27.6 C
Pals
Dilluns, 30 juny 2025
- Publicitat -

La Deixalleria municipal de Palafrugell commemora els 25 anys de servei

Deixalleria municipal

La deixalleria municipal de Palafrugell fa 25 anys que dona servei a la ciutadania. El centre, que es va inaugurar el novembre de l’any 2000, s’ha consolidat com un punt clau per a la gestió de residus fora dels circuits habituals de recollida.

Amb motiu de l’aniversari, l’Àrea de Qualitat Urbana ha programat diverses activitats per reforçar el paper d’aquest equipament. Entre les iniciatives previstes hi ha la Biblioteca Circular i el foment de la recollida de càpsules de cafè, com a exemple de consum responsable i reutilització.

Aquest mes d’abril s’han completat obres de millora amb finançament de l’Agència de Residus. Les actuacions han inclòs l’ampliació de la pavimentació per al moviment de contenidors, la construcció d’un nou magatzem destinat a la reutilització d’objectes i el repintat dels espais existents.

Durant el 2024, la deixalleria va atendre prop de 10.500 usuaris, entre particulars i comerços, i va gestionar més de 3.000 tones de residus. Els materials més abundants en pes van ser els residus voluminosos, amb prop de 1.300 tones, i les restes de poda, amb unes 760. Tot i que representen una petita part del total, els residus especials —com piles, pintures i fluorescents— tenen un impacte ambiental alt i es van recollir fins a 19 tones.

Per facilitar la participació ciutadana, l’Ajuntament posa a disposició un formulari en línia per fer arribar opinions i propostes sobre el funcionament de la deixalleria.

Antoni Carrera és nomenat nou cap de la Policia Local de Torroella de Montgrí

presentaciantonicarreranoucappolicialocaltdm2.jpeg-870x580

Antoni Carrera és des d’aquest dimarts el nou cap de la Policia Local de Torroella de Montgrí i l’Estartit. Ha agafat el relleu de Vicenç Montero, que ha deixat el càrrec per jubilació. Carrera arriba amb una trajectòria professional de més de 35 anys en diferents cossos de seguretat. Ha treballat a les policies municipals de Girona i Olot i ha estat cap de la Policia Local a Palafolls i Sarrià de Ter, entre d’altres.

L’acte institucional de benvinguda es va celebrar a la seu policial amb la presència de l’alcalde, Jordi Colomí, i el regidor de Seguretat, Josep Martinoy. Durant l’acte, Carrera va expressar el seu agraïment per la rebuda de l’equip i va destacar la professionalitat dels agents.

El nou cap ha anunciat que vol impulsar una policia més moderna i propera, amb nous serveis com l’educació viària i la millora de la relació amb la comunitat. L’objectiu és consolidar un cos policial al servei de les persones i connectat amb les necessitats del municipi.

El Departament d’Agricultura abona més de 145.000 € de l’ajut agroambiental als conreus sostenibles de la campanya 2024

Camp d'arrós de Pals al Baix Empordà en una imatge d'arxiu
Camp d'arrós de Pals en una imatge d'arxiu

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha abonat prop de 6 milions d’euros a més de 2.000 agricultors de 30 comarques catalanes. Es tracta d’un ajut agroambiental destinat a impulsar els conreus sostenibles durant la campanya 2024. Aquesta línia de subvencions s’emmarca dins del Pla estratègic de la Política agrària comuna, vigent fins al 2027. Els pagaments compten amb el suport del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

L’ajut fomenta pràctiques agràries que redueixen l’impacte ambiental, com la producció integrada i l’ús de fertilitzants orgànics. L’objectiu és millorar la qualitat del sòl, estalviar aigua i conservar els recursos naturals a llarg termini.

En total, les mesures han tingut impacte sobre unes 53.000 hectàrees de conreu arreu del país. Al Baix Empordà, 39 explotacions han rebut l’ajut, amb un import que supera els 145.000 euros. Aquesta xifra col·loca la comarca entre les que més participació han tingut dins les comarques gironines.

Les comarques que han rebut més ajuts són el Segrià, amb més de 2 milions d’euros, i les Garrigues, amb prop d’1,4 milions. En canvi, en altres comarques com el Baix Penedès o el Vallès Oriental, els imports són simbòlics i han arribat a una sola explotació.

Les exportacions gironines s’alenteixen al febrer marcades pel descens del 8% de les càrnies

exportacions

Les exportacions gironines s’han alentit al febrer i han tancat el mes amb un descens del 2,1%, empeses per la davallada que han registrat tant les càrnies com la indústria química i els fabricants de maquinària (els tres sectors considerats motor a l’exterior). Segons recull l’estadística del Ministeri, al febrer les firmes de la demarcació han exportat per valor de 690,85 milions d’euros (MEUR). Per volum, el sector que ha baixat més en vendes és el clúster carni -aquí, hi té molt a veure la carn de porc- perquè dels 173,9 milions que va exportar el febrer del 2024 ara ha passat als 159,79. I percentualment, la davallada més acusada la registren els fabricants de maquinària (ja que al febrer les seves exportacions han caigut un 14%).

Després de començar el 2025 a l’alça, i tancar el gener amb un creixement del 8,9% (sobretot, pel bon comportament de les químiques), les exportacions gironines es frenen. Perquè durant el febrer han anat a la baixa.

Segons recull l’estadística que periòdicament publica el Ministeri, durant aquest mes les vendes de les empreses del territori a l’exterior s’han situat en 690,85 MEUR. Traslladat en percentatges, això suposa un descens del 2,1% en comparació amb el febrer del 2024 (quan la xifra va superar els 706 milions).

Si es passa la lupa per sectors, cap d’aquells tres que són motor a l’exterior acaben el febrer a l’alça. Perquè tant la indústria agroalimentària, com les químiques i els fabricants de maquinària tanquen el mes havent exportat menys que el febrer del 2024.

En el cas de l’agroalimentari gironí, la davallada se situa en el 0,2%. Durant aquest mes, les empreses del sector han fet vendes a l’exterior per valor de 304,8 milions (és a dir, el 44% de tot el que s’ha enviat a l’estranger). Però dins de l’agroalimentari hi ha dues realitats, perquè l’augment d’exportacions que han registrat algunes empreses -com les de cafè, fruita o preparats de cacau- ha contribuït a pal·liar la davallada d’aquell clúster que, per volum, concentra la majoria de les vendes a l’estranger: la indústria càrnia.

Segons recull l’estadística, aquest febrer les seves empreses han exportat carn i canals per valor de 159,79 milions. En comparació amb el mateix mes del 2024, aquesta xifra és un 8,1% inferior a la d’aleshores (173,89 MEUR). I aquí, hi té molt a veure la carn de porc.

Darrere l’agroalimentari gironí, i també per volum, el segon sector que té més presència a l’exterior és la indústria química. En aquest cas, al febrer les seves exportacions s’han situat en 119,2 MEUR (cosa que representa un 3,2% menys). Sí que és cert, però, que a diferència de la resta d’empreses, les farmacèutiques no han patit tanta davallada d’exportacions (perquè dels 35,38 MEUR del febrer del 2024 ara han passat als 35,01).

La maquinària, un 14% menys

L’atonia també es trasllada al tercer sector de l’economia gironina que té més pes a l’exterior. I en aquest cas, percentualment, aquí és on es registra el descens més gran en exportacions. Perquè segons recull l’estadística del Ministeri, aquest febrer les exportacions dels fabricants de maquinària han caigut fins a un 14% (passant dels 47,55 milions als 40,94).

Pel que fa a destins, per proximitat i com ja és habitual, França continua essent el principal mercat exterior dels productes gironins. Aquest febrer, des de la demarcació s’hi han fet exportacions per valor de 158 MEUR. Són lleugerament inferiors a les de l’any passat (quan la xifra va situar-se en 160,05).

També cauen les exportacions cap als països que se situen en segon i tercer lloc del rànquing (Itàlia i Alemanya). No passa el mateix, però, amb Portugal i la Xina, que els segueixen en el llistat. En aquest últim cas, les vendes cap al gegant asiàtic dels 26,51 als 32,05 MEUR en comparació entre el febrer del 2024 i el d’aquest 2025.

Finalment, les vendes de les empreses gironines als Estats Units -que se situa en novè lloc del rànquing- han baixat lleugerament dels 16,29 als 15,56 MEUR. S’ha de tenir en compte, però, que al febrer el president Trump encara no havia engegat la croada comercial contra la resta del planeta (amb els anuncis d’aranzels que gravaven nombrosos productes).

Un 3,2% més

Tot i l’alentiment que les exportacions gironines han viscut aquest febrer, els bons registres de gener encara permeten mantenir els nombres positius. Durant aquests dos mesos del 2025, les vendes de les empreses gironines a l’exterior freguen els 1.400 MEUR (en concret, se situen en 1. 399,8). I si això es trasllada en percentatges, en comparació amb el 2024 suposa un increment del 3,2%.

Supermatí – 22 abril 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 22 abril 2025
Loading
/

Ràdio Capital i Taronja Ràdio sumen 15.000 oients en la primera onada de l’EGM 2025

Micròfon de Ràdio Capital a l'especial de Ràdio Capital, "Una cantada diferent" a la Cantada d'hanaveres de Calella de Palafrugell. Fotografia: Laia Serch
Micròfon de Ràdio Capital a l'especial de Ràdio Capital, "Una cantada diferent" a la Cantada d'hanaveres de Calella de Palafrugell. Fotografia: Laia Serch

Les dades de la primera onada de l’Estudi General de Mitjans (EGM) corresponent a l’any 2025 situen les emissores Ràdio Capital de l’Empordà i Taronja Ràdio com a dos dels projectes radiofònics amb més embranzida del panorama gironí. Amb només tres mesos de vida, Taronja Ràdio ha assolit 12.000 oients acumulats segons l’EGM, mentre que Ràdio Capital de l’Empordà en suma 3.000. En total, les dues emissores acumulen 15.000 oients, una xifra que les situa com una de les principals revelacions del territori.

Aquestes dades arriben acompanyades d’un altre indicador rellevant: l’audiència en línia. En aquest primer trimestre de l’any, Taronja Ràdio ha registrat 7.000 oients en streaming, mentre que Ràdio Capital n’ha acumulat 12.000. En conjunt, el projecte suma 19.000 usuaris únics que han escoltat alguna emissió en directe a través d’internet, un senyal clar de la seva capacitat per connectar amb audiències joves i digitals.

Comparades amb la resta d’emissores amb presència a la demarcació de Girona, aquestes xifres són especialment destacables. En un entorn dominat històricament per emissores generalistes com RAC1 o Catalunya Ràdio, els 15.000 oients de Ràdio Capital i Taronja Ràdio no només mostren una ràpida consolidació, sinó també una proposta que ha trobat el seu lloc entre el públic que busca informació i entreteniment de proximitat i en català.

El creixement exponencial de Taronja Ràdio en tan sols tres mesos d’activitat la col·loca com una de les emissores de nova creació amb més audiència de tot Catalunya en aquest període. Això demostra la bona acollida d’un projecte que combina una bona selecció musical amb continguts editorials de proximitat. Per la seva banda, Ràdio Capital consolida el seu posicionament com a emissora de referència a l’Empordà, mantenint la seva audiència estable i ampliant-la notablement a través de l’streaming.

També et pot interessar

Gairebé 110.000 persones han seguit els partits del Girona en només 8 mesos a les transmissions de Ràdio Capital i Montiliving