Oasis apunta directament a Barcelona en el seu nou vídeo sobre la gira de 2027

oasis-apunta-directament-a-barcelona-en-el-seu-nou-video-sobre-la-gira-de-2027
Oasis apunta directament a Barcelona en el seu nou vídeo sobre la gira de 2027

Oasis continua jugant al misteri abans d’anunciar la seva esperada gira de 2027. La banda ha publicat aquest diumenge un nou vídeo a les seves xarxes socials que, aquesta vegada, sembla contenir diverses referències a Barcelona.

El teaser mostra un guitarrista tocant en un bar mentre sona ‘Don’t Look Back in Anger’, una de les cançons més emblemàtiques d’Oasis. Però el detall que més ha cridat l’atenció apareix al fons de l’escena: un cartell de Joan Miró.

La presència de Miró no sembla casual. L’artista català és una de les figures més vinculades a Barcelona i el seu nom és una de les pistes que els seguidors d’Oasis han identificat ràpidament com una referència directa a la ciutat. El vídeo també mostra un ambient que remet a Espanya, amb un guitarrista tocant en un establiment que recorda una taverna.

El cartell inclou, a més, les dates 18 de juny i 26 d’agost, un altre element que ha despertat tota mena d’interpretacions entre els fans. Alguns han relacionat aquestes dates amb una exposició de Miró celebrada el 1996, mentre que altres les interpreten com una possible pista temporal de la gira. De moment, però, no hi ha cap confirmació que aquestes dates tinguin relació amb els futurs concerts.

La pista arriba després de diversos teasers publicats per Oasis durant els últims dies. Els vídeos anteriors amagaven referències que els fans han relacionat amb Glasgow, Manchester i Múnic, alimentant les especulacions sobre una gran gira europea per a l’estiu de 2027.

En el cas de Barcelona, però, el vídeo encaixa especialment amb la informació publicada aquest cap de setmana per The Sun. El rotatiu britànic assegura que Oasis oferirà diversos concerts a l’Estadi Olímpic Lluís Companys durant la gira de 2027. La mateixa informació apunta que la banda actuarà també en altres grans estadis europeus.

Així, Barcelona passa de ser una possibilitat basada en una filtració a convertir-se en una de les destinacions que més pistes està rebent per part de la pròpia banda. Oasis encara no ha anunciat oficialment les dates, però el teaser publicat aquest diumenge sembla deixar pocs dubtes sobre la ciutat que estan intentant assenyalar.

Després del retorn d’Oasis als escenaris amb la gira “Live ’25”, que va reunir Noel i Liam Gallagher per primera vegada en quinze anys, tot apunta que els germans tornaran a compartir escenari el 2027. I Barcelona podria ser una de les grans parades d’aquest nou capítol.

L’entrada Oasis apunta directament a Barcelona en el seu nou vídeo sobre la gira de 2027 ha aparegut primer a Primera Fila.

La Liada per les Gavarres esgota les inscripcions de la caminada amb més d’un miler de participants

privat:-territori-veu-“indicis”-per-obrir-un-expedient-sancionador-a-l’empresa-responsable-dels-treballs-del-foc-de-les-gavarres
Privat: Territori veu “indicis” per obrir un expedient sancionador a l’empresa responsable dels treballs del foc de les Gavarres

La Liada per les Gavarres ha esgotat totes les places disponibles per a la caminada de l’11 de setembre. Més d’un miler de persones ja s’hi han inscrit.

L’organització ha tancat les inscripcions davant la gran demanda registrada durant els últims dies. La caminada serà una de les activitats centrals de la jornada.

La iniciativa té també un objectiu solidari vinculat a la prevenció dels incendis forestals. La recaptació es destinarà a l’Agrupació de Defensa Forestal Les Gavarres.

Els diners permetran recuperar part del material malmès durant l’incendi de principis de juliol. També serviran per reforçar els recursos de prevenció i primera intervenció.

La caminada començarà a Sant Pol, molt a prop del punt on es va iniciar el foc. El recorregut superarà els sis quilòmetres.

Els participants passaran per diferents espais del massís afectats per les flames. El recorregut permetrà veure sobre el terreny l’impacte de l’incendi.

Després de la caminada, la programació continuarà a l’espai Tretze 15. El recinte acollirà un vermut musical amb Reykjavic i Lídia Lobato.

L’accés al vermut serà gratuït. Després s’hi farà una arrossada amb un preu de 15 euros.

A la tarda hi haurà exposicions i tallers amb serveis d’emergència. També s’han programat activitats per a la mainada.

Una xaranga animarà les hores prèvies al concert del vespre. El concert començarà a les vuit del vespre al pavelló.

La venda d’entrades avança a bon ritme. Cada entrada té un preu de 10 euros.

L’escenari reunirà Mazoni, Miquel Abras, Fetus, La Orquestra Di-Versiones, El frenillo de Gauguin, Cloe Riembau i Gea.

La Liada per les Gavarres combinarà així participació ciutadana, música i suport a la prevenció d’incendis. La jornada vol contribuir a recuperar recursos després del foc de juliol.

Paraules clau

Liada per les Gavarres, Gavarres, incendi, caminada, Sant Pol, Agrupació de Defensa Forestal Les Gavarres, prevenció d’incendis, concert, Baix Empordà

Florian Pi: «El Mediterrani s’està morint i cal fer alguna cosa»

La pesca tradicional ha format part durant generacions del paisatge i de la vida quotidiana de Begur. Florian Pi, pescador retirat i membre d’una família vinculada al mar durant quatre generacions, recorda un món que avui pràcticament ha desaparegut de les platges del municipi.

En una entrevista durant la programació especial de la Fira d’Indians de Begur, emesa per Ràdio Capital i Ràdio Begur, Pi ha explicat com la reducció de l’activitat pesquera i els canvis en la normativa han transformat espais com Sa Riera. Segons recorda, antigament l’arribada dels pescadors a la platja també era una manera de transmetre coneixement: la gent observava les captures, preguntava quin peix havien pescat i s’interessava per les tècniques utilitzades. “Aquesta cultura s’ha perdut a les platges”, lamenta.

Pi explica que avui mantenir-se professionalment en la pesca artesanal exigeix una inversió considerable. Posa com a exemple el seu nebot, que disposa de diverses embarcacions per poder combinar diferents modalitats en funció de les vedes, com la pesca del sonso, el tresmall o el palangre.

Quan el mar es navegava a vela

Una part important de la conversa s’ha centrat en la navegació tradicional. Durant segles, la vela va ser imprescindible per a l’activitat pesquera. Pi recorda especialment el sardinal, una modalitat de pesca que mobilitzava nombroses embarcacions.

Segons les històries que li han transmès les generacions anteriors de la seva família, al golf de l’Estartit s’hi podien arribar a reunir un centenar de barques de vela pescant sardina.

La navegació també ha deixat empremta en la toponímia de la costa. Pi explica, per exemple, l’origen d’Es Pixaner, un racó de ses Negres on els pescadors es refugiaven quan bufava fort el garbí abans de calar les xarxes. També recorda noms com Es Caganer d’Es Duc o el Rec del Pa, una roca pròxima a l’Illa Roja que, vista des de lluny, recorda una llesca de pa.

Ell mateix encara va arribar a utilitzar una vela llatina quan, després del servei militar, sortia a pescar llagosta a diverses milles del cap de Begur. Recorda especialment les tornades amb garbí i el motor aturat: el silenci de la navegació i només el soroll de l’aigua contra la barca.

Begur, la pesca del coral i els viatges per mar

Begur també va tenir una estreta relació amb la pesca del coral. Pi explica que alguns pescadors feien autèntiques expedicions marítimes i podien passar un mes fora de casa. També recorda una història familiar sobre el naufragi d’una embarcació carregada de coral després d’una galerna, en què van morir diversos tripulants.

El coral tenia aleshores un valor extraordinari. Pi assegura que una unça de coral podia arribar a valer tant com una unça d’or. A Begur hi havia establiments dedicats a fabricar-ne joies, i alguns comerciants viatjaven fins a l’Argentina amb coral per adquirir productes com cafè o tabac.

Sa Riera i una indústria pesquera avui desapareguda

La família de Florian Pi també va estar vinculada a la salaó. El seu avi, explica, tenia set dones treballant-hi durant tot l’any i arribava a preparar un miler de barrils d’anxova anuals. Part de la producció es transportava fins a Flaçà i, des d’allà, en tren cap a Barcelona.

Sa Riera, Sa Tuna, Fornells o Tamariu tenien nombroses embarcacions dedicades a la pesca. Pi descriu una abundància de peix molt superior a l’actual i recorda com aquest coneixement es transmetia oralment de pares a fills.

“El Mediterrani s’està morint”

La desaparició progressiva del peix és una de les qüestions que més preocupen el pescador retirat. Pi sosté que espècies com la sardina o l’anxova ja no evolucionen com abans i reclama estudiar amb profunditat què està passant.

“El Mediterrani s’està morint”, afirma. Entre els problemes que assenyala hi ha la contaminació, els plàstics i l’arribada al mar d’aigües contaminades a través dels rius.

L’entrevista també ha deixat espai per a la Fira d’Indians. Pi ha recordat amb humor les històries d’aquells begurencs que marxaven a Cuba convençuts que hi farien fortuna i tornaven sense diners. Una memòria oral que, com el coneixement pesquer, ha anat passant de generació en generació.

Maite Selva: “La Fira d’Indians ha trobat un equilibri entre cultura, oci i convivència”

La Fira d’Indians de Begur viu la seva 21a edició amb una fórmula que, segons l’alcaldessa, Maite Selva, ha aconseguit consolidar un equilibri entre cultura, oci i convivència.

En una entrevista al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Selva ha explicat que l’objectiu continua sent oferir una programació diversa, pensada per a diferents públics i edats, però sense perdre l’essència local de la celebració.

“No hem de perdre de vista que sigui una fira pel poble i per al poble”, defensa.

L’alcaldessa destaca especialment la implicació de les entitats i dels veïns de Begur, que considera una part fonamental de l’èxit de la festa. Alhora, reconeix que la Fira d’Indians ha anat adquirint una projecció que supera l’àmbit estrictament municipal.

La presència d’autoritats i representants polítics a la inauguració també serveix, diu, per donar a conèixer el patrimoni i la singularitat de la celebració.

Evitar tornar a les grans aglomeracions

Un dels principals objectius de l’Ajuntament és no tornar al model d’abans de la pandèmia, quan l’excés de visitants havia arribat a dificultar molt la mobilitat pels carrers del centre.

Selva considera que la fira actual ha aconseguit millorar en aquest aspecte.

Tot i que continuen existint hores punta amb una elevada concentració de persones, l’alcaldessa assenyala que poder passejar i gaudir de la festa amb certa comoditat és una prioritat.

“Em preocupa sobretot no tornar a aquella massificació en què no es podia passar per enlloc”, explica.

Aquesta voluntat de preservar la convivència forma part, segons Selva, de l’evolució que ha experimentat la fira en els darrers anys.

Una festa amb un fort component cultural

Enguany, la temàtica de la fira gira al voltant del mar i la vela, un fil conductor que permet posar el focus en el passat mariner de Begur i en els viatges dels emigrants que van travessar l’Atlàntic.

Selva recorda que, tot i que Begur no ha estat mai un gran port pesquer com Palamós, les seves cales tenen una important tradició marinera.

La transmissió de la memòria dels antics pescadors i de les persones vinculades al mar és, segons l’alcaldessa, un patrimoni que cal preservar.

La Fira d’Indians també ha anat reforçant els darrers anys el seu vessant cultural i històric, més enllà de la dimensió festiva.

Explicar també els qui no van tornar rics

Durant l’entrevista també s’ha plantejat la necessitat d’ampliar el relat sobre els indians.

Tradicionalment, moltes recreacions se centren en les famílies que van marxar a Amèrica, van fer fortuna i van tornar a Begur.

Selva reconeix, però, que aquesta història representa només una part del fenomen.

Molts emigrants no van fer fortuna i alguns ni tan sols van tornar, una realitat que l’alcaldessa considera que també es podria incorporar a futures edicions.

La dificultat, admet, és trobar una fórmula que permeti explicar aquesta part menys coneguda sense perdre el caràcter festiu i alegre de l’esdeveniment.

Una experiència que deixi bon record

Quan se li pregunta què li agradaria que la gent recordés de la Fira d’Indians d’aquí a uns anys, Selva posa l’accent en l’experiència personal.

La seva aspiració és que els visitants recordin que van viure la fira, en van gaudir i hi van ser feliços.

Aquesta dimensió emocional és, per a l’alcaldessa, un dels elements que expliquen la consolidació d’una cita que ja forma part de la identitat de Begur.

Preservar el llegat indià durant tot l’any

Selva, que també presideix la Xarxa de Municipis Indians, defensa que el patrimoni vinculat a aquest passat no es pot limitar als dies de festa.

La documentació, les conferències, la recerca històrica i la cooperació entre municipis són algunes de les eines que han de permetre mantenir viu aquest llegat.

L’alcaldessa reclama també una major implicació dels municipis que encara no formen part de la xarxa i considera que el valor del projecte va molt més enllà de l’impacte econòmic.

L’impacte econòmic, una assignatura pendent

Selva reconeix que l’Ajuntament encara no disposa d’un estudi precís sobre l’impacte econòmic dels tres dies de Fira d’Indians.

Tot i això, considera evident que la celebració ajuda a prolongar l’activitat de la temporada d’estiu i genera un retorn important per a restaurants, comerços i altres negocis locals.

L’alcaldessa admet que seria útil poder disposar de dades concretes, però insisteix que la fira no es pot reduir només als números.

En paral·lel, també reconeix que Begur suporta una pressió turística molt elevada durant el mes d’agost i defensa la necessitat d’allargar l’activitat entre maig i setembre.

Enmig d’aquests reptes, la Fira d’Indians manté, segons Selva, el seu principal objectiu: continuar sent una festa arrelada al poble, amb identitat pròpia i capaç de fer gaudir tant els begurencs com els visitants.

Lucrecia: “La vida és festa i Begur és festa”

Lucrecia torna un any més a la Fira d’Indians de Begur, on ja s’ha convertit en una de les artistes més estimades i habituals. Enguany presenta dues cançons que encara no havia interpretat a la fira i prepara un concert especialment festiu per celebrar la 21a edició, acompanyada novament de Les Cubanitas.

Lucrecia, una tradició de la Fira d’Indians

Hi ha noms que ja formen part de la història recent de la Fira d’Indians de Begur, i un d’ells és el de Lucrecia. L’artista cubana torna un any més al municipi per actuar davant d’un públic amb qui ha construït una relació especial al llarg de les diferents edicions.

En una entrevista concedida al programa Especial Fira d’Indians 2026 de Ràdio Capital, Lucrecia ha assegurat que tornar a Begur és “una tradició i tot un plaer”.

La cantant actuarà a les dotze del migdia en un concert que vol convertir la plaça en una gran festa de ritmes cubans, ball i participació del públic.

“La vida és festa i Begur és festa. Són vint-i-un anys que s’han de celebrar al màxim”, ha afirmat.

Dues novetats per al públic de Begur

Lucrecia ha avançat que el concert d’aquest any incorporarà dues cançons que mai havia interpretat a la Fira d’Indians.

Una d’elles és Ese bobo quiere sal, una peça que parteix d’una expressió popular cubana. L’altra serà Vámonos de aquí, que nos botaron, una conga vinculada a Celia Cruz i a una de les frases que la reina de la salsa acostumava a pronunciar quan acabava els seus concerts.

Lucrecia vol tancar precisament l’actuació amb aquesta cançó i convertir els últims minuts del concert en una gran conga col·lectiva.

Al repertori no hi faltaran tampoc alguns dels temes més associats al seu directe ni la combinació de música, color i energia que caracteritza les seves actuacions.

Un nou retrobament amb Les Cubanitas

Una altra de les tradicions que es mantindrà és la presència de Les Cubanitas, que acompanyaran Lucrecia durant el concert.

L’artista considera aquesta trobada un dels moments especials de cada edició i assegura que no perd l’esperança de poder compartir amb elles alguna gira més enllà de Begur.

Durant l’entrevista també ha volgut celebrar una notícia personal d’una de les integrants del grup, Mari Carmen, que recentment ha estat àvia.

La complicitat entre Lucrecia i Les Cubanitas s’ha convertit així en un dels elements habituals del pas de la cantant per la Fira d’Indians.

Trenta anys de trajectòria discogràfica

La visita a Begur arriba en un moment especialment intens per a Lucrecia, que està celebrant trenta anys de trajectòria discogràfica.

Durant els últims mesos ha actuat a Alemanya, Mèxic i en diferents festivals de Catalunya, entre els quals Cambrils i Amer. Després de Begur, la seva agenda continuarà amb actuacions a les Canàries, Miami i Nova York.

Entre els projectes destacats hi ha també Celia Vive, un espectacle vinculat al llegat musical de Celia Cruz.

Tot i aquesta agenda internacional, Begur continua ocupant un lloc especial en el seu calendari.

Nova música en camí

Lucrecia també ha explicat que prepara nou material musical de cara a l’any vinent, tot i que encara no n’ha volgut donar més detalls.

Sí que ha parlat d’Azul, una rumba enregistrada amb destacats músics llatins com Giovanni Hidalgo, Néstor González, Andy González i Orestes Vilató.

La versió actual dura set minuts, fet que en complica la difusió radiofònica, però l’artista s’ha mostrat oberta a preparar-ne una versió més curta.

Sant Llàtzer i Cachita, dos noms lligats a Lucrecia

La relació de Lucrecia amb Begur va més enllà dels concerts.

Durant l’entrevista ha recordat que va ser ella mateixa qui va batejar les dues figures gegants de les festes de Begur: Sant Llàtzer i Cachita.

El primer pren el nom de San Lázaro, figura molt arrelada a la cultura popular cubana. Cachita, en canvi, fa referència a la Virgen de la Caridad del Cobre, patrona de Cuba.

Una altra petita mostra del vincle que l’artista ha anat construint amb el municipi i amb una Fira d’Indians que, any rere any, torna a comptar amb la seva música.

Lucrecia ho resumeix amb una frase que encaixa plenament amb l’esperit de la celebració: “La vida és festa i Begur és festa.”

Ràdio Capital estrena a la Fira d’Indians el radioteatre ‘La noia dels vint-i-cinc’

La Fira d’Indians de Begur ha estat l’escenari de l’estrena de La noia dels vint-i-cinc, un radioteatre original creat i interpretat per l’equip de Ràdio Capital.

L’obra neix de la tradició de l’emissora de fer radioteatre i de la voluntat de traslladar aquest format, aquesta vegada, a l’univers indià. El text parteix d’un context històric versemblant i construeix una història de ficció ambientada en un Begur marcat per les anades i vingudes entre Catalunya i Cuba.

El títol, La noia dels vint-i-cinc, té un doble significat. La protagonista celebra els 25 anys, la mateixa xifra que enguany commemora Ràdio Capital.

Clara Bellver, una jove que vol decidir el seu futur

La protagonista és Clara Bellver, una jove de Begur que arriba als 25 anys esperant el retorn de Francesc Vidal, un indià que ha passat nou anys a Cuba.

Quan Francesc va marxar, Clara tenia només setze anys i li havia promès que l’esperaria. Amb el pas del temps, però, els sentiments han canviat. El problema és que ningú al seu voltant sembla disposat a acceptar-ho.

La seva mare, Teresa Bellver, dona el casament pràcticament per fet. El pregoner del poble anuncia l’arribada de Francesc, l’aniversari de Clara i el prometatge. I, tan bon punt Clara deixa clar que no es vol casar, comencen a aparèixer nous pretendents disposats a ocupar el lloc vacant.

La situació serveix per introduir una part més còmica de l’obra, amb una successió de candidats absurds: des d’un vidu amb cinc fills que busca una dona que porti la casa fins a un indià de cinquanta-vuit anys que vol una esposa amb caràcter, sempre que faci el que ell digui.

El retorn de l’indià que ho havia planificat tot

Francesc Vidal arriba finalment a Begur després de nou anys a Cuba convençut que es casarà amb Clara.

Durant la seva estada a Amèrica ha estalviat diners i ha planificat fins al més mínim detall de la vida que imagina al seu costat: la casa, el jardí, les habitacions i fins i tot els arbres que hi plantaran.

Però Clara li confessa que ja no l’estima i que no vol complir una promesa feta quan tenia setze anys.

La conversa trenca amb el relat més habitual de l’indià que torna enriquit per instal·lar-se definitivament al poble. Aquí, el retorn de Francesc no desemboca en el casament esperat, sinó en la decisió de Clara d’agafar les regnes de la seva vida.

De Begur cap a Cuba

La gran girada de l’obra arriba quan Clara coneix el capità cubà Julián Valdés, que tornarà a l’Havana pocs dies després.

Després de preguntar-li si hi ha lloc al vaixell per a una passatgera, Clara pren una decisió inesperada: serà ella qui viatjarà a Cuba per provar fortuna.

“No sé què faré. Ja ho descobriré”, defensa la protagonista, que es nega tant a casar-se amb Francesc com a substituir-lo per qualsevol dels altres pretendents.

La història capgira així el relat tradicional de les migracions indianes. Aquesta vegada no és un home jove qui abandona Begur per buscar una nova vida a les Amèriques, sinó una dona que decideix marxar sense saber exactament què trobarà.

El final manté també una mirada crítica sobre la idealització del passat indià. Abans de marxar, Clara és advertida que Cuba no és necessàriament com l’expliquen els indians quan tornen.

Un radioteatre per celebrar 25 anys de Ràdio Capital

El desenllaç connecta directament la història de Clara amb l’aniversari de l’emissora.

El pregoner anuncia que la jove no ha trobat marit, “ni sembla que el necessiti”, però que sí que ha trobat el coratge per escollir el seu propi camí.

I és precisament en aquest moment quan arriba una de les sorpreses de l’obra.

Maite Selva fa un cameo final

L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, s’ha incorporat al radioteatre en els últims instants amb un cameo interpretant-se a ella mateixa.

Selva ha estat l’encarregada de tancar l’obra enllaçant el viatge de Clara amb l’arribada de la indiana Blanca López Aldés, una de les protagonistes de la Fira d’Indians d’enguany.

L’alcaldessa també ha aprofitat la intervenció per felicitar Ràdio Capital pels seus 25 anys, convertint el final del radioteatre en un homenatge simultani a la història indiana de Begur i al quart de segle de trajectòria de l’emissora.

Una manera diferent de viure la Fira d’Indians: recuperant el radioteatre, jugant amb la història i donant veu a una protagonista que decideix escriure el seu propi futur.