Els docents gironins avisen que segueixen «en lluita» i preparen una mobilització pel primer dia de curs

USTEC educació comarques gironines

Els sindicats educatius es mobilitzaran aquest dimarts 8 de setembre, primer dia de curs, a la ciutat de Girona i avisen al Departament d’Educació que segueixen «en lluita». «El curs no pot començar amb normalitat», ha explicat el portaveu d’USTEC a la demarcació de Girona, Robert Pastor. Per això la protesta arrencarà a dos quarts de nou del matí amb un esmorzar popular a Fontajau i una hora més tard hi haurà una manifestació fins a plaça de la Independència on es farà una macroassemblea. Els sindicats asseguren que porten «tot l’estiu recollint les mancances» que consideren que té l’escola pública i prioritzant les demandes perquè el Govern les satisfaci.

Els sindicats avisen «no és un curs normal» i per això han decidit que per remarcar aquesta anormalitat calia iniciar-lo amb una convocatòria de vaga. Serà una jornada acompanyada d’una mobilització que a les comarques gironines arrencarà a dos quarts de nou del matí. La idea és fer un esmorzar popular al davant del pavelló de Fontajau. Una hora més tard, arrencarà la manifestació, on s’uniran docents de tota la demarcació.

La protesta arribarà a les onze del matí a la plaça de la Independència on es farà una macroassemblea. El responsable de la Intersindical a Girona, Jorge Morales, explica que volen «donar la veu als mestres i professors» perquè mostrin quines han de ser les prioritats per tractar al llarg del curs.

Mentrestant, els sindicats asseguren haver fet els deures aquest estiu i afirmen que han estat recollint les necessitats que creuen que cal resoldre en el sistema educatiu públic català. El portaveu d’USTEC ha recordat que no volen «cap reducció de línies en cap centre» i, de fet, aposten perquè es redueixin les ràtios a les aules.

A més, posen sobre la taula la necessitat de climatitzar els centres, sobretot en una situació d’emergència climàtica. «Avui hi ha moltes classes que superen els 30 graus de llarg i fa una xafogor insuportable», anunciava Robert Pastor, d’USTEC. Per això reclamen al Govern que executi un pla calendaritzat que contempli la climatització a les aules perquè els dies de calor «aniran incrementant cada any».

Per altra banda, els sindicats demanen un pla de xoc per garantir el català a l’escola i també exigeixen que hi hagi recursos per a l’escola inclusiva. A més, demanen una calendarització de com es pagaran les millores salarials que es van acordar amb Educació a finals del curs passat.

La Fundació Dalí i el Begur Comedy Film Fest col·laboren per explorar la trajectòria cinematogràfica de Dalí

Begur Comedy Film Fest Dalí

La Fundació Gala-Salvador Dalí i el Begur Comedy Film Fest inicien una col·laboració durant el festival per explorar la trajectòria cinematogràfica de Salvador Dalí. En aquest primer any de col·laboració es projectarà el documental ‘La vida secreta de Portlligat. La casa de Salvador Dalí (2017)’ i es farà una taula rodona per descobrir la faceta del pintor.

Aquest és el primer pas d’aquest acord entre la Fundació Gala-Salvador Dalí i el Begur Comedy Film Fest, amb la voluntat que s’ampliï en els propers anys. La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, admet que la voluntat de la Fundació és sempre «col·laborar amb el territori» i que «parlar de Dalí és parlar del paisatge». Per això, reconeix que és clau que s’estableixi aquesta col·laboració amb el Begur Comedy Film Fest.

El documental ‘La vida secreta de Portlligat. La casa de Salvador Dalí (2017)’ és un film dirigit per David Pujol i que compta amb la col·laboració del Centre d’Estudis Dalinians. A través d’aquesta peça, tal com explica, Aguer, es repassa la trajectòria, vida i obra de Salvador Dalí. L’acord entre la Fundació i el festival de cinema ha permès incorporar aquest documental en la secció Mediterràniament. Montse Aguer ha destacat el pes que va tenir el cinema en la vida del pintor.

El director artístic del Begur Comedy Film Fest, Santi Lapeira, explica que entre tot el material sobre Dalí es va escollir aquest film per iniciar aquesta col·laboració que es vol estendre en properes edicions.

La directora del Begur Comedy Film Fest, Clara Dato, admet que és un honor poder establir aquests llaços amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, ja que aquests son un clar referent de la cultura empordanesa.

La projecció dins el festival es farà el dissabte 10 d’octubre i diumenge 11 hi haurà aquest col·loqui que permetrà explorar la relació del pintor empordanès amb el cinema. El Begur Comedy Film Fest celebrà enguany la seva 12a edició entre els dies 2 i 12 d’octubre.

El bus llançadora entre Sant Antoni i Calonge guanya prop d’un 40% d’usuaris aquest estiu

El bus llançadora gratuït entre Sant Antoni i Calonge ha incrementat prop d’un 40% el nombre d’usuaris aquest estiu, amb prop de 2.700 viatges entre mitjan juliol i finals d’agost.

El servei, impulsat per l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni i operat per Moventis, ha completat aquest any la tercera edició. L’any passat havia registrat prop de 2.000 viatges.

L’ús del bus s’ha més que duplicat des de la primera edició, celebrada fa dos anys. Aleshores, el servei va sumar prop de 1.300 desplaçaments durant la temporada d’estiu.

Aquest any, el calendari s’ha ampliat alguns dies respecte de l’edició anterior. El recorregut ha mantingut també les millores en les parades i els horaris incorporades l’estiu passat.

El bus ha circulat cada tarda entre Sant Antoni i el centre de Calonge, amb una desena de parades. Un dels principals punts del recorregut ha estat Calonge, Poble de Llibres.

El servei també ha connectat diverses de les principals zones d’allotjament turístic del municipi. L’objectiu és facilitar que visitants i residents allotjats a Sant Antoni es desplacin fins a Calonge sense utilitzar el vehicle privat.

La franja de sis a set de la tarda ha estat la que ha concentrat més demanda, amb prop de 900 viatges. Per mesos, l’agost ha registrat prop de 2.000 desplaçaments, molt per sobre dels comptabilitzats durant la segona meitat de juliol.

El regidor de Turisme i Mobilitat de Calonge i Sant Antoni, Albert Ros, considera que l’augment confirma la utilitat del servei per connectar els dos nuclis. El consistori també destaca la seva funció per reduir trànsit durant els mesos amb més afluència.

Des de Moventis, el gerent Christian Busquets també valora la consolidació del servei després de tres estius. L’empresa considera que aquest tipus de transport pot contribuir a generar nous hàbits de mobilitat dins del municipi.

L’Ajuntament defensa la llançadora com una eina per fomentar el transport públic i reduir l’ús del vehicle privat. El servei també busca reforçar l’activitat comercial i cultural del nucli de Calonge durant la temporada turística.

La iniciativa s’ha integrat durant l’estiu en l’ampliació de les connexions de transport entre Calonge, Sant Antoni i Palamós, coincidint amb l’increment de demanda habitual dels mesos de juliol i agost.

Tornada a l’escola al Baix Empordà: quins ajuts poden demanar les famílies i què es poden desgravar?

tornada a l'escola aula classe
Screenshot

Aquest 8 de setembre comença el curs escolar 2026-2027 a Catalunya. Amb la tornada a les aules arriben també algunes de les despeses més importants de l’any per a les famílies: llibres, material escolar, motxilles, menjador o transport. Al Baix Empordà hi ha diferents ajuts que poden alleugerir aquesta factura, però convé distingir-los de les deduccions fiscals: a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, comprar llibres o material escolar no dona dret a desgravar aquestes despeses a l’IRPF.

Beques de menjador al Baix Empordà: ajuts del 70% o del 100%

Una de les principals ajudes per a les famílies de la comarca són els ajuts individuals de menjador escolar que gestiona el Consell Comarcal del Baix Empordà. Poden cobrir el 70% o el 100% del cost del menjador, segons la renda i les circumstàncies familiars.

Els poden demanar les famílies d’alumnes d’educació infantil i ensenyaments obligatoris matriculats en centres públics o concertats, sempre que l’alumne resideixi a Catalunya, utilitzi el menjador, no tingui el servei gratuït i no estigui en acolliment residencial. També s’han de complir els límits de renda, patrimoni i volum de negoci establerts a les bases.

El llindar de renda es calcula segons la composició familiar: 13.861,50 euros pel primer adult, 6.930,70 pel segon adult i 4.158,45 euros per cada fill. Així, per exemple, en una família de dos adults i dos fills el límit general és de 29.109,10 euros anuals. Per sota d’aquest llindar es pot obtenir l’ajut del 70%; si la renda no arriba al 60% d’aquest límit, l’ajut pot arribar al 100%. També hi ha un tractament específic per a alumnes amb una discapacitat acreditada igual o superior al 33%.

La convocatòria ordinària ja està tancada, però les famílies que no van presentar la petició tindran una nova oportunitat de l’1 d’octubre de 2026 al 31 de març de 2027. El tràmit es pot fer telemàticament a la seu electrònica del Consell Comarcal, amb idCAT Mòbil, certificat digital, Cl@ve o DNI electrònic, o presencialment a La Bisbal d’Empordà.

Val Escolar: 60 euros per comprar material

Un altre recurs és el Val Escolar de la Generalitat, de 60 euros per alumne, distribuïts en dos vals de 30 euros. S’adreça a l’alumnat que aquest curs fa primària o ESO en centres públics o concertats. No és una beca condicionada a la renda familiar: el dret al val deriva de la matrícula de l’alumne en els ensenyaments inclosos en el programa.

Aquest curs els vals són digitals. Les famílies reben la informació per correu electrònic i els han d’activar al portal del Val Escolar, introduint l’identificador de l’alumne, el PIN rebut i un número de telèfon mòbil. Després poden gastar-los en els establiments adherits per comprar llibres, papereria, material d’escriptura, motxilles, estoigs, calculadores o altres materials escolars. Es poden utilitzar fins al 30 de novembre. També es poden cedir al centre educatiu per destinar-los a material compartit, però aquesta opció només està disponible fins al 18 de setembre i és irreversible.

Els llibres no desgraven a Catalunya, però sí en altres comunitats

Fiscalment, la situació és diferent. Catalunya no preveu per a l’exercici 2026 cap deducció autonòmica de l’IRPF per comprar llibres de text o material escolar. Per tant, conservar una factura d’una motxilla, unes llibretes o els llibres dels fills no permet deduir-ne el cost en la declaració de la renda.

No passa igual a tot l’Estat. La darrera guia completa publicada per l’Agència Tributària, corresponent a la renda de 2025, recull deduccions relacionades directament amb llibres o material escolar en deu comunitats: Aragó, Astúries, Illes Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Extremadura, Galícia, Múrcia i Comunitat Valenciana.

Les fórmules són molt diferents. Aragó i Astúries permeten deduir despeses de llibres i material amb determinats límits; les Balears se centren en els llibres de text; Canàries inclou llibres i material didàctic i també determinades despeses de transport, uniforme o menjador; Cantàbria permet deduir el 100% dels llibres de text, amb un límit conjunt de 200 euros per família; Castella-la Manxa inclou llibres i altres despeses educatives; Extremadura té una deducció per material escolar; Galícia aplica un 15% sobre llibres i material amb límits; i Múrcia disposa d’una deducció de 120 euros per descendent. La Comunitat Valenciana també té una deducció específica per material escolar.

Ajuts per a alumnes amb necessitats específiques: termini fins al 10 de setembre

Finalment, les famílies amb alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu encara tenen fins al 10 de setembre a les tres de la tarda per sol·licitar els ajuts del curs 2026-2027.

Hi poden accedir alumnes amb una discapacitat igual o superior al 25%, trastorn de l’espectre autista, trastorn greu de conducta, trastorn greu de la comunicació i el llenguatge o altes capacitats. La necessitat s’ha d’acreditar, segons el cas, amb el certificat de discapacitat, un certificat mèdic dels serveis públics de salut o els informes de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, l’EAP.

També hi ha límits de renda familiar. Per exemple, el màxim és de 20.416 euros per a una família de dos membres, 26.811 per a tres, 31.801 per a quatre i 36.089 euros per a cinc membres. Els ajuts poden cobrir conceptes com ensenyament, menjador, transport, reeducació, programes d’altes capacitats i també llibres i material didàctic, amb imports que depenen de les necessitats de l’alumne i de la situació econòmica familiar.

Els veïns de Sant Pol i S’Agaró reclamen més coordinació entre els dos municipis

privat:-present-i-futur-del-paratge-sant-pol-–-s’agaro:-una-jornada-sorgida-per-iniciativa-popular-des-del-teixit-associatiu-del-barri
Privat: Present i futur del Paratge Sant Pol – S’Agaró: una jornada sorgida per iniciativa popular des del teixit associatiu del barri

Els veïns de Sant Pol i S’Agaró reclamen més coordinació entre Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró per afrontar els problemes compartits d’aquest espai litoral. La petició va centrar la Jornada Debat Present i Futur del Paratge Sant Pol-S’Agaró celebrada dissabte per iniciativa de l’Associació de Veïns Paratge Sant Pol i S’Agaró.

L’entitat considera que la divisió administrativa entre els dos municipis no coincideix amb l’ús quotidià del paratge. Veïns, visitants i activitats econòmiques es mouen habitualment entre Sant Pol i S’Agaró, fet que genera necessitats comunes en àmbits com la mobilitat, el manteniment o el turisme.

La jornada va reunir representants de diferents administracions i especialistes en territori i turisme. Entre els participants hi havia Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, i Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

També hi van participar Josep Saballs, regidor d’Urbanisme de Sant Feliu de Guíxols; Joan Plana, diputat de la Diputació de Girona; i José Antonio Donaire, professor de turisme de la Universitat de Girona.

L’Associació de Veïns Paratge Sant Pol i S’Agaró va plantejar durant el debat la creació d’una figura municipal específica per al barri als dos ajuntaments. Aquesta persona actuaria com a enllaç directe entre els residents i els diferents serveis municipals.

L’entitat considera que aquesta figura podria traslladar les necessitats del barri i facilitar una resposta coordinada. També podria ajudar a definir prioritats comunes sobre urbanisme, paisatge, medi ambient, mobilitat, turisme i espai públic.

Els veïns també reclamen una major coordinació entre els diferents departaments municipals i una implicació més clara d’altres administracions. Entre els projectes pendents destaquen la renovació del passeig marítim de Sant Pol i les actuacions per reduir el risc d’inundacions.

Durant la jornada es van recollir prop de 50 preguntes del públic. L’associació preveu fer-les arribar als responsables corresponents perquè puguin donar-hi resposta.

Les qüestions plantejades inclouen el futur del passeig marítim, l’estat de l’aigua de bany, la neteja i el manteniment de les voreres. També hi ha preguntes sobre l’incivisme, la platja per a gossos i la coordinació entre els dos municipis.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va defensar una planificació conjunta del litoral. Va situar el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral com una eina per ordenar espais com Sant Pol i S’Agaró.

Paneque també va defensar la necessitat de preservar el camí de ronda i la platja de Sant Pol. Alhora, va remarcar la importància de compatibilitzar aquesta protecció amb les activitats turístiques i residencials.

Per la seva banda, el professor de turisme José Antonio Donaire va analitzar els canvis que experimenten les destinacions costaneres. Va destacar l’augment de població permanent, el treball a distància i l’allargament de les estades en segones residències.

Donaire també va assenyalar el canvi climàtic com un dels principals reptes futurs. Aquest fenomen pot alterar les temporades turístiques i obligar a adaptar passejos marítims i altres infraestructures costaneres.

L’associació veïnal també vol que els partits incorporin mesures concretes per a Sant Pol i S’Agaró en les eleccions municipals de 2027. L’entitat demana propostes relacionades amb el manteniment, la planificació urbana, el litoral i els serveis públics.

Els responsables de l’associació asseguren que mantindran la voluntat de col·laborar amb totes les administracions. L’objectiu és impulsar una estratègia compartida per al futur d’un paratge repartit entre dos municipis però connectat en el dia a dia.

Els Aiguamolls de l’Empordà registren un màxim històric d’agró roig amb unes 80 parelles

Un agró roig Data de publicació: dilluns 07 de setembre del 2026, 06:19 Localització: Castelló d'Empúries Autor: Cedida pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Un agró roig Data de publicació: dilluns 07 de setembre del 2026, 06:19 Localització: Castelló d'Empúries Autor: Cedida pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Els Aiguamolls de l’Empordà han registrat aquest any un màxim històric d’agró roig. El parc ha comptabilitzat unes 80 parelles reproductores.

És la xifra més elevada des de l’inici dels registres, l’any 1993. L’anterior màxim era de prop de 80 parelles i corresponia a l’any 2020.

Les pluges de l’hivern i la primavera han estat determinants per assolir aquest registre. Les llevantades també han ajudat a mantenir uns nivells d’aigua elevats.

El director del parc, Ponç Feliu, destaca les bones condicions d’aquesta temporada de cria. L’aigua ha garantit espais adequats per fer els nius i trobar aliment.

L’agró roig acostuma a instal·lar els nius als canyissars. Cada primavera torna des de l’Àfrica per reproduir-se entre la vegetació aquàtica.

L’espècie busca espais tranquils i amb prou aigua. Aquestes condicions faciliten la reproducció i també garanteixen una major disponibilitat d’aliment.

Els Aiguamolls de l’Empordà ofereixen aquest hàbitat en diversos punts del parc. L’espai concentra una de les poblacions més importants d’agró roig de Catalunya.

La situació contrasta amb la registrada durant la sequera de l’any 2024. Aquell any, el parc no va arribar a les 30 parelles reproductores.

En només dos anys, la població ha passat de menys de 30 parelles a unes 80. La xifra mostra una recuperació clara després de la sequera.

El parc encara conserva part de l’aigua acumulada durant l’hivern i la primavera. Aquestes reserves mantenen els hàbitats en bones condicions malgrat la calor actual.

Els responsables del parc han fet el recompte amb un dron. Aquest sistema permet observar els canyissars amb menys molèsties per als ocells.

El recompte s’ha concentrat a la reserva integral de les Llaunes. Els responsables també han revisat diversos punts dels Estanys i de Palau.

Les bones condicions també han beneficiat altres espècies d’ocells aquàtics. El parc ha detectat dues parelles de bernat pescaire.

La presència reproductora d’aquesta espècie representa una novetat als Aiguamolls. Fins ara, el bernat pescaire no hi criava.

Els responsables també han registrat bons resultats entre les fotges i els cabussets. La disponibilitat d’aigua ha afavorit aquests ocells durant la temporada de reproducció.

Ponç Feliu assenyala també la gestió dels espais més tranquils del parc. Tot i això, considera l’aigua com el factor principal d’aquesta bona temporada.

Els agrons, els martinets i els cames llargues necessiten zones aquàtiques en bones condicions. El mateix passa amb els cabussets i les fotges.

L’aigua els proporciona espais segurs per construir els nius. També manté els hàbitats necessaris per trobar aliment.

Les pluges d’aquest any han permès superar alguns registres anteriors a la sequera. El màxim històric de l’agró roig n’és el principal exemple.