El 17 de setembre de 2009, Dolors Padilla, del PSC, es va convertir en alcaldessa de Castell-Platja d’Aro després que prosperés una moció de censura contra Joan Giraut, de CiU. Els cinc regidors socialistes, el regidor del PP i el d’ICV van sumar els set vots necessaris per formar una nova majoria. El canvi interrompia els divuit anys consecutius de Giraut al capdavant de l’Ajuntament, tot i que dos anys després recuperaria l’alcaldia.

La situació política venia de les eleccions municipals de 2007, que havien deixat un consistori molt dividit. CiU havia estat la candidatura més votada amb 1.260 vots i cinc regidors, però el PSC havia quedat només 18 vots per darrere, amb 1.242 sufragis i també cinc representants. ICV, ERC i PP havien aconseguit un regidor cadascun. Amb tretze membres al ple, calien set vots per tenir majoria absoluta.

Joan Giraut va continuar com a alcalde amb el suport del regidor del PP, Antonio Cano, i acords puntuals amb ERC. Aquell equilibri, però, es va trencar durant l’estiu de 2009. Cano, que formava part del govern i tenia responsabilitats en Urbanisme, va retirar el seu suport a CiU el mes de juliol. El govern va quedar en minoria i es va obrir la possibilitat d’articular una majoria alternativa.

Les explicacions sobre la ruptura van ser diferents segons els protagonistes. Cano va parlar de dificultats per desenvolupar la seva feina dins del govern i de discrepàncies amb la manera de funcionar de l’executiu municipal. CiU, en canvi, va relacionar el canvi d’aliances amb discrepàncies en matèria urbanística i va criticar durament el moviment del regidor popular.

A principis de setembre, PSC, PP i ICV van formalitzar l’acord i van presentar la moció de censura. La candidata a substituir Giraut seria Dolors Padilla, cap de llista socialista. La votació es va fixar per al 17 de setembre i va acabar amb el resultat previst: els cinc regidors del PSC, Antonio Cano pel PP i Pedro Torres per ICV van votar a favor. Els cinc representants de CiU i David Puig, d’ERC, ho van fer en contra.

Amb set vots a sis, la moció va prosperar i Padilla va assumir l’alcaldia. Giraut passava a l’oposició després de governar el municipi des de 1991. La sessió va estar marcada pels retrets entre els grups que fins llavors havien compartit responsabilitats i pels arguments de la nova majoria, que defensava la necessitat d’obrir una nova etapa al consistori.

L’endemà, 18 de setembre, el govern tripartit va presentar el nou cartipàs municipal. Dolors Padilla, a més de l’alcaldia, assumia les àrees de Serveis, Comunicació i Seguretat Ciutadana. Antonio Cano es convertia en regidor d’Obres i Urbanisme i de Promoció Econòmica i Laboral. També havia de presidir el nou Patronat Municipal de Turisme.

Pedro Torres, d’ICV, assumia Serveis Socials, Joventut, Educació i Participació Ciutadana. A més, havia de presidir la comissió encarregada de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal mentre es desenvolupés el procés de participació ciutadana vinculat al nou planejament.

Entre els regidors socialistes, Ferran Martín Bou es feia càrrec de Règim Interior i Hisenda; Josep Maria Bas Lay, de Medi Ambient, Mobilitat, Serveis Informàtics i Protecció Civil; Martí Duran Pons, de Turisme i Comerç, Cultura i Festes; i Pilar Ferrero Fresno, d’Esports, Sanitat, Centres Cívics i Atenció i Informació a la Dona, un nou àmbit de treball específic. Duran també seria el portaveu del govern.

El pacte establia un sistema particular per a les tinences d’alcaldia. Durant els deu primers mesos, Antonio Cano seria el primer tinent d’alcalde i Pedro Torres, el segon. Passat aquest període, intercanviarien els càrrecs. Ferran Martín seria tercer tinent d’alcalde i assumiria l’alcaldia accidental en absència de Padilla, mentre que Josep Maria Bas seria el quart tinent d’alcalde.

El nou executiu va mantenir les cinc comissions informatives existents i va manifestar la voluntat de convocar plens mensuals. Entre les novetats anunciades hi havia la creació del Patronat Municipal de Turisme, un nou àmbit d’Atenció i Informació a la Dona i l’obertura d’un procés de participació ciutadana relacionat amb la revisió del POUM.

A l’oposició quedaven els cinc regidors de CiU —Joan Giraut, Antoni Botallé, Cati Corominas, Imma Gelabert i Anna Maria Mir— i David Puig, d’ERC. La moció havia modificat completament les majories sorgides de les eleccions de 2007 a mig mandat.

L’etapa de Dolors Padilla com a alcaldessa va durar fins a les municipals de 2011. Aquelles eleccions van ampliar el consistori de tretze a disset regidors i CiU, amb Joan Giraut de nou com a candidat, va obtenir vuit representants, davant dels sis del PSC. Giraut va recuperar l’alcaldia gràcies a un acord amb el PP. D’aquesta manera, el canvi del setembre de 2009 va acabar sent una interrupció de dos anys en una trajectòria de Joan Giraut al capdavant de l’Ajuntament que encara tindria continuïtat.

Bibliografia

Nota de premsa de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «El nou equip de govern de l’Ajuntament presenta el cartipàs municipal marcat per la voluntat de treball transversal i la participació», 18 de setembre de 2009.

Junta Electoral Central, resultats de les eleccions municipals de 2007 a Castell-Platja d’Aro:
https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/LOCALES_2007_ResultadosSuplemento.pdf

La Xarxa, «La socialista Dolors Padilla és la nova alcaldessa de Platja d’Aro», 17 de setembre de 2009:
https://www.laxarxa.cat/infolocal/girona/noticia/la-socialista-dolors-padilla-es-la-nova-alcaldessa-de-platja-d-aro

La Xarxa, «Platja d’Aro tindrà un nou patronat de turisme i un nou procés de participació ciutadana», 18 de setembre de 2009:
https://www.laxarxa.cat/infolocal/girona/noticia/platja-d-aro-tindra-un-nou-patronat-de-turisme-i-un-nou-proces-de-participacio-ciutadana

El País, «El PP de Platja d’Aro rompe con CiU y da la alcaldía al PSC», 18 de setembre de 2009:
https://elpais.com/diario/2009/09/18/catalunya/1253236043_850215.html

El Carnaval de Platja d’Aro va arribar el 2007 a la trentena edició amb la xocolata i el cacau com a tema i amb la Gran Rua de Carrosses i Comparses del 17 de febrer com a cita central. El programa, distribuït entre el 10 i el 23 de febrer, anunciava 45 actes, amb un pes majoritari de les activitats gratuïtes i al carrer.

El lema Kin Kakau! i el doble pòster de Nyaki Xarnach donaven forma a la imatge d’aquell any. La temàtica també apareixia en la programació familiar, que incloïa una xocolatada popular. L’Ajuntament anunciava que el 85% dels actes serien gratuïts i el 65% es desenvoluparien a l’espai públic.

La trentena edició s’inscrivia en la trajectòria del Carnaval recuperat el 1978. La festa moderna havia crescut amb la participació de les colles i amb un programa que combinava la desfilada amb àpats populars, balls i activitats infantils. El 2007, aquesta estructura ocupava dos caps de setmana i diverses jornades entre setmana.

L’organització es coordinava a través de la Comissió de Carnaval, integrada per l’Ajuntament, la Federació de Colles de Carnaval, el Centre l’Avenir Fanalenc i la colla dels Reis Carnestoltes. Aquell any, la representació reial corresponia a I a tu què t’importa?, que assumia el protagonisme dels actes oficials.

La primera convocatòria era el dissabte 10 de febrer, amb el sopar de les colles locals i els espectacles de presentació de cadascuna. La jornada reunia els grups abans de l’inici oficial de la festa i permetia presentar les propostes amb les quals participaven en aquella edició.

L’endemà, diumenge 11, arribava el Canvi d’Atributs. Els representants del 2006 cedien el relleu al nou Rei i a la nova Reina Carnestoltes. El programa continuava amb Guillables, un espectacle de diables, tambors i pirotècnia, i amb un ball popular.

El Carnaval també entrava a les escoles i a les llars d’infants. El dimecres 14 de febrer era la jornada reservada a aquestes activitats, mentre que a la nit es convocava el Ball Jove. Aquesta proposta tenia una condició d’accés específica: estava adreçada a menors de divuit anys.

El Dijous Gras concentrava una part destacada de la programació. A la una del migdia, els Reis Carnestoltes havien de pronunciar el pregó des del balcó de l’Ajuntament. Una hora després se celebrava l’arrossada popular, que reunia la festa i l’àpat compartit al centre de la jornada.

La tarda tenia un altre focus a la sala d’actes municipal. Catalunya Ràdio hi havia programat una emissió en directe i amb públic d’On vols anar a parar?, conduït per Llucià Ferrer. El programa, amb el seu equip habitual de col·laboradors, ocupava la franja de les quatre a les set de la tarda.

Aquell mateix dijous s’estrenava una de les novetats de l’edició: la nit de teatre amb Tres dies a Rio. El repartiment anunciat reunia Xavier Serrat, Miquel Murga, Mireia Sanmartin, Carme Canet i Santi Sans. El programa del dia passava així del pregó i l’arrossada a la ràdio en directe i a l’escenari.

La Gran Rua estava convocada per al dissabte 17 de febrer a les quatre de la tarda. Abans de la celebració, l’organització treballava amb la previsió d’arribar a un mínim de seixanta colles i cinc mil figurants. La desfilada reunia carrosses i comparses que havien de ser valorades per un jurat amb perfils vinculats al vestuari, la coreografia i la construcció de carrosses, a més de representants públics i cares conegudes.

El concurs exigia valorar diferents parts de les propostes. La construcció de les carrosses, la indumentària i el moviment dels participants formaven part dels àmbits que el jurat havia d’examinar. El lliurament de premis estava previst aquella mateixa nit, a partir de les onze, al Palau d’Esports i Congressos, seguit d’un ball popular.

El diumenge 18 dedicava bona part de la jornada als infants. Al matí hi havia la xocolatada i la ludoteca mòbil La Xarranca, amb jocs de grans dimensions. A la tarda, la programació continuava amb un taller de globoflèxia i una trobada infantil de disfresses.

Una altra novetat era la Cercavila de Bruixes, un espectacle itinerant que combinava màgia, humor i participació del públic. La seva incorporació ampliava les propostes de carrer del diumenge i compartia horari amb les activitats de disfresses i tallers.

El dimecres 21 arribava l’Enterrament de la Sardina, amb sardinada popular i ball a partir de les set del vespre. Aquell any, l’organització hi afegia la retransmissió en pantalla gegant del partit entre el Futbol Club Barcelona i el Liverpool. La clausura tradicional de la festa compartia jornada amb el calendari esportiu.

Encara quedava, però, una última convocatòria. El divendres 23 s’havien previst dos sopars paral·lels, el dels homes i el de les dones, seguits d’un ball conjunt a partir de la una de la matinada. Era una de les incorporacions anunciades per tancar la programació del 2007.

La memòria d’aquelles edicions es va recuperar posteriorment en iniciatives municipals dedicades a la història del Carnaval. El 2021, amb les activitats habituals condicionades per la pandèmia, es va impulsar Un Carnaval per recordar 1978–2021, amb un portal d’història, fotografies i pòsters. Entre les edicions d’aquell recorregut hi quedava la del 2007, la trentena, identificada pel cacau, les colles i el doble cartell de Nyaki Xarnach.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Trajectòria», apartat dedicat al Carnaval de 2007, sense data:
https://www.platjadaro.com/carnaval/trajectoria

Ràdio Capital, «Platja d’Aro presenta el cartell del Carnaval 2025», 8 de gener de 2025:
https://www.radiocapital.cat/platja-daro-presenta-el-cartell-del-carnaval-2025/

Ràdio Capital, «Carnaval commemoratiu a Platja d’Aro aquest 2021», 4 de febrer de 2021:
https://www.radiocapital.cat/carnaval-simbolic-i-virtual-a-platja-daro-aquest-2021/

El 2 de desembre de 2006, Mari Pau Huguet va ser la convidada a l’encesa de llums de Nadal de Platja d’Aro. La presentadora de Televisió de Catalunya participava en una celebració que combinava un espectacle de contes i cançons amb l’activació de l’enllumenat dels carrers i la inauguració del Gran Tió de l’Associació d’Empresaris.

La jornada començava a les set de la tarda a la sala d’actes de l’Ajuntament. La companyia La Troca hi presentava Embolcall de Nadal, una proposta per a infants i adults que reunia contes, cançons, dites i poemes nadalencs. Huguet hi intervenia com a col·laboradora especial abans de passar a l’acte de la plaça.

La presentadora arribava amb una llarga trajectòria a TV3. Havia participat en espais com Bon dia, Catalunya, Com a casa i L’hora de Mari Pau Huguet, i el seu nom estava vinculat a programes d’entreteniment i de proximitat amb el públic. A Platja d’Aro, la seva participació incloïa tant l’activitat cultural com l’encesa.

A les vuit del vespre, el programa traslladava la celebració a la plaça de l’Ajuntament. Després dels parlaments, Huguet havia d’acompanyar l’alcalde en l’activació del sistema d’enllumenat que guarnia els principals carrers i el nucli comercial. L’agenda d’El Punt d’aquell mateix dissabte recollia la seqüència dels dos actes.

La festa continuava amb animació musical i amb la inauguració del Gran Tió, instal·lat a l’avinguda de s’Agaró. L’Associació d’Empresaris hi afegia una de les activitats familiars del calendari nadalenc. Aquell desembre, les jornades del tió estaven programades per als dies 17, 23 i 24.

L’encesa tenia una dècada de recorregut. L’Ajuntament l’organitzava des del 1996, habitualment durant la primera setmana de desembre, amb la participació d’una persona coneguda que acompanyava l’alcalde. Entre els convidats que hi havien passat hi havia Jordi LP, Hristo Stoichkov, Lorenzo Quinn i Pep Sala.

A partir del 2001, el format havia incorporat activitats vinculades als convidats. Aquell any, Elisenda Roca i el seu equip van participar en l’encesa i, l’endemà, van fer en directe el programa Dies de ràdio. La visita s’estenia així més enllà del moment d’activar els llums.

El 2002, la ràdio va tornar a ocupar el centre de la programació. La sala d’actes de l’Ajuntament va acollir una emissió en directe de Versió original, de Catalunya Ràdio. Després del programa, Toni Clapés i el seu equip van participar en l’encesa.

L’any següent, l’activitat prèvia va adoptar un format teatral. Toni Albà va oferir un monòleg de quaranta-cinc minuts caracteritzat com el rei Joan Carles I. Acabada l’actuació, l’actor va acompanyar l’alcalde fins a la plaça per continuar la celebració.

El 2004, els convidats van ser Mercè Arànega i Ramon Godino, aleshores vinculats a la sèrie El cor de la ciutat. Els dos actors van protagonitzar Des del cor del Nadal. L’any 2005, Asha Miró i Agnès Agboton van participar en Per Nadal… Paraules Universals, amb poemes, narracions i articles sobre les celebracions nadalenques en diferents llocs del món.

La proposta del 2006 s’afegia a aquesta successió d’actes amb un espectacle basat en la tradició oral i la música. Els contes i poemes d’Embolcall de Nadal ocupaven la primera part de la tarda; l’enllumenat i el tió, la continuació al carrer. La mateixa convidada participava en els dos moments.

L’encesa obria un calendari que s’allargava durant les vacances escolars i els primers dies de gener. Un dels equipaments que hi tenia activitat era el Palau d’Esports i Congressos, amb el parc infantil de Nadal El Mar dels Nens, programat del 27 de desembre al 4 de gener.

A Castell d’Aro, el Pessebre Vivent arribava a la seva edició número 48. Les representacions d’aquella temporada es preveien per als dies de Nadal i Sant Esteve, i per a l’1, el 6 i el 7 de gener de 2007. L’encesa de Platja d’Aro quedava, d’aquesta manera, vinculada a un programa nadalenc que incloïa activitats als dos nuclis.

El pessebre tenia una història anterior. Havia començat el 1959 per iniciativa de mossèn Gumersind, amb una representació del naixement a les ruïnes del castell de Benedormiens, al costat de l’església de Santa Maria. Amb els anys, el recorregut es va ampliar cap al barri de la Coma i va incorporar més escenes.

Benedormiens també formava part del programa del 2006 amb les exposicions d’hivern, previstes del 23 de desembre al 14 de gener. El calendari reunia, per tant, l’activitat del centre comercial de Platja d’Aro, les propostes infantils i les celebracions vinculades al nucli històric de Castell d’Aro.

La relació entre l’encesa, els espectacles i l’activitat comercial es va mantenir els anys següents. La festa va continuar incorporant convidats i nous elements decoratius. El 2024, per exemple, Llucià Ferrer va conduir l’acte al carrer Miramar, amb l’activació del túnel de llum i de l’enllumenat general.

Més endavant, la instal·lació també es va avançar al novembre. En un reportatge de Ràdio Capital sobre la campanya del 2025, l’Ajuntament explicava l’ús de tecnologia LED, la renovació periòdica d’elements i la programació dels horaris d’encesa. El tió gegant continuava entre les decoracions nadalenques del municipi.

El 2006, aquesta celebració havia tingut una escala i un programa propis: La Troca i Mari Pau Huguet a la sala d’actes, els llums a la plaça i el Gran Tió a l’avinguda de s’Agaró. Després d’aquell dissabte, el calendari continuava amb les activitats familiars, el pessebre i les exposicions fins passada la festa de Reis.

Bibliografia

El Punt, «L’Agenda (Comarques Gironines)», 2 de desembre de 2006:
https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2179264

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Living Nativity», sense data:
https://www.visitplatjadaro.com/en/discover-platja-d-aro-castell-d-aro-and-s-agaro/castell-d-aro/living-nativity/

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Encesa de Llums de Nadal», 27 de novembre de 2024:
https://ciutada.platjadaro.com/encesa-de-llums-de-nadal/

Ràdio Capital, «Descobrim com s’ha preparat l’encesa de llums a Platja d’Aro», sense data visible:
https://www.radiocapital.cat/descobrim-com-sha-preparat-lencesa-de-llums-a-platja-daro/

El 5 d’abril de 2005, el Ple de Castell-Platja d’Aro va aprovar el segon Pla Local de Joventut del municipi. El document, previst per al període 2005–2007, situava l’habitatge, la feina, la salut, l’educació i la participació entre els principals àmbits d’actuació. El diagnòstic descrivia les dificultats dels joves per construir una vida independent en un municipi condicionat pel mercat turístic.

El pla prenia el relleu del primer document, aprovat el setembre de 2001. Aquesta vegada, l’anàlisi incorporava un treball qualitatiu més ampli. Durant aproximadament un any s’havien organitzat grups de discussió amb experts i un procés paral·lel amb joves del municipi per recollir les seves experiències i necessitats.

L’habitatge apareixia com un dels obstacles principals. Els preus de compra i de lloguer dificultaven que els joves poguessin establir-se pel seu compte. El diagnòstic vinculava aquesta situació al caràcter turístic del municipi i advertia que la manca d’opcions assequibles portava una part del col·lectiu a buscar residència fora.

El mercat de treball presentava una altra dificultat. L’activitat turística facilitava trobar ocupació, però una part molt elevada de les oportunitats es concentrava a l’estiu i tenia caràcter temporal. El pla també detectava mancances d’informació sobre els drets laborals, una qüestió que incorporava a les propostes d’orientació.

En educació, l’estudi assenyalava l’abandonament dels estudis després de l’ESO i un desajust entre la formació dels joves i els llocs de treball disponibles al municipi. Hi havia persones amb una preparació superior a la requerida per les feines que trobaven i d’altres amb una formació que no encaixava amb les demandes laborals.

La diagnosi de salut recollia conductes de risc relacionades amb el consum d’alcohol i altres drogues, els trastorns alimentaris i les relacions sexuals sense una prevenció adequada. Davant d’aquestes situacions, el document proposava reforçar els serveis d’orientació, els materials informatius i les activitats de sensibilització.

La participació també ocupava un lloc central. El pla constatava una implicació baixa en organitzacions polítiques, sindicals i associatives. Alhora, assenyalava que moltes activitats es preparaven per als joves sense comptar amb ells en el disseny i l’organització. La resposta proposada era donar-los més oportunitats per decidir, gestionar i avaluar les iniciatives.

El document establia objectius per als tres anys següents i distribuïa responsabilitats entre diferents regidories. Les qüestions d’habitatge requerien la participació d’Urbanisme; les laborals, la de Turisme i Desenvolupament Econòmic; i les formatives i culturals, la de Cultura i Ensenyament. Joventut havia de treballar amb aquestes àrees per desenvolupar les actuacions.

En habitatge, el pla plantejava impulsar promocions de lloguer per a joves i crear una comissió política i tècnica entre Joventut i Urbanisme. També fixava com a objectiu destinar a habitatge social un 30% de la nova construcció. Eren compromisos de planificació que s’havien de desplegar mitjançant projectes i decisions posteriors.

En ocupació, una de les propostes era el Club de la Feina, concebut com una oficina d’orientació laboral i de desenvolupament d’habilitats professionals. La seva creació figurava entre les actuacions previstes per al mateix 2005 amb partida pressupostària pròpia, al costat de la compra de material informàtic per a l’Aula d’Estudi i d’un concert de música jove.

Per ampliar la participació es plantejaven dos espais diferents. El Consell Assessor de la Joventut havia de reunir àrees municipals i experts externs. La Taula de Joves, en canvi, havia de permetre que els mateixos destinataris intervinguessin en el disseny, l’execució i l’avaluació de les polítiques municipals que els afectaven.

El programa Joves x Joves completava aquesta proposta amb subvencions per a activitats organitzades per persones majors de divuit anys i adreçades a altres joves del municipi. Els ajuts es preveien tant per a grups constituïts formalment com per a grups sense estructura associativa. També es proposaven cursos d’iniciació al voluntariat i al lleure.

El municipi ja disposava d’alguns serveis sobre els quals desenvolupar el pla. A la Casa Lila hi havia el Punt Jove de Trobada, adreçat a nois i noies a partir de dotze anys, i el Punt d’Informació Juvenil. Aquest últim oferia assessorament sobre treball, habitatge, viatges, associacionisme i voluntariat.

Des del 10 de gener de 2005 també funcionava una Aula d’Estudi gratuïta per a estudiants de primer d’ESO a segon de batxillerat. Dos dinamitzadors juvenils s’encarregaven d’un espai on es podia estudiar, fer deures, consultar informació i reunir-se. El servei disposava d’ordinadors amb connexió a internet i materials de consulta.

L’Aula d’Estudi era itinerant. Els dilluns i dimecres es feia al Centre Cívic Ca la Rafaela de Castell d’Aro; els dimarts, al Vicenç Bou de Platja d’Aro; i els dijous, al Palau d’Esports i Congressos. L’horari era de dos quarts de sis a dos quarts de vuit del vespre.

La combinació d’aquests serveis amb les noves propostes definia el pla del 2005: suport als estudis, orientació laboral, informació sobre salut, participació i mesures per facilitar l’accés a un habitatge. El document vinculava aquestes qüestions a les possibilitats dels joves de continuar vivint al municipi.

La planificació juvenil va tenir continuïtat en documents posteriors. El desembre de 2024, en presentar el pla per al 2025–2028, el municipi tornava a situar l’emancipació entre els seus eixos, juntament amb la salut i el benestar emocional, els espais de referència, la participació i la comunicació. L’educació, la feina i l’accés a l’habitatge continuaven formant part del treball municipal amb els joves.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Pla Local de Joventut», sense data:
https://ciutada.platjadaro.com/serveis/ciutadania/joventut/pla-local-de-joventut/

Ràdio Platja d’Aro, «El nou Pla de Joventut preveu cinc grans eixos com l’emancipació, la transformació social o la salut», 12 de desembre de 2024:
https://news.rpa.cat/2024/12/12/el-nou-pla-de-joventut-preveu-cinc-grans-eixos-com-lemancipacio-la-transformacio-social-o-la-salut/