Genís Dalmau: “La gent de l’Estartit ja sap què passa quan hi ha llevant”

privat:-genis-dalmau,-nomenat-nou-president-de-l’entitat-municipal-descentralitzada-de-l’estartit
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Genís Dalmau: "La gent de l'Estartit ja sap què passa quan hi ha llevant"
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, Genís Dalmau, president de l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit, ha fet balanç de les afectacions del temporal Harry, que ha colpejat amb força la comarca del Baix Empordà.

Segons Dalmau, els principals danys s’han concentrat en inundacions de carrers i baixos a causa de la dificultat de desaiguar l’aigua de pluja quan coincideixen forta precipitació, descàrrega de torrents i un episodi de llevant. “Amb el llevant, el nivell del mar puja i impedeix que l’aigua surti, i hi ha zones que s’inunden sempre”, ha remarcat.

Les zones més afectades han estat l’antiga llera del Ter, l’urbanització els Griells i els Salats, així com parts del passeig marítim. També hi ha hagut esllavissades puntuals, talls breus de subministrament elèctric i afectacions a l’enllumenat públic.

Tot i això, no s’han registrat danys personals. “La gent sap què passa quan hi ha llevant”, ha dit Dalmau, que ha destacat la feina de la brigada municipal, la policia i els serveis de neteja, que des del matí han treballat per recuperar la normalitat.

En paral·lel, s’han activat protocols interns, amb senyalització especial per reorganitzar el trànsit en zones afectades. El president de l’EMD ha detallat que s’està implementant un sistema de senyals mòbils per fer canvis de circulació més ràpids en episodis de pluja forta.

Pel que fa al temporal marítim, Dalmau ha assenyalat que les onades han aportat sorra a la platja i no han generat grans destrosses gràcies a les obres de reforç fetes als espigons. L’únic punt tallat temporalment ha estat el passeig del Molinet, reobert avui.

També ha posat en relleu la bona coordinació amb l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i Protecció Civil, i ha fet una crida a l’Agència Catalana de l’Aigua per invertir en sistemes eficients de desaiguat de pluvials per evitar que aquests episodis es repeteixin.

Comparant amb el temporal Glòria del 2020, ha explicat que aquell va afectar més el riu Ter, mentre que Harry ha estat un episodi marcat per la pluja intensa des del mar i els torrents interiors.

Els Carallots: “Per Carnaval està implicada fins i tot la iaia”

En una entrevista a Ràdio Capital, en Pitu, president de la colla Els Carallots de Palamós, ens explica els orígens, l’essència i els reptes actuals del Carnaval des de la perspectiva d’una colla que aposta per la participació familiar i la implicació de totes les edats.

La colla es va formar ara fa uns 16-17 anys, quan sis membres van decidir separar-se d’una altra agrupació. La idea va sorgir després de fer un toc, i la reunió fundacional va ser, simbòlicament, un cremat a la platja. Des del principi, van voler ser una colla molt familiar, oberta a totes les edats, i avui en dia són una vintena llarga de membres.

Els Carallots són una colla arrelada al municipi: “Sempre hem sigut molt del poble”, diu Pitu. Participen únicament a les rues de Palamós, ja que per logística i compromisos laborals és difícil sortir fora. Malgrat haver-se plantejat ampliar, l’augment de les restriccions de mobilitat amb carrosses ha limitat les opcions.

Encara que intenten començar amb marge, la feina s’acumula les darreres setmanes. Pitu recorda com, fa dos anys, una disfressa amb barret va requerir vuit mesos de preparació dins una botiga. Tot i així, sovint acaben a corre-cuita: “És com comprar els Reis el dia abans”.

Aquest any, la colla ha optat per una disfressa de cabaret, decidida col·lectivament en una taula. No mantenen secrets: “Només ens ho guardaríem si fóssim reis o tinguéssim alguna cosa especial”. La carrossa, per la seva banda, és senzilla i pensada per a la pura animació.

La pluja continua sent una de les grans preocupacions. L’any passat van decidir no sortir i, just després, va deixar de ploure. “Te quedes una mica de com podia haver sortit”, lamenta. La majoria de carrosses són de fusta, i per això no es poden arriscar.

Pitu reivindica el Carnaval com una festa per a tothom. “Per Carnaval està implicada la iaia, del més petit fins al més gran”, diu. A diferència d’altres tradicions, aquí la joventut participa activament i fins i tot impulsa noves colles amb ajuda dels pares.

Tot i que reconeix que en alguns actes hi pot haver excés de participació, defensa que tothom que vulgui ha de tenir espai. “Obrim els braços a qualsevol colla nova”, afirma. La festa ha crescut molt, i ja hi ha 30 carrosses a la despertada, una dada que mostra l’arrelament del Carnaval a Palamós.

El Baix Empordà comença a recuperar la normalitat després de la llevantada

L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ja treballa per revertir els efectes del temporal al municipi

El Baix Empordà va recuperant a poc a poc la normalitat després de la llevantada. Les pluges d’aquest dimarts ha deixat registres de més de 230 litres en diversos punts de l’Empordà. A Palafrugell van arribar a caure gairebé 230 litres i a Torroella de Montgrí es va arribar gairebé als 200. També hi va haver màxims de 180 litres a la zona de Palamós i Begur. A més, les onades van fregar els 9 metres al cap de Begur amb un pic màxim de 10 metres a les 8 del matí d’aquest dimarts. Els ajuntaments i serveis de neteja ja han començat a fer balanç dels desperfectes provocats pel temporal i la llevantada i ja han iniciat les tasques de reparació i neteja. 

A Calonge i Sant Antoni ja s’estan treballant en les tasques de neteja del temporal. Des del consistori afirmen que no s’han registrat danys rellevants a les infraestructures arran del temporal. Tot i això, les platges del municipi si que han patit diverses afectacions. A Torre Valentina i a Es Monestrí s’ha detectat una pèrdua de sorra i una acumulació gran de restes vegetals.

A més, el tram entre el carrer Empordà i l’avinguda Mediterrània ha quedat sense sorra i a la part central de la platja de Sant Antoni el temporal ha provocat el desplaçament de sorra fins al passeig marítim. L’alcalde del municipi, Jordi Soler, explicava aquestes i altres afectacions pel temporal.

A Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, l’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, també explica que la sorra de la platja també ha acabat arribant al passeig marítim. Des del consistori també apunten que estan treballant per mirar de retirar les possibles branques i arbrat que podria ser perillós a causa del vent que hi ha a la zona.

En el cas de la Bisbal d’Empordà, la sensació és que s’està recuperant la normalitat. L’alcalde del municipi, Òscar Aparicio, explica que durant el temporal no hi ha hagut cap incidència greu: “es va inundar un soterrani i un mur de contenció d’un immoble va caure a la carretera a Castell d’Empordà”.

L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, també explica que la incidència més rellevant que es va produir aquest dimarts amb la llevantada va ser el tall de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar. Aquesta carretera connecta amb el barri de Rosamar que forma part del terme municipal de Santa Cristina que durant unes hores va quedar aïllat pels despreniments de roques.

El president de l’EMD de l’Estartit, Genís Dalmau, ha explicat durant el programa del Supermatí d’aquest dimecres que les principals afectacions que va patir l’Estartit durant el temporal van ser la inundació de diversos carrers, tot i que ja són conscients dels efectes que tenen les llevantades a l’Estartit.

Palafrugell, les principals afectacions van arribar a la riera de Tamariu, que és on s’estan concentrant gran part dels esforços de neteja i restabliment durant el dia d’avui. Són declaracions de l’alcalde accidental del municipi, Marc Piferrer, qui també vol agrair la tasca dels serveis i cossos que han col·laborat durant aquests dies.

Begur és amb diferència un dels municipis on el temporal Harry ha deixat més desperfectes a les platges. El regidor de medi ambient i platges del municipi, Jordi González, ha explicat que hi ha hagut esllavissades, arrossegament de sorra, caigudes d’arbres i moviments de sorra. Les platges més afectades han estat Sa Riera, Sa Tuna i Aiguablava, sobbretot pel pas de les rieres.

A Palamós i Sant Joan ja s’està treballant també per reparar els desperfectes del temporal. De moment, el municipi manté tancats el Vial del Port des de la llotja al Port Marina i l’accés a Castell.

La ràdio local, clau en situacions d’emergència

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La ràdio local, clau en situacions d’emergència
Loading
/

Ahir vam viure una situació d’emergència que posa a prova moltes coses. Els serveis públics, els protocols, la capacitat de resposta de les institucions. Però també posa a prova una altra peça clau del sistema: els mitjans de comunicació locals, i molt especialment la ràdio.

En una emergència, cada institució fa el que li pertoca. Dona la informació que té, en el moment que la té, i sovint la que considera oportuna segons els seus canals i criteris. I això és necessari. Però no és suficient. Aquí és on entra la funció insubstituïble dels mitjans de comunicació.

La feina no és repetir comunicats. La feina és, primer, recopilar tota la informació disponible. De totes les fonts possibles. Institucions, cossos d’emergència, serveis tècnics, testimonis directes. Segon, contrastar-la. I tercer, explicar-la amb context, amb criteri i amb responsabilitat.

En moments com els d’ahir, la immediatesa és important, però encara ho és més la veracitat. Informar ràpid no pot voler dir informar malament. I aquí la ràdio té un valor afegit molt clar: la capacitat d’adaptar-se en temps real, d’actualitzar constantment, de corregir si cal, i de fer-ho amb una veu humana, propera, reconeixible.

Però hi ha una altra funció que sovint no es diu prou. Acompanyar. Acompanyar l’oient. En una emergència hi ha nervis, incertesa, por. La ràdio no només informa, també fa companyia. Dona calma quan toca, posa ordre en el soroll, ajuda a entendre què passa i què no passa.

Per això els mitjans locals no son un complement. Son una eina de servei públic. Ahir, com tants altres dies complicats, la ràdio i els mitjans de proximitat van ser allà per informar, per explicar i per acompanyar. I aquesta és una funció que, senzillament, no pot assumir ningú més.

Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child

arctic-monkeys-publicaran-una-nova-canco-aquest-dijous-en-un-projecte-benefic-de-war-child
Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child

Bones notícies per als fans de l’indie-rock de Sheffield. Arctic Monkeys estrenaran una nova cançó aquest mateix dijous, 22 de gener. El tema formarà part d’un projecte benèfic impulsat per War Child Records amb l’objectiu de recaptar fons per a infants que viuen en zones de conflicte. Segons ha informat l’organització, la cançó es publicarà a les 16 h.

Tot i que encara no s’han fet públics els detalls oficials sobre el llançament, diversos rumors apunten que es tractaria d’una cançó inacabada durant les sessions de l’àlbum “AM” de 2013. La banda hauria tornat a l’estudi per completar-la expressament per a aquest projecte, novament sota la producció de James Ford, col·laborador habitual del grup i també vinculat a la producció del disc benèfic de War Child.

Aquest llançament suposa la primera cançó nova d’Arctic Monkeys des de la publicació de “The Car” el 2022. Des d’aleshores, el grup ha estat immers en una gira internacional i només se n’han tingut notícies a través de projectes paral·lels, com el de Matt Helders, que recentment ha explicat a les xarxes que ha estat treballant en la seva proposta en solitari juntament amb Tyler Parkford de Mini Mansions.

Els rumors sobre una nova cançó van començar a circular a principis de mes, quan War Child va publicar un missatge a Instagram anunciant que diversos artistes estaven treballant en un projecte important en suport de l’ONG. L’anunci oficial ha arribat acompanyat d’un breu clip d’un nen corrent per una platja, sense cap avançament musical ni informació sobre el títol de la cançó.

Pel que fa al disc benèfic, tot apunta que podria esdevenir una mena de revisió contemporània del mític àlbum “Help” de 1995. Entre els artistes que segueix la discogràfica a Instagram hi apareixen noms com Olivia Rodrigo, Blur amb Damon Albarn i Graham Coxon, Pulp, Depeche Mode, Wet Leg, The Last Dinner Party, King Krule o Portishead amb Beth Gibbons, fet que alimenta les especulacions sobre possibles col·laboracions destacades.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by War Child Records (@warchildrecords)

L’entrada Arctic Monkeys publicaran una nova cançó aquest dijous en un projecte benèfic de War Child ha aparegut primer a Primera Fila.

Troben el cos sense vida de l’home desaparegut a Palau-sator

privat:-els-bombers-troben-el-vehicle-que-aquest-mati-hauria-arrossegat-la-riera-a-palau-sator

Bombers confirma que han trobat el cos sense vida de l’home desaparegut aquest matí a Palau-sator a causa dels efectes de la llevantada.

La troballa del cos arriba poques hores després que Bombers informés que havien trobat el vehicle al mateix terme municipal de Palau-sator.

Tot i això, Bombers informa que encara no s’ha fet la identificació oficial del cos.

Es tracta de la primera víctima mortal que deixa el temporal Harry.