La Diverbeach va tornar a triomfar a Sant Antoni de Calonge, aquest cop sota la pluja, i amb prop de 20.000 persones que no es van voler perdre la festa. L’Orquestra Di-Versiones va aconseguir mantenir l’ambient i l’energia en una platja que, tot i els núvols, no va perdre el color ni les ganes de ballar.
Des de mitja tarda, el passeig i la sorra van començar a omplir-se de públic. N’hi havia de totes les edats, molts vestits de verd i groc, com marcava la temàtica d’aquest any: “Lima-limón”. Hi havia barrets, samarretes i complements, i un ambient alegre que no va decaure ni amb les primeres gotes.
El primer concert el va oferir Litus al Cub, a les sis de la tarda. A les 19.35 h, va començar l’actuació estrella: l’Orquestra Di-Versiones, que portava el xou estrenat aquesta primavera amb motiu dels 20 anys de la banda. Van sonar clàssics com Raphael, Nino Bravo, Mecano o Paulina Rubio, mentre el públic no deixava de cantar i ballar.
Just en arrencar, però, va caure un fort ruixat. Mentre sonava Ni tú ni nadie, d’Alaska y Dinarama, la pluja va sorprendre tothom. Però ni el grup ni els fans es van rendir. Molts es van quedar a la platja, d’altres es van aixoplugar al passeig. Al cap d’un quart d’hora, la pluja va parar i la festa va seguir com si res.
A les nou del vespre, els núvols van tornar a descarregar, però la Diverbeach ja havia fet la feina. Quan sonava The final countdown, el cel s’il·luminava amb un petit castell de focs d’artifici llançat des de l’espigó Costa Brava, tancant la festa amb una imatge espectacular, malgrat la pluja.
La nit va continuar a Palamós, amb una post festa als bars La Mar Murena i Tiracanyes. Des de les cinc de la tarda fins a les onze de la nit, un bus llançadora va unir Calonge i Torre Valentina per facilitar els desplaçaments dels assistents.
Amb aquesta edició, la Diverbeach confirma que no és només un concert, sinó un esdeveniment capaç de reunir milers de persones amb ganes de compartir música, colors i bon ambient, encara que plogui.
El grup municipal de Junts ha criticat l’equip de govern de Sant Feliu de Guíxols per haver aprovat una inversió de gairebé 3 milions d’euros per millorar serveis bàsics com la seguretat, la il·luminació i l’habitatge públic. Malgrat votar-hi a favor, el partit considera que les mesures arriben tard, són insuficients i preocupants per l’impacte que tindran en el nivell d’endeutament de l’Ajuntament.
Junts assegura que ha estat advertint des de fa temps dels problemes de seguretat i incivisme, i que el govern no ha actuat fins ara. Critiquen que aquestes accions es facin “sobre la marxa”, i ho veuen com una improvisació de l’alcalde Carles Motas. També acusen el govern de fer “operacions de maquillatge” i d’actuar només per motives electorals, per evitar perdre votants davant partits més populistes.
L’Ajuntament ha aprovat aquesta inversió en el ple d’agost, i inclou una partida de prop de 900.000 euros per impulsar la construcció de 61 habitatges protegits a Can Trachsler. Les obres es faran a dues parcel·les: 42 pisos al carrer Huguet i 19 a la carretera de Girona.
Tot i això, el grup Guíxols des del Carrer – En Comú Podem denuncia que la construcció dels pisos es retarda deliberadament. Critiquen que es comenci per la parcel·la de la carretera de Girona per poder-hi fer un aparcament provisional. Segons aquest partit, això demostra que el govern prioritza altres interessos abans que la falta d’habitatge assequible que pateix la ciutat.
També recorden que fa un any van demanar destinar recursos propis a l’enderroc i urbanització de les parcel·les, però el govern ho va desestimar. Per això, exigeixen explicacions clares sobre el canvi de prioritats en la gestió del projecte.
El gironí Francesc Grau és pare de dues criatures i especialista en comunicació digital · S’ha dedicat a l’assessorament d’empreses i a la formació. És autor de «Tot el que heu de saber sobre Internet abans que els vostres fills» Francesc Grau ha estat entrevistat per Joan Bosch a, DE CAP A CAP
Els Bombers han rescatat aquest divendres una excursionista de 57 anys que s’ha lesionat mentre feia una ruta a peu pels voltants de Monells. La dona formava part d’un grup i caminava per un sender de Gran Recorregut quan s’ha fet una torçada al turmell.
L’avís d’emergència ha arribat cap a dos quarts d’una del migdia. Ràpidament, dues dotacions dels Bombers s’han desplaçat fins al punt on es trobava la ferida.
Els efectius li han immobilitzat la cama amb una fèrula i l’han transportada fins al nucli de Monells. Allà l’esperava una ambulància. El Servei d’Emergències Mèdiques l’ha traslladada després a l’Hospital de Palamós amb una lesió que no és greu.
L’Empordà és un dels territoris que més s’han cremat en els darrers 20 anys. Històricament, el territori empordanès ha estat i és un dels punts més vulnerables de Catalunya pel que fa als incendis. La tramuntana és un dels factors que expliquen la vulnerabilitat de les terres empordaneses davant els incendis.
En termes d’incendis, aquest ha estat un estiu complicat a l’Estat Espanyol per la quantitat i virulència dels incendis que han afectat diverses comunitats autònomes, entre elles Galícia, Castella i Lleó o Extremadura. Segons una estimació del Sistema d’Informació Europeu d’Incendis Forestals, enguany a l’estat ja s’han cremat més de 415.000 hectàrees de terreny.
Un terme que els darrers anys s’ha fet popular ha sigut el de “gestió forestal”. Però, què és la gestió forestal? Entenem aquest terme com el conjunt d’accions planificades i sostenibles que es fan en un bosc o en un espai forestal per mantenir-lo sa, productiu i equilibrat. Un dels objectius que busca la gestió forestal és la prevenció d’incendis. Una forma de fer aquesta gestió és mitjançant ramats i pasturatge d’animals com cabres, vaques o rucs.
La comarca del Baix Empordà, tal com passa en d’altres zones del nostre territori, compta amb pagesos i ramaders que advoquen per mantenir nets les zones boscoses dels nostres massisos. Per conèixer la tasca que realitzen, a Ràdio Capital hem visitat a l’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres (Santa Cristina d’Aro – Calonge), i a la Judit Nadal, una de les impulsores de Pasturabosc(Gaüses – Vilopriu). Amb els seus ramats de rucs i cabres, respectivament, s’encarreguen de netejar els boscos amb l’objectiu de prevenir els incendis en una terra tant vulnerable com l’Empordà.
“Ens preocupava estar en un municipi en què hi hagués tants incendis”
Al petit poble de Gaüses, al terme municipal de Vilopriu, ens rep la Judit Nadal, fundadora de Pasturabosc, i la seva gossa, la Blaua, per parlar del seu projecte de gestió forestal i formatgeria. Amb unes vistes excepcionals de la plana de l’Empordà, la Judit ens explica la iniciativa que va tenir conjuntament amb en Joan Martí, el seu home, fa més de 10 anys. El 2012, la Judit i en Joan van començar Pasturabosc amb un ramat de 30 cabres de raça rasquera “amb la idea de pasturar boscos i reduir la massa forestal de sotabosc”
Nadal explica que van tenir dos contractes, però que “això no ens permetia viure” ni tampoc “la carn del cabrit, perquè no es guanyen prou diners”. Per aquest motiu van fer un canvi, van adquirir cabres de llet i van obrir la formatgeria que actualment elabora sis tipus de formatge diferents i un iogurt.
La propietària de Pasturabosc admet la preocupació pel fet que Vilopriu és un dels municipis del Baix Empordà que ha patit més incendis, el darrer va ser l’any 2019. Judit Nadal explica així perquè és important la gestió de boscos mitjançant ramats.
Nadal denuncia el fet que no es veu la gestió forestal mitjançant ramats com un servei sinó com un benefici només pel ramader. Així mateix, la ramadera de Gaüses exposa el fet que “els boscos estan abandonats perquè comporten cap ingrés”. Cal recordar que, a Catalunya, més del 70% dels boscos són de propietat privada.
El col·lectiu Ramats de Foc va néixer al Baix Empordà
Ramats de Foc va néixer amb la intenció de promoure l’ús de la ramaderia extensiva com a eina estratègica de gestió forestal sostenible. Es tracta d’una iniciativa de la fundació Pau Costa que compte amb el suport de Bombers i la Generalitat.
La Judit explica que aquest col·lectiu “va néixer a casa” a través d’uns voluntaris del GRAF que van crear la fundació en memòria de Pau Costa, un dels bombers que va morir en l’incendi de l’Horta de Sant Joan. Ramats de Foc va començar amb una prova pilot que van dur a terme tres ramaders del Baix Empordà, entre ells, la Judit.
Els ramaders que estan adherits a aquest col·lectiu, pasturen en zones estratègiques definides per l’administració. A més, les persones que amb els seus ramats fan aquest tipus de gestió treballen en zones amb risc d’incendi definit.
Actualment, hi ha el segell “Ramats de Foc” que reconeix tots aquells productes que es fan a través de la gestió forestal, com els formatges que elabora Pasturabosc.
Els rucs de les Gavarres continuen guanyant-se les garrofes
A les Gavarres i a l’Ardenya, la col·laboració entre l’ADF Gavarres-Marítima i els Rucs de les Gavarres és clau fomentar la prevenció d’incendis i la gestió forestal. L’Aleix Monguillot, impulsor dels Rucs de les Gavarres, i en Francesc Cano, membre de l’ADF Gavarres – Marítima, reconeixen que la neteja i preparació dels boscos de cara a l’estiu és clau per poder actuar davant un incendi forestal.
L’Aleix explica que els 13 rucs que pasturen actualment per les Gavarres ho fan en finques on els propietaris els deixen fer. “Cal tenir en compte que el 86% de la superfície d’aquest massís és privada”, apunta Francesc Cano. A l’estiu els rucs no treballen tant, ja que tota la feina la fan durant la resta de mesos de l’any.
Els rucs treballen en 10 hectàrees repartides entre tres cases i dos tancats que són Punts Estratègics de Gestió per als Bombers, ADF i Agents Rurals en el cas que hi hagi un gran incendi. A part de menjar, els rucs trepitgen el terreny i això fa que les herbes i sotabosc no pugui créixer i alimentar un possible incendi. “El què fan els rucs és mantenir aquest sotabosc net durant l’any”, explica Francesc Cano. A més, explica que cal fomentar aquest mosaic forestal, promovent les tasques ramaderes i, també, dels pagesos que cultiven la terra.
La feina de les ADF, a part de col·laborar amb aquest tipus d’iniciatives, és mantenir netes les línies de comunicació, recuperar antics camps que hi havia en els masos i masies que s’han anat abandonant i crear Punts Estratègics de Gestió.
Tant Aleix Monguillot com Francesc Cano reconeixen que la tasca de neteja i preparació del terreny és clau per mantenir un massís com les Gavarres o l’Ardenya. “Si no féssim aquesta tasca, les Gavarres i l’Ardenya serien una selva marítima”, afirma Monguillot. I és que de la neteja que fan les ADF i els Rucs de les Gavarres se’n beneficien tan els propietaris de les finques com els visitants que utilitzen el massís com excursionistes, ciclistes o caçadors de bolets.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.