
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Jordi Colomí: "Les illes artificials s'haurien d'eliminar perquè treuen capacitat de resiliència al riu"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, ha fet balanç dels danys que va provocar el temporal de fa uns dies i les accions de recuperació en marxa. El municipi es troba recuperant la normalitat, amb la neteja de carrers i passeigs gairebé completada, i centrant-se ara en la recuperació de la platja i els camins.

“Per Setmana Santa volem que la platja estigui neta”, ha comentat Colomí, tot i que ha destacat les dificultats que comporta la neteja continuada de la platja, especialment per l’acumulació de brutícia provocada pel riu Ter i els corrents de mar.

Pel que fa a la recuperació de la platja, l’alcalde ha detallat que la neteja de plàstics i socs és una tasca que requereix molt de temps i recursos. “És una feina que ens ocupa diversos dies, perquè les llevantades poden tornar a embrutir la platja”, ha assenyalat. Així mateix, Colomí ha insistit en la importància de mantenir el riu Ter net per evitar les grans quantitats de brossa que arriben a la platja.

A més, l’alcalde també assenyala una de les principals problemàtiques del riu: les illes artificials. Segons Colomí, aquestes provoquen que el riu perdi capacitat de resiliència i genera afectacions a la desembocadura i a la platja.

Sobre les obres viàries, Colomí ha celebrat que la Generalitat invertirà prop de 50 milions d’euros per millorar la xarxa viària del Baix Ter, amb actuacions importants a Torroella i els municipis veïns. “Aquestes obres són essencials per millorar la mobilitat a la zona”, ha comentat l’alcalde, que també ha destacat la construcció d’una nova via d’accés cap a l’Estartit, que contribuirà a reduir les cues que es formen habitualment a l’estiu.

Finalment, l’alcalde ha parlat sobre la Casa Salieti, una joia arquitectònica de Rafael Masó que es va posar a subhasta, però que no va rebre cap oferta. “Continuarem gestionant la venda amb possibles compradors”, ha dit Colomí, assegurant que la casa representa una gran oportunitat per al municipi.

Maimí i Palafrugell, una història en blanc i negre (i molt viva)

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Maimí i Palafrugell, una història en blanc i negre (i molt viva)
Loading
/

Vivim en temps de selfies, núvols digitals i memòries que s’esborren amb una contrasenya mal recordada. Fem milers de fotografies cada any —cada dia, gairebé— però, curiosament, cada cop ens costa més reconèixer què és realment important guardar. Per això, l’exposició “Lluís Maimí. Negre sobre blanc” al Museu del Suro de Catalunya de Palafrugell no és només una bona notícia cultural: és gairebé un petit miracle.

Lluís Maimí no és “només” un fotògraf. A Palafrugell és una institució amb cames. D’aquelles persones que ho han sigut tot: observador, activista, actor, cronista, funcionari i, sobretot, algú profundament estimat a casa nostra. I no per casualitat, sinó perquè s’ho ha guanyat a pols, dia rere dia.

L’exposició compta amb un equipàs amb el comissariat de Maria Planas i el disseny expositiu de Jordi Sàbat. Que és com disposar dels millors cuiners per un producte de primera. Quan el material és bo i el tractes amb respecte i talent, el resultat només pot funcionar.

Aquest dissabte es va celebrar la presentació, i un dels moments més autèntics va ser quan en Maimí va deixar anar, amb aquella naturalitat tan seva, que volia fer aquesta exposició ara, per poder-la gaudir ell mateix. No “d’aquí uns anys quan ja no hi sigui”. No. Ara. Per veure-la, caminar-la i compartir-la. I aquesta frase, aparentment senzilla, ho diu tot: vitalitat intacta, cap nostàlgia i moltes ganes de continuar mirant el món amb els seus ulls curiosos.

La seva obra —en blanc i negre, sense artificis— és la història viva de Palafrugell. No aquella història solemne dels llibres, sinó la de carrer, la de la gent, la de la vida tal com passa. I això és patrimoni. Patrimoni del bo. Del que no es pot repetir ni copiar amb filtres d’Instagram.

Potser avui tots fem fotos. Moltes. Massa. Però no totes expliquen res. No totes estimen el lloc d’on surten. Lluís Maimí sí. I per això cal cuidar aquest llegat, posar-lo en valor i, sobretot, compartir-lo ara, amb ell present, caminant l’exposició, mirant les seves imatges i gaudint-les com només ho pot fer algú que les ha viscut.

Hi ha persones que són autèntiques no perquè ho diguin, sinó perquè ho demostren al llarg de tota una vida. En Maimí n’és un exemple clar. I Palafrugell, un cop més, pot dir amb orgull que aquesta història també és seva. Som-hi!

La demarcació de Girona consolida l’activitat turística amb 8,2 milions de visitants i 28,4 milions de pernoctacions el 2025

El turisme a la demarcació de Girona ha continuat la seva bona dinàmica al llarg del 2025, amb un total de 8,2 milions de visitants i 28,4 milions de pernoctacions, unes xifres que consoliden l’ocupació de la temporada anterior. Aquesta temporada ha estat marcada per una lleugera augment de les estades i una major desestacionalització, amb més pernoctacions durant les temporades baixa i mitjana.

Un dels aspectes destacats de la temporada ha estat l’increment del mercat internacional, que ha arribat a representar el 55% de les pernoctacions, una dada que confirma la recuperació i el creixement d’aquests mercats. Entre els més destacats, el mercat britànic ha augmentat un 15%, el mercat italià ha crescut un 25% i el mercat irlandès ha registrat un impressionant increment del 45% respecte al 2024. El mercat francès també continua en ascens amb un 3% d’increment.

Per altra banda, la despesa del turisme estranger a Catalunya ha augmentat un 4,5%, amb un gasto mitjà per viatge de 1.230 euros, i una despesa diària de 224 euros per persona, xifres que mostren la bona temporada turística que ha viscut la demarcació de Girona.

L’Aeroport de Girona ha superat els 2 milions de passatgers, amb un creixement del 10% respecte al 2024. Aquest augment s’ha vist impulsat per l’estabilització de l’oferta de vols regulars fora de la temporada d’estiu, un factor que contribueix a consolidar el creixement sostenible de l’aeroport i a mantenir l’atractivitat turística de la destinació.

Finalment, la temporada de creuers als ports de la Costa Brava ha batut rècords, amb un augment del 27% en escales i un 23% més de passatgers en comparació amb l’any anterior. Aquesta activitat ha tingut un impacte econòmic de 6,6 milions d’euros, un 29% més que el 2024, consolidant els ports de Palamós i Roses com a ports de referència per al turisme de creuers.