Privat: El Festival Amb So de Cobla inaugurarà la 9a edició amb el Vol.2 de Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi- Ciutat de Barcelona
El Festival Amb So de Cobla de Palamós celebrarà del 5 al 9 d’agost la seva novena edició, convertint la ciutat en punt de trobada de noves sonoritats basades en els instruments de la cobla catalana.
L’esdeveniment s’inaugurarà el dimarts 5 d’agost a les 22 h a la Plaça Josep Sarquella amb el concert Vol.2 de Roger Mas acompanyat per la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona. Aquesta proposta fusiona el repertori del cantautor amb arranjaments de cobla que incorporen doble canya i metall, creant un diàleg entre tradició i modernitat.
La programació continuarà el 6 d’agost amb el 25è Concert de Sardanes de la Costa Brava Memorial Ricard Viladesau, amb les cobles La Principal de la Bisbal i Els Montgrins, organitzat per l’Agrupació Sardanista Costa Brava.
El 7 d’agost el Teatre La Gorga acollirà el concert escenificat Per tu ploro – Pep Ventura, produït per SomSardana i l’Ajuntament de Figueres. El mateix dia, a la nit, la Plaça Josep Sarquella viurà Jota x Cobla, amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, la Cobla Reus Jove i Marcel Casellas, en homenatge a Jesús Ventura.
El 8 d’agost el Parc dels Països Catalans acollirà el concert Més Garreta! amb la Cobla Amb So de Dona, formada íntegrament per intèrprets femenines i dedicada al compositor Juli Garreta. A la nit, la plaça Josep Sarquella serà escenari de Alosa Amb So de Cobla, amb el duet Giulietta Vidal i Irene Romo reinterpretant temes propis i folklòrics amb format de cobla.
El festival es clourà el 9 d’agost amb l’espectacle itinerant Coblatròpic, que recorrerà els carrers del nucli antic de Palamós amb ritmes llatinoamericans fusionats amb instruments de cobla.
Tots els concerts seran gratuïts, excepte el concert memorial del 6 d’agost, que té un preu de 18 euros —amb descompte per socis— i entrades disponibles al web www.lagorga.cat.
L’esdeveniment és organitzat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós i l’Agrupació Sardanista Costa Brava, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. L’objectiu és apropar el so de la cobla a nous públics i explorar la seva fusió amb altres gèneres musicals.
Crystal Fighters i Maria Hein s’afegeixen al Cruïlla Tardor 2025
El Cruïlla Tardor 2025 continua configurant una programació ambiciosa i diversa, sumant dos noms destacats: Crystal Fighters i Maria Hein. Del 17 d’octubre al 6 de desembre, el festival portarà més de 15 concerts a sales emblemàtiques de Barcelona com el Sant Jordi Club, El Molino, Sala Apolo, Razzmatazz o el Casino de l’Aliança del Poblenou.
Entre les cites més esperades hi ha el retorn de ZAZ, el debut al país del projecte Butler, Blake & Grant i una proposta única de fusió entre euskera i català amb Judit Neddermann.
Crystal Fighters, que ja van oferir un dels moments més celebrats del Festival Cruïlla 2025, tornaran a Barcelona el 27 de novembre per presentar el seu nou disc LIGHT + en un directe al Sant Jordi Club. La seva barreja de pop britànic, electrònica expansiva, psicodèlia i arrels folk promet una nit de festa i connexió amb el públic català.
Per la seva banda, Maria Hein actuarà el 20 de novembre a la Sala Apolo, consolidant-se com una de les veus més singulars del panorama musical en català. Amb només 21 anys, l’artista mallorquina presentarà una nova etapa artística marcada per la maduresa i la sensibilitat mediterrània que ja ha captivat públic i crítica.
El Cruïlla Tardor reafirma així la seva vocació de convertir la tardor barcelonina en un punt de trobada de talent i innovació musical.
En una entrevista concedida al programa De cap a cap de Ràdio Capital, dos antics companys d’estudis s’han retrobat 48 anys després. Es tracta de l’Enric i el Narcís, mestres jubilats que es van conèixer a finals dels anys 70 mentre estudiaven Magisteri i que havien perdut el contacte durant dècades.
El retrobament ha estat possible gràcies a una afició molt particular que comparteixen: netejar platges de manera voluntària. L’Enric ho fa a la zona del Maresme, especialment a Mataró i Arenys, mentre que en Narcís centra la seva tasca a les platges de Palamós.
Una recerca personal
Durant l’entrevista, l’Enric ha explicat que feia temps que tenia ganes de retrobar el Narcís: “M’interessava molt recuperar el contacte amb algunes persones amb qui tinc molt bona memòria, i recurrentment em venia al cap el Sisu. Un dia, a l’ombra d’un pi a l’Estartit, vaig decidir buscar-lo a Google. Vaig trucar a Ràdio Capital i em van ajudar a contactar-hi.”
Aquest gest senzill ha culminat en una trobada emotiva en directe als estudis de l’emissora, on tots dos han recordat els anys d’estudiant i han comparat com han canviat —o no— al llarg del temps. “La mirada és la mateixa”, ha bromejat el Narcís en veure l’Enric per primer cop des del 1977.
L’afició de recollir burilles
El que els uneix ara és la seva dedicació altruista a recollir residus de les platges. Tant a Palamós com a Mataró, passen hores retirant burilles, plàstics, tovalloles humides i altres objectes abandonats a la sorra.
L’Enric defineix aquesta tasca com un “acte de pur egoisme”: “Així els peixos que em menjaré no estaran tan bruts.” El Narcís, per la seva banda, explica que al principi la gent els mira amb sorpresa, però que amb el temps la comunitat els reconeix i agraeix la feina: “De fer-te freqüent, acabes parlant amb la gent. Avui mateix he estat més de dues hores recollint deixalles i la gent m’ho ha agraït molt.”
Platges més netes o més brutes?
A la conversa també han comparat l’estat de les platges del Maresme i de la Costa Brava. Segons l’Enric, les d’Arenys i Mataró solen presentar molta brutícia, mentre que a Caldetes la situació és millor. En Narcís comenta que a Palamós les burilles i els plàstics són els residus més habituals, però que també hi apareixen objectes sorprenents com calces i calçotets oblidats pels banyistes.
Una trobada que continuarà a la sorra
El programa ha tancat amb una proposta: reunir-se aviat a Palamós per fer una neteja conjunta i enregistrar el moment per a les xarxes socials. Tant l’Enric com el Narcís s’hi han compromès, convertint aquesta trobada en el punt de partida d’una amistat recuperada i d’una causa comuna per unes platges més netes.
L’Hospital de Palamós ha posat en marxa la solució tecnològica BC Tracker, desenvolupada per l’empresa catalana Better Care, per digitalitzar l’activitat dels seus cinc quiròfans i els vuit llits de la unitat de reanimació. L’eina permet monitorar i analitzar de manera automatitzada totes les dades de cada pacient durant el període preoperatori i postoperatori.
Amb aquesta tecnologia, els professionals disposen d’una visualització completa i precisa de l’estat de salut en temps real, reduint errors derivats dels registres manuals i millorant la seguretat i el seguiment de cada cas. Des de la seva implantació, el passat 16 de juny, el sistema ja s’ha utilitzat en més de 400 intervencions i es preveu assolir les 6.000 operacions a finals d’any.
El projecte també ha permès digitalitzar la fulla d’anestèsia, que fins ara es feia en paper, i la fulla de recompte del material quirúrgic. Aquest canvi elimina la necessitat d’anotar constants cada 15 minuts i facilita que tota la informació s’integri automàticament a la història clínica electrònica.
Segons Jose Manuel Marqueta Sánchez, director d’Especialitats Quirúrgiques de l’Hospital de Palamós, aquesta innovació suposa “un punt d’inflexió” en la pràctica clínica, ja que automatitza processos perioperatoris i ofereix “més seguretat i eficiència per als equips sanitaris”.
La solució BC Tracker inclou un mapa de llits que mostra en quina fase del procés es troba cada pacient i permet accedir a dades clau com les constants vitals, els medicaments administrats o els temps quirúrgics. Aquest sistema s’integra amb els monitors i dispositius mèdics existents, facilitant la coordinació entre equips i unitats hospitalàries.
A les Comarques Gironines som coneguts per dir la fred i no pas el fred, per dir tenco i no pas tanco o per dir poc que per expressar negació. Doncs bé, aquestes particularitats que són tan pròpies de la gent que és de la demarcació de Girona, ja són considerades un nou subdialecte que apareix als mapes.
Miquel Gros és l’autor de l’estudi El parlar gironí: l’estat de la qüestió i de la seva continuació anomenada Més sobre el subdialecte gironí on reivindica el parlar de Comarques de Girona com un català diferenciat del que es parla a Barcelona, tot i que explica que el gironí forma part del denominat català central. Dins el central, però, el gironí presenta trets fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics que el diferencien del que es parla a les comarques barcelonines.
Tot i parlar del “parlar de Girona”, Miquel Gros especifica que el parlar gironí no fa referència a les limitacions de la província de Girona, sinó als límits del Bisbat de Girona. La principal diferència és que les limitacions del Bisbat gironí inclouen algunes poblacions de la comarca del Maresme i exclouen la comarca de la Cerdanya i part de la comarca del Ripollès.
El parlar gironí té un caràcter molt homogeni. Així mateix, Miquel Gros reconeix que moltes persones que parlen gironí quan marxen a ciutats, com Barcelona, tendeixen a adaptar l’accent. Aquest fet, reconeix, també passa a petita escala.
Quines expressions distingeixen el català gironí del català central?
Miquel Gros, que és advocat de professió, explica en aquest estudi avalat per l’Institut d’Estudis Catalans, les diferències entre el català de Barcelona i el de Girona. Gros apunta que hi ha unes 30 diferències que fan que el gironí pugui ser denominat un subdialecte. Tot i això, explica que sempre hi ha algunes “petites precisions” com és el cas de la Vall de Camprodon, però que el gironí és un subdialecte amb molta unitat.
Les 30 diferències que presenta el gironí no només són morfològiques, sinó que també són de lèxic, fonètica i sintaxi. Aquestes 30 característiques de la parla gironina són presents a tots els territoris on es parla el subdialecte, així ho assegura Miquel Gros.
Particularitats dels parlants del gironí en referència a la morfologia nominal:
Fred com a femení: la fred
Possessius masculins en femenins: la meu mare.
Ús generalitzat de pronoms febles plens: me, te, se, ne.
Particularitats dels parlants gironins en morfologia verbal:
1a persona amb desinència -ot / -oc: càntot [cantut], mènjoc [menjuc].
Sufix verbal plural -s: soms, sous, serems.
Futur i condicional d’anar en forma arcaica: iré, iria.
Infinitius: créixere, vèncere.
Canvi de w > β: crevem, rivies.
Particularitats fonètiques dels parlants del gironí:
Pronúncia oberta de [ɛ] davant palatals: igl[ɛ]sia, ll[ɛ]ngua.
Mantenen [e] quan altres fan [ɛ]: b[e]stia, Jos[e]p.
Conservació de [o] tancada: fl[o]r, s[o]l, h[o]ra.
Tancament de [ɔ] en contacte amb nasals: b[o]na, f[o]nt, p[o]nt.
Tancament d’[o] a [u]: singl[u]t, [u]ncle.
Canvis rizotònics en verbs: jo tenco, tu queps, ell foreda.
A més, hi ha paraules molt pròpies del gironí que es fan servir majoritàriament a tota l’àrea gironina. En són exemples, engrunes, flequer o paltruc. Miquel Gros ha arribat a aquesta conclusió després de realitzar més de 50 entrevistes.
Influències del francès?
Una de les grans expressions del parlar gironí és el “poc que he pas”. Podem pensar que aquesta frase podria contenir la influència del francès de l’expressió je ne pas, però Miquel Gros aquesta influència és més “una percepció que una realitat”.
A la vegada, l’autor de l’estudi El parlar gironí: estat de la qüestió explica que durant molt de temps el gironí s’ha anat formant i la llengua que es parlava al nord era l’occità i no pas el francès. Precisament, Miquel Gros afirma que el gironí sí que té influències de l’occità.
Origen de l’estudi
L’autor de El parlar gironí: l’estat de la qüestió i Més sobre el subdialecte gironí explica que l’estudi que ha dut a terme prové de la seva experiència personal i de veure que no es parlava el mateix català a Manresa que a Figueres.
Durant anys, Miquel Gros s’ha dedicat a recollir aquests trets del parlar gironí i ubicar-los en el mapa.
El mapa del català actualitzat amb el gironí com a subdialecte
Sobre la base de l’estudi publicat per Gros, en el festival “Posa-t’hi tu l’accent” de l’Espluga de Francolí es va presentar el nou mapa del català on s’incloïa el gironí com a nou subdialecte.
Els encarregats d’actualitzar el mapa han sigut els dialectòlegs, Pere Navarro, professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), i Vicent Beltran, professor de la Universitat d’Alacant (UA).
La Policia Local de la Bisbal d’Empordà ha realitzat diverses actuacions destacades aquest cap de setmana. Entre elles, hi ha dues detencions relacionades amb fets violents.
La primera es va produir divendres al migdia al carrer Cavallers. Un home de 28 anys i amb nombrosos antecedents va robar amb violència a un repartidor que feia un lliurament. Segons la policia, el sospitós li va sostreure una cadena d’or després d’empènyer-lo i fer-lo caure a terra. Els agents el van localitzar i detenir després d’una persecució a peu pel centre del municipi.
La segona actuació destacada és la doble detenció d’una dona de 50 anys. Divendres a la nit va ser arrestada després d’intentar cometre un furt en un establiment del passeig Marimon Asprer i agredir els agents. Un cop en llibertat, la mateixa dona va ser novament detinguda la matinada següent després d’enfrontar-se a la policia i agredir un altre agent prop d’un vehicle que s’havia incendiat.
A més d’aquestes dues intervencions, la Policia Local va gestionar un incendi de vehicle en zona urbana i va mantenir una presència reforçada al centre per evitar conductes incíviques. Durant el dispositiu es van sancionar diversos conductors de vehicles de mobilitat personal per circular per la zona de vianants.
El regidor de Seguretat Ciutadana, Xavier Dilmé, ha remarcat la tasca dels agents i ha criticat la manca de resposta judicial davant els reincidents. Segons ell, la policia resol els conflictes però les decisions judicials no sempre contribueixen a reduir els delictes.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.