18.7 C
Pals
Divendres, 31 octubre 2025
- Publicitat -

La baixempordanesa Cloe Riembau, finalista del Sona9 2025

Cloe Riembau actuant al FITM aquest passat estiu | Anna Pascual

La cantant de la Bisbal d’Empordà, Cloe Riembau, és una de les finalistes de la 25a edició del Sona9, juntament amb la lleidatana Bru i el grup tarragoní Sodi. La final tindrà lloc a Barcelona per donar el tret de sortida a les festes de la Mercè i celebrar el primer quart de segle de la plataforma de música emergent de Catalunya, impulsada pel Grup Enderrock i 3Cat.

La vetllada comptarà també amb l’actuació de Gavina.mp3, guanyadors de l’edició anterior, que tancaran la festa abans de l’anunci dels cinc guardons del concurs: el Premi Sona9, el Premi Joventut i el Premi Èxit –als quals opten els tres finalistes–, així com els premis Cases de la Música i Verkami per Votació Popular.

Cloe Riembau

Nascuda a la Bisbal d’Empordà, Cloe Riembau és una de les veus més prometedores de l’escena musical empordanesa actual. Formada al Taller de Músics i amb un enfocament molt personal, ha treballat afincadament per forjar un estil propi que combina honestedat, cura i força emocional. Al llarg del temps, ha anat construint una sonoritat pròpia, íntima però potent.

Riembau va començar interpretant versions el 2019, però va ser a partir de 2021 quan va fer els primers passos en la composició de la seva pròpia obra definida dins l’indie-pop d’autor. Ha participat en festivals com l’ÍTACA, el FITM de la Bisbal, el Festival de Jazz de Palafrugell o El Gat Bornaix de Cruïlles.

La cantant de la Bisbal durant una actuació | Enderrock

Els premis del Sona9

La final de la 25a edició del Sona9 repartirà més de 50.000 euros entre cinc guardons que reconeixen el talent emergent de l’escena musical catalana. El més important és el Premi Sona9, que el jurat concedeix al millor grup del concurs i que ofereix l’enregistrament i edició digital d’un disc als estudis Camaleó de Tordera, la gravació d’un videoclip coordinat per TV3 i la signatura d’un contracte amb una discogràfica acordada amb l’artista. També inclou una campanya de promoció a TV3, iCat-Catalunya Ràdio i la revista Enderrock, així com una gira de concerts promocionals i remunerats a festivals de referència com l’Acústica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic, la FiM de Vila-seca, les Festes de Santa Tecla, les Festes de la Mercè o el Capsa Music Festival de Tarragona, a més de la gran final del Sona9 del 2026. El premi es completa amb l’accés a la programació d’iCat un cop publicat el disc i amb la portada de la revista Enderrock del mes d’agost de 2026, dedicada a l’especial Sona9.

El Premi Joventut, que recau en el segon classificat segons el jurat, ofereix 4.000 euros que els guanyadors poden destinar a la gravació d’un disc, un videoclip o material musical, a més d’una campanya de promoció als mitjans organitzadors del certamen. Per la seva banda, el Premi Èxit, pensat per al tercer classificat, aporta 2.000 euros amb la mateixa finalitat i també una campanya de difusió als mitjans del Sona9.

Un altre guardó destacat és el Premi Cases de la Música, valorat en 3.500 euros, que reconeix el grup o solista amb més projecció de futur d’entre els dotze semifinalistes. Escollit per professionals de les Cases de la Música de Catalunya, aquest premi dona accés al Programa Incubadora Musical, que ofereix suport en producció, gravació, gestió, assessorament i creació, així com visibilitat als mitjans organitzadors del concurs.

Finalment, el Premi Verkami de Votació Popular recau en el grup que aconsegueix més suport del públic i consta de 1.000 euros en material musical i d’un descompte del 100% en els serveis de Verkami. Els guanyadors reben assessorament personalitzat, una campanya de comunicació dedicada en tots els canals de la plataforma i la presència destacada al canal Verkami del Sona9.

Un estudi afirma que els aiguamolls costaners mediterranis podrien desaparèixer abans de finals de segle

Un grup de cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà.
Un grup de cigonyes als Aiguamolls de l'Empordà. Data de publicació: dimecres 02 de febrer del 2022, 09:52 Localització: Castelló d'Empúries Autor: Redacció

Els aiguamolls costaners del Mediterrani podrien desaparèixer gairebé completament abans de final de segle si no s’apliquen mesures contra el canvi climàtic. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi europeu que alerta d’una pèrdua massiva d’aquests ecosistemes, que podrien reduir-se fins a un 92% en els escenaris més extrems.

El treball, liderat pel centre tecnològic Eurecat i altres institucions internacionals, adverteix que només una acció urgent i coordinada pot frenar aquest procés. Segons l’estudi, fins i tot en el millor dels casos, la pèrdua d’aiguamolls seria d’un 8%. El principal factor de risc és l’augment del nivell del mar, provocat per l’escalfament global.

Una de les solucions que planteja la recerca és la migració dels aiguamolls cap a l’interior, alliberant espais que avui es destinen a habitatge, conreus o indústria. Aquesta mesura podria reduir les pèrdues a la meitat, però xoca amb la pressió urbanística i agrícola que pateixen moltes zones costaneres.

L’informe també recomana restaurar hàbitats de manera activa o passiva, i aplicar sistemes de transvasament de sediments per reforçar la resistència de les maresmes. Aquestes accions es recullen en el marc del projecte europeu REST-COAST, coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Els aiguamolls són ecosistemes essencials que ofereixen serveis com la protecció del litoral, la purificació de l’aigua o la captura de carboni. El director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez, destaca que la seva desaparició tindria un impacte greu en la biodiversitat i en la qualitat ambiental de la zona.

L’estudi ha estat publicat a la revista científica Communications Earth & Environment, del grup editorial de Nature, i inclou dades de països com Egipte, França i Algèria, on es preveu una pèrdua gairebé total d’aiguamolls si no es millora la gestió de la costa.

Lluís Puig renuncia a l’alcaldia de Palamós i obre un nou escenari polític al municipi

privat:-lluis-puig-deixa-l’alcaldia-de-palamos-pel-“desgast”-fisic-i-emocional
Privat: Lluís Puig deixa l’alcaldia de Palamós pel “desgast” físic i emocional

L’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha anunciat aquest dimarts que renuncia al càrrec per motius personals, posant fi a una etapa de deu anys com a màxim responsable del consistori. També ha fet efectiva la seva renúncia com a regidor. L’anunci s’ha fet en una roda de premsa convocada d’urgència aquest mateix matí a la sala de plens de l’Ajuntament.

Puig ha explicat que no afrontaria la pròxima etapa amb l’energia necessària, i ha dit que vol ser honest amb les seves conviccions. Ha afirmat que ha viscut l’alcaldia amb passió i que deixarà el ple municipal extraordinari del 9 de setembre. Durant l’acte, ha estat acompanyat per regidors del seu grup, Esquerra Republicana de Catalunya, i també pel grup del Partit dels Socialistes de Catalunya, que forma part del govern municipal.

Durant la roda de premsa Lluís Puig ha destacat la feina feta per l’equip de Govern durant aquests darrers 10 anys de mandat. La creació de l’estació d’autobusos a la zona del carrer Enric Vincke, la posada en marxa de l’Institut Escola Vila Romà, la promoció de l’habitatge, entre altres. També ha destacat la recent adjudicació del nou contracte d’escombraries o l’impuls del projecte de l’Aula Blava. L’alcalde s’ha mostrat del tot emotiu quan ha hagut d’agraïr la feina feta per l’equip de Govern, els treballadors de l’ajuntament i la seva família.

Esquerra Republicana proposarà Maria Puig com a nova alcaldessa. És la primera tinenta d’alcalde i portaveu del grup, i també ocupa el càrrec de vicepresidenta tercera a la Diputació de Girona. Va ser la número dos de la candidatura republicana a les eleccions municipals del 2023. El govern municipal de Palamós està format per cinc regidors d’Esquerra Republicana i tres del Partit dels Socialistes de Catalunya, que governen en minoria des que Junts va abandonar el govern la tardor passada. L’acta de regidor que deixa Lluís Puig, i seguint l’ordre de llista de la proposta de les eleccions el 2023, la recollirà Laura Lafarga.

Lluís Puig havia anunciat fa uns mesos que no es tornaria a presentar a les eleccions municipals del 2027. Va ser escollit com a cap de llista d’Esquerra Republicana l’any 2015. Aquell any va guanyar per molt poca diferència a la socialista Teresa Ferrés i va governar en minoria amb Convergència i Unió. A les eleccions del 2019, el partit va obtenir la majoria absoluta amb deu regidors. El 2023 va tornar a guanyar, però només va obtenir cinc regidors i va perdre la meitat del suport.

Un dels projectes més emblemàtics del seu mandat ha estat la continuïtat del camí de ronda que connecta el nucli urbà de Palamós amb la platja del Castell. Aquesta actuació va habilitar un itinerari a peu per la costa, millorant l’accessibilitat i potenciant l’ús turístic i natural de l’espai. Tanmateix, SOS Costa Brava en denunciava un excés de formigó, especialment en la part del recorregut que passa per sòl no urbanitzable.

L’altra obra que ha marcat el seu mandat ha estat la reforma del passeig del Mar, un dels espais més emblemàtics de la vila. Aquesta actuació ha comportat una transformació important de l’espai públic, amb nous paviments, mobiliari urbà i reordenació dels espais per a vianants. Tot i això, el projecte ha generat polèmica per la tala d’arbres, criticada per diversos col·lectius. Alguns veïns i entitats han considerat que el nou disseny ha reduït el verd urbà i ha modificat l’estètica tradicional del passeig.

Un dels moments més tensos del mandat de Puig va ser la polèmica pel vehicle camuflat de la policia local. L’any 2021, un cotxe de la policia va ser multat per excés de velocitat mentre el conduïa un regidor i Lluís Puig hi viatjava de copilot. Els fets no es van reconèixer públicament fins al cap de dos anys, el 2023, cosa que va generar crítiques per la manca de transparència. Lluís Puig, tal com ha passat en altres ocasions no ha volgut ampliar la informació ja que la causa encara es manté oberta.

Ara l’Ajuntament de Palamós es prepara per obrir una nova etapa, amb la proposta de relleu de Maria Puig i amb un govern que continuarà treballant en minoria.

[AGENDA] Què puc fer el dimarts 26 d’agost a l’Empordà i Comarques Gironines?

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

A Castelló d’Empúries, en el marc del Mediterranean Guitar Festival, hi haurà el concert de Zyryab, un duet de guitarres flamenques liderat per Javier Moreno i Pedro Rincón, interpretant les icòniques peces del gran guitarrista Paco de Lucía. Serà a les 21:00 h del vespre a la Basílica de Santa Maria.

A Castell d’Aro, a l’església de Santa Maria hi haurà el concert de Diego Cortés i Rafa Martín. Serà a les 21:00 h del vespre. Cortés i Martín formen un duet de guitarra, sovint presentats com a artistes que exploren noves dimensions musicals. Diego Cortés es descriu com “un grandíssim guitarrista que no para d’explorar nous camins”, mentre que Rafa Martín és procedent de Blanes i s’apunta com a músic que acompanya aquesta proposta innovador.

A Llançà, avui hi actuarà Rusó Sala a les 20:00 h del vespre a la platja de Canyelles. Rusó Sala és una cantautora empordanesa amb un estil que fusiona la cançó d’autor amb la riquesa de la tradició mediterrània, incloent-hi en estils com el sefardí, araboandalusí i tradicions ibèriques.

Festes Majors

Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de Torroella de Montgrí, Campllong, Bordils, Garrigoles, Sant Hilari Sacalm i Sant Antoni de Calonge. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.

Els Bombers apaguen un incendi declarat entre Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol

incendi sant feliu de guíxols

Un incendi ha cremat aquesta matinada una zona boscosa situada entre Sant Feliu de Guíxols i Sant Pol, a prop de l’edifici conegut com Les Piràmides. El foc s’ha iniciat cap a les quatre i ha pogut ser apagat en menys d’una hora.

A les tasques d’extinció hi han participat efectius dels Bombers, acompanyats per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra. La intervenció ràpida ha permès controlar les flames abans de les cinc de la matinada.

Els cossos policials han obert una investigació per aclarir les causes del foc. Tot i això, han descartat que tingui cap relació amb una persona identificada i denunciada la setmana passada.

La Generalitat destina més de 296.000 euros per preservar i fomentar la cria de races autòctones catalanes en risc d’amenaça

espècies amenaçades generalitat

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha destinat prop de 300.000 euros en ajuts per preservar les races autòctones catalanes en risc. L’objectiu és garantir la seva continuïtat i reforçar els programes de cria i conservació.

Els ajuts es convoquen cada any i aquest cop han beneficiat deu associacions ramaderes i de criadors. Entre elles hi ha la Federació d’Associacions de Criadors de Cavall Pirinenc Català, l’Associació de Criadors de Gallina Empordanesa o l’Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera.

Les despeses subvencionables inclouen la creació i manteniment de llibres genealògics, la gestió de programes de millora genètica, la conservació in situ dels animals, la creació de bancs de germoplasma en centres autoritzats i les proves de rendiment dels ramats.

El finançament és cofinançat entre el Departament d’Agricultura, que ha aportat més de 110.000 euros, i el Ministeri d’Agricultura, que n’ha destinat prop de 185.000, a través de la Conferència Sectorial d’Agricultura i Desenvolupament Rural.

A Catalunya hi ha una dotzena de races autòctones. Algunes, com la vaca bruna dels Pirineus o les ovelles ripollesa i xisqueta, tenen poblacions nombroses i formen part d’explotacions competitives. En canvi, altres, com les races d’aus o la vaca pallaresa, es mantenen amb una presència més reduïda. Segons el Departament, aquestes races representen un patrimoni històric i cultural i conserven una diversitat genètica única en comparació amb les races industrials.