24.2 C
Pals
Dilluns, 8 setembre 2025
- Publicitat -

Palamós ha estat escollida per celebrar el concert de Buhos, Els Catarres i Henry Mendez

vespreig mediterrani concert palamós
Screenshot

Palamós ha estat escollida per acollir el concert “Vespreig mediterrani” aquest estiu, després de rebre el 41% dels vots en una convocatòria popular organitzada per Buhos, Els Catarres i Henry Mendez. El procés de votació s’ha fet a través d’Instagram i ha mobilitzat milers de persones, convertint-se en un fenomen inèdit amb prop de 120.000 comentaris.

La iniciativa sorgeix arran de la publicació de la cançó “No és Miami”, que els tres artistes van estrenar el 23 de maig. El tema, que defensa la cultura mediterrània, les festes de proximitat i el sentiment d’identitat local, s’ha convertit en una de les cançons més radiades a Catalunya i suma ja prop de 400.000 reproduccions en només quatre setmanes.

El “Vespreig mediterrani” promet ser una gran celebració. A més dels tres grups impulsors, el cartell inclourà altres artistes i DJs que s’han volgut afegir a la festa. Tot plegat, conformarà un esdeveniment musical d’alt nivell que vol reivindicar l’orgull d’estimar la terra, l’estiu i les nits a la fresca.

El procés per triar la població guanyadora ha estat gradual i transparent. De les quinze localitats més votades, es va passar a deu, després a sis i finalment a tres: Sant Pere Pescador, Palamós i Sant Joan de les Abadesses. Aquest diumenge 22 de juny es va anunciar Palamós com a la guanyadora. La data definitiva del concert es farà pública aviat.

La meitat dels habitatges venuts a la Costa Brava els últims cinc anys han estat comprats per estrangers

habitatges preu

Els compradors estrangers han protagonitzat una de cada dues operacions immobiliàries a la Costa Brava durant els últims cinc anys. Aquesta tendència ha fet que el mercat immobiliari de la zona depengui fortament de les compres internacionals, segons el president dels Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, Joan Company. Sense aquest perfil de compradors, reconeix que moltes operacions no s’haurien fet.

Un de cada tres habitatges venuts a Girona el 2024 ha estat per a estrangers

El 2024, prop del 30% dels habitatges venuts a les comarques de Girona han anat a mans de ciutadans de fora. A tot Catalunya, la xifra de compres per part d’estrangers se situa al voltant del 20%. A més, la majoria d’aquests compradors ja residien a l’estat espanyol. Tot i això, hi ha una part creixent de compradors no residents.

Els jubilats francesos lideren el mercat i s’hi queden a viure

Els jubilats europeus, principalment francesos, són el perfil dominant entre els nous propietaris. Molts d’ells no només hi tenen una segona residència, sinó que passen llargues temporades o s’hi traslladen definitivament. Busquen pisos d’entre 80 i 100 metres quadrats, o cases aïllades si tenen més recursos. Valoren la qualitat de vida, la proximitat amb França i el cost més baix respecte al seu país d’origen.

Els preus es disparen, però el pagament al comptat és habitual

Els pisos de segona mà a primera línia de mar poden superar el mig milió d’euros, fins i tot si s’han de reformar. Tot i la contenció dels últims temps, el sector reconeix que els preus es mantenen molt alts. Malgrat això, molts estrangers consideren que els habitatges a la Costa Brava encara són competitius. Vuit de cada deu compradors paguen al comptat, especialment per motius fiscals i d’inversió.

Girona, entre les zones amb més operacions amb estrangers

Girona s’ha convertit en una de les cinc províncies amb més vendes d’habitatges a ciutadans de fora. Darrere dels francesos, els compradors més habituals són els alemanys, seguits dels belgues. També destaca la presència de ciutadans marroquins, que compren habitatges lluny de la costa i habitualment per viure-hi tot l’any.

Una nit històrica a l’ÍTACA: Oques Grasses omplen l’Estartit amb un concert davant 12.000 persones

una-nit-historica-a-l’itaca:-oques-grasses-omplen-l’estartit-amb-un-concert-davant-12.000-persones
Una nit històrica a l’ÍTACA: Oques Grasses omplen l’Estartit amb un concert davant 12.000 persones

El Festival ÍTACA va viure aquest dissabte una de les nits més memorables de la seva trajectòria. La platja Gran de l’Estartit es va convertir en un autèntic clam col·lectiu amb la presència de 12.000 persones, en la vetllada més multitudinària que ha acollit mai el certamen. L’aforament, ampliat davant l’enorme expectació generada per la Gira Coda d’Oques Grasses, es va esgotar des del mes d’abril, batent un nou rècord d’assistència.

El grup osonenc va oferir un concert antològic, en un dels pocs directes previstos per aquest 2025. Amb la complicitat forjada al llarg dels anys i un vincle emocional amb el festival, Oques Grasses van desplegar un repertori que va combinar himnes populars com Petar-ho, Bye bye o Torno a ser jo, amb peces més introspectives com La gent que estimo o Elefants. Tot plegat, envoltat d’un espectacle pirotècnic i audiovisual d’alt nivell, en una comunió emocionant amb un públic entregat.

Abans del concert, el cel de l’Estartit es va omplir de màgia amb l’espectacle Odyssey x 300 de Flock Drone Art Studio. Un total de 300 drons van protagonitzar una coreografia de llum i música que va deixar bocabadats els assistents. Aquesta proposta, pionera i ja icònica dins del festival, consolida la fusió entre tecnologia, emoció i art com a segell distintiu de l’ÍTACA.

La jornada va comptar també amb les actuacions vibrants de Dan Peralbo i El Comboi, el debut prometedor de GRETA —el nou projecte en solitari de la petita de les germanes Farelo— i la sessió explosiva de DJ Trapella, que va allargar la festa fins ben entrada la nit.

La nit anterior, divendres, el festival ja havia donat el tret de sortida al cap de setmana gran amb un cartell indie de primer nivell. Maria Jaume, Viva Suecia i Carolina Durante van oferir concerts plens d’energia, carisma i connexió amb el públic. La vetllada es va completar amb la sessió dels Serial Killerz, una instal·lació lumínica de gran format a càrrec del col·lectiu Cálidos i la presència imponent del Cavall de Troia, que va transformar l’espai escènic en una autèntica experiència immersiva.

La Gran Revetlla de Sant Joan, aquest dilluns 23, tornarà a convertir l’Estartit en l’epicentre festiu del país. Mushka, amb el seu nou disc Nova Bossa, encapçala una nit que comptarà també amb Figa Flawas, Ouineta i DJ Capde com a cloenda explosiva.

Encara es poden adquirir entrades i abonaments per aquesta nit i per la resta de jornades al web www.itacacultura.cat. El festival, que s’allarga fins al 6 de juliol, ofereix una vintena d’actuacions a set municipis de l’Empordà. Després de passar per l’Escala, Ullastret, Gualta, Corçà i l’Estartit, l’ÍTACA enfilarà cap a la Pera amb Judit Neddermann & Pau Figueres, i tancarà amb Pau Vallvé a Calella de Palafrugell.

Amb aquesta edició històrica, el Festival ÍTACA —organitzat per Link Produccions i els ajuntaments col·laboradors— reafirma el seu caràcter festiu, cultural i transformador. L’Empordà, una vegada més, balla al ritme d’una proposta que ja és molt més que música.

El concert d’Oques ens va deixar moments simpàtics com aquesta petició des del públic per interpretar el clàssic ‘L’Empordà’, de Sopa de Cabra.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por Primera Fila (@primerafila.cat)

L’entrada Una nit històrica a l’ÍTACA: Oques Grasses omplen l’Estartit amb un concert davant 12.000 persones ha aparegut primer a Primera Fila.

Gairebé 12.000 persones omplen l’Ítaca Sant Joan a l’Estartit en una nit rècord

El festival Ítaca Sant Joan ha viscut aquest cap de setmana la seva edició més multitudinària. Prop de 12.000 persones s’han congregat a la platja Gran de l’Estartit, en una nit que ha marcat un rècord històric d’assistència. L’organització havia ampliat l’aforament per acollir el concert d’Oques Grasses, que va esgotar entrades ja a l’abril.

La banda d’Osona ha atret milers de seguidors amb la seva gira ‘Coda’, marcada per la incertesa sobre el seu futur. El grup ha repassat els seus grans èxits en un espectacle dividit en sis blocs. Cançons com ‘Petar-ho’ o ‘Bye bye’ han fet vibrar el públic, acompanyades d’efectes visuals i focs artificials. També han sonat temes més íntims com ‘Sort de tu’ o ‘Elefants’.

Un dels moments més impactants de la vetllada ha estat l’espectacle de drons creat per Flock Drone Art Studio. Un total de 300 drons han dibuixat formes al cel amb llum i música, en una coreografia visual que ha deixat bocabadats els assistents. Aquesta proposta ja s’ha convertit en una icona del festival, que repeteix per quart any consecutiu.

La nit també ha comptat amb l’actuació enèrgica de Dan Peralbo i El Comboi, que han portat el seu estil powerpop sense concessions. Greta, la germana petita de les Farelo, ha presentat el seu projecte en solitari amb un directe fresc i prometedor. DJ Trapella ha tancat la jornada transformant la platja en una pista de ball.

El festival Ítaca Sant Joan clourà la seva programació aquest dilluns amb la revetlla. L’escenari acollirà Mushka, que presenta el nou disc ‘Nova Bossa’; Figa Flawas, una de les bandes més destacades de la música urbana catalana; i Ouineta, coneguda com la fada de la veritat. La nit es tancarà amb DJ Capde, especialitzat en mescles electròniques.

Ajuntaments gironins i transportistes demanen una regulació del turisme ciclista “per seguretat” a les carreteres

Ajuntaments gironins demanen una regulació del turisme ciclista a la demarcació per una qüestió de seguretat. El problema és l’increment “considerable” que hi ha hagut els darrers anys d’aquest tipus de turisme a les comarques gironines i que es tradueix en més trànsit en carreteres secundàries. Molts d’aquests ciclistes tenen base a Girona i d’allà surten a explorar la demarcació per carreteres “complicades”, però que suposen un atractiu per a la pràctica de la bicicleta, com la zona del Baix Empordà, la carretera de Tossa de Mar o la que porta a Cadaqués. Els transportistes també demanen que es reguli l’activitat turista “per un tema de seguretat i responsabilitat” i recorden que les carreteres són un “lloc comú” on coincideixen.

L’increment del turisme ciclista a les comarques gironines ha repercutit en un augment d’usuaris de les carreteres de la demarcació. A més, la majoria d’amants de la bicicleta venen atrets per l’oferta gastronòmica i paisatgística de les diferents comarques. A molts d’aquests indrets s’hi arriba a través de carreteres sinuoses amb corbes que són les que més agraden als ciclistes. Aquesta activitat econòmica ha fet que moltes empreses s’estableixin a Girona, des d’on surten bona part dels turistes que volen recórrer a cop de pedal la demarcació.

El problema és que cada vegada n’hi ha més i això genera una “certa tensió” amb la resta d’actors a la carretera, cotxes, motos i camions. Tot plegat ha fet que alguns alcaldes de diverses poblacions de les comarques de Girona demanin que hi hagi una regulació davant del perill que suposa aquest increment de ciclistes.

Tot i que fa anys que dura, l’alcaldessa de Cadaqués (Alt Empordà), Pia Serinyana, explica que tenen “dos problemes”. D’una banda, els equips professionals que porten grups amb una desena de ciclistes per l’única carretera d’entrada i sortida al poble que fa que obligui a alentir la marxa als conductors i sigui “molt complicat avançar-los”. L’altre conflicte el generen la resta de turisme ciclista que, malgrat que hi ha pistes habilitades, no les fan servir i van per la carretera, tot i que a vegades porten bicicletes per anar per pista.

Una situació similar viu l’alcalde de Tossa de Mar, Martí Pujals. En el seu cas són dues les carreteres conflictives on s’agrupen cotxes, motoristes i ciclistes. “Ens trobem amb situacions que dificulten molt el pas de vehicles, en unes carreteres que estan plenes de corbes. Els demanem una mica d’empatia per veure com ho podem fer compatible”, remarca.

Però la costa no és l’únic lloc on això passa. Un altre dels punts on s’acumulen més bicicletes és a la carretera que va de Juià (Gironès) a Monells (Baix Empordà) i que porta a tota la plana de la comarca. Es tracta d’una via, la Giv-6701, molt estreta i sense voral i on es troben grups de ciclistes que fan turisme a la zona. L’alcalde de Monells, Dani Encinas, assenyala que “cal fer alguna cosa”, especialment amb la mirada posa a l’estiu.

On també es troben amb problemes és a Anglès (Selva). El seu alcalde, Jordi Pibernat, explica que “és molt complicat” avançar els grups de bicicletes a la carretera que porta cap a Bescanó (Gironès). “És com voler posar una sala de concerts i una biblioteca al mateix lloc. Són dos ritmes diferents, densitats diferents i en un espai que no és l’adequat”, argumenta el batlle que demana que es reguli “d’alguna manera” per poder donar seguretat a conductors i ciclistes.

Justament l’alcalde de Bescanó, Xavier Vinyoles, explica que “cada vegada es veuen més ciclistes” a la carretera i explica que el principal problema és quan es tracta de grups grans d’amants de la bicicleta. “Quan són dos o tres es tracta un tema de precaució, el problema es genera quan són grups més grossos, que es disgreguen i costa molt poder-los avançar”, afegeix.

Els transportistes, “preocupats”

Un dels col·lectius que es mostra més preocupat en aquest sentit són els transportistes que han de conviure amb cotxes, motos i, darrerament, també amb ciclistes. En aquest sentit, el director de la patronal gironina Asetrans, Jordi Esparraguera, assenyala que com activitat econòmica celebren que funcioni i que generi riquesa a la demarcació, però exigeix “una regulació específica que no vagi en contra de l’espai i que afecti la resta”.

“Potser el que cal regular és el turisme ciclista que implica grups, colles i vehicles que porten. Entenem que vulguin anar a determinats llocs amb encant, però nosaltres també hem d’arribar-hi”, assenyala. Esparreguera deixa clar que “no s’ha de destruir el paisatge”, però remarca que “hi ha un tema de seguretat viària”. “Si aquesta activitat ha vingut per quedar-se, a banda de la regulació, cal tenir en compte en futures inversions que som un territori ciclista i els vorals han de ser més amples”, argumenta.

Ítaca i Oques grasses. Dues maneres d’autoafirmar-se en positiu

No vull parlar del repertori. De fet, no cal ni tan sols parlar del concert en si mateix. Els concerts d’Oques Grasses en el marc de la gira Coda han estat àmpliament comentats, analitzats i aplaudits. Parlar del que va passar ahir a l’Estartit, des del punt de vista musical, no aportaria pràcticament res de nou. Per això en aquest article vull optar per per una altra mirada: la d’una doble autoafirmació cultural i territorial que es va escenificar amb contundència davant 12.000 persones.

Ahir, l’Estartit va ballar de valent. Però més enllà de l’emoció i l’eufòria pròpies de qualsevol gran concert, el que s’hi va viure va ser una mostra de maduresa col·lectiva. L’ÍTACA i Oques Grasses són avui dos referents que han entès que es pot fer activisme cultural i pensament crític des del centre, sense renúncies ni complexos. I que això, lluny de limitar-los, els fa més grans.

El festival ÍTACA ha crescut exponencialment en els darrers anys. Ha augmentat el nombre de concerts, el volum d’assistents, el pes dels patrocinadors i el prestigi del cartell. Però ho ha fet sense perdre el fil del seu relat. Un relat arrelat al territori, a la sostenibilitat, a la coherència i a l’activisme cultural. I el més rellevant: ho ha fet des de l’Empordà, un territori ja farcit de festivals, demostrant que encara hi ha espai per a propostes amb personalitat pròpia.

L’ÍTACA no competeix per ser un festival més dins el calendari estiuenc, sinó per ser una veu amb missatge. Una veu que aposta per la cultura pròxima i que ha sabut mantenir-se fidel a aquest compromís, sense renunciar a créixer. El mèrit és enorme: crear un festival amb valors i, alhora, amb ambició de gran format. Una rara avis que ha esdevingut imprescindible.

Aquest mateix moviment l’ha fet també Oques Grasses. Històricament, la música en català ha lluitat simplement per existir, amb la llengua gairebé com a objectiu. Però la banda d’Osona ha demostrat que no n’hi ha prou amb ser-hi: cal ser-hi amb qualitat, amb ambició i amb mirada llarga. No es tracta només de cantar en català, sinó de fer-ho amb produccions homologables a qualsevol gran artista del mercat internacional.

El Sold out del Palau Sant Jordi va ser un punt d’inflexió, però no un final de trajecte. Va ser la constatació que es pot fer música en català, amb grans escenografies, amb disseny d’il·luminació i so al més alt nivell, i ara també amb pirotècnia i efectes especials que fins fa poc semblaven patrimoni exclusiu d’altres mercats. La gira Coda és la culminació d’aquesta aposta per la qualitat, l’espectacle i el respecte al públic.

És molt probable que ells mateixos defugin qualsevol grandiloqüència. Però la realitat és que ahir a l’Estartit es va fer evident una cosa: a casa nostra també podem pensar en gran. Que la cultura feta aquí, des d’aquí i per a tothom pot tenir un impacte massiu sense deixar de ser coherent. I que, com l’ÍTACA i Oques Grasses ens recorden, el camí cap a l’autoafirmació passa per creure-hi, fer-ho bé i fer-ho amb sentit.