Bombers confirma que han trobat el cos sense vida de l’home desaparegut aquest matí a Palau-sator a causa dels efectes de la llevantada.
La troballa del cos arriba poques hores després que Bombers informés que havien trobat el vehicle al mateix terme municipal de Palau-sator.
Tot i això, Bombers informa que encara no s’ha fet la identificació oficial del cos.
Es tracta de la primera víctima mortal que deixa el temporal Harry.
Els Bombers de la Generalitat han localitzat aquest vespre, a Palau-sator, el vehicle que hauria estat arrossegat per l’aigua a causa de l’augment del cabal provocat per les pluges.
Segons han informat els Bombers, el dispositiu de recerca s’ha mantingut actiu a la zona i, amb la progressiva baixada del cabal, el sostre del vehicle ha quedat visible. El cotxe es troba en un punt de difícil accés, fet que ha complicat les tasques de localització.
Les exportacions de les càrnies gironines continuen notant l’impacte dels aranzels temporals que la Xina va començar a aplicar al porc. Segons l’estadística del Ministeri, durant el novembre les vendes d’aquest clúster a l’exterior van situar-se en 144,08 milions d’euros (MEUR). El novembre del 2024 havien estat de 182,96 MEUR. Això suposa una caiguda del 21%, que s’afegeix a la del 12% que les càrnies gironines ja van registrar a l’octubre. En global, al llarg del novembre les exportacions gironines han continuat alentint-se, perquè han tancat el mes amb un descens del 0,3%. De moment, però, els bons registres anteriors fan que al llarg del 2025 ja se superin els 7.800 MEUR (cosa que suposa un creixement del 2,3% en l’acumulat de l’any).
L’última estadística d’exportacions que ha fet pública el Ministeri d’Economia, Comerç i Empresa torna a recollir l’impacte dels aranzels que la Xina va aplicar a la UE com a represàlia pels gravàmens del cotxe elèctric. D’entrada, en el cas del porc, aquest impost temporal a les càrnies catalanes va situar-se en un 20%. Tot i que després de tancar la investigació antidúmping, el gegant asiàtic va rebaixar-los fins al 9,8%.
En el cas del clúster gironí -que sobretot, treballa amb el porc- aquest novembre les exportacions de carn van situar-se en 144,08 MEUR. En comparació amb el mateix mes del 2024, això suposa un descens del 21% (perquè aleshores, la xifra va ser de 182,96 MEUR).
El pes d’aquest clúster dins l’agroalimentari gironí és innegable. Perquè aquest novembre, les exportacions de carn han representat gairebé la meitat de totes les que han fet les empreses del sector a l’exterior (291,3 milions).
Tot i això, però, hi ha altres subsectors dins l’agroalimentari gironí que ajuden a mitigar aquest descens. És el cas, per exemple, dels preparats alimentaris o el cafè, que incrementen vendes a l’exterior. I de fet, això també fa que, en global, tot aquest sector -alimentació, begudes i tabac- tanqui el novembre amb un increment del 3% de vendes a l’exterior.
Per la seva banda, la maquinària tanca el novembre amb un augment del 5% en exportacions (108,7 MEUR). I la indústria farmacèutica, que forma part del sector químic, també creix en vendes a l’exterior (passant dels 50,41 MEUR del novembre del 2024 als 52,55).
En global, les empreses gironines han tancat aquest novembre fent exportacions per valor de 687,5 MEUR. És un descens del 0,6% en comparació amb el mateix període de l’any passat.
Per destins, i com ja és habitual per proximitat, França continua essent el principal mercat dels productes gironins a l’exterior. Aquest novembre les empreses de la demarcació han fet vendes al país gal per valor de 159,24 milions (per sobre dels 149,88 del mateix mes de l’any passat).
També creixen les exportacions als següents països del llistat. En concret, a Itàlia (de 59,10 a 63,72 MEUR) i a Alemanya (de 48,85 a 49,91). Per contra, però, cauen en aquells que ocupen el quart i cinquè lloc del rànquing: a Portugal (de 36,75 a 33,36) i a Polònia (de 36,92 a 30,77).
La Xina se situa ja com a vuitè destí dels productes gironins, però aquí el descens -sobretot, amb les vendes de porc- és evident. Perquè dels 31,53 milions en exportacions del novembre del 2024 ara es passa als 19,51 milions; és a dir, un 38,12% menys.
Tot i que aquest novembre les exportacions gironines tanquin el mes a la baixa, en l’acumulat de l’any es mantenen els bons registres. Entre gener i novembre, les vendes de les empreses a l’exterior han augmentat un 2,3% i això fa que ja se superin els 7.800 MEUR (en concret, 7.874,5 milions).
En una entrevista concedida al programa Supermatí, la presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre, Bàrbara Hallé, ha exposat la postura del sector davant l’anunci d’un possible increment de la taxa turística.
“Estem en contra de l’augment, però amb matisos”, ha explicat. Hallé reconeix que la taxa, vigent des del 2012, ha tingut una funció positiva en el desenvolupament d’infraestructures turístiques, però considera preocupant que els ajuntaments puguin apujar-la fins a 4 euros addicionals per persona i nit.
Segons la presidenta, això podria portar a una gran desigualtat entre municipis veïns, on un podria cobrar una taxa de 6,5 euros i l’altre mantenir-la molt més baixa. Aquesta diferència, assegura, “posa en perill l’equilibri competitiu entre destinacions properes”.
També reclama més claredat sobre el destí dels diners recaptats. “Cal transparència sobre on van a parar aquests fons”, ha insistit, tot recordant que només el 25% s’ha de destinar a polítiques d’habitatge. La resta, afirma, hauria de revertir directament en infraestructures municipals, neteja i platges, millorant així tant l’experiència turística com la qualitat de vida dels residents.
Pel que fa a l’impacte sobre els hotels, Hallé considera que si l’augment és moderat, no afectarà significativament el turisme. Tot i així, adverteix que en zones amb acords tancats a llarg termini, els hotels podrien haver d’assumir el cost extra.
Hallé ha explicat que la setmana anterior es van reunir amb la directora general de Turisme, Cristina Laguer, per exposar aquestes preocupacions. La llei, però, ja està aprovada i entrarà en vigor l’1 d’abril, fet que deixa poc marge de maniobra. Ara, les associacions intentaran influir els ajuntaments perquè l’aplicació sigui moderada i coherent.
Sobre l’activitat actual, Hallé ha reconegut que molts establiments estan tancats per vacances, tot i que alguns municipis mantenen l’activitat amb ocupacions reduïdes. Amb l’arribada de la campanya de la garoina i la Setmana Santa a finals de març, s’espera un augment progressiu del turisme.
Finalment, ha assenyalat que si no hi ha alteracions importants a nivell global, aquest podria ser un bon any per al sector, amb perspectives positives fins i tot per a esdeveniments futurs com la Ryder Cup.
El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses del Baix Empordà ha celebrat una nova reunió marcada per la lluita contra els pisos turístics sense llicència. Durant la sessió s’ha presentat el sistema Talk and Code, una eina digital que permet detectar anuncis de pisos turístics sense llicència. Aquesta tecnologia, impulsada pel govern català, s’ofereix als ajuntaments per identificar habitatges sense número de registre de Turisme de Catalunya.
El sistema verifica quins anuncis compleixen la normativa i quins no, i dona suport als municipis per controlar l’oferta turística. L’objectiu és reduir l’impacte dels allotjaments sense llicència, que sovint generen problemes de convivència i distorsionen el mercat de lloguer.
En la trobada també s’ha explicat la modificació de la normativa sobre jutjats de pau. Aquest canvi forma part del Pla de Justícia de Pau i de Proximitat 2025-2028, que preveu convertir progressivament els jutjats de pau en oficines de justícia municipals. Aquestes oficines aproparan els serveis judicials a la ciutadania.
Un altre dels punts destacats ha estat la presentació del nou pla de serveis d’Arquitectura i Urbanisme. Aquesta iniciativa, impulsada pel Consell Comarcal, vol ajudar els municipis petits que no disposen de mitjans tècnics propis.
La trobada ha comptat amb la participació de prop de 30 representants municipals. També hi han assistit el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació a Girona, Pau Rich, i la directora dels Serveis Territorials de Justícia, Núria Gómez. Per part del Consell Comarcal, hi han participat el president Enric Marquès i la vicepresidenta primera Glòria Marull.
El Consell Comarcal del Baix Empordà ofereix ajudes mensuals de prop de 700 euros, fins a un màxim de 12.400 euros anuals, per promoure contractes indefinits a jornada completa. El programa subvenciona fins a 18 mesos de contracte i permet incorporar fins a 50 persones a través d’empreses del territori.
El Programa Integral Plus dona prioritat a la contractació de persones més grans de 45 anys i també a majors de 30 anys en situació d’atur de llarga durada. L’objectiu és afavorir la incorporació laboral de col·lectius amb més dificultats d’accés al mercat de treball.
Les empreses participants poden incorporar fins a 10 persones, sempre que els contractes siguin indefinits i a jornada completa. A més, han d’estar al corrent de les obligacions fiscals i no haver acomiadat cap treballador de la mateixa categoria en els darrers tres mesos. Els contractes poden iniciar-se entre el 12 de gener i l’1 de juliol de 2026, i es podran subvencionar fins al 31 de desembre de 2027.
Les persones contractades rebran formació específica en àmbits com la gestió de conflictes, a càrrec de les tècniques de l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal. Durant tot el procés, comptaran amb acompanyament tècnic personalitzat, amb l’objectiu de reforçar les seves competències i facilitar la seva estabilitat laboral.
Aquesta és la primera edició del programa sota el nom de Programa Integral Plus, que substitueix l’antic 30 Plus. El projecte es gestiona des del Consell Comarcal amb la col·laboració dels ajuntaments de la comarca. Està finançat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal del Ministeri de Treball i Economia Social. El programa funciona al Baix Empordà des de l’any 2016.
