26.7 C
Pals
Dilluns, 21 juliol 2025
- Publicitat -

Una escultura situada al Camp d’en Prats honora la figura del mestre Frederic Sirés

privat:-una-escultura-situada-al-camp-d’en-prats-honora-la-figura-del-mestre-frederic-sires-quan-es-complira-el-51e-aniversari-de-la-seva-mort
La Fundació Ernest Morató, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, va inaugurar una escultura el passat dia 1 de novembre, per honorar la memòria de Frederic Sirés. Una escultura que ha estat dissenyada pel palafrugellenc Carles Reig, i que quedarà instal·lada als Jardins del Camp d’en Prats.

Frederic Sirés va néixer a Begur però va mantenir un estret vincle amb Palafrugell durant molts anys fins la seva mort, fa 51 anys (el 7 d’octubre), Frederic Sirés va ser un personatge clau, amb un grup reduït de palafrugellencs, per expandir l’havanera des de les tavernes d´on es cantava habitualment  als escenaris de tot el país, fins esdevenir l’indiscutible fenomen popular que és actualment.

L’escultura que es pot veure al Camp d’en Prats representa dues claus de solfa que es converteixen en dues ales, fet que també representa un homenatge a unes de les obres més conegudes de Sirés, La Gavina. L’acte obert va comptar amb la intervenció de la Coral Mestre Sirés dirigida per Fèlix Pérez, que conjuntament amb el grup Port-Bo van interpretar La Gavina.

Aquesta composició és una de les havaneres catalanes més conegudes arreu. Escrita originàriament en castellà pel mestre Frederic Sirés, la va traduir ell mateix al català al cap de pocs anys d’haver-la creat. Es tracta d’una peça que la gran majoria de grups han incorporat al seu repertori, així com d´altres intèrprets que no executen habitualment l´havanera, però que la consideren una peça de gran bellesa com perquè formi part del seu repertori, com és el cas de Marina Rosell o fins i tot alguna cantant portuguesa. La Gavina  és una de les poques havaneres que la gran majoria de catalans saben de memòria.

Barbara Hallé: “El bon temps ha donat unes bones dades d’ocupació al Baix Empordà durant el pont de Tots Sants”

Bàrbara Hallé
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Barbara Hallé: "El bon temps ha donat unes bones dades d'ocupació al Baix Empordà durant el pont de Tots Sants"
Loading
/

Aquest ha estat un pont de Tots Sants amb una temperatura fora del normal per aquesta època. A més, després de dos anys de pandèmia, s’ha aconseguit recuperar certa normalitat al sector hoteler i de la  restauració. Per valorar aquest pont i la tendència dels propers mesos ens ha visitat al Supermatí la presidenta del Grup Costa Brava Centre, Barbara Hallé.

Barbara Hallé explica que els hotels, allotjaments i restaurants han rebut una ocupació bastant alta i que han treballat molt. La presidenta del Grup Costa Brava Centre dona dades molt positives després d’aquest cap de setmana de bon temps: una ocupació d’entre el 90-100% en els allotjaments que continuaven oberts.

Un dels punts que destaca Barbara Hallé sobre aquest pont de Tots Sants és que ha caigut el festiu en un dimarts, aspecte que ha beneficiat a augmentar el temps d’estada del turisme al Baix Empordà. I tot i que ens podriem sorprendre, les dades indiquen que s’ha rebut turisme nacional i estranger, sobretot francesos.

Barbara Hallé reconeix que molts establiments tanquen perquè s’acaba la temporada, tot i que alguns marxen de vacances fins el pont de la Puríssima. A més, la presidenta destaca que la Guerra d’Ucraïna ha impactat de ple en el sector turístic i hoteler del Baix Empordà. I és que el consum energètic, per exemple, no es pot controlar en el sector hoteler. A més, l’augment de preu de les matèries primeres ha afectat també a les empreses del sector turístic.

L’augment de costos impacta al sector turístic

Barbara Hallé explica que tot i la pujada dels preus en el sector hoteler i la restauració no ha baixat la demanda i els clients no s’han queixat per aquest encariment de preus. Tot i això, recorda que la major part de l’impacte de l’augment de matèries primeres i el preu de l’energia l’absorbeixen els negocis.

La presidenta recorda que les dades d’ocupació o demanda han aconseguit arribar a valors previs a la pandèmia. Barbara Hallé destaca que tornen els turistes anglesos i americans, que havien desaparegut amb les restriccions per la pandèmia. Tot i això, destaca que hi ha problemes que es continuen arrossegant des de la pandèmia i que s’han accentuat amb la Guerra d’Ucraïna.

Begur elabora un informe tècnic que analitza la gestió de les seves platges

privat:-la-gestio-de-les-platges-a-begur:-un-model-proteccionista,-sostenible,-benestant,-de-qualitat,-segur,-singular-i-de-gran-atractiu-turistic

L’Ajuntament de Begur està treballant en la definició del nou Pla d’Usos de les platges i cales del municipi. Així, abans de la seva aprovació, l’Àrea de Medi Ambient ha elaborat un exhaustiu informe tècnic que analitza i avalua la gestió de les platges de Begur durant l’any 2022 i en detalla la seva evolució al llarg dels darrers 10 anys.

En aquest sentit, el document posa de relleu l’ingent tasca quantitativa i qualitativa que s’ha dut a terme des de les àrees de Medi Ambient i Platges per tal de consolidar al municipi un model de gestió de platges que se centra en el proteccionisme natural, la sostenibilitat, la seguretat, la singularitat, el benestar, la qualitat i el gran atractiu turístic.

Reducció progressiva del nombre de boies

Des de l’any 2012 l’Ajuntament de Begur -a través de l’Àrea de Medi Ambient- està desplegant al municipi un projecte per tal de democratitzar el mar i reduir progressivament el nombre de boies habilitades al litoral begurenc. Amb aquesta reducció es busquen tres objectius. El primer és augmentar la protecció del fons marí, en especial de la posidònia. També ordenar i gestionar de forma tècnica –a criteri de l’Ajuntament de Begur- la distribució i l’ús de les boies al litoral de Begur. Finalment, la intenció és guanyar espai per als banyistes, habilitant nous corredors de natació.

En aquest sentit, l’any 2011 hi havia habilitades al litoral begurenc un total de 404 boies; i aquest 2022 el nombre de boies ja s’ha reduït fins a les 315, el que representa una reducció de prop del 20%. Aquesta reducció, a més, s’ha fet ben palpable a la cala d’Aiguafreda: l’any 2011 hi havia 145 boies; i enguany, 103 boies.

Finalment, aquest 2022, com a gran novetat d’aquest projecte de reducció, distribució i gestió de l’ús de les boies, s’ha apostat des de l’Àrea de Medi Ambient per promocionar un ús més efímer de les boies, facilitant així la rotació de les embarcacions. Per això, la mitjana s’ha situat aquest 2022 en 4,25 embarcacions per boia.

Es duplica la superfície de bany

Un altre aspecte a destacar, directament relacionat amb la disminució de les boies de fondeig, és la creació de nous espais senyalitzats per a fomentar la natació i el bany. Al llarg dels anys l’augment continuat dels camps de boies havia confinat els nedadors i banyistes en petits tancaments senyalitzats amb boies grogues al voltant de les platges principals. L’elevada presència d’embarcacions suposava en molts casos un conflicte entre els usuaris de bany que veien com s’havia reduït el seu espai vital davant l’augment dels serveis nàutics.

Amb tot, l’any 2010 l’Ajuntament de Begur va impulsar la creació de tres carrils de natació: Cala Moreta – Sa Riera, Aiguafreda – Ses Vaques i Sa Tuna-s’Eixugador. I aquesta política, que ha continuat augmentat fins a l’actualitat, ha permès duplicar progressivament la superfície de bany per als banyistes en només una dècada: passant dels 131.637 m2 de superfície de bany l’any 2011 als 205.916 m2 aquest 2022.

Les platges i cales de Begur 

L’informe tècnic presentat per l’Àrea de Medi Ambient també posa de relleu que l’ocupació terrestre de les platges ha patit moltes variacions al llarg dels anys. Així, cal destacar respecte al 2011 l’augment d’aquestes ocupacions en pràcticament el doble; i el fet que les ocupacions més elevades son les que es dediquen a les zones d’avarada d’embarcacions, especialment la de la platja de Sa Riera.

Amb tot, a nivell global l’ocupació de les platges urbanes al 2022 ha estat d’un 13% i per les platges naturals el 2%. Cal recordar que l’ocupació permesa per les platges urbanes és de fins el 50% i les platges naturals el 10%.

La “Q” de qualitat turística

Una altra de les conclusions que s’extreuen de l’informe tècnic elaborat per l’Àrea de Medi Ambient és el fet que Begur ha incorporat enguany el segell “Q” de qualitat turística a la platja de Sa Tuna, que aquest 2022 ha comptat per primer cop amb una guingueta de Creu Roja per oferir servei socorrista. A més, a Sa Tuna, junt amb la guingueta de servei de boies també s’ha habilitat una guingueta amb servei de lavabos per als usuaris i usuàries de la cala. Sa Tuna, per tant, s’afegeix a la resta de platges i cales del municipi ja certificades anteriorment amb la “Q” de qualitat turística: Racó, Sa Riera i Aiguablava.

En aquest sentit, al llarg dels darrers any l’Ajuntament de Begur ha apostat per un nou model de gestió de platges que ha permès habilitar a totes les platges i cales del municipi els serveis i recursos necessaris que garanteixin a veïns i veïnes i visitants una experiència qualitativa segura, singular i sostenible.

Els resultats d’aquesta estratègia s’han traduït en una millora de la qualitat dels materials (renovació de mobiliari 100% en fusta i altres materials nobles) així com dels serveis oferts; i fins i tot, de l’aposta gastronòmica de les guinguetes, la qual ha fet un salt tant en qualitat com en productes de proximitat. Tot això, acompanyat d’una intensa campanya de manteniment de les platges i de separació de residus que ha comportat que les platges de Begur s’acostin a l’objectiu de “plàstic zero”.

Generació de nous llocs de treball

D’altra banda, també cal destacar que les activitats que tenen lloc als serveis de les platges, tant serveis marítims com terrestres, tenen una repercussió en la creació de llocs de treball de temporada d’estiu. En aquest sentit, l’any 2022 es van generar 169 llocs de treball en els serveis terrestres i nàutics, serveis de salvament i socorrisme, i serveis de neteja de platges.

Supermatí – 2 novembre 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 2 novembre 2022
Loading
/

Matí fresc i suavitat tèrmica al migdia

Ahir vam tenir un dia de Tots Sants esplèndid amb sol i fins i tot gent a la platja banyant-se aprofitant que l’aigua del mar està a uns 21 ºC (com seria habitual a principis de juliol). Però aquesta setmana ja no tenim la bombolla càlida d’aire nord africà, i això es nota sobretot en la temperatura mínima que se situa entre els 11 i 13 ºC.

Avui també ens espera un dia amb força sol tot i alguns núvols prims, en general poc abundants, i la temperatura màxima es situarà entre els 22 i 24 ºC, per tant mànigues de camisa al migdia, però a la nit i primera hora del matí caldrà una jaqueta.

Entre demà a la nit i divendres el pas d’un front deixarà un cel més tapat, risc baix d’alguna precipitació, a tot estirar algun petit ruixat, i a partir de divendres ni i durant la jornada de dissabte tindrem Tramuntana, un vent que ha estat absent durant tot el mes passat a l’Empordà i que bufarà amb cops de més de 60 km/h dissabte amb un ambient ara sí més de tardor. La baixada de temperatura serà notable divendres i dissabte, però a mitjà termini, el cap de setmana assolellat i principi de la setmana vinent, la temperatura tornarà a pujar una mica.

Els records

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els records
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital, això ja no és el que era. La tardor no fa de tardor, l’estiu ha estat massa estiu, ja veurem què ens passarà aquest hivern o aquesta primavera. Naturalment, a hores d’ara ningú no ho pot saber, però, com segur que també  tothom ha sentit ben sovint, hi ha tot de gent molt ben predisposada a avisar-nos que no seran un hivern o una primavera com han estat sempre. ‘Cada any, pitjor’, ens diu molta d’aquesta gent. Un futur, doncs, terrible.
Però això també ho sabem tots. Sovint, molta d’aquesta gent, quan diu que no tindrem un hivern o una primavera com han estat sempre, vol dir que no seran com eren abans, i, quan diu abans, vol dir una època que no acaben de concretar gaire.
Quan va ser que les tardors van ser més plujoses i els hiverns més freds? O que les primaveres eren més primaveres? No ho sabem. Aquest és el gran misteri perquè ¿ben mirat, no ha estat cada any, de fet, que les tardors, els hiverns, les primaveres o els estius ens han semblat diferents?
-Jo del que estic parlant és de tendències. Abans, les tardors eren més plujoses; els hiverns, més freds; les primaveres, més primavera, els estius no tan calorosos –ens diuen.
Entesos. Sí que sembla que la pluja es reparteix més irregularment i que no fa tants dies de fred com, posem-hi, feia ara fa deu anys.
-Home! Deu anys? Jo diria quaranta! -ens dirà algú.
-Entesos, doncs, també.
Però és que jo he sentit adolescents de quinze anys dient que les tardors i els hiverns o les primaveres o els estius ja no són el que eren!
Deixem, però de banda el jovent.
Pregunto a un home de 65 anys, quan va ser que les tardors eren més plujoses, els hiverns més freds i etcètera, etcètera.
-Abans -em diu.
-Què vol dir abans?
-Quan era petit.
-Vivíeu aquí?
-Ah! No. Jo estic pensant en els anys que estudiava a Girona i que vivia en un internat. La fred que vam passar cada tardor i cada hivern! Els radiadors no escalfaven gens, l’aire entrava per tots els tancaments, per sota de totes les portes i entre els finestrons de totes les finestres.
-No eren com avui?
-Ni pensar-hi. Vidres que no acabaven d’arribar als bastiments, portes que els faltava un dit per tancar, finestrons plens d’escletxes. I les parets!
-Què els passava, a les parets?
-Que eren innecessàriament altes. Sobraven metres d’habitació a cada sala.
-I sempre vau passar fred?
-Ben bé sempre no. Ara que ho diu també recordo un hivern que no va fer fred i una tardor que no va ploure i que no es van fer bolets. Sí, de tant en tant, abans, també hi havia hiverns i tardors com els que hi ha ara. Però això sí no eren pas sempre.