El 18 de gener de 2020, el Pavelló d’Esports de Pals va acollir l’última representació d’una etapa dels Pastorets que havia començat quaranta anys abans. Des de 1979, diverses generacions de veïns havien pujat a l’escenari per representar La Flor de Nadal, de Francesc A. Picas, sota la direcció de Francesc Roig. Aquella nit, després de quatre dècades de teatre popular, el grup s’acomiadava del públic amb una funció especial.

La història havia començat als Masos de Pals. Francesc Roig, conegut com a Xicu Roig o Xicu Meru, estava vinculat a la comissió de festes quan va proposar organitzar uns Pastorets amb el jovent del poble. La primera representació es va fer el 1979 a la sala de Can Clavaguera. Els mitjans eren molt més modestos que els que tindria l’espectacle anys després. Roig recordaria que, en aquella primera etapa, una cortina blava feia pràcticament totes les funcions de decorat.

El muntatge es construïa amb la participació dels mateixos joves. Els assajos començaven mesos abans de les funcions i bona part de l’escenografia es preparava entre les persones que formaven el grup. Amb el pas dels anys, els Pastorets van deixar Can Clavaguera i es van traslladar al Pavelló Poliesportiu de Pals, un espai que permetia fer créixer l’espectacle i incorporar nous recursos.

L’obra escollida durant aquesta etapa va ser La Flor de Nadal, de Francesc A. Picas. El text es va anar adaptant amb els anys i la posada en escena també va evolucionar. Joan Roig, germà del director i durant anys apuntador i narrador, explicava el 2009 que el grup havia treballat dues adaptacions de l’obra amb la participació del mateix autor. El muntatge conservava així la mateixa base, però s’anava transformant a mesura que avançaven les edicions.

El canvi també es notava sobre l’escenari. Amb els anys s’hi van incorporar nous decorats, il·luminació, efectes especials, sonorització i música interpretada en directe. Les representacions mobilitzaven actors, tècnics i col·laboradors, a més de les persones encarregades de preparar tot allò que el públic no veia. Els Pastorets s’havien convertit en una activitat que cada Nadal reunia una part important del teixit associatiu i familiar del municipi.

Però mantenir aquella estructura era cada vegada més difícil. El 2019, Francesc Roig va anunciar que la quarantena edició seria també l’última sota la seva direcció. El principal problema era la falta de relleu generacional. Preparar els Pastorets exigia mesos de feina i moltes persones disposades a assumir responsabilitats, i cada vegada costava més trobar voluntaris que poguessin garantir-ne la continuïtat.

El comiat es va preparar amb tres últimes representacions, els dies 6, 12 i 18 de gener de 2020, totes al Pavelló d’Esports. Durant aquelles funcions es va mantenir el format que havia anat definint l’espectacle en els darrers anys, amb veu i música en directe. També es va preparar una mostra fotogràfica que permetia repassar imatges de les quatre dècades de representacions i recordar les moltes persones que havien passat pel grup.

La funció del 18 de gener va tenir un format especial. L’obra es va representar a teló obert perquè el públic pogués veure també la feina que habitualment quedava amagada darrere l’escenari. Els moviments dels decorats, els preparatius dels actors i la tasca de totes les persones que feien possible cada canvi d’escena quedaven aquella vegada a la vista dels espectadors.

El Pavelló es va omplir per acomiadar aquesta etapa. Quan va acabar la representació, Francesc Roig va adreçar unes paraules al públic i va recordar les persones que havien format part dels Pastorets des de 1979. Després, els participants li havien preparat una sorpresa. Un antic Rabadà va aparèixer entre els espectadors i va demanar tornar a interpretar el personatge que havia fet 33 anys abans.

A continuació, diferents persones que havien passat pels Pastorets al llarg de les quatre dècades van pujar a l’escenari. Entre tots van interpretar un text escrit per a aquella ocasió i van convertir els últims minuts de la funció en un retrobament de diverses generacions de participants. L’alcalde de Pals, Carles Pi, va anunciar també la voluntat que un espai públic del municipi portés el nom de Francesc Roig i Ribot en reconeixement a la seva dedicació.

Aquell 18 de gener acabava una etapa que havia començat en una sala dels Masos amb una cortina blava i que havia acabat omplint el pavelló de Pals. Durant quaranta anys, La Flor de Nadal havia anat incorporant nous actors, nous decorats i nous recursos, mentre diferents generacions de palsencs mantenien viva la representació.

La història dels Pastorets de Pals, però, tornaria a tenir continuïtat. El 2024, quatre anys després d’aquell comiat, el municipi va recuperar les representacions amb un nou equip i una nova proposta, Els Pastorets de Casa Nostra, escrita per Roc Esquius. La funció del gener de 2020 quedava així com el final de l’etapa iniciada el 1979 amb Francesc Roig i La Flor de Nadal, després de quatre dècades damunt dels escenaris de Pals.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Última i emotiva funció dels Pastorets de Pals després de 40 anys», gener de 2020:
https://www.radiocapital.cat/ultima-i-emotiva-funcio-dels-pastorets-de-pals-despres-de-40-anys/

Ràdio Capital, «Primera representació dels últims Pastorets de Pals de la història», gener de 2020:
https://www.radiocapital.cat/primera-representacio-dels-ultims-pastorets-de-pals-de-la-historia/

Ràdio Capital, «Pals es queda sense els Pastorets per la falta de relleu generacional», 2019:
https://www.radiocapital.cat/pals-es-queda-sense-els-pastorets-per-la-falta-de-relleu-generacional/

Ràdio Capital, entrevista «Xicu Roig: “Per fer els Pastorets a Pals vam haver de començar de zero”», 2022:
https://www.radiocapital.cat/xicu-roig-per-fer-els-pastorets-a-pals-vam-haver-de-comencar-de-zero/

Ajuntament de Pals, informació sobre les representacions dels Pastorets dins la programació de Nadal 2019-2020:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/pals-ja-esta-a-punt-per-rebre-les-festes-de-nadal/

Ràdio Capital, «Pals recupera els Pastorets amb una versió renovada de l’obra», 2024:
https://www.radiocapital.cat/pals-recupera-els-pastorets-amb-una-versio-renovada-de-lobra/

El març de 2021, Pals va començar a instal·lar una xarxa de càmeres amb lectura de matrícules als principals accessos del municipi. El sistema permetia registrar els vehicles que entraven i sortien i posar aquesta informació a disposició de la Policia Local. Pocs mesos després, la mateixa tecnologia es va aplicar també al nucli antic per controlar quins vehicles hi podien accedir durant l’estiu. Aquell any, la matrícula va passar a convertir-se en una peça central del sistema de control d’accessos de Pals.

El projecte s’havia començat a preparar abans. El novembre de 2019, l’Ajuntament havia encarregat la redacció d’un projecte tècnic per desplegar càmeres de videovigilància amb reconeixement de matrícules. La proposta es va presentar durant els primers mesos de 2020 i plantejava instal·lar equips en diferents punts estratègics, connectats amb les dependències de la Policia Local.

Un dels motius que havien impulsat el projecte era la preocupació per la seguretat. Durant l’estiu de 2019 s’havia registrat un increment dels robatoris al municipi i el consistori buscava eines que permetessin controlar millor els vehicles que es movien pels accessos de Pals. La lectura automàtica de matrícules facilitava la identificació de vehicles d’interès policial i podia ajudar en la coordinació amb els Mossos d’Esquadra i altres cossos de seguretat.

La instal·lació va començar el març de 2021 en set punts del terme municipal. Hi havia càmeres a la rotonda del Vaixell, la rotonda dels Pins, la cruïlla de la depuradora, la cruïlla de sa Punta, a l’altura de l’Aparthotel, a Can Pou de Ses Garites i a Basses d’en Coll. La distribució permetia controlar diferents entrades i sortides, des dels accessos més pròxims al nucli fins als que connectaven amb els Masos i la zona de la platja.

Les càmeres llegien automàticament les matrícules dels vehicles. Aquesta informació quedava integrada en la infraestructura de la Policia Local i permetia saber quins cotxes havien passat per un punt determinat. El sistema estava pensat principalment com una eina de seguretat i control policial, encara que en alguns punts també podia tenir funcions relacionades amb el compliment de la normativa de circulació.

Durant aquell mateix estiu, les càmeres van començar a tenir una segona funció al centre històric. El 30 de juny de 2021 va entrar en servei el nou sistema de control d’accés al nucli antic, que havia de funcionar durant la temporada d’estiu. L’objectiu era regular l’entrada de vehicles a una zona amb carrers estrets, una elevada presència de vianants i una capacitat d’estacionament molt limitada.

El nucli antic de Pals ja disposava d’una regulació específica per als vehicles i l’estacionament. Els residents i propietaris comptaven amb autoritzacions pròpies i, durant els mesos de més afluència, la convivència entre visitants, veïns i trànsit exigia limitar l’entrada de cotxes. Les càmeres permetien automatitzar una part d’aquest control: el sistema llegia la matrícula i comprovava si el vehicle estava autoritzat.

L’Ajuntament va crear també una plataforma en línia perquè els residents poguessin gestionar les matrícules dels vehicles als quals volien permetre l’accés. Abans havien de donar-se d’alta a la Policia Local i, a partir d’aquí, podien incorporar les autoritzacions necessàries. La nova eina substituïa una part dels controls manuals i permetia adaptar amb més rapidesa els permisos a les necessitats dels veïns.

Els dies previs a l’entrada en funcionament del sistema, l’Ajuntament va habilitar un punt d’informació al pavelló municipal. L’objectiu era explicar als residents com funcionava la plataforma i resoldre dubtes sobre les autoritzacions. Aquell primer estiu es considerava una fase d’implantació i els possibles errors de lectura o de registre es podien revisar directament amb la Policia Local.

El desplegament de càmeres va comportar també una inversió municipal important. Durant el 2021, la partida destinada al projecte es va ampliar fins als 67.489,08 euros. La instal·lació va generar debat polític sobre l’ús de les càmeres i el seu possible component sancionador, mentre que el govern municipal defensava principalment la seva utilitat per reforçar la seguretat, controlar els accessos i millorar la coordinació policial.

El sistema posat en marxa aquell any va continuar utilitzant-se durant els anys següents. Les càmeres es van integrar en el funcionament habitual de la Policia Local i el control automatitzat de matrícules va passar a formar part de les eines disponibles per vigilar els accessos al municipi. Al nucli antic, el mecanisme permetia continuar regulant durant l’estiu una zona especialment sensible a l’augment de vehicles i visitants.

El 2021, Pals va incorporar així una nova manera de controlar el trànsit que entrava al municipi. Les càmeres dels principals accessos permetien seguir el moviment de vehicles amb finalitats de seguretat i, al centre històric, la lectura automàtica de matrícules servia per gestionar les autoritzacions d’entrada. Una tecnologia que fins aleshores no formava part del paisatge viari de Pals va passar a estar present a les carreteres d’accés i als carrers del nucli antic.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Instal·lació de càmeres de control a diversos punts del municipi», 15 de març de 2021:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/instal-lacio-de-cameres-de-control-a-diversos-punts-del-municipi/

Ajuntament de Pals, «Inici de la posada en funcionament de les càmeres de control d’accés al nucli antic», juny de 2021:
https://www.pals.cat/ca/avisos-i-bans/inici-de-la-posada-en-funcionament-de-les-cameres-de-control-d-acces-al-nucli-antic/

Ajuntament de Pals, informació sobre la renovació de les targetes d’estacionament del nucli antic:
https://www.pals.cat/ca/avisos-i-bans/renovacio-targetes-estacionament-nucli-antic/

Ràdio Capital, «Càmeres de videovigilància a Pals», 25 de febrer de 2020:
https://www.radiocapital.cat/cameres-videovigilancia-pals/

Ràdio Capital, entrevista a Carles Pi sobre la instal·lació de càmeres i la regulació de l’accés al nucli antic, 2020:
https://www.radiocapital.cat/carles-pi-a-pals-nova-installacio-de-cameres-per-regular-lacces-al-nucli-antic/

Ajuntament de Pals, acta del Ple municipal de 2021 amb informació sobre el pressupost i el funcionament del sistema de càmeres:
https://media.seu-e.cat/acteca/1712410007/2021/a2cd3842-19f8-4acb-8784-f7ab2f52725a/ACTA%20PLE_7_21.pdf

El 20 d’agost de 2022, Toni Guerrero va sortir del cap de Creus amb una bicicleta de muntanya i un repte al davant: recórrer uns 3.800 quilòmetres per la península i convertir cada etapa en una manera de recaptar diners per a la Fundació Oncolliga Girona. Guerrero, originari de Pals i resident aleshores a Llagostera, va batejar l’aventura com a Pedalant per l’Oncolliga. Durant 38 etapes va avançar en solitari i en autosuficiència fins a completar una ruta que el va portar de Catalunya a Galícia, Andalusia i de nou a la Mediterrània.

El repte havia nascut després d’anys de vinculació amb l’Oncotrail. Guerrero ja havia participat set vegades en aquesta cursa solidària i volia plantejar-se una aventura personal que tingués també una finalitat benèfica. Va decidir destinar la recaptació a l’Oncolliga i dedicar el recorregut a diversos familiars morts de càncer: els seus tiets Joan i Bernardo, les seves àvies Dolores i Josefa i el seu cosí José Antonio. La bicicleta es convertia així en l’eina per unir un repte esportiu amb una causa que coneixia de prop.

La ruta estava dividida en 38 etapes. Des del cap de Creus, Guerrero va passar per Llagostera i va enfilar cap a Montserrat abans de continuar cap a l’interior de la península. El recorregut seguia per punts com Tàrrega, Saragossa, Tudela, Logronyo i Burgos. Des d’allà avançava cap a Galícia, aprofitant també alguns trams del Camí de Santiago, fins arribar a Finisterre, un dels extrems simbòlics del trajecte.

La volta continuava després cap al sud. Des de Galícia, Guerrero va passar per Ourense, Zamora, Càceres i Mèrida abans d’arribar a Còrdova i entrar a Andalusia. El següent gran objectiu era el cap de Gata, a Almeria. A partir d’aquell punt començava el retorn per la façana mediterrània, passant per indrets com Mojácar, Torrevella, Alzira, Vinaròs, Cambrils i Viladecans. El recorregut acabava finalment a Llagostera.

Guerrero afrontava el viatge sense un equip d’assistència que el seguís. Carregava a la bicicleta el material necessari i havia previst dormir moltes nits fent vivac durant el recorregut. Abans de començar explicava també que podria recórrer puntualment a parcs de bombers per passar la nit. La previsió era completar la volta en un període d’entre 35 i 40 dies i arribar abans del primer cap de setmana d’octubre, quan tenia previst tornar a participar en l’Oncotrail.

El projecte solidari s’havia començat a preparar mesos abans de la sortida. Guerrero va aconseguir reunir una quarantena de premis cedits per comerços, restaurants, hotels i altres col·laboradors. Entre les aportacions hi havia àpats, material relacionat amb el ciclisme, inscripcions a curses, sessions de massatge o podologia, bijuteria i estudis biomecànics. Cada dia del recorregut se sortejava un d’aquests obsequis entre les persones que havien fet una aportació mínima de 30 euros a través de la pàgina habilitada per l’Oncolliga.

El seguiment de l’aventura es feia també a través de les xarxes socials. Guerrero publicava un vídeo resum de cadascuna de les etapes i anava mostrant els llocs per on passava, les dificultats del recorregut i l’evolució del repte. Durant més d’un mes, les persones que havien col·laborat o que simplement seguien l’aventura podien veure com avançava pels diferents punts de la península.

Després de 38 etapes, Guerrero va arribar a Llagostera el 27 de setembre. Havia recorregut més de 3.800 quilòmetres des que havia sortit del cap de Creus i completava la volta dins del calendari que s’havia marcat abans de començar. A l’arribada l’esperaven familiars, amics, veïns i representants de la Fundació Oncolliga. En aquell moment, el repte ja havia aconseguit 5.560 euros, una quantitat que encara augmentaria durant els dies posteriors.

Les aportacions van continuar després que Guerrero baixés de la bicicleta. A començaments d’octubre, la recaptació ja havia superat els 6.000 euros. Els diners es destinaven als serveis que la Fundació Oncolliga Girona ofereix a persones afectades pel càncer i a les seves famílies, des del suport psicològic i social fins a diferents serveis assistencials.

L’arribada a Llagostera tampoc va representar un descans gaire llarg. Tres dies després de completar la volta, Guerrero tornava a participar en l’Oncotrail amb l’equip Onco Team Empordanet. Era precisament la prova que havia ajudat a donar forma al projecte i que l’havia portat a decidir que la recaptació dels 3.800 quilòmetres aniria destinada a l’Oncolliga.

L’experiència va tenir continuïtat més enllà del 2022. Els vídeos i les imatges enregistrades durant les 38 etapes van servir per preparar l’audiovisual Pedalant per l’Oncolliga, que es va projectar posteriorment en diferents municipis. El viatge que havia començat el 20 d’agost al cap de Creus quedava així recollit en un relat que explicava els més de cinc setmanes de bicicleta, les persones trobades pel camí i la causa solidària que havia acompanyat tot el recorregut.

Aquell 2022, Toni Guerrero va convertir una volta de 3.800 quilòmetres en un repte que es podia seguir etapa rere etapa des de casa. Des del cap de Creus fins a Finisterre, del cap de Gata fins al retorn per la costa mediterrània, les 38 jornades sobre la bicicleta van acabar aportant més de 6.000 euros a l’Oncolliga.

Bibliografia

Fundació Oncolliga Girona, «Pedalant per Oncolliga», informació i recorregut del repte solidari de Toni Guerrero:
https://oncolligagirona.cat/es/reptes-solidaris/pedalant-per-oncolliga.html

Fundació Oncolliga Girona, «Un veí de Pals farà la volta a Espanya en BTT per recaptar fons contra el càncer», 2022:
https://oncolligagirona.cat/oncolliga/actualitat/noticies/1068-un-ve%C3%AD-de-pals-far%C3%A0-la-volta-a-espanya-en-btt-per-recaptar-fons-contra-el-c%C3%A0ncer%20-2.html

Ràdio Capital, entrevista «Toni Guerrero: “Estic en deute amb l’Oncotrail, vaig decidir que els diners de la volta a Espanya en BTT anirien per a ells”», 2022:
https://www.radiocapital.cat/toni-guerrero-estic-en-deute-amb-loncotrail-vaig-decidir-que-els-diners-de-la-volta-a-espanya-en-btt-anirien-per-a-ells/

Ràdio Capital, «El repte de Toni Guerrero aconsegueix més de 5.000 euros per Oncolliga», 2022:
https://www.radiocapital.cat/el-repte-de-toni-guerrero-aconsegueix-mes-de-5-000-euros-per-oncolliga/

RTVE, Més que esport, entrevista a Toni Guerrero sobre la volta a Espanya en BTT, 5 d’octubre de 2022:
https://www.rtve.es/play/audios/mes-que-esport/toni-guerrero-volta-espanya-btt/6707451/

Revista del Baix Empordà, informació sobre la presentació posterior de l’audiovisual Pedalant per l’Oncolliga:
https://revistabaixemporda.cat/toni-guerrero-presenta-a-begur-el-seu-repte-solidari-pedalant-per-loncolliga/

El 22 d’abril de 2023, Pals va incorporar per primera vegada un gegant propi a la seva cultura popular. Es deia Pere l’Arrossaire i representava una de les activitats més vinculades a la història del municipi: el conreu de l’arròs. La figura es va presentar i batejar coincidint amb els actes de Sant Jordi i, després de l’estrena, va sortir en cercavila pels carrers del poble.

La presentació es va fer després d’un concert de la coral In Crescendo i d’una lectura de poemes a l’església de Sant Pere. A continuació va arribar el bateig del nou gegant i una rua que va recórrer els carrers fins a la plaça Catalunya. La jornada comptava també amb la participació d’altres colles geganteres, que van acompanyar Pals en l’estrena d’una figura que fins aquell moment el municipi no havia tingut.

En Pere l’Arrossaire havia estat construït pel taller Ventura & Hosta, de Navata, especialitzat en la creació i restauració de gegants, capgrossos i altres elements d’imatgeria festiva. La figura va ser concebuda com un arrossaire, amb una indumentària relacionada amb les feines tradicionals del camp i amb una activitat que forma part de la identitat agrícola de Pals des de fa segles.

La idea de crear un gegant havia sorgit de l’Ajuntament. Al voltant del projecte es va formar un grup de persones disposades a fer-lo sortir i donar continuïtat a l’activitat gegantera. Entre les primeres persones que s’hi van implicar hi havia pares i mares vinculats a la llar d’infants. Aquell grup seria l’origen de la colla que durant els mesos següents començaria a participar en festes i trobades dins i fora del municipi.

L’elecció d’un arrossaire tenia una vinculació directa amb la història de Pals. El conreu de l’arròs està documentat al municipi des de l’edat mitjana. L’any 1452 ja hi ha constància d’un molí relacionat amb aquest cereal, que durant segles va tenir una presència irregular a les zones humides de la plana. Les dificultats sanitàries atribuïdes a les aigües estancades i els conflictes que generava el seu cultiu van provocar diferents prohibicions fins que una reial ordre de 1838 en va impedir el conreu.

L’activitat arrossera va recuperar força a finals del segle XIX gràcies a Pere Coll i Rigau. Nascut a Torroella de Montgrí, havia marxat a Cuba, on va fer fortuna, i en tornar a l’Empordà va adquirir el Mas Gelabert de Pals i diverses terres de l’entorn. Coll va impulsar novament el conreu de l’arròs introduint sistemes que permetien renovar i fer circular l’aigua dels camps, una de les condicions necessàries perquè se n’autoritzés de nou la plantació.

A partir de començaments del segle XX, el cultiu es va anar estenent una altra vegada per la plana de Pals. Amb els anys, els arrossars es van convertir en una part característica del paisatge agrícola del municipi. El cereal va passar també a ocupar un lloc destacat en la gastronomia local i en la promoció del poble, fins al punt que l’arròs de Pals és avui un dels productes més identificats amb el municipi.

La figura estrenada el 2023 recollia aquesta tradició i la traslladava al món geganter. En Pere permetia que Pals disposés d’un personatge propi per participar en cercaviles i trobades de cultura popular. Després del bateig de Sant Jordi, el gegant va començar a sortir en diferents activitats i el grup que se n’encarregava va anar creixent.

Aquell primer any va servir per posar en marxa una activitat que fins aleshores no existia al municipi. Els portadors havien d’aprendre a carregar i fer ballar la figura, mentre al voltant del gegant s’organitzava la resta de persones necessàries per participar en cercaviles i trobades. El projecte va anar incorporant famílies i veïns interessats a formar part de la nova colla.

Un any després de l’estrena, el grup aplegava una vintena de persones. El gener de 2024 es va inscriure formalment l’Associació Gegants de Pals, que va donar estructura a l’activitat iniciada amb l’arribada d’en Pere. La colla celebrava aquell abril el primer aniversari del gegant amb noves activitats i ja treballava en la possibilitat d’ampliar la família gegantera amb una figura femenina que representés també el municipi.

L’aparició d’en Pere l’Arrossaire va afegir així una nova expressió de cultura popular al calendari de Pals. El gegant podia participar en les celebracions pròpies del poble i, al mateix temps, representar-lo quan la colla es desplaçava a trobades d’altres municipis. El seu nom, la indumentària i l’ofici escollit permetien identificar-lo immediatament amb un paisatge i una activitat molt lligats a la història local.

Aquell Sant Jordi de 2023, els carrers de Pals van veure caminar per primera vegada una figura que havia de continuar apareixent en les festes del municipi. En Pere l’Arrossaire es convertia en el primer gegant de Pals i obria el camí a una nova colla gegantera construïda al seu voltant.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Llibres i roses per Sant Jordi», programació de Sant Jordi de 2023:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/llibres-i-roses-per-sant-jordi/

Ràdio Capital, «Els Gegants de Pals celebren el seu primer aniversari amb diverses activitats», 2024:
https://www.radiocapital.cat/els-gegants-de-pals-celebren-el-seu-primer-aniversari-amb-diverses-activitats/

GegantCat, fitxa del gegant de Pals, Pere l’Arrossaire:
https://gegantcat.com/fitxa/gegant-de-pals

Ajuntament de Pals – Visit Pals, «Història de l’arròs de Pals»:
https://www.visitpals.com/ca/l-arros-de-pals/historia/

El juny de 2024, Pals va estrenar una nova connexió per anar a peu o en bicicleta entre el nucli històric i els Masos de Pals. El camí verd, d’uns 830 metres, es va obrir al públic després de diversos anys de tramitació i permetia fer aquest recorregut sense haver de circular directament per la carretera GIV-6502. La nova via resolia una connexió curta en distància però complicada per a vianants i ciclistes, especialment durant els mesos d’estiu, quan augmenta notablement el trànsit entre els diferents nuclis del municipi.

Fins aleshores, la carretera era la principal connexió entre Pals i els Masos. Els vehicles compartien aquest eix amb ciclistes que es desplaçaven entre els dos nuclis o que continuaven cap a la zona de la platja. L’Ajuntament feia anys que plantejava la necessitat d’habilitar un itinerari separat de la calçada que permetés fer el trajecte amb més seguretat i que, al mateix temps, pogués servir com a peça d’una futura xarxa de mobilitat a peu i en bicicleta dins del terme municipal.

El projecte va començar a prendre forma el 2021. Aquell desembre, l’Ajuntament va sotmetre a informació pública el projecte del camí verd per a vianants i bicicletes. La proposta preveia construir un itinerari paral·lel a la carretera, sobre sòl no urbanitzable, fet que obligava també a adaptar el planejament urbanístic per fer possible l’actuació. El Ple va aprovar provisionalment aquesta modificació el març de 2022 i, el juliol del mateix any, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona hi va donar conformitat.

El traçat havia de discórrer pel marge de la GIV-6502 i separar els usuaris del trànsit rodat. El projecte preveia una franja d’uns quatre metres d’amplada, amb una superfície útil per circular d’uns dos metres i mig. El paviment s’havia de fer amb sauló compactat i s’hi incorporaven cunetes, elements de protecció, senyalització i baranes de fusta en els punts necessaris. L’objectiu era que la nova infraestructura quedés integrada en un entorn format per camps, marges i vegetació.

El projecte constructiu de la primera fase es va aprovar definitivament el novembre de 2022. L’any següent, l’Ajuntament va delegar en el Consorci de les Vies Verdes de Girona la contractació, l’execució i la direcció de les obres. Aquesta fórmula permetia integrar l’actuació dins de la xarxa de vies ciclables que el Consorci gestionava arreu de les comarques gironines i facilitar el finançament de l’obra a través dels programes destinats a ampliar els itineraris de mobilitat sostenible.

Les obres van començar el desembre de 2023. L’empresa adjudicatària va ser Massachs Obres i Paisatge SLU, amb un import de 181.332,98 euros. Els treballs incloïen el desbrossament dels terrenys, moviments de terres, adequació dels marges, pavimentació amb sauló i instal·lació dels elements de seguretat i senyalització. També es van restaurar talussos i zones afectades per les obres per mantenir la continuïtat amb el paisatge agrícola de l’entorn.

El finançament de l’actuació estava vinculat als Plans de Sostenibilitat Turística en Destinació i als fons europeus Next GenerationEU. La construcció del camí s’emmarcava en una estratègia més àmplia per fomentar els desplaçaments a peu i en bicicleta i reduir la dependència del vehicle privat en trajectes curts. En el cas de Pals, aquesta necessitat tenia una dificultat afegida: el municipi està format per diversos nuclis separats entre si, i bona part dels moviments quotidians es fan per carreteres locals.

El nou tram es va obrir el 22 de juny de 2024. Amb l’entrada en servei de la via verda, Pals i els Masos quedaven connectats per primera vegada amb un itinerari específic per a vianants i bicicletes. El recorregut, pràcticament planer, permetia fer el trajecte sense compartir espai amb els vehicles i es convertia també en una nova opció per als desplaçaments quotidians, les passejades i els recorreguts ciclistes.

L’obertura arribava just a l’inici de l’estiu, el període en què la mobilitat al municipi augmenta més per l’activitat turística i pels desplaçaments cap a les platges. El nou camí facilitava la connexió entre dos dels nuclis de Pals i introduïa una alternativa a la carretera en un tram on fins aleshores no existia una infraestructura pròpia per als usuaris més vulnerables.

El projecte estava pensat des del principi per tenir continuïtat. Durant el mateix 2024, l’Ajuntament va avançar en la segona fase, destinada a prolongar l’itinerari des dels Masos fins a la Platja de Pals. El 17 d’octubre, el Ple va aprovar inicialment els projectes constructiu i d’expropiació necessaris per continuar el recorregut. L’objectiu era anar configurant una connexió ciclable i per a vianants que acabés enllaçant el nucli de Pals amb la zona litoral.

La via oberta el 2024 va ser la primera peça visible d’aquest projecte. Després d’anys de modificacions urbanístiques, aprovacions i obres, els menys de mil metres que separaven Pals dels Masos deixaven de dependre exclusivament de la carretera. El municipi incorporava així una nova connexió entre nuclis i començava a dibuixar un recorregut que havia de continuar avançant en direcció a la platja.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «Oberta la via verda per a vianants i bicicletes entre Pals i els Masos de Pals», 22 de juny de 2024:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/oberta-la-via-verda-per-a-vianants-i-bicicletes-entre-pals-i-els-masos-de-pals/

Ajuntament de Pals, «S’inicien les obres d’execució del camí verd per a vianants i bicicletes de Pals», 2023:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/s-inicien-les-obres-d-execucio-del-cami-verd-per-a-vianants-i-bicicletes-de-pals/

Ajuntament de Pals, «Exposició pública del projecte del camí verd per vianants i bicicletes de Pals», 2021:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/exposicio-publica-del-projecte-del-cami-verd-per-vianants-i-bicicletes-de-pals/

Consorci de les Vies Verdes de Girona, «Via local Pals – Masos de Pals»:
https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/via-local-pals-masos-de-pals/

Generalitat de Catalunya, Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona, documentació sobre la modificació del planejament per implantar la via verda entre Pals i els Masos de Pals, 2022:
https://govern.cat/govern/docs/2022/07/20/14/25/8bba2b7f-7476-4b76-93f6-9693fdf152b9.pdf

El 2025, Pals va reprendre la tramitació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, un document que feia més d’una dècada que el municipi intentava tirar endavant. El 27 de novembre, el ple en va aprovar inicialment una nova versió, després d’anys de revisions, informes i canvis en la normativa que afectava especialment els creixements previstos a la zona de la platja. El nou POUM havia d’actualitzar un planejament general aprovat el 1986 i adaptar l’ordenació del municipi a les necessitats i criteris urbanístics del segle XXI.

Els treballs per redactar el nou planejament havien començat el 2013. Dos anys després, el 28 de gener de 2015, el ple va aprovar inicialment una primera proposta de POUM. El document ordenava el futur urbanístic de tot el terme municipal, des del nucli de Pals fins als Masos i la zona de la platja, i havia de determinar on es podia construir, quins espais s’havien de protegir, com s’havien de distribuir els equipaments i quines reserves es feien per a habitatge, activitat econòmica o espais lliures.

La tramitació va posar ràpidament el focus sobre el litoral. Una part dels sectors que encara podien desenvolupar-se provenien de planejaments aprovats dècades enrere i mantenien unes possibilitats de creixement que començaven a ser revisades des de criteris ambientals i paisatgístics més exigents. A Pals, el debat afectava especialment diversos àmbits pròxims a la platja, on la combinació de pinedes, dunes, urbanitzacions i terrenys pendents de desenvolupar convertia qualsevol decisió urbanística en una qüestió de gran incidència sobre el futur del municipi.

El 2017, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va demanar modificacions importants a la proposta. Entre altres aspectes, va reclamar reduir el nombre d’habitatges previstos en alguns sectors de la platja i revisar diferents àmbits de creixement. La profunditat dels canvis obligava a reformular el document i a tornar-lo a sotmetre a una nova aprovació inicial. El procés quedava així aturat mentre el planejament de Pals havia d’adaptar-se a unes condicions urbanístiques que també estaven canviant a escala de tota la Costa Brava.

En paral·lel, la Generalitat va impulsar el Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí. El document analitzava sectors de 22 municipis de la costa, entre els quals Pals, amb l’objectiu de revisar creixements previstos en planejaments antics i adaptar-los als criteris territorials, ambientals i paisatgístics actuals. El Pla director es va aprovar definitivament el gener de 2021 i va introduir noves condicions sobre diferents sectors del municipi que havien de quedar incorporades al futur POUM.

Aquell canvi va obligar a revisar de nou la proposta que Pals havia començat a tramitar anys abans. L’Ajuntament va treballar en una nova versió que incorporava les determinacions del Pla director del litoral, les observacions dels organismes sectorials i les indicacions formulades per Urbanisme. El resultat va arribar el 2025, quan el consistori va considerar que disposava d’un document preparat per reprendre formalment la tramitació.

El 14 d’agost, l’Ajuntament va anunciar públicament el reinici del procés. Durant les setmanes següents es van organitzar sessions informatives per explicar el nou planejament a la ciutadania. Les trobades abordaven l’estructura general del POUM i després entraven en els diferents àmbits del municipi. Una sessió es va dedicar al nucli de Pals i Samària, i una altra als Masos i les platges. S’hi tractaven qüestions com les àrees de creixement i remodelació, l’habitatge protegit i assequible, els equipaments, els espais lliures, la mobilitat i l’activitat turística i econòmica.

El pas principal va arribar el 27 de novembre. El ple municipal va aprovar inicialment per segona vegada el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. L’acord tornava a obrir la fase d’informació pública, durant la qual particulars, entitats i administracions podien consultar tota la documentació i presentar-hi al·legacions. El consistori també va acordar suspendre temporalment determinades llicències i tramitacions urbanístiques en els àmbits on el nou planejament modificava les condicions existents.

La documentació del POUM incloïa la memòria urbanística, els plànols d’ordenació, la normativa, els estudis ambientals i de mobilitat i la resta de documents necessaris per definir el nou model territorial del municipi. El plantejament havia de respondre a una realitat molt diferent de la que existia quan es va aprovar el Pla General de 1986. En aquelles gairebé quatre dècades, Pals havia canviat en població, mobilitat, activitat turística, necessitats d’habitatge i protecció ambiental, i el litoral s’havia convertit en un dels espais més sensibles de la planificació urbanística.

En un municipi com Pals, aquestes decisions afectaven qüestions molt visibles: la relació entre els nuclis, els accessos, les reserves de sòl per a equipaments, la disponibilitat d’habitatge i, sobretot, l’equilibri entre els espais urbanitzats i els sectors encara lliures de la franja litoral. El nou planejament havia d’ordenar totes aquestes peces dins d’un mateix document.

Aquell mateix ple del 27 de novembre també va aprovar inicialment el Pla Especial Urbanístic del Catàleg de masies i cases rurals de Pals. Era un expedient diferent, però compartia amb el POUM la voluntat d’actualitzar instruments d’ordenació que afectaven el conjunt del terme municipal. Al desembre, el consistori va obrir el període d’informació pública i va habilitar una oficina específica perquè els veïns poguessin consultar els documents i plantejar dubtes als tècnics responsables de la redacció.

El 2025 va quedar així marcat pel retorn d’un debat urbanístic que Pals havia iniciat més d’una dècada abans. La segona aprovació inicial del POUM permetia reprendre un procés llargament condicionat pels canvis en la planificació del litoral i per la revisió dels creixements previstos en planejaments antics. Gairebé quaranta anys després del Pla General de 1986, el municipi tornava a avançar en la definició del document que havia d’ordenar el seu desenvolupament durant els anys següents.

Bibliografia

Ajuntament de Pals, «L’Ajuntament de Pals aprova inicialment el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)», 2025:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/l-ajuntament-de-pals-aprova-inicialment-el-nou-pla-d-urbanitzacio-urbanistica-municipal-poum/

Ajuntament de Pals, «L’Ajuntament de Pals reinicia la tramitació del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)», 14 d’agost de 2025:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/l-ajuntament-de-pals-reinicia-la-tramitacio-del-nou-pla-d-ordenacio-urbanistica-municipal-poum/

Ajuntament de Pals, convocatòria de la sessió ordinària del Ple del 27 de novembre de 2025:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/convocatoria-de-sessio-ordinaria-del-ple-del-27-de-novembre-de-2025/

Ajuntament de Pals, planejament urbanístic en tramitació:
https://www.pals.cat/ca/arees/urbanisme-planejament-i-habitatge/planejament-en-tramitacio/

Generalitat de Catalunya, Pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí:
https://territori.gencat.cat/ca/01_departament/05_plans/01_planificacio_territorial/plans_urbanistics/plans_directors_urbanistics/pdu_aprovats/Girona/pdu_sns_litoral_gironi/

Ràdio Capital, «Pals haurà de reduir els habitatges planificats a la platja de Pals», 2017:
https://www.radiocapital.cat/pals-haura-de-reduir-els-habitatges-planificats-a-la-platja-de-pals/