Begur impulsa l’acord amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar l’habitatge protegit

Begur habitatge

El Ple municipal de Begur ha aprovat aquest dimarts un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per promoure entre 12 i 16 habitatges en un solar de titularitat municipal d’Esclanyà. L’acord permetrà buscar una empresa promotora per construir els habitatges. La promoció se situarà al número 5B de l’avinguda Sant Josep, en una parcel·la de prop de 1.900 metres quadrats.

El planejament permet construir-hi entre 12 i 16 habitatges protegits. La xifra final dependrà de la mida dels pisos i de la distribució del projecte. L’espai edificable serà de prop de 1.100 metres quadrats. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya assumirà el concurs públic per seleccionar el promotor. L’Ajuntament busca així desencallar un projecte que no va trobar candidats en el primer concurs.

El consistori va obrir aquell procediment el mes de maig. Cap empresa hi va presentar una oferta. Per aquest motiu, el govern municipal ha buscat una nova fórmula. El projecte utilitzarà el model del dret de superfície. El terreny continuarà vinculat al sector públic. El promotor podrà construir i gestionar els habitatges durant 75 anys.

L’Ajuntament considera aquesta promoció una peça central de la seva política d’habitatge. La prioritat és ampliar el parc protegit del municipi i facilitar l’accés a un habitatge assequible. L’alcaldessa de Begur, Maite Selva, considera l’accés a l’habitatge un dels principals reptes locals. L’Ajuntament vol facilitar l’arrelament de la població i crear més opcions residencials per als veïns.

Una quarta part dels pisos, per a joves

El conveni ja fixa diversos criteris socials per adjudicar els futurs habitatges. Una quarta part dels pisos es reservarà a persones de fins a 35 anys. Els candidats també hauran d’acreditar almenys cinc anys d’empadronament a Begur. L’Ajuntament vol afavorir les persones amb una vinculació estable amb el municipi i donar més oportunitats a la població jove.

El consistori posa una atenció especial en aquest col·lectiu. Molts joves tenen dificultats per trobar habitatges a preus assequibles al municipi. Maite Selva considera prioritari oferir alternatives per facilitar la continuïtat dels seus projectes de vida a Begur. L’Ajuntament també relaciona aquesta política amb la voluntat de mantenir una comunitat activa durant tot l’any.

Una segona promoció al costat

La promoció del número 5B serà només la primera fase. L’Ajuntament preveu una segona actuació a la parcel·la adjacent, situada al número 5A de l’avinguda Sant Josep. Actualment, aquest terreny encara és de titularitat privada. El consistori treballa per obtenir-ne la plena disponibilitat i després preveu impulsar-hi una altra promoció d’habitatges protegits.

En aquesta segona fase, l’Ajuntament gestionarà directament el concurs públic. La previsió municipal contempla la venda dels habitatges resultants. Les dues promocions formen part d’un mateix projecte residencial i el consistori vol desenvolupar-lo per fases. La primera començarà al solar municipal del número 5B i la segona arribarà després al terreny del número 5A.

El Ple també ha aprovat una mesura per afavorir la continuïtat entre les dues promocions. El futur concurs valorarà especialment el promotor de la primera fase. Aquest promotor podrà obtenir la meitat de la puntuació màxima prevista en aquest apartat. Els plecs hauran de concretar les condicions definitives del procediment.

Un projecte iniciat fa quatre anys

L’Ajuntament va començar a desenvolupar aquest sector l’any 2022. El planejament anterior destinava aquests terrenys a usos comercials. El consistori va modificar després la planificació urbanística per introduir habitatge lliure i habitatge protegit. Les obres d’urbanització del sector s’han executat aquest 2026 i l’Ajuntament ha assumit aquests treballs.

Després de les obres, el consistori va obrir el primer concurs per al solar 5B. El procediment no va rebre cap proposta. Ara, la participació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya obre una nova via. L’Ajuntament confia en l’experiència d’aquest organisme per trobar un promotor i facilitar l’execució de la promoció.

L’acord aprovat pel Ple representa un nou pas administratiu per crear habitatge protegit a Esclanyà. El projecte preveu ampliar l’oferta residencial protegida en dues fases. L’objectiu municipal és generar més habitatge assequible i donar resposta a les necessitats residencials de la població de Begur.

2012: L’any que va començar a construir-se la primera piscina mancomunada de Catalunya

El 28 de setembre de 2012, Palamós, Calonge i Vall-llobrega van posar la primera pedra de la piscina coberta que els tres municipis havien decidit construir conjuntament. L’equipament s’aixecava al sector de Belitrà Est, dins del terme municipal de Calonge però a tocar de Palamós, i havia de donar servei a una població d’uns 30.000 habitants. Després de deu anys de projectes i tràmits, començaven les obres de la que es convertiria en la primera piscina mancomunada de Catalunya.

La història havia començat el 2002. Els aleshores alcaldes de Palamós, Jordi Pallí; Calonge, Josep Rosselló, i Vall-llobrega, Joan Surroca, van signar un primer protocol d’intencions per impulsar una piscina coberta compartida. Aquell acord va ser també l’embrió de la Mancomunitat formada pels tres municipis, que havia de permetre gestionar conjuntament projectes i serveis que difícilment podien afrontar amb la mateixa estructura de manera separada.

La piscina es va convertir en un dels grans projectes d’aquesta col·laboració, però el camí fins a les obres va ser llarg. Calia trobar una ubicació, resoldre la situació urbanística dels terrenys, definir el model de gestió, aconseguir finançament i preparar un projecte que respongués a les necessitats dels tres municipis. Durant una dècada, la futura instal·lació va anar passant per diferents fases administratives mentre els ajuntaments mantenien l’objectiu de construir-la.

El projecte va avançar especialment durant el 2012. El 31 de gener, l’Assemblea de la Mancomunitat va aprovar l’avantprojecte executiu. A l’abril es va donar llum verda al projecte de la piscina i durant els mesos següents es van completar els últims tràmits necessaris perquè poguessin començar les obres. Al juliol es van designar també els tècnics municipals que s’encarregarien de fer-ne el seguiment.

Durant l’estiu es van començar a preparar els terrenys de Belitrà Est. Es van fer treballs de desbrossament i condicionament de la parcel·la i es va ajustar la planimetria de l’espai on havia d’aixecar-se l’edifici. Després d’anys en què el projecte havia existit sobretot en documents, plànols i acords institucionals, les primeres màquines començaven a transformar físicament el solar.

El complex projectat tenia més de 4.200 metres quadrats interiors. La peça principal era una piscina de 25 metres amb sis carrers, acompanyada d’una piscina auxiliar. L’equipament incorporava també gimnàs, sales per a activitats i musculació, saunes i zona d’hidromassatge. A l’exterior es preveien més de 3.700 metres quadrats destinats a aparcaments, accessos i zones verdes. El projecte incloïa també pistes de pàdel i altres espais esportius.

L’edifici s’havia dissenyat aprofitant el desnivell del terreny. Una part quedava soterrada i una altra en superfície, amb la voluntat de reduir l’impacte visual de la construcció. L’arquitecte Jordi Marcè havia projectat una instal·lació pensada per concentrar en un mateix espai activitats aquàtiques, esportives i de manteniment físic.

La inversió prevista per construir la piscina se situava al voltant dels 4,5 milions d’euros. La Generalitat i la Diputació de Girona aportaven conjuntament prop d’1,4 milions en subvencions. La resta de la inversió l’assumia el grup d’empreses concessionàries que s’encarregaria després de gestionar l’equipament durant 35 anys. Aquest sistema havia permès avançar el projecte en uns anys especialment difícils per a les finances municipals.

El 28 de setembre es va fer finalment l’acte de col·locació de la primera pedra. Hi van participar Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i presidenta de la Mancomunitat; Jordi Soler, alcalde de Calonge, i Rufino Guirado, alcalde de Vall-llobrega. Els representants dels tres municipis van remarcar la importància de compartir equipaments en un moment en què la situació econòmica obligava les administracions a buscar fórmules de col·laboració.

Les obres tenien un termini inicial de catorze mesos. El projecte que havia començat amb aquell protocol d’intencions del 2002 entrava així en la seva fase definitiva. Per a Palamós significava disposar, a pocs metres del seu terme municipal, d’una piscina coberta que podia utilitzar la seva població sense que l’Ajuntament hagués hagut d’assumir en solitari tota la construcció i el manteniment de l’equipament.

La piscina va acabar obrint al públic el 2014. El projecte havia necessitat dotze anys des d’aquell primer acord entre els tres municipis fins que els primers usuaris van poder entrar a les instal·lacions. La gestió compartida que havia començat com una solució per fer viable la construcció acabava donant lloc a un equipament esportiu comú per a Palamós, Calonge i Vall-llobrega.

El setembre de 2012 va ser el moment en què aquella idea va deixar definitivament els despatxos. Deu anys després que tres alcaldes acordessin unir esforços per tenir una piscina coberta, els seus successors es trobaven al solar de Belitrà Est per posar-ne la primera pedra. Començava la construcció d’un equipament que faria dels tres municipis els primers de Catalunya a compartir una piscina mancomunada.

 

Bibliografia

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Primera pedra de la piscina mancomunada», 28 de setembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001417/primera-pedra-de-la-piscina-mancomunada/0?page=5135

Ajuntament de Palamós, «La Mancomunitat de Palamós, Calonge i Vall-llobrega posa la primera pedra de la piscina coberta», 28 de setembre de 2012:
https://infopalamos.cat/la-mancomunitat-de-palamos-calonge-i-vall-llobrega-posa-la-primera-pedra-de-la-piscina-coberta/

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «La Mancomunitat aprova el projecte de la piscina», 4 d’abril de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000471/la-mancomunitat-aprova-el-projecte-de-la-piscina/0

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Primera pedra de la piscina coberta al setembre», 10 de juliol de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000957/primera-pedra-de-la-piscina-coberta-al-setembre/0

Ràdio Palamós / Palamós Comunicació, «Posen a punt el terreny on es farà la piscina mancomunada», setembre de 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300001311/posen-a-punt-el-terreny-on-es-far-la-piscina-mancomunada/0

Diputació de Girona, «Inaugurada la piscina coberta mancomunada de Calonge, Palamós i Vall-llobrega», març de 2014:
https://www.ddgi.cat/web/noticia/2776/inaugurada-la-piscina-coberta-mancomunada-de-calonge-palamos-i-vall-llobrega

Catalunya supera vint dies els 40ºC entre juny i agost, el màxim històric, i Barcelona registra 59 nits tòrrides

temperatures altes Catalunya

L’estiu ha estat el més càlid mesurat a Catalunya, amb una anomalia superior als tres graus respecte al període 1991-2020 a un 80% del territori. Les estacions del Meteocat han registrat vint dies en què s’han superat els 40ºC entre el juny i l’agost, segons una anàlisi de l’ACN, una cota mai assolida abans, i sobrepassant el rècord de 16 de l’any passat. A més, el centre de Barcelona ha viscut 59 nits tòrrides, un valor també inèdit fins ara, amb dades del punt de mesura de Can Bruixa. Els mesos d’estiu deixen el segon dia amb pics de temperatura més alts des que hi ha registres, amb els 44,1ºC de Vinebre del 8 de juliol. Alhora, els 32,5ºC a Portbou de la matinada d’aquell mateix dia estableixen la nova mínima més alta mai observada.

El Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) mai havia registrat tants dies d’estiu amb pics per sobre dels 40ºC, com aquest any, quan se n’han comptat vint. L’any passat i el 2001 representaven el rècord fins ara, amb setze. Els dies amb valors tan alts coincideixen, en general, amb els de les diverses onades de calor –en especial, la dels voltants de Sant Joan i la dels primers dies de juliol.

 

Màximes de 44ºC i més de 40ºC a Barcelona ciutat

El mercuri va assolir el seu màxim el 8 de juliol amb 44,1ºC a Vinebre (Ribera d’Ebre), un dia que també va deixar temperatures per sobre dels 42ºC a altres punts de les Terres de l’Ebre, així com del Priorat i de l’Alt Empordà. L’excepcionalitat també es va fer notar a Barcelona ciutat, amb una màxima de 40,7ºC a l’Observatori Fabra, la màxima en més de 100 anys.

El municipi de Vinebre va patir temperatures superiors als 40ºC durant 14 dies al llarg dels tres mesos d’estiu, els mateixos que Alcarràs (Segrià). Amb tot, és Lleida la localitat del país amb més dies superant el llindar, un total de 15, cosa que tampoc té precedents. Fins ara, la capital de Ponent havia observat un màxim de vuit dies per sobre dels 40ºC el mateix estiu (2022). Altres municipis de l’oest del país han arribat a aquests valors durant deu dies, com ara Torres de Segre, Seròs, Sant Romà d’Abella o Vilanova de Segrià. En conjunt, un 41% de les estacions meteorològiques del Meteocat es van situar en algun moment més enllà dels 40ºC, un extrem que només té dos precedents: el 2019 i el 2023.

Una dècada depassant els 40ºC i rècords a alta muntanya

Segons les mateixes dades, Catalunya suma el desè any consecutiu assolint aquests valors en algun moment entre juny i agost i, aquest any, vint estacions amb més de vint anys de dades han esmicolat el seu rècord de calor, una de cada sis. En són un exemple, a banda de Vinebre, el pantà de Riba-roja (43,3ºC), Ascó (42,3ºC), el Poal (42,1ºC) o bé Torroja del Priorat (43,2ºC). Destaquen, també, tres estacions d’alta muntanya: Bonaigua (26,2ºC), Lac Redon (25,7ºC) i Sasseuva 26,6ºC).

El 88% dels punts d’observació han passat dels 35ºC, la xifra també més alta des que hi ha registres. I, en conjunt, aquest llindar s’ha vist sobrepassat en 76 dels 92 dies d’estiu, una circumstància que també deixa enrere qualsevol registre anterior. Fins ara, el 2003 i el 2022 encapçalaven el rànquing amb 71.

Més nits tòrrides que mai i mínima diària de 32,5ºC

Els valors anòmals també s’han donat a les nits. En especial, a Barcelona, on s’han trencat rècords de temperatures mínimes, amb 59 nits tòrrides –per sobre dels 25ºC– a l’estació de Can Bruixa, a les Corts, i 54 al punt d’observació del Raval. Fins ara, al casc antic de la ciutat només havia depassat el llindar dels 25ºC en 36 ocasions el mateix any. A Badalona s’hi han registrat 31 nits tòrrides, el doble que el rècord anterior. També han caigut el rècord de nits per sobre dels 25ºC a indrets com els Alfacs, Tarragona, l’Illa de Buda, Mataró o el pantà de Riba-roja.

A Portbou tampoc se n’havien registrat mai tantes, setze, amb la particularitat que el municipi altempordanès va patir la nit amb una mínima més alta des que hi ha registres el 8 de juliol. En les primeres hores d’aquell dia, el mercuri no va baixar dels 32,5ºC, per bé que una estona abans de la mitjanit va caure als 31,9ºC –un rècord en qualsevol dels dos casos–. Es tracta de la tercera nit roent –per sobre dels 30ºC– mai registrada al país, totes elles al mateix municipi.

Catalunya acumula ja vint estius seguits amb nits tòrrides, i en el del 2026, una de cada cinc estacions n’ha registrat, sobretot al llarg de la costa. Pel que fa a les nits tropicals –per sobre dels 20 graus–, pràcticament el 85% d’estacions n’ha observat alguna, a prop dels valors màxims, i Barcelona ciutat (Raval) encapçala el rànquing amb 85, tres per sota del màxim establert l’any passat. Des del 12 de juny, la capital catalana no ha vist les temperatures caure dels 20ºC en cap moment del dia.

L’estiu més càlid des que hi ha registres

Segons el Meteocat, l’estiu meteorològic del 2026, de juny a agost, ha tingut anomalies superiors a 3ºC per sobre de la mitjana del període de referència (1991-2020) a gairebé tot el país. A sectors del Pirineu Occidental, la plana de Vic i altres punts de l’interior l’anomalia de temperatura de l’estiu ha superat els +4,0 °C. «La temperatura màxima, durant el dia, ha estat la que més ha contribuït a aquest caràcter molt càlid de l’estiu, si bé la temperatura mínima de les nits també ha estat persistentment elevada», apunten els experts en climatologia del Meteocat. «El rècord de temperatura no respon al comportament excepcional d’un sector concret, sinó que s’ha produït de manera generalitzada al conjunt del territori», afegeixen.

Pel que fa a la precipitació, l’estiu ha estat sec o molt sec a bona part de Catalunya, excepte al Camp de Tarragona, on els episodis de precipitació intensa de l’agost han fet que localment s’hagi superat la mitjana climàtica de pluja d’estiu. Així, dos episodis de precipitació intensa del mes d’agost han fet que localment les acumulacions superin el 200% de la mitjana climàtica d’estiu. A les estacions del Vendrell (el Baix Penedès) i Torredembarra (el Tarragonès) ha estat l’estiu més plujós dels seus 25 i 26 anys respectivament, a causa dels aiguats dels dies 22 i 24 d’agost.

2017: L’any que la primera alcaldessa de Pals va cedir la vara després de quatre anys

El 30 de novembre de 2017, Sílvia Monar va deixar l’alcaldia de Pals després de poc més de quatre anys al capdavant de l’Ajuntament. Havia estat la primera dona que havia ocupat aquest càrrec al municipi i tancava una etapa iniciada el setembre de 2013. El relleu no va arribar per una crisi política, sinó pel compliment del pacte de govern entre Junts per Pals-AM i el PDeCAT, que preveia que Sergi Brull assumís l’alcaldia durant la segona meitat del mandat.

Monar havia entrat a l’Ajuntament després de les eleccions municipals de 2011 encapçalant la candidatura de Junts per Pals-AM. Aquell mandat va començar amb un acord de govern amb CiU, que establia un repartiment de l’alcaldia. Joan Silvestre va ocupar el càrrec durant la primera part i, el 19 de setembre de 2013, va donar pas a Sílvia Monar.

Aquell relleu va tenir una dimensió històrica per al municipi. Monar es convertia en la primera alcaldessa de Pals. Fins aleshores, totes les persones que havien encapçalat l’Ajuntament havien estat homes. La seva arribada al càrrec obria així una nova etapa dins de la història política local.

Durant aquella primera etapa al capdavant del consistori, Monar va compaginar l’alcaldia amb altres responsabilitats municipals. Abans ja havia exercit com a primera tinent d’alcalde i regidora d’Ensenyament. Professionalment continuava vinculada també a l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.

Les eleccions municipals del 24 de maig de 2015 van obrir un nou mandat. El 13 de juny, en el ple de constitució, Sílvia Monar va obtenir sis vots i va ser escollida alcaldessa per majoria absoluta. Junts per Pals i Convergència van tornar a compartir govern i van repetir una fórmula semblant a la del mandat anterior: Monar ocuparia l’alcaldia durant la primera meitat i Sergi Brull ho faria durant la segona.

La feina municipal d’aquells anys va estar marcada per projectes que afectaven diferents àmbits del poble. Entre els assumptes que Monar destacava abans de deixar el càrrec hi havia la tramitació del planejament urbanístic, actuacions de manteniment, projectes al carrer Enginyer Algarra i diverses iniciatives relacionades amb el turisme, la cultura i l’activitat econòmica.

Durant aquella etapa es va impulsar també un procés participatiu perquè els veïns decidissin el destí d’una partida de 75.000 euros del pressupost municipal. Les propostes que van obtenir més suport van ser la creació d’una zona esportiva i un camí que permetés connectar els Masos amb la zona de la platja. Alguns d’aquests projectes acabarien tenint continuïtat durant els anys següents.

A mesura que avançava el 2017, s’acostava també el moment de complir el relleu acordat al començament del mandat. El 30 de novembre, Monar va formalitzar la renúncia a l’alcaldia. En les entrevistes dels dies previs explicava que el canvi s’havia preparat amb normalitat i que confiava en la continuïtat de la feina iniciada pel govern municipal.

Dos dies després, el 2 de desembre, Sergi Brull va ser investit alcalde de Pals. Va obtenir sis vots dels onze regidors del consistori i assumia així la responsabilitat de dirigir l’Ajuntament durant la segona meitat del mandat. Brull va plantejar com a prioritats continuar els projectes que ja estaven en marxa, millorar el funcionament de l’administració municipal i reforçar el manteniment dels espais públics.

El canvi d’alcaldia no va significar la sortida de Sílvia Monar de l’Ajuntament. Va continuar com a regidora dins del govern municipal i va mantenir responsabilitats en àmbits com Turisme, Comerç, Empresa i Ocupació. D’aquesta manera, el relleu es va produir dins del mateix pacte de govern i sense alterar la composició general de l’executiu municipal.

Monar continuaria vinculada a la política local durant els anys següents. En el mandat iniciat el 2019 va tornar a formar part del govern municipal, aquesta vegada amb Carles Pi com a alcalde, i va assumir responsabilitats relacionades amb la promoció econòmica.

El 2017 va quedar, però, com l’any en què es va tancar la seva etapa al capdavant de l’Ajuntament. Quatre anys abans havia trencat una barrera que fins aleshores no s’havia superat a Pals. Quan va cedir la vara a Sergi Brull, deixava enrere el període de la primera alcaldessa del municipi i continuava la seva trajectòria política des d’un altre lloc del govern local.

Bibliografia

Ràdio Capital, «Sílvia Monar renunciarà aquest dijous a l’alcaldia de Pals», novembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/silvia-monar-renunciara-aquest-dijous-a-lalcaldia-de-pals/

Ràdio Capital, entrevista «Sílvia Monar: “El canvi d’alcaldes no es notarà i, si es nota, serà a millor”», 30 de novembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/silvia-monar-el-canvi-dalcaldes-no-es-notara-i-si-es-nota-sera-a-millor/

Ràdio Capital, «Sergi Brull, nou alcalde de Pals», desembre de 2017:
https://www.radiocapital.cat/sergi-brull-nou-alcalde-de-pals/

TV Costa Brava, «Sergi Brull és el nou alcalde de Pals», 2 de desembre de 2017:
https://www.tvcostabrava.com/redaccio/politica/politica-local/sergi-brull-es-el-nou-alcalde-de-pals

Ajuntament de Pals, acta del Ple de constitució del 13 de juny de 2015:
https://media.seu-e.cat/acteca/1712410007/2015/bc3314b3-24b2-452a-ad1c-4741c33f4bc9/1.2.%20ACTA%20PLE%2013.06.15.pdf

Ajuntament de Pals, informació sobre el cartipàs municipal del mandat 2019-2023:
https://www.pals.cat/ca/actualitat/l-ajuntament-ja-disposa-del-nou-cartipas-municipal-per-al-mandat-2019-2023/

2018: L’any que Pals va obrir la Torre de les Hores a tothom

El 7 d’abril de 2018, Pals va obrir al públic la Torre de les Hores després de sis anys de treballs de restauració. La intervenció permetia entrar a l’interior de l’edifici, pujar pels diferents nivells i arribar fins a la terrassa superior. La torre, una de les construccions més recognoscibles del nucli antic, passava així a incorporar-se al recorregut dels veïns i visitants que volien conèixer Pals també des de dins.

L’acte d’obertura va comptar amb la participació de l’alcalde de Pals, Sergi Brull; el vicepresident de la Diputació de Girona, Albert Piñeira; la regidora de Turisme, Sílvia Monar, i l’arquitecte responsable del projecte, Lluís Bayona. La inauguració coincidia amb la XXV campanya gastronòmica Pals i la cuina de l’arròs i obria una nova possibilitat de visita dins del conjunt medieval.

La història de les obres havia començat el 2012 arran d’un problema molt més senzill. L’Ajuntament volia reparar l’escala interior, que estava en mal estat i s’utilitzava per accedir als nivells superiors durant les tasques de manteniment. Quan el Servei de Monuments de la Diputació va estudiar l’edifici, es va plantejar aprofitar aquella actuació per fer visitable tota la torre. Una reparació puntual es va convertir així en un projecte de restauració que s’allargaria durant sis anys.

La intervenció va obligar a adequar tot el recorregut interior. A la planta baixa es va aprofitar l’antiga escala de pedra com a suport per construir una nova estructura metàl·lica que permetia arribar fins al primer pis. A partir d’aquest nivell es va instal·lar una escala helicoidal que continuava fins a la part superior. També es va adequar la sortida a la terrassa i es van incorporar proteccions perquè els visitants poguessin fer el recorregut amb seguretat.

Les obres van actuar també sobre altres elements de l’edifici. Es van consolidar les campanes i les estructures que les sostenien, es va intervenir en el penell i la bola de pedra situada a la part superior i es van fer treballs de neteja i conservació dels murs. La instal·lació elèctrica es va renovar i es va incorporar un sistema de control a l’entrada. L’aforament inicial es va limitar a 25 persones al mateix temps i un torn permetia regular l’accés.

El projecte va tenir un pressupost global d’uns 160.000 euros i es va executar en diferents fases amb la participació de l’Ajuntament de Pals i el Servei de Monuments de la Diputació de Girona. Ja el 2016 s’havia adjudicat la cinquena fase, centrada en l’adequació dels accessos, quan el consistori explicava que l’objectiu final de les obres era poder obrir l’edifici als visitants.

La Torre de les Hores és la principal resta conservada de l’antic castell de Pals. El castell apareix documentat des de finals del segle IX, mentre que les característiques constructives de la torre actual situen el seu origen entre mitjan segle XII i començaments del XIII. Té planta circular, uns 7,30 metres de diàmetre i prop de 15 metres d’alçada.

El castell va quedar molt malmès durant la Guerra Civil Catalana del segle XV. L’any 1478, Joan II va autoritzar que se n’aprofitessin pedres per reconstruir l’església de Sant Pere, però va ordenar conservar la torre principal perquè continués servint com a punt de vigilància. Bona part de la fortificació va desaparèixer amb el pas dels segles, mentre que la torre es va mantenir dempeus al costat de les muralles.

La seva funció també va anar canviant. Quan va deixar enrere l’ús militar, s’hi van instal·lar campanes i, més endavant, la maquinària d’un rellotge. D’aquest ús en deriva el nom amb què es coneix actualment. Juntament amb les muralles, forma part del patrimoni protegit de Pals i està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

L’obertura de 2018 permetia descobrir també una perspectiva diferent del municipi. Des de la terrassa superior, els visitants podien observar el nucli medieval des de dalt i obrir la vista cap a la plana que envolta Pals. El mirador permet contemplar els arrossars, el massís del Montgrí, les Illes Medes, les muntanyes de Begur i les Gavarres.

Aquella panoràmica convertia la pujada en una manera d’entendre també la situació geogràfica de Pals. Des de la torre es podia veure la relació entre el poble enlairat, la plana agrícola i el litoral. El mateix 2018, estudiants de Geografia de la Universitat de Girona van utilitzar el nou mirador durant una sortida de camp per observar i estudiar el paisatge de l’Empordanet.

La restauració havia transformat així un espai que durant anys havia tingut un accés molt limitat en un nou punt de visita del nucli antic. L’actuació havia començat amb la necessitat d’arreglar una escala i va acabar adequant tot l’interior perquè el recorregut pogués fer-se amb normalitat.

El 7 d’abril de 2018, després de sis anys d’obres, les portes de la Torre de les Hores van quedar obertes al públic. Els visitants ja podien recórrer per dins una construcció que havia format part del castell medieval, havia servit de torre de guaita i, segles després, havia acabat donant les hores al poble. Per primera vegada de manera regular, el perfil que dominava el nucli antic podia contemplar-se també des del seu punt més alt.

Bibliografia

Diputació de Girona, Servei de Monuments, «Restauració de la Torre de les Hores de Pals», informació històrica, tècnica i econòmica de la intervenció:
https://www.ddgi.cat/web/servei/8802/restauracio-de-la-torre-de-les-hores-de-pals

Ràdio Capital, «La Torre de les Hores obre les seves portes a la gent», abril de 2018:
https://www.radiocapital.cat/la-torre-de-les-hores-obre-les-seves-portes-a-la-gent/

TV Costa Brava, «La Torre de les Hores de Pals queda oberta al públic a partir d’avui», 7 d’abril de 2018:
https://www.tvcostabrava.com/julia-torramade/cultura/historia/la-torre-de-les-hores-de-pals-queda-oberta-al-public-a-partir-davui

Ràdio Capital, «L’Ajuntament de Pals adjudica la cinquena fase de les obres de restauració de la Torre de les Hores», 2016:
https://www.radiocapital.cat/lajuntament-pals-adjudica-cinquena-fase-obres-restauracio-torre-hores/

Ajuntament de Pals, informació sobre el patrimoni històric i artístic del municipi:
https://www.pals.cat/ca/arees/cultura/patrimoni-historic-artistic/

Universitat de Girona, Departament de Geografia, sortides de camp de 2018:
https://www.udg.edu/es/depgeo/sortides-de-camp/2018

2019: L’any que Pals va quedar segon de Catalunya en la campanya de reciclatge de vidre

Girona. 14/11/19 .Ddgi 2019. Ecovidrio entrega de trofeos Bandera Verde en el Hotel Ultónia Foto: Eddy Kelele

L’estiu de 2019, Pals va quedar segon de Catalunya en la campanya Banderes Verdes d’Ecovidrio, una iniciativa que premiava els municipis costaners que milloraven la recollida selectiva de vidre i aconseguien implicar-hi bars, restaurants i guinguetes. El municipi va recollir 131.428 quilos d’envasos de vidre durant la campanya, un 40% més que en el mateix període de l’any anterior, i va acabar només per darrere de Tossa de Mar en la classificació catalana.

La campanya s’havia presentat el 26 de juny i hi participaven 19 municipis de la costa catalana. A les comarques gironines hi havia poblacions com Pals, Palamós, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Sant Pere Pescador, Lloret de Mar, Blanes o Tossa de Mar. En total, el projecte implicava més de 2.600 establiments d’hostaleria de tot Catalunya.

L’objectiu era incrementar la recollida de vidre durant els mesos de més activitat turística. Ecovidrio calculava que aproximadament una tercera part dels envasos de vidre que es recuperaven durant tot l’any es recollien a l’estiu. Els bars, restaurants i guinguetes tenien un paper especialment important, ja que generaven prop de la meitat dels residus d’envasos de vidre del sector.

Per això, la campanya no consistia simplement a comptar quants quilos recollia cada municipi. Ecovidrio havia establert un sistema de puntuació que tenia en compte l’increment respecte de l’any anterior, el compliment dels objectius fixats, la implicació dels establiments d’hostaleria i la col·laboració de l’Ajuntament. Cada municipi partia d’unes condicions diferents i havia de millorar els seus propis resultats.

Durant aquells mesos es van fer visites als establiments participants per explicar el funcionament de la campanya i facilitar la separació correcta dels residus. També es van repartir cubells específics i es van instal·lar o adaptar contenidors perquè bars i restaurants poguessin dipositar-hi les ampolles i altres envasos de manera més fàcil. La participació del sector de la restauració era especialment important en municipis com Pals, on l’activitat augmenta considerablement durant la temporada turística.

Quan es van tancar les dades de l’estiu, Pals havia aconseguit incrementar un 40% la recollida de vidre. Els 131.428 quilos recuperats li van permetre sumar 517,3 punts en la classificació d’Ecovidrio. Tossa de Mar va ocupar la primera posició, amb 731,7 punts, després d’haver recollit 272.970 quilos i d’haver augmentat la recollida un 57%.

Pals va quedar en segona posició, per davant de Palamós, que va ser tercer, i de Badalona, que va ocupar el quart lloc. El resultat tenia premi: només els dos primers municipis catalans obtenien la Bandera Verda d’Ecovidrio. D’aquesta manera, Pals i Tossa de Mar van ser els dos municipis de Catalunya que van rebre aquella distinció en la primera edició del Moviment Banderes Verdes.

La iniciativa no es feia únicament a Catalunya. En el conjunt de l’Estat hi van participar més de 130 municipis costaners i més de 15.000 establiments. Aquell 2019 es van concedir nou banderes verdes. A més de Pals i Tossa de Mar, també van ser reconegudes poblacions com Almuñécar, Marbella, Benidorm, Dénia, Palma, San Javier i Noja.

El reconeixement a Pals es va materialitzar el 14 de novembre en un acte celebrat a Girona. L’alcalde, Carles Pi, va recollir la Bandera Verda en representació del municipi. A l’acte hi van participar també el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, i el director general d’Ecovidrio, José Manuel Núñez Lagos.

La trobada va servir també perquè diversos municipis turístics plantegessin les dificultats específiques que tenien per gestionar els residus durant els mesos d’estiu. L’augment de població i d’activitat als establiments de restauració feia créixer de manera important la quantitat de vidre que s’havia de recollir i obligava els ajuntaments a reforçar els serveis durant la temporada alta.

A Pals, l’Ajuntament va atribuir el resultat a la participació conjunta dels veïns, els establiments comercials i de restauració, els serveis municipals i el Consell Comarcal. La millora no depenia únicament de la recollida domèstica, sinó també de la capacitat d’incorporar al sistema els establiments que durant l’estiu generaven una gran quantitat d’ampolles i altres envasos.

Aquella primera edició de Banderes Verdes va situar Pals entre els municipis que més havien millorat els seus resultats durant la campanya. Amb 131 tones recollides i un augment del 40% respecte de l’estiu anterior, el municipi va acabar segon de Catalunya i es va endur una de les dues banderes verdes concedides aquell any. El reconeixement premiava especialment una millora aconseguida en els mesos en què Pals rep més visitants i genera també una part més gran dels seus residus.

Bibliografia

Ecovidrio, informació sobre la posada en marxa del Moviment Banderes Verdes a Catalunya, 26 de juny de 2019:
https://ecovidrio.es/notas-de-prensa/movimiento-banderas-verdes-cataluna

Ecovidrio, informació sobre els municipis guanyadors de les Banderes Verdes a Catalunya, 2019:
https://www.ecovidrio.es/notas-de-prensa/banderas-verdes-cataluna

Ecovidrio, balanç estatal de la primera edició del Moviment Banderes Verdes, 2019:
https://www.ecovidrio.es/notas-de-prensa/movimiento-banderas-recogida-vidrio

Ràdio Capital, «Pals és el segon municipi de Catalunya que més vidre recicla», 2019:
https://www.radiocapital.cat/pals-es-el-segon-municipi-de-catalunya-que-mes-vidre-recicla/

Ràdio Capital, «Premien Pals per la gestió del reciclatge del vidre», novembre de 2019:
https://www.radiocapital.cat/premien-pals-per-la-gestio-del-reciclatge-del-vidre/

Ajuntament de Tossa de Mar, informació sobre els resultats de la campanya Banderes Verdes de 2019:
https://www.tossademar.cat/ca/news/tossa-obt-un-primer-premi-per-la-recollida-de-vidre-comercial-53