L’apagada elèctrica del 28 d’abril de 2025 va irrompre al Baix Empordà a les 12.33 h, en paral·lel al col·lapse del sistema peninsular després d’una seqüència d’oscil·lacions i d’un augment sobtat de tensió que va desestabilitzar la xarxa. L’afectació va ser generalitzada a tota la comarca, amb incidències pràcticament en tots els municipis i una recuperació molt desigual segons el territori i el tipus de servei. La restitució del subministrament no va ser homogènia: els primers retorns parcials es van registrar cap a les 18.30 h a Torroella de Montgrí i l’Estartit; a Palafrugell i a l’hospital comarcal de Palamós la llum va començar a tornar cap a les 19.00 h; a Calonge i Sant Antoni i a la façana litoral central, la recuperació es va situar entorn de les 21.00 h; mentre que a Palamós la normalització completa es va allargar fins a la mitjanit.

L’impacte es va fer especialment visible en els serveis essencials i en l’activitat econòmica. A Palamós, l’hospital va mantenir l’operativa gràcies als generadors, però amb limitacions, mentre que el port i la subhasta del peix van poder continuar funcionant parcialment. En canvi, molts establiments comercials van haver de tancar o operar només en efectiu, amb cues destacades a benzineres i dificultats en farmàcies per la caiguda de la recepta electrònica. La recuperació de les telecomunicacions va ser més lenta que la de l’electricitat, fet que va prolongar les incidències.

A Palafrugell, l’Ajuntament va activar el Pla de Protecció Civil Municipal i es va habilitar un gabinet de crisi. La policia local va gestionar prop d’un centenar d’incidències, va regular manualment el trànsit en cruïlles sense semàfors i va donar suport a persones vulnerables. Tot i que el subministrament elèctric es va restablir cap a les 19.00 h, les comunicacions digitals no es van recuperar fins entrada la nit, i la jornada es va tancar amb diverses actuacions policials.

En altres municipis, les afectacions van evidenciar mancances específiques. A Sant Feliu de Guíxols, la cobertura mòbil va caure de manera molt significativa, obligant el consistori a informar la població amb vehicles amb altaveus i cartelleria física, mentre es preparava el pavelló com a espai de suport amb càrrega de dispositius i serveis bàsics. A Castell-Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro també es van habilitar equipaments municipals per donar cobertura a la ciutadania i es van reforçar els dispositius policials.

A l’interior, municipis com Jafre van registrar talls d’unes sis hores, amb afectacions menors però amb un ús destacat de ràdios i sistemes analògics per mantenir la comunicació. A Begur, la incidència va deixar inoperatiu el telèfon fix de la policia local, que va haver de facilitar alternatives mòbils.

Una incidència sistèmica amb efectes en cadena al conjunt de l’Estat

Més enllà del Baix Empordà, l’apagada del 28 d’abril de 2025 va tenir un abast generalitzat a Catalunya i impactes significatius en diversos punts de l’Estat espanyol. La fallada en el sistema elèctric va provocar una interrupció sobtada del subministrament en àmplies zones urbanes i industrials, amb efectes en cadena que van afectar infraestructures crítiques.

A Catalunya, ciutats com Barcelona, Girona o Tarragona van registrar incidències similars: interrupció del transport públic electrificat, afectacions en hospitals i col·lapse parcial de les telecomunicacions. El metro i els ferrocarrils van quedar aturats durant hores, amb milers d’usuaris atrapats o obligats a buscar alternatives de mobilitat.

En l’àmbit industrial, polígons de gran activitat van haver d’aturar processos productius de manera sobtada, amb pèrdues econòmiques rellevants. Empreses amb sistemes automatitzats van patir especialment les conseqüències de la interrupció, que en alguns casos va comportar danys en maquinària o en productes en procés.

Al conjunt de l’Estat, l’episodi va evidenciar la interdependència del sistema elèctric i la vulnerabilitat davant incidències d’abast ampli. Diverses comunitats autònomes van activar protocols d’emergència i es van mobilitzar equips tècnics per restablir el servei en el menor temps possible, tot i que en alguns territoris la recuperació va ser progressiva i desigual.

L’apagada va generar també un impacte institucional, amb reunions d’urgència entre administracions i operadors del sistema per analitzar les causes i establir mesures correctores. En aquest sentit, l’episodi va obrir un debat sobre la robustesa de les infraestructures energètiques i la necessitat de reforçar els mecanismes de prevenció i resposta.

Els experts alerten: Estem molt millor però el risc zero no existeix

Un any després de l’apagada, el consens entre experts del sector energètic i de la gestió d’emergències és que s’han fet avenços significatius en matèria de prevenció i resposta, però que el risc zero continua sent inassolible en un sistema complex i altament interconnectat.

Entre les principals millores, destaca el reforç dels protocols de coordinació entre operadors elèctrics, administracions i serveis d’emergència. S’han revisat els mecanismes de comunicació en situacions de crisi per evitar col·lapses informatius i garantir una resposta més àgil. Així mateix, s’han incrementat les inversions en manteniment i modernització de la xarxa, amb especial atenció als punts crítics identificats arran de l’incident.

En l’àmbit local, molts municipis —incloent diversos del Baix Empordà— han revisat els seus plans d’emergència i han incorporat mesures específiques per fer front a apagades prolongades. Això inclou la instal·lació de sistemes d’alimentació alternativa en equipaments municipals, la definició de protocols per a residències i centres sanitaris, i la millora dels canals d’informació a la ciutadania.

També s’ha posat el focus en la resiliència del teixit econòmic. Empreses i establiments han començat a adoptar solucions com sistemes d’alimentació ininterrompuda (SAI) o generadors propis, especialment en sectors sensibles com l’alimentació, la salut o les telecomunicacions. Aquest canvi respon a la constatació que la continuïtat de negoci depèn, en gran mesura, de la capacitat d’adaptació davant incidències externes.

Malgrat aquests avenços, els experts coincideixen a advertir que la complexitat del sistema elèctric fa impossible eliminar completament el risc. La integració creixent de fonts d’energia renovable, la digitalització de les infraestructures i la interconnexió a escala europea introdueixen nous factors de vulnerabilitat que requereixen una gestió constant.

En aquest context, el repte no és tant evitar qualsevol incidència com minimitzar-ne l’impacte i reduir els temps de recuperació. La capacitat de resposta, la redundància dels sistemes i la coordinació entre actors esdevenen elements clau per garantir la continuïtat dels serveis essencials.

L’apagada del 28 d’abril de 2025 es manté, així, com un punt d’inflexió que ha accelerat canvis i ha reforçat la consciència sobre la fragilitat d’un sistema que, tot i els avenços, continua exposat a riscos estructurals.