El 17 de setembre de 2009, Dolors Padilla, del PSC, es va convertir en alcaldessa de Castell-Platja d’Aro després que prosperés una moció de censura contra Joan Giraut, de CiU. Els cinc regidors socialistes, el regidor del PP i el d’ICV van sumar els set vots necessaris per formar una nova majoria. El canvi interrompia els divuit anys consecutius de Giraut al capdavant de l’Ajuntament, tot i que dos anys després recuperaria l’alcaldia.
La situació política venia de les eleccions municipals de 2007, que havien deixat un consistori molt dividit. CiU havia estat la candidatura més votada amb 1.260 vots i cinc regidors, però el PSC havia quedat només 18 vots per darrere, amb 1.242 sufragis i també cinc representants. ICV, ERC i PP havien aconseguit un regidor cadascun. Amb tretze membres al ple, calien set vots per tenir majoria absoluta.
Joan Giraut va continuar com a alcalde amb el suport del regidor del PP, Antonio Cano, i acords puntuals amb ERC. Aquell equilibri, però, es va trencar durant l’estiu de 2009. Cano, que formava part del govern i tenia responsabilitats en Urbanisme, va retirar el seu suport a CiU el mes de juliol. El govern va quedar en minoria i es va obrir la possibilitat d’articular una majoria alternativa.
Les explicacions sobre la ruptura van ser diferents segons els protagonistes. Cano va parlar de dificultats per desenvolupar la seva feina dins del govern i de discrepàncies amb la manera de funcionar de l’executiu municipal. CiU, en canvi, va relacionar el canvi d’aliances amb discrepàncies en matèria urbanística i va criticar durament el moviment del regidor popular.
A principis de setembre, PSC, PP i ICV van formalitzar l’acord i van presentar la moció de censura. La candidata a substituir Giraut seria Dolors Padilla, cap de llista socialista. La votació es va fixar per al 17 de setembre i va acabar amb el resultat previst: els cinc regidors del PSC, Antonio Cano pel PP i Pedro Torres per ICV van votar a favor. Els cinc representants de CiU i David Puig, d’ERC, ho van fer en contra.
Amb set vots a sis, la moció va prosperar i Padilla va assumir l’alcaldia. Giraut passava a l’oposició després de governar el municipi des de 1991. La sessió va estar marcada pels retrets entre els grups que fins llavors havien compartit responsabilitats i pels arguments de la nova majoria, que defensava la necessitat d’obrir una nova etapa al consistori.
L’endemà, 18 de setembre, el govern tripartit va presentar el nou cartipàs municipal. Dolors Padilla, a més de l’alcaldia, assumia les àrees de Serveis, Comunicació i Seguretat Ciutadana. Antonio Cano es convertia en regidor d’Obres i Urbanisme i de Promoció Econòmica i Laboral. També havia de presidir el nou Patronat Municipal de Turisme.
Pedro Torres, d’ICV, assumia Serveis Socials, Joventut, Educació i Participació Ciutadana. A més, havia de presidir la comissió encarregada de la revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal mentre es desenvolupés el procés de participació ciutadana vinculat al nou planejament.
Entre els regidors socialistes, Ferran Martín Bou es feia càrrec de Règim Interior i Hisenda; Josep Maria Bas Lay, de Medi Ambient, Mobilitat, Serveis Informàtics i Protecció Civil; Martí Duran Pons, de Turisme i Comerç, Cultura i Festes; i Pilar Ferrero Fresno, d’Esports, Sanitat, Centres Cívics i Atenció i Informació a la Dona, un nou àmbit de treball específic. Duran també seria el portaveu del govern.
El pacte establia un sistema particular per a les tinences d’alcaldia. Durant els deu primers mesos, Antonio Cano seria el primer tinent d’alcalde i Pedro Torres, el segon. Passat aquest període, intercanviarien els càrrecs. Ferran Martín seria tercer tinent d’alcalde i assumiria l’alcaldia accidental en absència de Padilla, mentre que Josep Maria Bas seria el quart tinent d’alcalde.
El nou executiu va mantenir les cinc comissions informatives existents i va manifestar la voluntat de convocar plens mensuals. Entre les novetats anunciades hi havia la creació del Patronat Municipal de Turisme, un nou àmbit d’Atenció i Informació a la Dona i l’obertura d’un procés de participació ciutadana relacionat amb la revisió del POUM.
A l’oposició quedaven els cinc regidors de CiU —Joan Giraut, Antoni Botallé, Cati Corominas, Imma Gelabert i Anna Maria Mir— i David Puig, d’ERC. La moció havia modificat completament les majories sorgides de les eleccions de 2007 a mig mandat.
L’etapa de Dolors Padilla com a alcaldessa va durar fins a les municipals de 2011. Aquelles eleccions van ampliar el consistori de tretze a disset regidors i CiU, amb Joan Giraut de nou com a candidat, va obtenir vuit representants, davant dels sis del PSC. Giraut va recuperar l’alcaldia gràcies a un acord amb el PP. D’aquesta manera, el canvi del setembre de 2009 va acabar sent una interrupció de dos anys en una trajectòria de Joan Giraut al capdavant de l’Ajuntament que encara tindria continuïtat.
Bibliografia
Nota de premsa de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro, «El nou equip de govern de l’Ajuntament presenta el cartipàs municipal marcat per la voluntat de treball transversal i la participació», 18 de setembre de 2009.
Junta Electoral Central, resultats de les eleccions municipals de 2007 a Castell-Platja d’Aro:
https://www.juntaelectoralcentral.es/cs/jec/documentos/LOCALES_2007_ResultadosSuplemento.pdf
La Xarxa, «La socialista Dolors Padilla és la nova alcaldessa de Platja d’Aro», 17 de setembre de 2009:
https://www.laxarxa.cat/infolocal/girona/noticia/la-socialista-dolors-padilla-es-la-nova-alcaldessa-de-platja-d-aro
La Xarxa, «Platja d’Aro tindrà un nou patronat de turisme i un nou procés de participació ciutadana», 18 de setembre de 2009:
https://www.laxarxa.cat/infolocal/girona/noticia/platja-d-aro-tindra-un-nou-patronat-de-turisme-i-un-nou-proces-de-participacio-ciutadana
El País, «El PP de Platja d’Aro rompe con CiU y da la alcaldía al PSC», 18 de setembre de 2009:
https://elpais.com/diario/2009/09/18/catalunya/1253236043_850215.html
