Platja d’Aro és un dels primers municipis de Catalunya que ja ha fet efectiu el nou model de mercat. S’ha acollit a un dels tres supòsits que permet la Generalitat, arran del fet que les concessions per a quinze anys caduquen aquest 2025. Els ajuntaments poden escollir entre deixar de fer el mercat, renovar automàticament les llicències per un termini d’uns altres quinze anys o bé apostar per un nou model.

En el cas de Platja d’Aro, el consistori s’ha decantat per aquesta última opció. A grans trets, el nou reglament aposta perquè el mercat tingui més productes de proximitat, mantenint els sectors que actualment hi tenen presència (com la fruita, la verdura, la roba o el parament de la llar).

El reglament, però, sí que redueix considerablement el nombre de parades. De les 153 que hi havia fa quinze anys, actualment en queden 137. I amb el nou reglament, a partir del 7 d’octubre -quan caduquen la majoria de llicències- es passarà a 87. Les concessions sortiran a concurs públic. A més, l’espai que actualment ocupa el mercat, a l’aparcament que hi ha a tocar de la Masia Bas, se subdividirà. La meitat serà per a pàrquing, i l’altra meitat, per a parades.

L’Ajuntament va aprovar inicialment el reglament al ple de gener, amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció de Vox. El canvi, però, s’ha traduït en diferents protestes i manifestacions dels marxants, que no estan d’acord amb el nou model. Critiquen que afectarà de ple una setantena de famílies, que fa anys que hi treballen, i que a partir d’aquesta tardor no podran tornar a muntar-hi la parada.

Per fer sentir el seu malestar, a finals de febrer hi va haver un divendres en què els marxants van decidir no muntar les parades. I durant aquests darrers mesos, també han fet concentracions i marxes lentes per l’interior del municipi amb les furgonetes.

Avui, el nou reglament ja és un fet. Perquè el ple n’ha fet l’aprovació definitiva per àmplia majoria. Tots els grups hi han votat a favor, excepte el regidor del Partit Autònoms (que s’ha abstingut) i la regidora de Vox (que hi ha votat en contra). Mentre el text ha estat a exposició pública, el reglament ha rebut fins a 103 al·legacions. La majoria són de paradistes a títol individual, tot i que també se n’han presentades de conjuntes sota el paraigua de l’Associació de Marxants del Maresme i l’entitat Asomercat Gestió SL.

Comissió de seguiment

Platja d’Aro ha rebutjat la immensa majoria de les al·legacions que s’han presentat al nou reglament. Però sí que n’ha estimada una, que proposa crear una comissió de seguiment amb l’objectiu “de vetllar per un funcionament correcte del mercat de venda no sedentària”. La formaran membres de l’equip de govern, tècnics municipals, representants dels paradistes i -si és el cas- també de l’empresa concessionària que exploti el mercat durant els pròxims anys.

L’aprovació definitiva del reglament s’ha fet enmig de la protesta dels marxants. Abans de l’inici del ple, han desplegat una pancarta davant l’ajuntament amb el lema ‘Marxants en perill d’extinció!’. I un cop a dins la sala, mentre es debatia el punt, han exhibit cartells amb la mateixa frase, i l’afegit que la reducció de les parades suposarà “la misèria de les famílies”.

Contra les falsificacions

L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, subratlla que el nou reglament vol fer “compatible” el mercat amb el model de comerç local al municipi. I sosté que, tot i que els marxants reclamin que les llicències actuals s’allarguin quinze anys més, treure les parades a concurs també possibilitarà que n’entrin de nous.

“Ells tenen una mirada més proteccionista, però el mercat és un espai públic i la seva situació és assimilable a la de les guinguetes de platja, que també surten a concurs”, explica Jiménez. “És veritat que hi ha persones que porten molts anys vivint d’aquest mercat, i que ara això es pot veure en qüestió; però això passa amb totes les concessions”, precisa l’alcalde de Platja d’Aro.

Jiménez també subratlla que, de tots els sectors, aquell que veurà més reduït el nombre de parades serà el tèxtil. “Si mirem enrere i analitzem quins problemes hem arrossegat en els darrers quinze anys, malauradament ens hem trobat amb un conjunt de parades, principalment les tèxtils, on ens hem trobat falsificacions i venda de productes de segona mà”, diu Maurici Jiménez. “Això no significa que totes ho facin, però a l’hora de repensar el mercat, això també ens permetrà reduir aquestes zones on hi havia cert conflicte”, precisa l’alcalde.

Serà “una fira d’artesania”

Per als marxants, però, el nou reglament “posa les eines perquè el mercat de Platja d’Aro es vagi morint dia a dia”. El portaveu dels paradistes, Jaume Riera, critica que l’actual “passarà a la història per haver destruït el mercat i haver deixat setanta famílies al carrer perquè es busquin la vida”. “Estem aquí per intentar que això no passi, i si no ens entenem, ja farem allò que calgui”, ha afirmat.

Per als marxants, el nou model de mercat a Platja d’Aro l’acabarà convertint “en una fira d’artesania”, i això suposarà que la gent vagi a comprar a d’altres de la rodalia (com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols).

“Els marxants paren un dia a cada lloc; no poder-ho fer a Platja d’Aro suposarà perdre un dia de feina”, explica el president de l’Associació de Marxants de les comarques gironines, Josep Maria Vergés. I precisa: “I la gent no podrà anar-se’n a un altre lloc, perquè la majoria dels municipis han optat per renovar les llicències actuals durant quinze anys més”. Vergés també critica que focalitzar els problemes damunt el tèxtil és “una excusa de mal pagador”. “Com que a Platja d’Aro hi ha moltes botigues, doncs l’oferta que molesta és la del marxant”, afirma el president de l’associació.

Després que el reglament s’hagi aprovat de manera definitiva, comença el compte enrere perquè el nou mercat de Platja d’Aro sigui realitat a principis d’octubre. Aquí, ja amb les parades havent sortit a concurs. Als marxants els queda ara la via del contenciós, però Vergés també admet que, després de la pandèmia, a les associacions els han quedat “molt pocs recursos per poder anar als tribunals”. “I d’això, també se’n valen”, conclou.