La Bisbal d’Empordà ha registrat aquest març les xifres d’atur més baixes en més d’una dècada, amb menys de 450 persones sense feina, segons les dades del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. La tendència confirma una millora sostinguda del mercat laboral local, amb una reducció d’una cinquantena de persones en comparació amb el mateix període de l’any passat, una baixada que supera la mitjana de les comarques de Girona.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà atribueix aquesta evolució a les polítiques actives d’ocupació impulsades en els darrers anys, amb l’objectiu de millorar les oportunitats laborals de la població. Segons el consistori, una de les eines destacades és la nova plataforma digital de recerca de feina, que permet connectar empreses i candidats durant tot l’any i facilita la gestió d’ofertes i la cerca de perfils professionals.
El mateix Ajuntament també assenyala que ha rebut prop de 280.000 euros en subvencions del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya per desenvolupar programes d’inserció laboral, especialment adreçats a col·lectius amb més dificultats. Aquests programes inclouen la figura del prospector laboral, que treballa amb les empreses per detectar oportunitats, i la de l’orientador laboral, que acompanya les persones en la recerca de feina.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio, ha valorat positivament les dades i ha assegurat que reflecteixen una feina continuada per millorar l’ocupabilitat de la població. Aparicio també ha destacat la col·laboració amb les cambres de comerç de Girona i Palamós, que permet impulsar programes de formació i ocupació adaptats a diferents perfils.
El Festival Sonats continua creixent al Baix Empordà amb una proposta que aposta per la diversitat artística i territorial. Impulsat per l’equip de la Sala Las Vegas i dirigit per Marc Recolons, el cicle arriba enguany a la seva segona edició amb una clara voluntat d’expansió.
En una entrevista al programa Supermatí, Recolons ha explicat que el festival neix de l’èxit de la programació de comèdia dels darrers anys: “Hem volgut que sigui el més transversal possible en quant a tipus d’artistes barra tipus de públic”.
El festival no es limita a l’stand-up clàssic, sinó que inclou diferents disciplines dins la comèdia. “La comèdia va més enllà”, ha destacat el director artístic, que reivindica un gènere ampli que inclou clown, teatre i propostes híbrides. Així, el públic pot trobar espectacles molt variats, des de monòlegs fins a muntatges més teatrals com l’adaptació d’El Lazarillo de Tormes a càrrec de El Brujo.
Una de les principals novetats d’aquesta edició és la descentralització del festival. A banda de Sant Feliu de Guíxols, el Sonats arriba a altres municipis com Palafrugell o Santa Cristina d’Aro. Espais com el Teatre Municipal de Palafrugell o l’Espai Ridaura acullen alguns dels espectacles, amb l’objectiu de consolidar el festival com una proposta comarcal.
El cartell combina noms reconeguts amb noves veus de l’escena humorística. Entre els artistes destacats hi ha José Corbacho, Txabi Franquesa, Tortell Poltrona o Leo Bassi. També hi participen figures emergents com Alba Segarra, Godai García o Charlie Pee, que representen el nou talent del panorama actual.
Més enllà de l’entreteniment, Sonats també vol generar reflexió. “Ens agrada pensar que el públic marxa havent reflexionat sobre temes socials o polítics”, ha explicat Recolons. Aquesta mirada es veu especialment en propostes com les de Leo Bassi, que combinen humor amb crítica social.
El festival, que es va iniciar el 6 de març, s’allargarà fins al 19 de juny amb espectacles gairebé setmanals. La resposta del públic està sent molt positiva, fins al punt que ja s’han hagut d’ampliar sessions en alguns casos. De cara al futur, l’organització preveu continuar creixent i arribar a més municipis del territori com Palamós.
El grup empordanès Fetus publica nou disc aquest Sant Jordi, ‘Romancer Tartera’, on recuperen el gènere dels romancers i aprofiten el repertori per fer una sàtira política i social a diferents temes d’actualitat com ara la situació de Rodalies, la massificació turística o la pèrdua del català. Són tretze temes reivindicatius que acompanyen un disc on la portada és una auca que il·lustra les diferents cançons. La banda preveu arrencar la gira de presentació amb quatre concerts (Girona, Barcelona, Altafulla i Lleida) on interpretarà de forma íntegra els tretze temes del nou disc. A més, enguany incorporen Joan Colomo com a guitarra elèctrica de la banda, després que hagués estat el productor en els discs anteriors.
El romanç és una composició amb els versos parells amb rima assonant. És un gènere popular que va perviure molts anys i, en alguns casos, servia per transmetre notícies o llegendes sobre fets històrics. Ara, el grup Fetus ha decidit recuperar-lo en el seu nou disc: ‘Romancer Tartera’. Es tracta d’un conjunt de tretze temes neix de les versions que van fer de Jaume Arnella, l’últim romancer que hi havia als Països Catalans.
A partir d’aquí, el grup es va animar amb ‘Romanç de la Rambla de Poio’, un tema que descriu la Dana i l’afectació que va tenir al País Valencià. Un tema carregat de sàtira i ironia per les disfuncions polítiques que hi havia en la gestió de l’emergència i com les conseqüències les van pagar els habitants que van veure com la riuada s’emportava cotxes, cases i fins i tot persones.
Amb aquest primer romanç el grup es va immergir en la composició de temes mantenint aquesta temàtica de tractar temes d’actualitat i política. Un conjunt de temes que mantenen l’essència de Fetus, on hi predomina el ‘power folk’ però amb una voluntat d’explicar històries més llargues en les cançons.
El cantant de la banda, Adrià Cortadellas, explica que un dels reptes que han tingut ha estat «fer malabars per encabir les lletres en la proporció d’estrofa, vers i tornada» i al mateix temps donar una sonoritat actual i popular. Tot i això, els membres de Fetus adverteixen que hi ha cançons que duren més sis minuts, «que en altres discs no passava», però també han compost altres temes «més instantanis» d’un minut i mig.
I aquesta intenció de recuperar la cançó d’arrel catalana es complementa amb la imatge gràfica que han donat al disc. ‘Romancer Tartera’ té una portada en format d’auca. Hi ha vint il·lustracions fetes per Laia Baldevey. En aquesta auca s’hi descriuen els temes que hi ha en el disc. Fetus ha volgut plasmar els retards de Rodalies o l’auge de les formacions com Aliança Catalana. També hi ha un romanç sobre la Copa Amèrica que es va fer a Barcelona o el model de macrofestivals de música que converteixen la cultura en un producte de consum massiu més.
Dues col·laboracions
El disc, a més, compta amb dues col·laboracions. Per una banda, ‘Mori el brunch’, que Fetus canta amb Quim Carandell (vocalista de la Ludwig Band). Aquest últim interpreta un cambrer d’una taverna que s’ha convertit en un local de moda per a turistes i cicloturistes. El tema relata la història d’en Joan, un home que volia fer un esmorzar de forquilla i ganivet i s’ha de conformar amb uns ous ‘bennedict’ que hi ha en una carta en anglès i castellà.
L’altra col·laboració és a ‘Romanço del Talp’, que la banda interpreta amb Xantal de Remei de Ca la Fresca. Cortadellas explica que la intervenció de la vocalista d’aquesta formació els ha permès «donar més dinamisme al tema». La lletra relata com descobreixen un policia infiltrat en una banda independentista.
Per altra banda, Fetus incorpora al guitarrista Joan Colomo a les gires que farà per aquest nou disc. L’artista ja estava vinculat a la trajectòria de Fetus, perquè havia estat el productor dels àlbums anteriors. Ara, han decidit reforçar la part de guitarres i una d’elles serà el mateix Colomo. ‘Romancer Tarter’ es publicarà el dia de Sant Jordi, tota una declaració d’intencions per potenciar aquesta cultura catalana, que s’afegeix a l’auca que lidera la portada del disc.
Quatre concerts de presentació
Malgrat tot, des de fa unes setmanes ja han anat publicant els primers temes del nou disc a les plataformes d’streaming i el públic ja les ha pogut escoltar. A més, faran quatre concerts de presentació del nou disc a diferents punts del territori català (Barcelona, Girona, Altafulla i Lleida). En aquests concerts s’interpretaran tots els temes del nou disc. «Al final és un romancer i ho entenem com a tal, per això el volem tocar de forma íntegra i per ordre», expliquen els membres de la banda.
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat l’adjudicació del nou contracte de recollida de residus, que inclou també la gestió de la planta de transferència, i que es començarà a desplegar en més d’una vintena de municipis de la comarca en les properes setmanes.
El contracte s’ha adjudicat a l’empresa GBI, i segons ha explicat el president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Enric Marquès, aquesta aprovació representa un pas important dins dels objectius del mandat, després de més de dos anys de treball per tirar endavant aquest servei.
Aquest acord forma part del conjunt de decisions preses durant el ple del mes d’abril, en què l’ens comarcal ha validat més d’una vintena d’acords i convenis amb l’objectiu de reforçar la col·laboració amb els ajuntaments del territori i millorar la prestació de serveis públics.
Entre aquests acords, destaca l’aprovació de nous convenis amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro per impulsar el compostatge casolà i millorar el servei de recollida i acollida d’animals abandonats, així com un acord amb l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni per avançar en la gestió dels residus municipals.
El ple també ha validat un conveni marc amb l’Agència de Residus de Catalunya i Ecoembalajes per continuar reforçant les polítiques ambientals i la gestió sostenible dels residus a la comarca.
En l’àmbit educatiu, el Consell Comarcal ha aprovat les bases per a l’atorgament d’ajuts de menjador escolar per al curs vinent, i ha prorrogat el contracte del servei de menjador i monitoratge als centres educatius de la zona sud.
A més, s’ha ratificat un conveni amb l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols perquè el Consell Comarcal assumeixi la gestió del servei municipal d’acollida, ampliant així les competències en l’àmbit social.
Finalment, el ple ha aprovat una declaració de rebuig a la guerra, presentada pel grup d’En Comú Podem, i dues mocions consensuades per tots els grups comarcals, una per declarar el Baix Empordà com a territori lliure de matrimonis forçats i una altra per garantir el bon funcionament i manteniment de les depuradores d’aigües residuals.
Cada 23 d’abril, la Diada de Sant Jordi transforma els carrers de Catalunya en una gran festa. Llibres, roses, gent passejant, autors signant… és aquell dia que sembla que tothom surti al carrer amb ganes de celebrar alguna cosa més que una tradició. I és que Sant Jordi no és només un dia bonic: és identitat, és cultura i és una manera molt nostra d’entendre el món.
Ara bé, tampoc cal fer veure que tot és perfecte. La cultura catalana i la llengua no passen pel seu millor moment en molts àmbits. Hi ha pressions, manca de suport, dificultats per fer-se un lloc… i fins i tot elements tan simbòlics com les roses cada cop depenen més de fora que de casa. Tot plegat dibuixa un panorama que, en fred, podria semblar preocupant.
Però llavors arriba Sant Jordi —i ho capgira tot.
Perquè aquell dia els carrers s’omplen de gent comprant llibres en català, descobrint autors nous, fent cua per una signatura o simplement passejant entre parades. I és aquí on passa alguna cosa important: es fa evident que la literatura catalana és ben viva. Que hi ha lectors, que hi ha interès, que hi ha ganes.
Potser la resta de l’any costa més de veure. Potser el context no sempre ajuda. Però cada Sant Jordi es repeteix la mateixa escena, tossuda i clara: la cultura catalana resisteix. I no només això —segueix creixent.
Al final, Sant Jordi és això: una petita gran demostració que, malgrat tot, aquest país continua llegint. I mentre hi hagi llibres a les mans i gent als carrers, la llengua i la literatura catalanes tenen molt camí per endavant.
