Privat: La platja de la Fosca, imatge protagonista de cinc milions de cupons de l’ONCE
La platja de la Fosca serà la imatge de cinc milions de cupons del grup social ONCE, que es distribuiran a tot l’Estat. Aquest cupó forma part de la sèrie temàtica “Platges amb bandera”, dedicada a platges amb el distintiu internacional de Bandera Blava, com la Fosca.
El cupó es podrà adquirir a partir de dijous 4 de setembre i se sortejarà el dia 10. Mostra una fotografia de la platja de la Fosca presa des del castell de Sant Esteve, un punt de vista emblemàtic del litoral de Palamós.
Aquest matí, el director del grup social ONCE a Girona, Fran Rodríguez, ha presentat el cupó en un acte celebrat al mateix castell. Durant l’acte, ha lliurat una còpia emmarcada del cupó a Raquel Gallego, primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Palamós.
La Fosca és la primera platja de les comarques gironines que entra a formar part d’aquesta sèrie de cupons. Altres platges catalanes seleccionades enguany són Ribes Roges, a Vilanova i la Geltrú, i la platja de l’Arrabassada, a Tarragona.
La sèrie “Platges amb bandera” s’ha iniciat aquest estiu i continuarà els pròxims anys amb l’objectiu de promocionar el litoral i fomentar la seva conservació. Els cupons es poden comprar a través dels 20.600 venedors del grup social ONCE, a la seva web oficial i a establiments col·laboradors.
La platja de la Fosca compta amb una longitud de prop de 500 metres, sorra fina i un fons marí suau. Disposa de tots els serveis per als banyistes, inclòs l’accés adaptat, i rep cada any la distinció de Bandera Blava per la qualitat de l’aigua, la seguretat i la gestió ambiental.
L’Ajuntament de Palamós, a través de l’Àrea de Medi Ambient, treballa anualment en tasques de manteniment i millora del litoral. Aquestes actuacions inclouen la neteja, la millora dels accessos, la senyalització i la instal·lació d’equipaments com rampes, rentapeus i papereres.
Els cellers de l’Empordà han començat la verema amb bones perspectives. El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà preveu una producció propera als 60.000 hectolitres, una xifra que s’apropa a la mitjana habitual i que suposa un canvi positiu respecte a les darreres campanyes, marcades per la sequera i el descens de la producció.
Les pluges d’aquesta primavera han estat suficients per garantir un bon desenvolupament de les vinyes. Aquesta situació ha permès una bona maduració del raïm i un estat sanitari òptim. Segons els tècnics del consell regulador, el raïm mostra un bon equilibri entre grau i acidesa, un indicador clau per a l’elaboració de vins de qualitat.
Tot i això, la campanya no arriba al seu màxim potencial. La sequera acumulada dels últims anys ha afectat el vigor de les plantes i els brots futurs. A més, la fauna salvatge com senglars i cabirols continua malmetent part de la collita, sobretot en vinyes aïllades o properes al bosc. També s’ha detectat una afectació creixent dels ocells, que cada cop tenen més impacte en la producció.
Els viticultors han hagut de lluitar contra el míldiu, un fong que es desenvolupa amb la humitat i pot fer malbé la vinya. Aquest any, però, la feina acurada durant la primavera ha permès controlar-ne la presència, i no ha tingut un impacte significatiu en el rendiment final.
La Denominació d’Origen Empordà agrupa més de quaranta cellers que treballen principalment amb varietats autòctones com la garnatxa i la carinyena. Aquestes varietats representen prop de dos terços del vinyar empordanès. L’aposta per aquestes vinyes ha anat acompanyada de vins amb caràcter i identitat pròpia, elaborats per una nova generació de viticultors i enòlegs que exporten prop de 6 milions d’ampolles l’any a més de cinquanta països.
Els rescats a Catalunya aquest estiu han tornat a anar a la baixa. Una bona notícia, tenint en compte que el nombre de persones que van a la natura ha continuat sent similar a la d’altres anys. La realitat, però, és que de juny a agost els Bombers han hagut de fer 1.252 rescats, un 30% menys que l’any passat i molt lluny dels 1.954 del 2020, quan hi havia la pandèmia. Un dels motius d’aquesta baixada és que la gent “va més preparada” a la muntanya que no pas fa cinc anys, quan l’activitat al medi natural es va disparar.
En aquest sentit, el sergent dels Bombers GRAE, Marc Reixach, explica que han notat que “la gent va una mica més ben equipada, si bé sempre en trobem algun que va al Pedraforca amb xancletes”, explica. Reixach destaca que una de les claus és planificar la ruta i mirar les condicions meteorològiques que s’esperen. “A muntanya és determinant estar pendent del que digui el Meteocat, perquè el temps pot canviar ràpidament”, assenyala.
Adequar-se a la condició de cadascú
Des del GRAE expliquen que, malgrat que molta gent va molt preparada a muntanya “i això és bo”, el problema sorgeix si fan una activitat per la qual no s’està preparat. Això, explica Reixach, es dona moltes vegades a conseqüència de les aplicacions mòbils que registren les rutes que fan alguns usuaris i que d’altres les volen fer, sense tenir el mateix nivell.
El sergent del GRAE demana que “tothom sigui conscient” de les seves limitacions físiques a l’hora d’anar a muntanya i recorda que, en cas que vagin en grup, cal adequar l’activitat a qui estigui menys preparat, per exemple els nens o persones més grans.
L’Alt Empordà i el Pallars Sobirà
Per comarques, on més rescats han hagut de fer els Bombers aquest estiu ha estat a l’Alt Empordà on se n’han registrat 73, 52 dels quals han estat a muntanya i nou al mar. Al darrere se situa el Pallars Sobirà on els Bombers han actuat fins a 70 vegades, seguit del Baix Llobregat amb 68. Val a dir que el Baix Empordà ha passat a ser la comarca amb més actuacions el 2024 (110) a la quarta amb 67 o, el que és el mateix, el GRAE ha fet 43 actuacions menys en un any en aquesta comarca.
Al Ripollès, en canvi, s’ha registrat una de les caigudes més destacables pel que fa a rescats. De ser una de les comarques amb més actuacions l’any passat (95), especialment per l’afluència de persones a zones com Queralbs o Vallter, ha passat a només 59 aquest estiu. La diferència és especialment destacable amb el 2023 on els Bombers van fer més del doble de rescats al Ripollès (125) que aquest any. També a les comarques gironines la Selva i el Gironès han vist com les actuacions del GRAE han caigut de manera destacable. A la Selva s’ha passat de les 74 de fa un any a 51 i al Gironès de 36 a només 20.
Les comarques amb menys actuacions per part del GRAE han estat el Pla d’Urgell i les Garrigues on només han hagut de fer un rescat, el Lluçanès que han estat dos i el Pla de l’Estany que n’ha registrat sis. Reixach assenyala que, malgrat que la majoria dels serveis que fan són a muntanya, cada vegada és més habitual haver de fer rescats en espais fluvials com gorgs, ja que cada vegada tenen més popularitat entre els ciutadans.
Amb tot, el sergent del GRAE destaca que hi ha espais on l’accessibilitat és millor que en altres i que això els facilita la feina. A tall d’exemple, Reixach explica que un rescat al Pedraforca o a la zona de Vallter pot ser més accessible que no pas a l’Alt Pirineu.
A les comarques centrals destaca també la caiguda de rescats que hi ha hagut, especialment al Berguedà on han passat en un any de 101 a només 45 i a Osona de 76 a 44. En els dos casos, la majoria dels serveis han estat a muntanya i en la recerca de persones desaparegudes.
La cobertura és clau
Finalment, des dels Bombers assenyalen que un dels problemes que tenen quan han de fer un servei és la cobertura que pugui tenir la persona accidentada. Reixach explica que “tot és molt més fàcil” quan la víctima té cobertura i pot facilitar als Bombers la ubicació. Aleshores s’activa l’helicòpter i l’equip d’efectius necessari per poder rescatar la persona.
En cas que no hi hagi cobertura, un fet habitual especialment a les valls, Reixach explica que el més efectiu és que un component del grup intenti arribar a una zona elevada per poder donar l’avís i fer-se visible pels Bombers quan arribin.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Arrenquem a Sant Feliu de Guíxols, a la sala Abat Panyelles, del Monestir. A les sis de la tarda, el cronista musical Alfons Hereu porta la conferència “El Garreta més internacional”, que gira al voltant de la figura del compositor sardanista Juli Garreta.
A l’Espai Ridaura, de Santa Cristina d’Aro, avui hi ha una nova jornada de donació de sang a càrrec del Banc de sang i teixits. Els interessats en donar-ne poden visitar l’espai entre les cinc de la tarda i les nou del vespre.
Seguim a Blanes amb dues exposicions per visitar aquest setembre. Per una banda, a la Sala Garcia-Tornel, la mostra “Posant color a la vida” de Susana Martín. I a la Biblioteca Roberto Bolaño, “Quan els artistes creen per als infants”, de Mar González.
A Palafrugell, al local social del Carrer Ample, jocs de taula per a infants i famílies a partir de les cinc de la tarda. I a un quart de vuit comença una nova tarda de cinema al TeMéPé, amb “Mi querida ladrona” i “Sirat”.
I aquest vespre, a partir de les 9, l’església de Santa Anna de l’Estartit acull el concert de Pedro Rincón. L’actuació, emmarcada en el Mediterranean Guitar Festival, és un tribut a Paco de Lucía amb algunes cançons pròpies.
I acabem a Llers, on avui comença la Festa Major d’estiu d’aquest 2025. Donen el tret de sortida a la celebració amb una caminada a la fresca, d’uns 4 quilòmetres, amb sortida i arribada a l’Ajuntament del municipi. Serà a partir de dos quarts de 8 del vespre i cal inscripció prèvia.
Palamós ha iniciat el procés de votació dels Pressupostos Participats, que permet a la ciutadania decidir el destí de 200.000 euros del pressupost municipal per als anys 2025 i 2026. Aquest procés, anomenat “Palamós amb veu i vot!”, estarà obert fins al 30 de setembre.
Poden participar totes les persones empadronades al municipi que tinguin més de 16 anys. La votació es pot fer de manera presencial amb les butlletes que s’han repartit a totes les llars, o bé de manera telemàtica a través del portal participa.palamos.cat, que estarà actiu a partir de la setmana vinent.
Les butlletes es poden dipositar a tres punts del municipi: l’Oficina d’Atenció Ciutadana, la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou, i les dependències municipals de les galeries Carme.
Cada participant pot escollir fins a cinc propostes d’un total de dotze, entre les quals hi ha l’arranjament del Mas Oliver, la reforma de l’skatepark, un pla de voreres, la instal·lació de fonts d’aigua potable, un nou model de papereres, o un lavabo públic al parc de l’Arbreda. També es proposa la millora del far de Palamós, la revisió de la senyalització dels carrers o l’adequació d’un espai sociocultural a les galeries Carme.
Els projectes més votats s’executaran fins a exhaurir el pressupost disponible. Si queda un romanent, es valorarà incloure la següent proposta més votada.
Aquest procés participatiu va començar el mes de març amb una crida oberta a presentar idees. Es van recollir més de cent vint propostes, que després de la validació tècnica es van reduir a cinquanta-vuit. Al juny, un taller ciutadà va permetre prioritzar-les i definir les dotze propostes finals que ara es posen a votació.
L’Ajuntament de Girona i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) han començat a fer classes de catalàin situ als comerços de la ciutat per impulsar l’ús de la llengua a la feina. És una formació bàsica, amb sessions de mitja hora, que s’adreça a treballadors que no parlen català o tan sols el xampurregen. El professor es focalitza en el seu dia a dia i els ensenya aquelles paraules més recurrents perquè puguin atendre la clientela en català. “És un curs exprés molt adaptat a cada persona”, diu la regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme. La regidora ha estat entrevistada al programa DE CAP A CAP, amb Joan Bosch.
