L’estiu de 2004, la Platja Gran de Platja d’Aro va incorporar una segona cadira amfíbia per facilitar el bany a les persones amb mobilitat reduïda. El nou equip es va instal·lar al punt d’atenció de la Creu Roja de la zona del Riuet i ampliava un servei que ja funcionava en un altre tram de la platja.

La primera cadira era al lloc de socors del passeig Marítim, a l’altura del carrer Miramar, des de feia quatre anys. Amb la incorporació del Riuet, l’Ajuntament i la Creu Roja distribuïen el recurs entre dos punts d’atenció. El servei deixava de concentrar-se en una única ubicació de la Platja Gran.

Per utilitzar-lo, les persones interessades s’havien d’adreçar als socorristes. L’horari establert era de les deu del matí a les set de la tarda. Els professionals facilitaven la cadira i ajudaven els usuaris a arribar fins a l’aigua i a banyar-se.

La intervenció dels socorristes formava part del servei. La disponibilitat d’una cadira adaptada anava acompanyada de l’assistència necessària per fer el trajecte i entrar al mar. L’Ajuntament també preveia que, si calia, una de les dues cadires es pogués traslladar a altres platges del municipi.

L’accés des del passeig es completava amb passeres de fusta. Aquell estiu, la Platja Gran en tenia sis, i dues quedaven just davant dels punts de la Creu Roja que disposaven de cadira amfíbia. Així s’unien els accessos sobre la sorra amb els llocs on es prestava l’ajuda per al bany.

Les cadires i les passeres formaven part de les actuacions previstes en el Pla d’Accessibilitat del municipi. Les dues mesures atenien trams diferents del mateix desplaçament: arribar des del passeig fins a la vora del mar i poder entrar a l’aigua amb assistència.

La millora s’integrava en el programa municipal Fem Platja!, coordinat per la Regidoria de Medi Ambient. Aquest programa agrupava la informació als usuaris, el manteniment, la neteja i el control dels serveis de platja. El bany adaptat quedava vinculat a aquesta organització general del litoral durant els mesos de més ús.

L’equip permanent del programa estava format per quatre persones: el coordinador del Servei de Platges, un oficial de manteniment i dos agents cívics. També hi havia un equip encarregat de col·locar i conservar el balisament i les sis plataformes flotants distribuïdes a les aigües de les platges.

La neteja diària mobilitzava tres màquines per a la sorra, sis operaris que hi treballaven manualment i dos més destinats al passeig de Mar. Una embarcació s’ocupava de la neteja de l’aigua. Aquestes tasques convivien amb el manteniment dels accessos i de les instal·lacions que utilitzaven els banyistes.

En salvament i socorrisme, el dispositiu del 2004 disposava de cinc casetes de socors, cinc cadires de vigilància i un equip de 24 socorristes. El municipi també tenia un servei d’ambulància les vint-i-quatre hores, que aquell any incorporava un desfibril·lador al seu equipament.

Una altra novetat relacionada amb l’atenció als usuaris era la distribució de 2.000 braçalets per a infants. S’hi podien escriure les dades dels pares, tutors o acompanyants per localitzar-los si una criatura es perdia. Era una mesura preventiva en un espai on coincidien moltes famílies i on el punt de socors també actuava com a lloc de referència.

El programa mantenia, a més, la distribució de cendrers reutilitzables per tercer estiu consecutiu. Amb el patrocini d’Aquadiver, se’n posaven a disposició dels usuaris 10.000 unitats. La campanya intentava reduir les burilles a la sorra i complementava la feina dels equips de neteja.

Dins d’aquest conjunt de serveis, la segona cadira amfíbia introduïa una millora específica per a les persones que necessitaven suport per accedir al mar. L’ampliació permetia demanar assistència tant a Miramar com al Riuet i donava més marge per atendre peticions en altres punts del litoral municipal.

Els anys següents, els recursos d’accessibilitat es van diversificar. L’agost de 2015, el conjunt de les platges del municipi disposava de sis cadires amfíbies, divuit passeres i diversos jocs de crosses adaptades per entrar a l’aigua. També s’hi havien instal·lat sis línies de vida, cordes que facilitaven l’entrada i la sortida del mar a les persones amb dificultats de mobilitat.

Aquella oferta es completava amb plataformes adaptades a dutxes i rentapeus de la Platja Gran, lavabos accessibles i aparcaments reservats als carrers pròxims. Entre el 6 de juny i el 31 de juliol de 2015, l’equip de socorrisme havia fet 79 serveis d’assistència a persones que ho necessitaven.

Les dades permeten seguir l’evolució d’un servei que el 2004 s’havia ampliat amb una segona cadira. A mesura que s’hi afegien recursos, l’atenció incloïa més elements del recorregut: els accessos, el desplaçament per la sorra, l’entrada a l’aigua i els serveis complementaris de la platja.

El 2023, Fem Platja! mantenia sis cadires amfíbies i disposava de dinou passeres. S’hi afegien crosses amfíbies, nou línies de vida i grues d’elevació als llocs de socors de Sa Conca i de la Platja Gran, al carrer Miramar. Aquest últim continuava sent un dels punts d’assistència per al bany, dues dècades després d’haver compartit amb el Riuet les primeres cadires del servei.

Bibliografia

El Gerió Digital, «Platja d’Aro adapta les seves platges per a persones amb mobilitat reduïda», 19 d’agost de 2015:
https://www.gerio.cat/noticia/212572/platja-daro-adapta-les-seves-platges-per-a-persones-amb-mobilitat-reduida

Ràdio Capital, «Platja d’Aro desenvolupa el programa Fem Platja! 2023», 13 de juliol de 2023:
https://www.radiocapital.cat/platja-aro-presenta-fem-platja-2023/

El 22 de setembre de 2002, Platja d’Aro va inaugurar el Centre Cívic Vicenç Bou, el primer equipament municipal que reunia en un mateix edifici activitats de formació, serveis per a la gent gran, espais per a les associacions i tallers culturals. Fins aleshores, una part d’aquestes propostes es desenvolupava en sales municipals disperses. El nou centre les agrupava a l’espai que havien ocupat les antigues escoles de Platja d’Aro.

La inauguració va estar presidida per la consellera de Benestar Social, Irene Rigau, acompanyada de l’alcalde, Joan Giraut. Centenars de persones van assistir a l’obertura d’un edifici que començava a funcionar coincidint amb el final de l’estiu i l’inici del curs. La jornada es va cloure amb un concert de Maria Laffitte dedicat a Jacint Verdaguer.

L’Ajuntament havia pressupostat la construcció i l’equipament en 670.000 euros. La Diputació de Girona hi aportava 102.000 euros i la Fundació La Caixa, 30.000. El resultat era un centre de prop de 400 metres quadrats construïts, distribuïts en dues plantes, amb més de 1.000 metres quadrats d’espai exterior.

La distribució interior permetia combinar activitats que necessitaven condicions diferents. A la planta baixa hi havia la cafeteria, una sala de perruqueria, una aula d’ordinadors i una sala fosca per treballar la fotografia. El centre també disposava d’un forn de ceràmica, una sala de reunions i un despatx per a l’Associació de la Gent Gran, a més de la recepció i l’oficina de direcció.

Al costat de la cafeteria, dues sales annexes es podien separar o comunicar mitjançant portes corredores. Això permetia adaptar la superfície a les necessitats de cada activitat: mantenir tres espais independents, ajuntar-ne dos o disposar d’una única sala més gran. Era una solució pràctica per a un equipament que havia d’acollir reunions, trobades i propostes de formats diversos.

La planta superior es reservava inicialment a la formació d’adults i al treball artístic. A l’exterior s’havia preparat una pista de botxes i un magatzem. Les rampes i l’ascensor interior facilitaven l’accés a les persones amb mobilitat reduïda i la circulació entre les dues plantes.

El Vicenç Bou donava una seu estable a una feina comunitària que el municipi havia començat durant els anys noranta. Entre els primers objectius hi havia l’alfabetització, l’aprenentatge de la llengua i l’acompanyament de les persones grans perquè poguessin mantenir una vida activa. L’obertura del centre permetia reunir aquesta activitat i ampliar els espais disponibles per desenvolupar-la.

La Regidoria d’Integració Social hi situava el Programa de Dinamització Comunitària, organitzat al voltant de cinc projectes: la gestió del mateix centre, l’Aula d’Adults, el suport a les associacions, la sensibilització intercultural i la dinamització del voluntariat. Els Serveis Socials d’Atenció Primària, en canvi, continuaven a la Masia Bas.

Aquesta distribució definia la funció del nou edifici. El Vicenç Bou havia de ser un lloc on assistir a un curs, reunir-se amb una entitat, participar en un taller o compartir activitats amb altres veïns. La programació també quedava oberta a la resta de regidories, que podien utilitzar l’equipament per a les seves propostes.

La gent gran hi tenia serveis i espais propis, però el centre es plantejava per al conjunt de la població. Entre els objectius figuraven les activitats entre generacions, les relacions entre persones de procedències diverses i la participació en associacions. La convivència d’aquests usos en un mateix edifici formava part del projecte des de l’inici.

Dues setmanes després de la inauguració oficial, la Setmana de Benvinguda havia de presentar aquesta oferta als veïns. Del 6 a l’11 d’octubre es va preparar un programa amb la col·laboració de 35 entitats vinculades a la vida social, cultural, educativa i associativa del municipi.

Cada jornada tenia un tema. La primera estava dedicada a la interculturalitat; la segona, a les arts visuals i audiovisuals; i la tercera, al patrimoni. Després arribaven la formació permanent, les arts escèniques i musicals i, finalment, les entitats. La successió permetia mostrar els diferents àmbits que tindrien cabuda al centre.

El programa combinava concerts, exposicions, tallers, visites guiades, tertúlies, xerrades, teatre i taules rodones. L’Ajuntament plantejava aquella setmana com una activitat que es pogués repetir a l’inici de cada curs, quan acabava la temporada d’estiu i es reprenia la programació estable.

Amb els anys, el centre va necessitar més superfície. El novembre de 2009 es va anunciar una ampliació mitjançant el tancament del porxo exterior, amb un pressupost de 39.532 euros. La intervenció responia a l’augment de la demanda d’activitats i permetia aprofitar una part de l’edifici que fins aleshores quedava oberta.

El 2022, el Vicenç Bou va arribar als vint anys d’activitat. La commemoració va incloure una exposició fotogràfica sobre aquestes dues dècades i un mural exterior de l’artista Nirvana Jiménez. La seva elaboració va incorporar idees recollides entre les persones vinculades als projectes del centre, un taller participatiu i la col·laboració de petits grups en la realització de l’obra.

L’edifici estrenat el setembre de 2002 continuava acollint el Programa de Dinamització Comunitària. A la façana, el nou mural incorporava les aportacions de persones que participaven en aquella activitat quotidiana: els cursos, els tallers i les trobades per als quals s’havien obert les portes vint anys abans.

Bibliografia

Ràdio Capital, «El Centre Cívic Vicenç Bou, de Platja d’Aro, celebra 20 anys», 5 d’octubre de 2022:
https://www.radiocapital.cat/centre-civic-vicenc-bou-de-platja-daro%C2%B720-anys/

GironaNotícies, «L’Ajuntament amplia el Centre Cívic Vicenç Bou», 23 de novembre de 2009:
https://www.gironanoticies.com/noticia/14993-lajuntament-amplia-el-centre-civic-vicenc-bou.htm

Platja d’Aro va encarar el 2001 amb una campanya per atreure visitants durant tot l’any. L’Ajuntament i l’Associació d’Empresaris volien reforçar el comerç i el lleure fora de la temporada d’estiu, i van condensar aquesta proposta en una fórmula: «Platja d’Aro x 365». L’acompanyaven dues invitacions: «Vine quan vulguis» i «Sempre Obert».

La campanya, presentada el desembre de 2000, havia de recordar que les botigues i l’oferta d’oci també eren un motiu per acostar-se a la població quan s’acabaven les vacances. Platja d’Aro es presentava com un centre lúdic i comercial a cel obert, amb possibilitats per als visitants en qualsevol època. El número 365 incorporava aquesta disponibilitat al mateix nom de la destinació.

L’Ajuntament i els empresaris van preparar una difusió en premsa, revistes, ràdios i cinemes. Els dos lemes s’afegien al conegut «Platja d’Aro està de moda!», que continuava formant part de la promoció de la població. La referència a la moda es mantenia, mentre que la nova fórmula posava l’accent en el moment de la visita: qualsevol mes podia ser adequat per venir-hi.

La primera onada publicitària es va situar en l’època nadalenca. La segona estava prevista per a la primavera, abans de la temporada estiuenca. Aquest calendari concentrava els esforços de promoció en dos períodes en què el comerç i el lleure podien ajudar a atraure públic fora dels mesos centrals de l’estiu.

L’objectiu era reduir la dependència de la temporada turística. Per als impulsors de la campanya, es tractava d’aconseguir que l’activitat tingués continuïtat al llarg de l’any. Les compres i les possibilitats de passar una estona a la població ocupaven el centre del missatge, que s’adreçava tant als turistes com a les persones que podien venir-hi de visita.

Platja d’Aro arribava a aquesta campanya amb una llarga experiència a l’hora de donar-se a conèixer. El 1964 havia organitzat «El amor se cita en Playa de Aro», una iniciativa de promoció internacional que convidava cinquanta parelles a passar una setmana a la població. Vint-i-cinc celebraven les noces de plata i les altres vint-i-cinc s’havien casat recentment.

Aquella proposta vinculava el nom de Platja d’Aro als viatges de parella. Tres dècades després, el 1996, la campanya «Platja d’Aro Té Premi!» va recórrer a un altre reclam: buscar petxines i cargols de mar especials allà on trencaven les onades. Les peces estaven identificades amb etiquetes i permetien obtenir premis directes i participar en el sorteig d’un cotxe. La platja es convertia així en l’escenari d’una activitat pensada per als turistes i visitants. Història municipal.

Amb la fórmula dels 365 dies, el reclam se centrava en el conjunt de l’oferta comercial i de lleure. La invitació a venir durant tot l’any permetia promocionar-la amb un missatge compartit. El concepte de centre comercial a cel obert agrupava els establiments de la població sota una mateixa idea, que Ajuntament i empresaris difonien conjuntament.

Aquesta col·laboració també es concretava en altres actuacions. Durant els mesos anteriors s’havia signat un conveni amb la Generalitat de Catalunya per desenvolupar un Pla de Dinamització del Comerç Urbà. Estava valorat en més de 21 milions de pessetes i preveia mesures de suport als establiments, de comunicació i d’identificació de l’àrea comercial.

Una de les actuacions era donar continuïtat a la contractació del dinamitzador comercial. El pla també incloïa la promoció dels comerços i el treball per identificar-los amb una imatge comuna. Es volia reforçar la presència del conjunt de l’àrea comercial i facilitar que els establiments es reconeguessin com a part d’una mateixa oferta.

Els més de 21 milions de pessetes corresponien a aquest pla de dinamització, que acompanyava l’esforç publicitari. La campanya «365» s’inscrivia, per tant, en uns mesos d’activitat compartida entre el consistori i els empresaris, amb iniciatives que anaven des de la imatge exterior de la població fins a les eines que els comerços oferien als seus clients.

Una d’aquestes eines era la Targeta del Comerç Català, que l’Associació d’Empresaris havia presentat aproximadament un mes abans de l’anunci de la campanya. La targeta ja estava implantada en 43 municipis del país i s’oferia als clients de les botigues associades a l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Catalunya.

Era gratuïta, sense comissions ni despeses de manteniment, i permetia ajornar el pagament de les compres sense interessos fins a sis mesos. Els clients podien utilitzar-la sense canviar de banc o caixa. Per als establiments, es presentava com una manera d’oferir facilitats de compra i competir amb altres formats comercials.

La targeta actuava en el moment de pagar; els anuncis, en el de decidir on anar. Eren dues propostes del mateix període per reforçar el

comerç local: donar motius per visitar Platja d’Aro i oferir serveis als compradors un cop arribaven a les botigues.

Amb els anys, les campanyes comercials han continuat ocupant dates repartides al llarg del calendari. La programació turística municipal inclou propostes vinculades a les compres al febrer, a la primavera, a la tardor i durant Nadal. La presentació de Platja d’Aro com un centre comercial a cel obert també es manté en la promoció de la destinació. Visit Platja d’Aro.

La Botiga al Carrer és una de les cites que porten aquesta activitat a l’espai públic. Per a l’edició del març de 2026, l’Associació d’Empresaris va anunciar la participació d’una setantena d’establiments, amb moda, complements, calçat, decoració i articles de regal. La convocatòria combinava les compres amb música i emissions de ràdio en directe al centre de la població. Era el primer cap de setmana de març: encara faltaven més de tres mesos per a l’estiu. Ràdio Capital.

Bibliografia

Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, «Presentació del municipi», sense data:
https://ciutada.platjadaro.com/municipi/presentacio-historia-dades-generals-ens-simbols-municipals-municipi-en-xifres/

Visit Platja d’Aro, «Shopping and leisure», sense data:
https://www.visitplatjadaro.com/en/plenty-of-plans-to-enjoy/shopping-and-leisure/

Ràdio Capital, «Torna la Botiga al Carrer de Platja d’Aro amb una setantena d’establiments», 26 de febrer de 2026:
https://www.radiocapital.cat/torna-la-botiga-al-carrer-de-platja-daro-amb-una-setantena-destabliments/