La Festassa Km0 converteix el Porta Ferrada en una gran festa de la música catalana
El Festival Porta Ferrada Occident va viure aquest dilluns una de les jornades més festives de la seva 64a edició amb La Festassa Km0. El Guíxols Arena va reunir alguns dels principals noms de l’escena musical catalana actual en una marató de concerts que va combinar música urbana, pop, mestissatge i sons balcànics.
La tarda va començar amb Balkan Paradise Orchestra, que va portar al festival el seu particular univers sonor, a mig camí entre els ritmes balcànics, els metalls, el pop i l’electrònica. ‘Flowin’’, ‘Estimar’, ‘Balkan Classics’ i ‘Balkan Disco’ van formar part d’un repertori que també va destacar per una posada en escena molt treballada, amb coreografies i una gran complicitat entre les integrants de la formació barcelonina.
Després va arribar el torn de Mama Dousha, que va confirmar el gran moment que travessa amb un directe fresc i proper. El músic barceloní va repassar alguns dels seus temes més coneguts, com ‘Rikiti’, ‘El Ressopó’, ‘Que chévere’ i ‘La Millor gent del planeta’. Un dels moments més celebrats de la seva actuació va arribar amb una col·laboració sorpresa a ‘Vitamina de l’amor’ amb Balkan Paradise Orchestra, que es va convertir en una de les imatges de la jornada.
Miki Núñez va agafar el relleu demostrant, una vegada més, la seva capacitat per connectar amb el públic. El cantant terrassenc va combinar cançons com ‘Un altre cop’, ‘Escriurem’, ‘La venda’ o ‘No m’ho esperava’ amb un directe carregat d’energia i participació, convertint el Guíxols Arena en una gran festa col·lectiva.
La intensitat no va baixar amb Doctor Prats. La banda va fer valer el seu caràcter festiu amb un concert ple de ritme i himnes, amb un públic que va respondre des del primer moment cantant i ballant, on es van recuperar molts temes antics. També vam poder gaudir de la col·laboració amb Mama Dousha en un altre dels moments destacats del dia.
La cloenda va anar a càrrec de 31 FAM, que van portar a Sant Feliu de Guíxols el seu contundent directe amb banda en viu, ballarines i una acurada producció visual. El sextet de Sabadell va repassar bona part del seu repertori amb ‘Sincero’, ‘Des del dia 1’, ‘Nens del barri’, ‘Anem tirant’, ‘Mama ho sento’ o ‘Dorayakis’, posant el punt final a una nit dedicada al talent musical català.
La Festassa Km0 ha tornat a evidenciar la diversitat de l’escena catalana actual i la capacitat de reunir en un mateix escenari artistes consolidats i noves generacions.
El Festival Porta Ferrada Occident encara afronta les darreres cites de la seva 64a edició. Aquest dimarts 18 d’agost, el Monestir acollirà Europa Galante i Fabio Biondi, que interpretaran ‘Les quatre estacions’ de Vivaldi en l’únic concert que oferiran a Espanya, amb les entrades a punt d’exhaurir-se.
Dimecres 19 d’agost, el Guíxols Arena rebrà Nile Rodgers & CHIC i Ben Harper & The Innocent Criminals, mentre que el Monestir acollirà Tina Gorina & Europa Galante. El festival posarà el punt final el 22 d’agost amb la Delirium Costa Brava Edition, una gran jornada dedicada a la música electrònica.
L’any 2025 va estar marcat a Palamós per dos processos que havien de transformar el municipi. D’una banda, les obres de reforma integral del passeig del Mar van avançar durant tot l’any i es van obrir al públic els primers trams acabats. De l’altra, el 23 de novembre la ciutadania va votar a favor d’incorporar Sant Joan al topònim municipal i passar a denominar-lo Palamós i Sant Joan.
Les obres del passeig havien començat el novembre de 2024, però va ser durant el 2025 quan es va executar bona part de la transformació i quan els palamosins van començar a veure i utilitzar els primers espais renovats.
El projecte afectava principalment el sector comprès entre els carrers d’Aragó i del Carmel. L’objectiu era renovar completament aquest tram del front marítim, millorar-ne l’accessibilitat, actualitzar els serveis soterrats, incorporar un carril bici i transformar l’espai públic.
Les obres havien estat adjudicades l’octubre de 2024 a la unió temporal d’empreses formada per Excavacions Peraferrer i Construccions Fusté per 5.878.780 euros. Tres milions procedien dels fons europeus Next Generation.
Els primers treballs es van concentrar en l’aixecament dels paviments i en la renovació de les xarxes subterrànies. Durant els primers mesos de 2025, bona part de la feina es feia sota terra i encara era difícil apreciar quin seria l’aspecte final del nou passeig.
Una de les actuacions principals era la renovació del clavegueram i la separació de les aigües pluvials i residuals. El projecte incorporava dos grans dipòsits soterrats per recollir aigua de pluja, amb una capacitat conjunta d’uns 900 metres cúbics.
Els dipòsits es van instal·lar a diversos metres de profunditat i havien de permetre retenir una part de l’aigua durant episodis de precipitacions fortes. També es preveia reutilitzar-ne una part per al reg de les zones verdes del passeig.
A finals de febrer de 2025 va començar la pavimentació del primer sector, entre els carrers d’Aragó i Provença. Va ser un dels primers moments en què la nova imatge del passeig va començar a fer-se visible.
Els paviments combinaven lloses de formigó de diferents tonalitats, seguint la línia del tram que ja s’havia reformat anteriorment. En aquesta zona també es va crear una nova plaça oberta cap a la platja.
La reforma incorporava un carril bici continu, nou enllumenat amb tecnologia LED, bancs, fonts, lavabos públics, jocs infantils, aparcabicicletes i nous espais enjardinats.
També es preveien punts de càrrega per a vehicles elèctrics, bicicletes i altres vehicles de mobilitat personal.
El primer gran canvi visible va arribar el 20 de juny. Aquell dia es va obrir al públic el tram completament acabat entre els carrers d’Aragó i Provença, coincidint amb l’inici dels actes de la Festa Major.
L’espai tenia uns 3.300 metres quadrats i ja incorporava la nova pavimentació, l’arbrat, les zones enjardinades i part del nou mobiliari urbà. Després de mesos de tanques i treballs, la ciutadania podia utilitzar per primera vegada una part acabada del nou passeig.
Un mes després, el 25 de juliol, es va obrir una segona secció entre Provença i Enric Vincke. Eren uns 5.400 metres quadrats més de passeig reformat.
Amb aquesta ampliació, aproximadament la meitat de l’àmbit afectat per les obres ja estava oberta. El nou tram incorporava el vial de circulació, el carril bici, nou enllumenat, zones enjardinades i una setantena de places d’aparcament.
Durant el mes d’agost els treballs es van aturar per reduir les afectacions en plena temporada turística. Les obres es van reprendre l’1 de setembre.
A partir d’aquell moment, les actuacions es van concentrar sobretot entre Enric Vincke i el carrer del Carmel, així com en les connexions dels dipòsits d’aigua, les xarxes de sanejament i els acabats dels sectors que ja havien estat oberts.
La reforma va alterar durant mesos la mobilitat del front marítim. Diversos trams van quedar tallats o amb restriccions de circulació i els itineraris habituals de vehicles i vianants es van haver d’anar adaptant a l’avanç dels treballs.
Les obres van provocar també un dels canvis més visibles de la Festa Major de 2025. L’espai de sauló situat davant de la platja Gran, on tradicionalment s’instal·lava la fira d’atraccions, deixava de poder mantenir aquest ús.
L’Ajuntament va proposar traslladar les atraccions al pla de Sant Joan, però una part dels firaires va rebutjar el nou emplaçament i Palamós va acabar celebrant aquell any la Festa Major sense fira d’atraccions.
La desaparició de l’aparcament de sauló formava part d’una transformació més àmplia de la façana marítima. Una fase posterior del projecte preveia naturalitzar aquesta franja entre el passeig i la platja Gran, incorporar-hi passeres de fusta i recuperar el sistema dunar.
Les obres del passeig van continuar durant els últims mesos de 2025 i els primers de 2026. La primera gran fase de la reforma va quedar completada el març de 2026, quan es va poder obrir tot el passeig després de més d’un any de treballs.
Paral·lelament a aquesta transformació urbana, el 2025 Palamós va afrontar també el debat sobre el seu nom oficial. La reivindicació perquè Sant Joan aparegués al topònim municipal venia de dècades enrere. Sant Joan havia estat municipi independent des de l’any 1800 fins a l’agregació a Palamós, completada el 1942.
El 2020, representants de totes les forces polítiques municipals es van comprometre públicament a portar la qüestió a consulta. El desembre de 2024, el Ple va aprovar per unanimitat que la votació es fes durant l’any següent.
La consulta es va celebrar finalment el 23 de novembre de 2025. La pregunta plantejava si el municipi havia de passar a denominar-se Palamós i Sant Joan. Hi podien participar les persones majors de 16 anys que complissin els requisits d’empadronament.
Van votar 1.650 persones. El resultat va ser de 897 vots a favor d’incorporar Sant Joan, 752 en contra i un vot en blanc. L’opció favorable al canvi va guanyar per 145 vots.
La consulta no modificava automàticament el nom oficial. El 16 de desembre, el Ple va acordar iniciar el procediment administratiu necessari per tramitar el canvi de topònim davant la Generalitat.
El 2025 va acabar així amb dos processos encara oberts. El passeig del Mar ja mostrava bona part de la seva nova configuració, mentre que el resultat de la consulta iniciava el camí administratiu perquè el nom de Sant Joan tornés a formar part de la denominació oficial del municipi.
L’atenció que es dona als ciutadans és clau per fer més accessibles els serveis que ofereix un ajuntament. Per això, les Oficines d’Atenció al Ciutadana (OAC) permeten apropar a tota la població els serveis del consistori. D’aquesta tasca n’hem parlat amb la repsonsable tècnica de l’Oficina d’Atenció al Ciutadana (OAC) de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Judit Noguera.
Entre les tasques principals de l’OAC hi ha la informació directa sobre els serveis municipals, el registre de documentació i, especialment, la gestió de l’empadronament. També s’hi poden fer altres gestions, com l’emissió de certificats digitals. Ho explica Judit Noguera.
La responsable tècnica explica que aquesta atenció es divideix en dues grans branques: la presencial i la telemàtica. La implantació de la seu electrònica, especialment a partir del 2016, ha permès que cada vegada més tràmits es puguin fer a distància mitjançant certificats digitals. Tot i aquest procés de digitalització, l’atenció presencial continua tenint un pes important. L’oficina està oberta durant tot l’horari de l’Ajuntament, de les vuit del matí a les tres de la tarda.
Un servei que facilita l’atenció
L’espai disposa d’una zona de recepció que fa un primer cribratge de les consultes i determina si el ciutadà ha de ser atès per l’OAC o per algun altre servei municipal. També hi ha el mostrador on es gestionen tràmits com el registre de documents, l’empadronament o els certificats digitals. Una altra de les funcions de l’oficina és coordinar-se amb altres administracions i organismes, com l’Institut Nacional d’Estadística, la Generalitat o altres ajuntaments.
Precisament, un dels reptes de l’OAC és gestionar una gran diversitat de consultes. L’oficina representa sovint el primer contacte del ciutadà amb l’administració i, encara que no sempre pugui resoldre directament una petició, intenta oferir una primera resposta i derivar-la al departament corresponent.
Per això, és important que la resta d’àrees municipals facilitin informació actualitzada a l’OAC. Com més informació pugui proporcionar directament l’oficina, menys desplaçaments haurà de fer el ciutadà i menys consultes arribaran als serveis especialitzats.
La pandèmia també va modificar alguns dels hàbits d’atenció. Durant la COVID-19 es va implantar la cita prèvia per als tràmits de l’Oficina d’Atenció Ciutadana. Actualment, aquest sistema es manté principalment per a l’empadronament, ja que acostuma a ser una gestió més llarga. La cita, tal com apunta Noguera, però, no és obligatòria per ser atès. L’organització de l’agenda deixa espais lliures per poder respondre a persones que arriben sense hora o que necessiten resoldre una gestió urgent.
L’atenció al ciutadà
Pel que fa al caràcter turístic del municipi, la major part de l’activitat habitual de l’OAC està vinculada als residents estables. Les persones que visiten el municipi acostumen a dirigir-se a l’Oficina de Turisme per informar-se sobre activitats o serveis turístics. En temporada alta, però, l’Oficina d’Atenció Ciutadana també rep consultes i queixes de persones que passen uns dies al municipi o hi tenen una segona residència. Poden estar relacionades, per exemple, amb els horaris de recollida de residus, les obres o altres qüestions de convivència.
Judit Noguera, però, destaca que l’atenció de l’OAC se centra sobretot en aquestes 13.589 persones empadronades del municipi en termes d’empadronament o altres temes pels quals aquests ciutadans necessiten informació. L’oficina funciona, a més, com a punt de connexió amb altres administracions.
Mitjançant la finestreta única, els ciutadans hi poden presentar documentació destinada a organismes supramunicipals, que posteriorment es deriva a l’administració corresponent. A aquesta cartera de serveis s’hi ha afegit l’emissió del certificat digital idCAT. Aquest certificat permet als majors de 18 anys identificar-se digitalment i relacionar-se telemàticament amb diferents administracions públiques.
El Festival Porta Ferrada va reunir dilluns alguns dels principals noms de l’escena musical catalana a Sant Feliu de Guíxols. La Festassa va portar cinc concerts al Guíxols Arena durant una de les últimes jornades del festival.
Balkan Paradise Orchestra va obrir la programació amb la seva combinació de metalls, ritmes balcànics, pop i música electrònica. La formació va interpretar peces com Flowin’, Estimar, Balkan Classics i Balkan Disco. Les coreografies també van tenir un paper destacat durant l’actuació.
Després va arribar el torn de Mama Dousha. El músic barceloní va interpretar alguns dels seus temes més coneguts. Entre aquests hi havia Rikiti, El Ressopó, Que chévere i Millor gent del planeta. Mama Dousha també va compartir escenari amb Balkan Paradise Orchestra durant la jornada.
Miki Núñez va continuar la programació amb un repertori format per alguns dels seus principals èxits. El cantant de Terrassa va interpretar Me Vale, Escriurem, La venda i Celebrem. La participació del públic va tenir un pes important durant el concert.
La programació va continuar amb Doctor Prats. La banda va portar al Guíxols Arena el seu repertori festiu i va mantenir la interacció amb el públic durant tota l’actuació.
31 FAM va tancar La Festassa amb un concert amb músics en directe, ballarines i producció visual. El grup de Sabadell va interpretar peces com Valentina, Sincero, Des del dia 1, Nens del barri i Bona vida.
La jornada va combinar música urbana, pop, mestissatge i ritmes balcànics. També va reunir artistes de diferents generacions de l’escena musical catalana.
El Festival Porta Ferrada entra ara en la recta final de la seixanta-quatrena edició. Aquest dimarts, el Monestir acull Europa Galante i el violinista i director Fabio Biondi. La formació interpretarà Les quatre estacions d’Antonio Vivaldi.
Dimecres, el Guíxols Arena rebrà Nile Rodgers amb Chic i Ben Harper amb The Innocent Criminals. El Monestir també acollirà l’actuació de la soprano Tina Gorina amb Europa Galante.
La programació acabarà dissabte amb Delirium Costa Brava Edition. Aquesta última jornada estarà dedicada a la música electrònica i tancarà l’edició d’enguany del Festival Porta Ferrada.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
A Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival Portaferrada hi haurà Orquestra Europa Galante amb el concert «Les quatre estacions de Vivaldi». Dirigida pel violinista Fabio Biondi, és una de les formacions més prestigioses de la música antiga. Especialitzada en la interpretació amb criteris històrics, destaca per la vitalitat, el rigor i l’expressivitat de les seves versions del repertori barroc, especialment de compositors com Vivaldi, Händel i Corelli. El concert començarà a les 21:00 al Monestir de Sant Feliu.
El Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell arriba a la seva fi amb el concert de Miguel Ríos, que torna als escenaris amb El último vals, una gira que obre una nova etapa en la seva trajectòria musical. El tour presenta el seu darrer treball discogràfic en un format electroacústic, acompanyat de quatre músics multiinstrumentistes. El concert començarà a les 22:15 a Jardí Botànic de Cap Roig.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Riumors i Garriguella. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Ana Torroja ha repassat la seva trajectòria musical aquestdilluns a la nit al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. La cantant ha combinat temes propis amb algunes de les cançons més populars de Mecano.
El concert forma part de la gira Se ha acabado el show. Aquest projecte marca una nova etapa en la carrera de Torroja. El repertori també incorpora les seves noves cançons. La cantant ha recuperat diversos temes de la seva carrera en solitari. Entre aquests hi ha A contratiempo, Sonrisa i A veces.
Les cançons de Mecano també han tingut un pes destacat durant la nit. Torroja ha interpretat peces com Hijo de la Luna, Corazones i Mujer contra mujer. El directe ha recorregut diferents moments de la trajectòria de la cantant. L’actuació ha alternat passatges íntims amb moments de més intensitat.
El concert de Cap Roig ha unit així el passat musical de Torroja amb la seva etapa actual. El repertori ha recuperat algunes de les cançons més conegudes del pop en castellà.
