Oliver Martínez, responsable del Cinema Casino de Begur, rep el Premi Capítol a La Rambla Film Festival

Per
Redacció
-

Oliver Martínez, responsable del Cinema Casino de Begur, ha estat distingit amb el Premi Capítol en la gala de La Rambla Film Festival, celebrada el 23 de gener al Museu de Cera de Barcelona. El premi li va ser lliurat per Clara Dato, directora del Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava, en un moment especialment emotiu de la cerimònia.

El Premi Capítol reconeix la bona gestió del Cinema Casino de Begur, destacant l’ambient acollidor i la proxima atenció al públic, així com la seva programació equilibrada, que combina títols populars amb una aposta decidida pel cinema europeu de qualitat i de proximitat. En un context complicat per a molts cinemes després de la pandèmia, el Cinema Casino ha aconseguit superar les xifres de públic de l’any 2019, consolidant-se com un referent cultural a la regió i mantenint una connexió directa amb la ciutadania.

El reconeixement també subratlla la programació estable del cinema, amb projeccions setmanals i una aposta per la versió original. Aquesta línia de treball ha permès fomentar l’hàbit cultural i facilitar l’accés a propostes cinematogràfiques de qualitat per a tots els públics.

A més, el Cinema Casino de Begur és una peça clau en el Festival Internacional de Cinema de Begur Costa Brava, on acull projeccions i activitats, fent possible la materialització del festival i reforçant el vincle del municipi amb el sector audiovisual.

Jordi González, regidor de Cultura de Begur, ha destacat que aquest guardó a Oliver Martínez és també un reconeixement a la feina que es fa des del Cinema Casino de Begur i des de l’Àrea de Cultura, amb una clara aposta per un cinema de qualitat i arrelat al territori.

La primera edició de La Rambla Film Festival va tancar amb la presentació del palmarès del festival i diversos anuncis importants per al futur de l’activitat audiovisual catalana. Els Premis Rambla de Cinema, atorgats durant l’acte, van reconèixer la trajectòria de diversos professionals vinculats a la història del cinema a Barcelona, com Enrique Cerezo, Isona Passola, Jordi Cadena, Mireia Ros, Jana Montllor, Xavier-Daniel, el programa Barcelona i Acció de Betevé i la Barcelona Film Commission.

Oncolliga finançarà amb 100.000 euros un nou tractament per als càncers del sistema nerviós central

Per
Redacció
-
oplus_8192

La Fundació Oncolliga Girona ha anunciat que destinarà 100.000 euros a la recerca d’un nou tractament per als càncers del sistema nerviós central (SNC), amb l’objectiu de millorar la vida dels pacients afectats per aquests tumors, especialment els infants, adolescents i joves, els quals tenen una taxa de mortalitat elevada.

El projecte serà finançat amb els donatius recollits a través de l’Oncotrail, amb dues aportacions de 50.000 euros corresponents a les edicions 2025 i 2026. Els fons aniran destinats a la recerca liderada per Jordi Frigola, investigador de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

Els càncers del SNC són especialment difícils de tractar per l’afectació d’un òrgan tan delicat com el cervell i pel fet que els tractaments actuals mostren una eficàcia limitada. Aquest projecte de nova generació, que es troba en fase preclínica, promet ser una gran esperança per als pacients, ja que els efectes secundaris serien molt menors en comparació amb els tractaments tradicionals com la radioteràpia i la quimioteràpia.

A més, Oncolliga Girona destinarà una part important dels donatius recollits a millores als hospitals gironins. En total, 239.841 euros seran destinats a diversos hospitals de la demarcació, com l’Hospital Dr. Josep Trueta, l’ICO Girona, l’Hospital de Palamós, i altres, per adquirir equipament mèdic d’última generació, com un làser fraccionat de CO₂ i un ecògraf digital, i per realitzar reformes en espais oncològics. Aquestes millores ajudaran a garantir una millor qualitat de vida i diagnòstic per als pacients.

Una altra novetat d’aquest any és la creació d’una nova convocatòria d’ajuts d’investigació, dotada amb 10.000 euros, per donar suport a projectes centrats a millorar l’atenció i la qualitat de vida dels pacients amb càncer. El primer projecte elegit per aquesta convocatòria se centra en la preservació de la fertilitat en pacients joves amb càncer de mama, un tema de gran importància per a les pacients que han de fer front als efectes secundaris dels tractaments oncològics.

La Policia de Torroella de Montgrí assumeix la gestió del trànsit dels trams urbans de la C-31 i GI-641

Per
Redacció
-

L’Ajuntament de Torroella de Montgrí ha assumit oficialment la gestió del trànsit dels trams urbans de la C-31 i la GI-641. Aquesta mesura, formalitzada en una reunió amb representants dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local, permetrà que els agents locals gestionin directament els incidents de trànsit en aquestes vies, realitzant controls d’alcoholèmia, verificant la circulació i tramitat denúncies per incompliments de la normativa viària.

Els trams urbans que passen a ser competència de la Policia Local són els següents: Des del pont del riu Ter fins a la sortida de Torroella per Ullà; des de la rotonda de la plaça del Lledoner fins a la gasolinera Repsol; el tram urbà de l’Estartit, des dels apartaments La Masia fins a l’interior del nucli de l’Estartit, que ja va ser traspassat l’any 2025. Els trams interurbans continuaran sota la competència dels Mossos d’Esquadra.

Aquest canvi permetrà una gestió més àgil i propera del trànsit, millorant la resposta davant d’incidències i reforçant la coordinació entre els diferents cossos policials. En la reunió de formalització, hi van participar diverses autoritats, com l’inspector en cap de trànsit de la regió de Girona, Joan Costa, i el sergent de la Policia Local, Joan Alonso, entre altres representants de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra.

Els Descarrilats: “Anem enfeinats fins l’últim moment, però el premi es veure la cara del públic”

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és una de les festes més esperades de la comarca del Baix Empordà, i cada any atrau milers de persones que volen gaudir de les seves rues i carrosses. Un dels elements més destacats de la festa és la participació activa de les colles locals, com els Descarrilats. A poc més de tres setmanes de les primeres rues, la presidenta de la colla, Tina Sunyé, i el carrossaire Toni Campos, ens expliquen els darrers preparatius i ens expliquen com viuen aquest període ple de nervis i emoció.

El camí cap al Carnaval sempre és ple de treball intens, sobretot pel que fa a les carrosses, que requereixen molta dedicació i habilitat. Tal com explica Toni Campos, “sempre arribes a l’últim moment, però la recompensa és veure la cara de la gent”. A la colla, tots els membres són conscients que el temps no perdona, però també saben que el resultat final, amb les seves carrosses i disfresses fetes a mà, és el que fa que tot l’esforç valgui la pena.

Aquest any, els Descarrilats han estat treballant des del juliol per preparar el Carnaval. Encara que la disfressa de la colla ja està gairebé acabada, la carrossa continua sent un desafiament. “Nosaltres partim de zero cada any, és com començar de nou. Cada any intentem fer alguna cosa diferent, i això requereix molta feina manual”, comenta Tina Sunyé. La construcció de la carrossa implica no només dissenyar l’estructura, sinó també integrar-hi mecanismes de moviment i efectes especials, com l’any passat, quan van crear un arbre amb branques que es movien.

Toni, que lidera la creació de la carrossa, ens parla de les dificultats que comporta tot aquest procés. “Els carrossaires patim del mateix mal: sempre arribem tard. A vegades t’escalfes tant en els detalls que acabes fent canvis d’última hora, i tot es fa a l’últim moment”, explica. Aquesta sensació de “no arribar a temps” és un mal comú entre les colles, que han d’afrontar un repte important: crear una carrossa única i espectacular amb uns mitjans limitats i en un temps reduït.

Una de les característiques més destacades de la colla Descarrilats és la seva dedicació a crear totes les disfresses i decorats a mà. Per a les dones de la colla, la disfressa d’aquest any s’inspira en el circ, però no d’una manera convencional. “Anem de circ, però no és el que la gent espera. Serà molt original”, revela Tina. I és que, tot i que el tema general pot semblar habitual, la creativitat de la colla fa que cada any sorprenguin amb elements únics, com les ales de gran tamany que van portar l’any passat, fetes a mà.

Els Descarrilats no només treballen en la part de la carrossa, sinó també en la confecció de les disfresses. La feina en equip és fonamental, i Tina ens explica com han treballat conjuntament per crear les vestimentes. “Vam començar amb la proposta de les disfresses, vam fer una votació i després vam començar a fer el patronatge. Després de molta feina, tot va començar a agafar forma”, explica. Enguany, la colla ha confeccionat més de 50 disfresses, un repte considerable, ja que les talles són molt variades i cada una requereix una atenció especial.

Un altre tema que afecta a moltes colles aquest any és la nova normativa relacionada amb les carrosses. Després d’una reunió amb l’Ajuntament, els membres de la colla van descobrir que la carrossa ha de complir noves mesures de trànsit, amb una alçada màxima permesa i altres restriccions. Tot i que aquest any es permetrà sortir amb les carrosses com fins ara, els Descarrilats han decidit no retallar la seva carrossa per adaptar-se a la normativa, ja que no veuen l’utilitat de fer-ho si no podran utilitzar-la el proper any. “No entenem per què, després de tants anys, ara ens posen limitacions. Si no hi ha hagut cap accident fins ara, per què canviar-ho?”, es lamenta Toni.

Aquesta incertesa provoca nervis entre els membres de la colla, que temen que les restriccions afectin la seva capacitat per fer una carrossa espectacular. Tanmateix, malgrat les dificultats, els Descarrilats han decidit continuar amb els seus plans i participar en la comparsa, sense deixar que les limitacions imposades per la normativa minvin el seu esperit de festa.

A mesura que s’acosta el Carnaval, els membres de la colla comencen a sentir la pressió per acabar-ho tot a temps. Malgrat els nervis i els contratemps, el sentiment predominant és d’alegria i il·lusió. Tina Sunyé, que porta 22 anys desfilar amb la colla, afirma que el millor de tot és l’ambient que es crea durant les rues. “Les primeres rues, com la de Sant Feliu, sempre són emocionants perquè és quan comences a veure la feina feta i les reaccions de la gent”, comenta.

Les hores de preparació, els nervis i les dificultats tècniques s’obliden quan veuen els somriures i els crits d’admiració del públic, sobretot dels nens. Per als Descarrilats, el Carnaval és molt més que una competició; és un moment de celebració, de compartir la seva creativitat amb la comunitat i de gaudir del que han aconseguit amb l’esforç col·lectiu.

Tela Marinera: “Palamós és la capital del Carnaval i d’una manera o altra tothom hi està implicat”

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Palamós s’està acostant i, com cada any, les colles es preparen intensament per participar en aquesta festa que es converteix en un dels esdeveniments més importants de la localitat. Una de les colles que ja està ultimant els darrers detalls per a les rues és la colla Tela Marinera. En una entrevista a Ràdio Capital, el cap de colla, Àngel Mascort, i el membre, Marc Agustí, van explicar com viuen la preparació per al Carnaval 2026 i el què implica aquesta gran celebració per a ells i per a la comunitat de Palamós.

A mesura que la festa s’acosta, les colles com Tela Marinera es troben immersos en la última fase de preparatius. “Al final, tothom sempre deixa les coses per última hora. Si no fos així, no seria Carnaval”, comenta Àngel Mascort, tot reconeixent que, tot i la feina prèvia, sempre hi ha detalls que s’han de polir just abans de les rues. Per a ells, la preparació d’aquest any ha estat particular, ja que l’any passat van afrontar el repte de crear una carrossa nova, la qual va requerir molta feina i es va fer en paral·lel amb els preparatius per al Carnaval de 2025. “Aquest any hem agafat un ritme una mica més lleuger, però és clar, el Carnaval cau aviat i això ens obliga a córrer una mica més”, afegeix Marc Agustí.

Una de les característiques més destacades de la colla Tela Marinera és la seva capacitat per a innovar i sorprendre amb les seves disfresses. Cada any, els membres de la colla treballen en temes originals que reflecteixen la creativitat i la passió pel Carnaval. De fet, la preparació d’aquest any ja va començar fa mesos, com explica Mascort: “Abans de l’estiu, ja començàvem a pensar en algunes idees i reunir-nos amb els més veterans per escollir el tema. De fet, hem escollit el tema per al Carnaval d’aquest any abans de finalitzar el de l’any passat, una mica com ha passat en els últims anys.” Per a Tela Marinera, la clau d’aquest èxit radica en la implicació de tota la colla i en el fet de començar a planificar amb temps per garantir que tots els detalls quedin perfectament definits.

Marc Agustí afegeix que, malgrat que les primeres idees es plantegen a la reunió amb els més veterans, el procés de creació de la disfressa inclou tothom. “Un cop tenim una idea general, la fem arribar a la resta de la colla perquè cadascú pugui aportar les seves propostes, i el tema de les disfresses es treballa molt per adaptar-se a tots els membres, tant homes com dones”, comenta. Aquesta dinàmica de treball col·lectiu és fonamental, ja que cada any busquen aconseguir un conjunt harmoniós entre les disfresses, la carrossa i les coreografies, de manera que tot s’ajusti al concepte que volen transmetre.

Enguany, la colla Tela Marinera celebra el seu desè aniversari, i això els ha portat a escollir un tema especial. “Busquem alguna cosa relacionada amb l’aniversari, però amb un toc divertit i festiu”, revela Mascort. Tot i que no donen detalls exactes sobre la disfressa, sí que apunten que el color principal serà el rosa, i que esperen que la seva creació sorprengui al públic. “Ens agrada que la disfressa sigui una mica diferent de la resta, i estem segurs que aquest any agradarà”, afegeix Agustí.

Però preparar-se per al Carnaval no és només qüestió de disfresses i carrosses. Les colles de Palamós, com Tela Marinera, també han d’organitzar-se internament. Com explica Mascort, fa temps que van decidir establir comissions per repartir les tasques, ja que cada membre de la colla té les seves pròpies responsabilitats i, a més, les prioritats de la vida han canviat amb els anys. “Les noies de la colla porten la batuta de les coreografies i la creació de les disfresses, mentre que nosaltres ens encarreguem més de la decoració de la carrossa. Així, tothom pot aportar el millor de sí mateix”, explica Mascort. Aquesta organització interna permet que el grup funcioni de manera més eficient, tot i que també reconeixen que hi ha un procés de col·laboració constant entre tots els membres.

Quant a la competència entre colles, tant Mascort com Agustí coincideixen en què hi ha una rivalitat sana. “Sí, sempre hi ha la competència per guanyar el primer premi, però darrere d’això hi ha molt de companyerisme”, explica Agustí. De fet, tot i les petites rivalitats, els membres de les colles sempre s’ajuden mútuament amb materials o eines quan cal, i això crea un ambient de col·laboració entre elles, que afegeix més valor a la festa.

Pel que fa a les rues d’enguany, Tela Marinera té previst participar a les dues rues de Palamós, així com a altres municipis de la zona com Sant Antoni i Calonge. Malgrat que en altres edicions han anat a més pobles, aquest any han decidit renunciar a l’entrada a la Bisbal i a Platja d’Aro. “Els problemes de trànsit han fet que sigui gairebé impossible traslladar-nos a aquests llocs, i després de valorar-ho, hem decidit no participar-hi”, explica Mascort. Aquest és un problema compartit per moltes altres colles, que també han de fer front a les dificultats logístiques per desplaçar les carrosses.

El Carnaval de Palamós és, sense cap dubte, un esdeveniment únic que aplega a gent de tots els racons, i per a les colles com Tela Marinera, és una tradició que va més enllà de la festa. “El Carnaval de Palamós és la capital del Carnaval”, afirma Agustí. “És un esdeveniment que viu tot el poble, des dels més petits fins als més grans, i aquesta implicació fa que sigui una celebració molt especial.”

Els Golfo’s: “El Carnaval requereix un gran esforç, però ens ho acabem passant molt bé”

Per
Maria Alsina
-

El Carnaval de Sant Feliu de Guíxols és un dels esdeveniments més esperats de l’any a la Costa Brava, i cada any una multitud de colles omple els carrers de la ciutat amb una gran varietat de disfresses i carrosses. Entre elles, una de les colles més emblemàtiques és la dels Golfo’s, que enguany celebra 25 anys d’història i es prepara per viure una nova edició amb més il·lusió que mai. En una entrevista a Ràdio Capital, el president de la colla, Pere Gay, i la vocal, Anna Fernández, ens van compartir els preparatius, les dificultats i les emocions que envolten la festa més gran de l’any.

A mesura que el Carnaval s’acosta, la feina de la colla no para. En Pere i l’Anna comenten que els últims dies abans de la gran rua són intensos. Des de la creació de les disfresses fins a l’elaboració de les carrosses, tot es fa amb un gran esforç artesanal i un profund esperit de col·laboració. “Aquest any la disfressa ens està portant molt d’esforç, perquè és molt laboriosa a nivell de manualitats”, explica l’Anna. La colla, tot i la seva experiència, es dedica a crear els seus propis complements i parts de les disfresses, com els gorros i els casquets, per mantenir la tradició i reduir els costos.

Però no tot és feina. El Carnaval també és un temps per gaudir, compartir i reforçar els vincles entre els membres. El caràcter de germanor és fonamental per a la colla, tal com remarca en Pere: “Hi ha molt bon ambient entre les colles de Sant Feliu. Ens portem molt bé, ens ajudem, ens deixem materials quan algú té un imprevist i tot es fa amb un esperit de col·laboració”. Un exemple clar de l’esperit de camaraderia va ser l’any passat, quan van tenir un problema amb la bateria del camió i una altra colla va venir a ajudar-los immediatament.

Els membres de la colla també parlen dels reptes que han d’afrontar en l’elaboració de les carrosses. Tot i que la colla no és de les més grans, la seva dedicació a la feina manual és impressionant. Com destaca en Pere, “el que més costa és la feina dels carrossaires. El treball de muntar les carrosses és molt important i requereix molt d’esforç. Però, tot i ser amateurs en molts aspectes, ens ho passem molt bé i aprenem coses noves cada any”. La feina que hi ha darrere de les carrosses és un reflex del compromís de la colla per presentar sempre una gran posada en escena, on la creativitat i l’esforç es fusionen per aconseguir el millor resultat possible.

Aquesta dedicació i amor per la festa es fa més evident quan en Pere i l’Anna expliquen com es preparen per al relleu de la colla com a futurs reis carnestoltes. L’any següent, la colla dels Golfo’s prendrà el testimoni de la Colla Tramuntana i seran els responsables de guiar el Carnaval de Sant Feliu. Un honor que el president de la colla afronta amb molta responsabilitat. “Rebre aquest relleu és una fita important per a nosaltres. Ja estem pensant en les idees per a l’any següent, perquè requereix molta planificació i preparació”, comenta amb il·lusió. La colla és conscient que ser reis carnestoltes implica no només la gran responsabilitat de ser els representants de la festa, sinó també l’oportunitat de mostrar la seva creativitat i entusiasme a tota la comunitat.

Un dels moments més esperats del Carnaval és la rua, que recorre els carrers de Sant Feliu de Guíxols, un dels punts centrals del Carnaval de la Costa Brava. Però la colla dels Golfo’s no es limita a participar només en aquesta gran festa. Com comenta l’Anna, “nosaltres no ens perdem cap rua. Anem a tots els pobles de la Vall d’Aro, com Caldes de Malavella i Llagostera, i aquest any també a Caldes i Llagostera”. El seu compromís és total, i la seva passió per compartir el Carnaval amb altres municipis mostra l’enorme implicació de la colla en la difusió de la festa. Aquestes rues són una ocasió única per conèixer altres colles, compartir experiències i, sobretot, divertir-se.

El Carnaval de Sant Feliu és més que una festa, és una tradició que uneix les persones, les colles i els pobles. Les activitats que es realitzen al llarg de l’any, com el sopar de colles del 7 de febrer, serveixen per consolidar els vincles de germanor i esperonar la participació de nous membres que volen sumar-se a l’alegria del Carnaval.

1...109110111...6.880Pàgina 110 de 6.880