Els càmpings de Girona i la Fundació Altem impulsen la inserció laboral amb impacte social

L’Associació de Càmpings de Girona i la Fundació Altem han acordat iniciar una nova etapa de col·laboració amb l’objectiu de promoure la inclusió sociolaboral de persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat dins el sector turístic.

L’acord suposa un canvi d’enfocament, ja que vol anar més enllà de les aportacions econòmiques puntuals i aposta per generar un impacte social real i sostenible al territori. La col·laboració es concretarà en la creació d’oportunitats laborals als càmpings i en la contractació de serveis del centre especial de treball de la fundació.

Aquest centre ofereix serveis a empreses en àmbits com la jardineria, la neteja, la bugaderia o el càtering, i alhora facilita la inserció laboral de persones amb dificultats d’accés al mercat de treball. L’objectiu és connectar de manera directa el sector turístic amb projectes socials amb retorn al territori.

La iniciativa es va formalitzar arran d’una visita institucional a la residència Les Acàcies, al Far d’Empordà, on representants de les dues entitats van destacar la necessitat de consolidar aliances que combinin activitat econòmica i compromís social.

La Fundació Altem és una entitat de referència a l’Alt Empordà en l’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual o trastorns de salut mental, i actualment dona suport a més de 300 persones amb serveis d’atenció i inserció laboral.

Aquest acord arriba en un moment de creixement del sector del càmping, que ha registrat prop de deu milions de pernoctacions en l’últim any i una tendència cap a estades més llargues. Aquesta evolució reforça un model turístic amb més impacte positiu sobre el territori.

A més, el pes del sector a l’Alt Empordà, on es concentra una part important de les places de càmping, el converteix en un espai estratègic per impulsar iniciatives que connectin turisme i inclusió social.

La col·laboració dona continuïtat a projectes anteriors com el suport a la residència Les Acàcies, que ha permès millorar equipaments i serveis per a persones amb necessitats de suport.

La Poma de Girona preveu una collita de prop de 90.000 tones amb opció d’arribar a les 100.000

Els productors de la Poma de Girona han situat en prop de 90.000 tones la previsió de collita per a la pròxima temporada, amb la possibilitat d’arribar fins a les 100.000 tones si les condicions són favorables. Les dades es van donar a conèixer durant l’assemblea anual celebrada a Pals, que va reunir representants del sector i institucions vinculades a l’àmbit agroalimentari.

La producció s’estén en més de dues mil hectàrees repartides entre diverses comarques gironines i es basa en un model que combina rendiment, qualitat i sostenibilitat. Els responsables del sector remarquen que, tot i el context de reptes ambientals i econòmics, el producte local i de proximitat guanya valor i reconeixement entre els consumidors.

Durant la trobada, el president de l’organització, Jaume Armengol, va destacar que la Poma de Girona representa no només una producció agrícola, sinó també un model basat en el coneixement acumulat, el treball col·lectiu i l’arrelament al territori. En la mateixa línia, representants institucionals van posar en valor el paper del sector com a referent en qualitat i com a motor econòmic de les comarques gironines.

L’acte també va incloure una taula de debat amb representants d’altres segells agroalimentaris del territori, amb l’objectiu d’analitzar els reptes de futur i reforçar les sinergies entre productors. Aquest espai va servir per reivindicar la importància de les produccions amb identitat pròpia i el seu paper en la promoció del territori.

En el marc de l’assemblea, es va lliurar el premi Poma de Girona al dietista i nutricionista Julio Basulto, en reconeixement a la seva trajectòria en la divulgació científica sobre alimentació. Basulto ha defensat de manera continuada el consum de fruita fresca com a element clau d’una dieta saludable, així com la importància de prioritzar aliments de temporada i de proximitat.

Francesc Niell: “El Flors i Violes és un festival que el fa la gent”

flors i violes
Carrers decorats pel Flors i Violes 2023
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Francesc Niell: “El Flors i Violes és un festival que el fa la gent”
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, els directors artístics del Flors i Violes, Francesc Niell i Gerard Ventura, han explicat com avancen els preparatius del festival, que convertirà Palafrugell en un gran escenari cultural durant el cap de setmana llarg. El muntatge ja està en marxa des de dies enrere, amb una organització mil·limetrada per transformar carrers i espais emblemàtics del municipi.

Els treballs d’instal·lació han començat dies abans i s’allargaran fins a l’inici del festival. Segons Niell, cada espai requereix un procés diferent, especialment en funció de si és interior o exterior, fet que condiciona els terminis i la logística.

Alguns espais, com el Mercantil, fa dies que s’estan preparant, mentre que altres s’han de muntar a última hora. “A última hora sempre s’hi acaba posant el detall”, remarquen, destacant la flexibilitat com a clau de l’èxit.

Pel que fa a la música, Gerard Ventura explica que la programació combina grans noms amb propostes emergents i creacions específiques per al festival. Entre els caps de cartell hi ha Sidonie i Els Catarres, que actuaran a Can Màrio, epicentre dels concerts multitudinaris.

A més, el festival inclou estrenes com les de Jordi Morell amb Triotico o Marc Fernández, així com projectes locals com Camèlia. “Intentem que hi hagi una gran varietat, des d’espectacles petits fins a grans concerts”, apunta Ventura. Una de les propostes més singulars serà la dels “assaigs oberts”, on el públic podrà assistir a sessions musicals en un ambient domèstic, amb músics tocant com si fossin a casa seva.

Flors i Violes manté la seva essència amb una gran varietat d’espais decorats i escenaris repartits pel centre. Entre les novetats, destaca l’obertura del pati de la Casa Genís, la reactivació de l’edifici de Correus i el retorn del Mercantil.

També s’hi sumen espais com el pati de la Biblioteca, dedicat a activitats familiars i de petit format, o el carrer Estret, que enguany es transforma amb la participació de les escoles. “El festival el fa la gent”, subratllen els directors, posant en valor la implicació de veïns, entitats i col·lectius locals en la creació d’espais i activitats.

L’edició d’enguany aposta especialment per la programació familiar i de petit format, amb una quinzena d’activitats pensades per als més petits i diversos espectacles de circ i carrer. Al mateix temps, es consoliden els grans concerts nocturns i es manté l’equilibri entre propostes íntimes i multitudinàries. “Recuperem actuacions de petit format i reforcem les de gran format a la nit”, expliquen.

Després d’uns anys marcats per la pandèmia, els organitzadors consideren que el festival ha recuperat el seu nivell i es troba en una nova etapa de consolidació. “Tornem a estar al nivell d’abans del Covid, amb conceptes nous i més oferta familiar”, afirma Niell.

Més de 90 empreses del Baix Empordà reben el distintiu de qualitat turística

Més de 90 empreses, serveis i institucions del Baix Empordà han rebut el distintiu de qualitat turística en destinació, en un acte celebrat a Sant Feliu de Guíxols. En total, s’han reconegut prop d’un centenar d’entitats del sector turístic, entre allotjaments, oficines de turisme, empreses d’activitats i serveis vinculats al territori.

Els distintius valoren la qualitat del servei, les bones pràctiques i la millora contínua, amb l’objectiu de garantir una millor experiència per als visitants. Sant Feliu de Guíxols ha tingut un paper destacat en aquesta edició, amb una vintena d’empreses i serveis que han obtingut el segell per primera vegada.

L’acte ha comptat amb la presència del president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, i de l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, entre altres representants institucionals.

Durant la jornada, també s’ha presentat el nou model del distintiu, que manté el nom però evoluciona cap a un enfocament més ampli basat en la sostenibilitat, la responsabilitat i la innovació. Aquest canvi vol situar aquests valors al centre del model turístic de la comarca i adaptar el sector als nous reptes.

Les empreses i entitats que vulguin obtenir el distintiu hauran d’adaptar-se progressivament a aquest nou sistema durant el proper any. Amb aquesta iniciativa, el Consell Comarcal reforça l’aposta per un turisme de qualitat i sostenible al Baix Empordà.

Supermatí – 28 abril 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 28 abril 2026
Loading
/

El ple de Torroella de Montgrí condemna insults racistes a estudiants de l’Institut Montgrí del dia de Sant Jordi

privat:-el-jutjat-desestima-una-demanda-per-assetjament-laboral-contra-l’ajuntament-de-torroella-de-montgri-i-dos-empleats
Privat: El Jutjat desestima una demanda per assetjament laboral contra l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i dos empleats

El ple de Torroella de Montgrí condemna uns presumptes insults racistes a estudiants. Els fets afecten alumnes de l’Institut Montgrí.

La majoria de grups municipals donen suport a un comunicat conjunt. El text rebutja els fets i mostra suport a la comunitat educativa. El document destaca una feina constant per la integració i la convivència.

El comunicat afirma que aquests fets no representen el municipi. També defensa un model de poble obert i plural. Els grups insisteixen en la convivència com un patrimoni col·lectiu. Consideren que cal protegir aquest valor amb determinació.

El text inclou una crida a la ciutadania. Demana respecte i responsabilitat en la vida diària. Els grups creuen que aquesta actitud garanteix benestar i futur.

La convivència, en perill

Els fets es remunten al dia de Sant Jordi. Diversos estudiants van denunciar comentaris racistes. Els joves situen els fets davant una parada política al carrer.

El partit assenyalat nega els insults. Assegura que la discussió va ser entre estudiants. També afirma que no hi va haver cap enfrontament amb membres de la parada.

Un dels presents a la parada era un regidor no adscrit. Aquest regidor havia format part d’un altre grup municipal.

Denuncien comentaris racistes a alumnes de l’Institut Montgrí per Sant Jordi