El 16 de febrer de 2008, Palamós va inaugurar la nova seu de la Biblioteca Municipal Lluís Barceló i Bou, a la plaça dels Països Catalans. El nou equipament substituïa l’antiga biblioteca de l’Arbreda, que havia quedat petita, i multiplicava l’espai disponible per a la lectura, la consulta i les activitats culturals.

L’antiga biblioteca estava situada al carrer Jacint Verdaguer, davant de l’Arbreda, a l’edifici de l’antic parvulari de la República. L’any 2003 disposava d’uns 285 metres quadrats i tenia aproximadament 3.500 socis. L’augment dels usuaris i les limitacions de l’espai van portar l’Ajuntament a plantejar la construcció d’un nou equipament.

La planificació de la nova biblioteca havia començat anys abans. El 2003 ja hi havia una proposta sobre la taula i s’havien aconseguit subvencions de la Generalitat i la Diputació de Girona. Inicialment s’havia plantejat construir-la al carrer Salvador Albert i Pey, però posteriorment es va optar per situar-la a la plaça dels Països Catalans, al costat de la Casa Montaner.

L’agost de 2004, l’Ajuntament va adjudicar la redacció del projecte al grup encapçalat per l’arquitecte Jordi Casadevall, guanyador d’un concurs al qual s’havien presentat dotze propostes. El projecte preveia un edifici d’una sola planta, amb grans espais oberts i diferents zones adaptades als usos de la biblioteca.

Les obres van començar el gener de 2006 i el 4 de març es va fer l’acte simbòlic de col·locació de la primera pedra. Els treballs van topar aviat amb un imprevist quan les excavacions van localitzar una conducció de clavegueram a una profunditat diferent de la prevista, fet que va obligar a modificar una part del projecte.

El calendari inicial preveia acabar l’equipament a principis de 2007. L’Ajuntament havia arribat a plantejar la possibilitat d’estrenar-lo per Sant Jordi d’aquell any, però les obres es van allargar i la biblioteca no va estar preparada fins a principis de 2008.

El nou edifici tenia prop de 1.200 metres quadrats construïts. La zona de lectura i consulta ocupava uns 440 metres quadrats i disposava d’una àrea infantil diferenciada, amb mobiliari i serveis adaptats. També incorporava una sala polivalent de més de 100 metres quadrats amb entrada independent, que permetia organitzar activitats encara que la biblioteca estigués tancada.

La inversió comunicada en el moment de l’obertura era d’uns 1,6 milions d’euros per a la construcció de l’edifici, als quals s’afegien uns 200.000 euros destinats al mobiliari i a l’equipament.

El trasllat des de l’antiga biblioteca va començar el 21 de gener de 2008. La seu de l’Arbreda havia tancat dos dies abans i durant prop de quatre setmanes es van traslladar llibres, mobiliari i altres materials fins al nou edifici. El personal es va encarregar de classificar i empaquetar el fons, mentre que la Brigada Municipal va participar en el trasllat.

La inauguració oficial es va fer el dissabte 16 de febrer. L’acte institucional va estar presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, i per l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés.

La jornada va començar amb animació infantil a càrrec de Fefe i Companyia i una actuació de la companyia de dansa Cobosmika. Després dels parlaments institucionals, a la tarda es van fer portes obertes perquè els veïns poguessin visitar les noves instal·lacions i també es va programar una sessió de contes.

Durant l’acte, Teresa Ferrés va recordar els diferents regidors de Cultura que havien participat en les diverses etapes del projecte: Jordi Iglesias, Lluís Espada, Joan Gasull i Feliu Antúnez. La construcció de la nova biblioteca havia necessitat diversos mandats municipals fins a arribar a la inauguració.

L’equipament mantenia el nom de Lluís Barceló i Bou, que ja tenia l’antiga biblioteca. Barceló i Bou, nascut el 1873 i mort el 1951, va ser historiador i bibliotecari autodidacte i va exercir de conservador del museu i de la biblioteca municipal de Palamós. També va estar vinculat a la creació del Cau de la Costa Brava l’any 1920 i a la conservació del patrimoni local.

La biblioteca va començar a prestar servei amb normalitat el dilluns 18 de febrer de 2008. El canvi d’espai va permetre ampliar els serveis, augmentar els llocs de consulta i crear noves zones per a activitats, infants i accés a les noves tecnologies.

Durant el mateix 2008, la biblioteca va registrar més de 104.000 usuaris. Tres anys després, l’equipament rebia una mitjana d’uns 300 visitants diaris, una xifra molt superior a la que podia assumir l’antiga seu de l’Arbreda.

La inauguració del nou edifici va completar així un projecte iniciat anys abans per donar resposta al creixement de l’activitat de la biblioteca. Des del febrer de 2008, la Biblioteca Lluís Barceló i Bou manté la seva seu a la plaça dels Països Catalans.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Demà s’inaugura la nova biblioteca municipal», 15 de febrer de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908021508/dem-sinaugura-la-nova-biblioteca-municipal/0?page=5

Ràdio Palamós, «La nova biblioteca ja funciona», 18 de febrer de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908021809/la-nova-biblioteca-ja-funciona/0?page=6821

Ràdio Palamós, «Subvencionen el projecte de biblioteca que defensava CiU», 12 de juny de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403061202/subvencionen-el-projecte-de-biblioteca-que-defensava-ciu/0

Ràdio Palamós, «Adjudiquen la redacció del projecte de la nova biblioteca», 11 d’agost de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=504081102&page=360&portada=0&title=adjudiquen-la-redaccio-del-projecte-de-la-nova-biblioteca

Ràdio Palamós, «Primera pedra de la biblioteca», 3 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706030310/primera-pedra-de-la-biblioteca/0?page=7611

Ràdio Palamós, «Col·loquen la primera pedra de la biblioteca», 6 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706030606/colloquen-la-primera-pedra-de-la-biblioteca/0?page=5628

Ràdio Palamós, «Problemes en les obres de la biblioteca», 1 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706030104/problemes-en-les-obres-de-la-biblioteca/0?page=7629

Ràdio Palamós, «Comença el trasllat de la biblioteca», 21 de gener de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908012105/comena-el-trasllat-de-la-biblioteca/0?page=6

Ajuntament de Palamós, informació sobre Lluís Barceló i Bou:
https://www.palamos.cat/palamos/ajuntament/punts.aspx?punt=p03

Ràdio Palamós, «Deu anys de la nova Biblioteca Municipal de Palamós», 2018:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500007958/deu-anys-de-la-nova-biblioteca-municipal-de-palamos/0?page=3186

El 12 de setembre de 2007 va entrar en funcionament L’Estel de mossèn Gumersind, la primera llar d’infants pública de Palamós. El centre va començar el curs amb 98 infants matriculats i una capacitat total per a 115 nens i nenes de zero a tres anys.

La nova llar d’infants es va construir a l’antic solar dels Arbres Enfonsats, al costat de Palamós Gent Gran. L’edifici tenia una superfície interior pròxima als 1.200 metres quadrats i disposava de vuit aules, dues per a nadons, tres per a infants d’un any i tres per als de dos anys.

Les instal·lacions incorporaven també menjador, sala polivalent, espais per dormir, magatzems, zona per als cotxets, dependències per al personal i pati exterior. El servei funcionava de dilluns a divendres, de vuit del matí a set de la tarda.

Les obres havien començat el gener de 2006 i es van allargar durant aproximadament un any i mig. El cost de construcció va superar els 1,6 milions d’euros i l’objectiu era tenir l’equipament preparat per començar el curs 2007-2008.

La ubicació de la llar havia generat, però, un debat important durant els anys anteriors. El projecte comportava actuar sobre el solar dels Arbres Enfonsats i va provocar l’oposició d’una plataforma veïnal que reclamava preservar aquest espai i els arbres que hi havia.

La polèmica havia començat el 2004 i va arribar al Ple municipal. Els opositors a la ubicació van recollir signatures i, quan les obres estaven a punt de començar el gener de 2006, membres de la Plataforma en Defensa dels Arbres Enfonsats van fer guàrdia al solar.

Finalment, el projecte va continuar endavant i la nova llar d’infants va quedar preparada a finals de l’estiu de 2007. La gestió del servei es va adjudicar a l’empresa Educare 21, que s’havia imposat en el concurs convocat per l’Ajuntament.

El primer dia de funcionament hi havia una directora i deu educadores. Imma Bach n’era la coordinadora. Tot i que el centre tenia capacitat per a 115 infants, el curs va començar amb 98 inscrits i encara quedaven algunes places disponibles.

El nom de L’Estel de mossèn Gumersind homenatjava mossèn Gumersind Vilagran i Roquí, vinculat durant més de trenta anys a la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà, a Sant Joan. Havia desenvolupat una extensa tasca social al municipi i, entre altres iniciatives, havia impulsat una llar d’infants a Sant Joan.

Mossèn Gumersind també havia participat en la creació de l’Associació Comarcal Protectora de Disminuïts Psíquics Els Àngels i havia promogut un servei de menjador per a persones necessitades. Va morir el 2 d’octubre de 2004. L’Ajuntament l’havia nomenat Fill Adoptiu de la Vila de Palamós l’any 1988.

La llar ja funcionava des del setembre, però la inauguració oficial es va fer el 26 d’octubre de 2007. L’acte va comptar amb la participació del conseller d’Educació, Ernest Maragall, i de l’alcaldessa de Palamós, Teresa Ferrés.

La jornada va incloure una visita a les instal·lacions, el descobriment d’una placa commemorativa, animació infantil i una xocolatada. La pluja va obligar a traslladar bona part de les activitats a l’interior de l’edifici.

L’obertura de L’Estel de mossèn Gumersind va permetre que Palamós disposés per primera vegada d’una llar d’infants pública pròpia. L’equipament ha continuat funcionant des d’aleshores i amb els anys ha ampliat la seva capacitat inicial.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «La nova llar d’infants municipal ja funciona», 12 de setembre de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807091206/la-nova-llar-dinfants-municipal-ja-funciona/0?page=6987

Ràdio Palamós, reportatge sobre l’inici del curs a la nova llar d’infants, 14 de setembre de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807091401/reportatge/0?page=7010

Ràdio Palamós, «Encara hi ha places vacants a la nova llar d’infants», 22 d’agost de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807082208/encara-hi-ha-places-vacants-a-la-nova-llar-dinfants/0?page=6998

Ràdio Palamós, «Reunió amb els pares i mares d’alumnes de la llar d’infants», 4 de setembre de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807090407/reunio-amb-els-pares-i-mares-dalumnes-de-la-llar-dinfants/0?page=4997

Ràdio Palamós, «La ubicació de la futura llar d’infants capitalitza l’interès del Ple», 20 d’octubre de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/504102004/la-ubicacio-de-la-futura-llar-dinfants-capitalitza-linters-del-ple/0?page=7814

Ràdio Palamós, «La Plataforma en Defensa dels Arbres Enfonsats es mobilitza», 23 de gener de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706012308/la-plataforma-en-defensa-dels-arbres-enfonsats-es-mobilitza/0

Ràdio Palamós, «Inauguren la llar d’infants municipal», 26 d’octubre de 2007:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/807102609/inauguren-la-llar-dinfants-municipal/0?page=6973

Servei d’Arxiu Municipal de Palamós, documentació sobre mossèn Gumersind Vilagran i Roquí:
https://docs.serveiarxiumunicipalpalamos.cat/wordpress/wp-content/uploads/difusio/premi-de-recerca-vila-de-palamos/resums-dels-treballs/Q12_I_SI_FEM_EL_PRIMER_PAS_digital.pdf

L’any 2006, Palamós va commemorar el cinquantè aniversari de l’últim viatge del Tren Petit, el ferrocarril que durant gairebé setanta anys havia connectat la vila amb diferents poblacions del Baix Empordà i amb la xarxa ferroviària de Flaçà. El darrer trajecte s’havia fet el 29 de febrer de 1956.

La línia havia entrat en servei el 23 de març de 1887. El primer recorregut unia Palamós i Flaçà, passant per municipis com Palafrugell i la Bisbal d’Empordà, i permetia enllaçar amb la línia ferroviària de Girona a Barcelona i França. Més endavant, el servei es va prolongar fins a Girona.

El Tren Petit transportava passatgers i mercaderies i va tenir una relació especialment estreta amb l’activitat econòmica de la comarca. La indústria surera va utilitzar el ferrocarril per transportar productes i mercaderies, mentre que per a moltes generacions de veïns es va convertir en un mitjà habitual per desplaçar-se entre els municipis del Baix Empordà.

La commemoració del 2006 va començar el 10 de març amb la inauguració d’una exposició fotogràfica al vestíbul de La Gorga. La mostra reunia imatges de diferents èpoques i permetia recuperar visualment els combois, les estacions, els treballadors i diversos punts del recorregut. L’exposició es va plantejar perquè es pogués visitar durant la resta de l’any.

Els actes centrals es van fer el dissabte 25 de març a La Gorga. El programa va començar amb una taula rodona protagonitzada per persones que havien conegut el Tren Petit des de dins. Hi van participar Lluís Torremilans, que havia treballat com a guardaagulles; Josep Miralles, calderer, i Porfirio Crosa, mecànic.

A la conversa també hi va intervenir Antoni Martí, estudiós de la història del ferrocarril i autor d’un treball audiovisual sobre la línia. Cinquanta anys després del tancament, la commemoració permetia encara escoltar directament persones que hi havien treballat i que podien explicar com funcionava el tren i com era la vida quotidiana al seu voltant.

La jornada va continuar amb l’Agrupació Teatral La Gespa, que va recuperar un fragment de La Tramviata, l’obra que havia estrenat l’any anterior amb el Tren Petit com a rerefons. Per a l’ocasió es va representar la part dedicada a la inauguració del ferrocarril a Palamós.

Els actes es van tancar amb la projecció del documental El Tren Petit 1887-1956, realitzat per Antoni Martí. En total, unes 140 persones van participar en la jornada commemorativa de La Gorga.

El record del Tren Petit ha continuat present a Palamós després d’aquell aniversari. L’any 2009 es va posar en servei la Via Verda del Tren Petit entre Palamós i Palafrugell, que recupera una part de l’antic traçat ferroviari per a ciclistes i vianants.

El 2012, Palamós, Palafrugell i la Bisbal d’Empordà van commemorar conjuntament els 125 anys de la inauguració de la línia. El 2021, coincidint amb els 65 anys del darrer viatge, el Servei d’Arxiu Municipal de Palamós va tornar a recuperar-ne la història amb noves activitats i material audiovisual.

Els actes del 2006 van servir per recordar una infraestructura desapareguda mig segle abans però encara present en la memòria de molts palamosins. Fotografies, testimonis d’antics treballadors, teatre i documentals van permetre reconstruir durant unes setmanes la història d’un tren que havia format part de la vida quotidiana de Palamós entre 1887 i 1956.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Actes del 50 aniversari de l’últim viatge del Tren Petit», 10 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706031008/actes-del-50-aniversari-de-lultim-viatge-del-tren-petit/0?page=8993

Ràdio Palamós, «Cinquantè aniversari del Tren Petit», 24 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706032406/cinquant-aniversari-del-tren-petit/0?page=8996

Ràdio Palamós, crònica dels actes commemoratius a La Gorga, 27 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/?idPost=706032703&page=7107&portada=0&title=actes-a-la-gorga

Ràdio Palamós, «125 aniversari del Tren Petit», 2012:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1300000418/125-aniversari-del-tren-petit/0?page=7

Ràdio Palamós, «Palamós recorda el Tren Petit 65 anys després del seu últim viatge», 2021:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/1500013882/palamos-recorda-el-tren-petit-65-anys-despres-del-seu-ultim-viatge/0?page=1979

Vies Verdes de Girona, «Ruta del Tren Petit»:
https://www.viesverdes.cat/rutes_vies_verdes/ruta-del-tren-petit/

El 28 de novembre de 2005 van començar les obres de desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell. Els primers treballs es van fer a Mont-ras i posaven en marxa una actuació llargament debatuda que havia de transformar els prop de set quilòmetres de carretera que connectaven els dos municipis.

En aquell moment, per la C-31 hi circulaven uns 26.000 vehicles diaris. La carretera era un dels principals eixos de comunicació del Baix Empordà i acumulava una elevada intensitat de trànsit, especialment durant els mesos d’estiu. El projecte preveia convertir-la en una via de dos carrils per sentit, amb accessos controlats i nous enllaços.

El desdoblament feia anys que estava sobre la taula. L’any 2001 ja s’havia plantejat una primera proposta que havia generat oposició a Mont-ras, Palafrugell i entre entitats ecologistes. Una de les principals preocupacions era l’impacte que una infraestructura de quatre carrils podia tenir sobre el territori i, especialment, la barrera que podia representar al seu pas pel nucli de Mont-ras.

La Generalitat va anar modificant el projecte. L’abril de 2003, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va presentar una nova proposta que mantenia els quatre carrils però incorporava una solució específica per travessar Mont-ras. El tronc principal de la carretera havia de passar a una cota inferior en un tram d’uns 600 metres per reduir la divisió entre les dues bandes del municipi.

La tramitació encara es va allargar dos anys. El maig de 2005 es va aprovar definitivament el projecte constructiu i, després del procés de licitació, les obres es van adjudicar el setembre per 42,7 milions d’euros. El termini previst d’execució era de trenta mesos.

La futura autovia havia de tenir dos carrils de 3,5 metres per sentit, una mitjana central, vorals i vies de servei. També es preveien nous enllaços per ordenar els accessos a Vall-llobrega, Mont-ras i Palafrugell, entre altres punts del recorregut.

Les màquines van començar a treballar el 28 de novembre de 2005 a Mont-ras. Una de les primeres actuacions va ser construir un vial provisional que permetés desviar el trànsit mentre s’executava el nou traçat i es començava a preparar el pas rebaixat de la carretera pel municipi.

Tot i que les obres de l’autovia Palamós-Palafrugell van començar oficialment aquell novembre, la maquinària encara va trigar uns mesos a arribar a Palamós. Els primers moviments de terres dins del terme municipal palamosí es van fer el març de 2006, a la sortida nord de la vila en direcció a Palafrugell.

Les obres van continuar durant més de dos anys i van obligar a modificar accessos, desviar provisionalment la circulació i compatibilitzar els treballs amb el trànsit habitual d’una carretera que continuava suportant milers de vehicles cada dia.

Els quatre carrils de l’autovia van entrar en servei el gener de 2008. Encara quedaven alguns treballs complementaris als enllaços i al tram urbà de Mont-ras, però els vehicles ja podien circular per la nova configuració entre Palamós i Palafrugell.

La inauguració oficial es va fer l’1 de febrer de 2008 amb el president de la Generalitat, José Montilla, i el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. El cost de l’actuació comunicat en aquell moment era de 53,8 milions d’euros.

L’inici de les obres el novembre de 2005 va posar fi a anys de projectes, modificacions i debat sobre el desdoblament. La carretera que durant dècades havia connectat Palamós i Palafrugell amb un carril per sentit es convertia en l’autovia que avui articula una de les principals connexions viàries del Baix Empordà.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, «Comencen les obres del desdoblament de la carretera C-31 entre Palamós i Palafrugell», 28 de novembre de 2005:
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/72550/comencen-obres-del-desdoblament-carretera-c-31-palamos-palafrugell

Generalitat de Catalunya, «PTOP aprova el projecte constructiu del desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell», 13 de maig de 2005:
https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/82200/ptop-aprova-projecte-constructiu-del-desdoblament-c-31-palamos-palafrugell

Generalitat de Catalunya, informació sobre l’adjudicació de les obres de la C-31, 2005:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/78576/generalitat-adjudica-obres-catalunya-valor-94-meur

Generalitat de Catalunya, «La Generalitat desdoblarà la C-31 entre Palamós i Palafrugell», 11 d’abril de 2003:
https://govern.cat/gov/notes-premsa/63415/generalitat-desdoblara-c-31-palamos-palafrugell

Ràdio Palamós, «Presenten el projecte de desdoblament de la C-31 entre Palamós i Mont-ras», 11 d’abril de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403041104/presenten-el-projecte-de-desdoblament-de-la-c-31-entre-palamos-i-mont-ras/0?page=8207

Ràdio Palamós, «Les obres de la C-31 arriben a Palamós», 14 de març de 2006:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/706031409/les-obres-de-la-c-31-arriben-a-palamos/0

Ràdio Palamós, «Ja es pot circular per l’autovia Palamós-Palafrugell», 21 de gener de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908012109/ja-es-pot-circular-per-lautovia-palamos-palafrugell/0?page=6869

Ràdio Palamós, «Montilla inaugura el desdoblament de la C-31», 1 de febrer de 2008:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/908020107/montilla-inaugura-el-desdoblament-de-la-c-31/0?page=6838

El Punt, «Comencen les obres per desdoblar la C-31 entre Palamós i Palafrugell», 29 de novembre de 2005:
https://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=1635329

El 13 d’abril de 2004, el Govern de la Generalitat va declarar cala s’Alguer Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de conjunt històric, i en va delimitar l’entorn de protecció. La decisió reforçava la preservació d’un dels espais més característics del litoral de Palamós, format per les antigues barraques de pescadors situades arran de mar i el paisatge que les envolta.

La història de s’Alguer com a espai vinculat a la pesca es remunta, com a mínim, al segle XVI. La primera barraca documentada és de 1521, quan es va concedir al pescador Pere Resador el dret d’utilitzar una construcció en aquest indret. El 1554 ja consta una altra barraca vinculada a Pere Sureda, mestre calafat de Palamós.

Les construccions servien als pescadors per guardar les barques, les xarxes i altres estris, i també com a refugi. Amb el temps es va formar el conjunt de petites edificacions que ha arribat fins avui. Les barraques, de planta rectangular, parets de pedra i cobertes de volta, s’organitzen en diferents agrupacions al llarg de la cala.

La protecció de s’Alguer, però, havia començat molt abans de 2004. El 1972, aquest sector del litoral de Palamós va quedar inclòs en la declaració de diversos espais de la Costa Brava com a paratge pintoresc. Amb la nova legislació catalana de patrimoni dels anys noranta, aquella figura es va haver d’adaptar a les noves categories de protecció.

L’any 1995, la Generalitat va iniciar la tramitació per declarar cala s’Alguer Bé Cultural d’Interès Nacional i el Govern va aprovar la declaració el 28 de desembre d’aquell mateix any. La protecció reconeixia els valors històrics, arquitectònics, socials i paisatgístics del conjunt.

Aquella primera declaració, però, va quedar anul·lada. Diversos propietaris van presentar un recurs i, el 28 de setembre de 2000, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anul·lar l’acord per defectes formals en la tramitació administrativa. L’Ajuntament de Palamós no havia estat part del procés judicial i durant un temps va continuar actuant amb la convicció que la protecció es mantenia vigent.

La situació es va fer pública el 2002, coincidint amb el debat urbanístic sobre els terrenys de la pineda d’en Gori. Davant l’anul·lació de l’anterior expedient, el Departament de Cultura va decidir iniciar de nou tot el procediment.

El 16 de maig de 2003 es va incoar formalment el nou expedient per declarar s’Alguer Bé Cultural d’Interès Nacional. Durant la tramitació es van estudiar les al·legacions presentades i es van obtenir els informes favorables del Consell Assessor del Patrimoni Cultural Català i de l’Institut d’Estudis Catalans.

El Govern va aprovar definitivament la nova declaració el 13 d’abril de 2004. Aquesta vegada, a més de protegir les construccions de la cala, es va delimitar expressament un entorn de protecció destinat a preservar la relació entre les barraques i el paisatge que les envolta.

La delimitació tenia en compte les vistes sobre la cala des de la pineda d’en Gori, des de la carena que separa s’Alguer de la platja de Castell i també des del mar. La protecció no es limitava, per tant, a les edificacions, sinó que afectava també l’espai necessari per conservar la seva imatge i la integració del conjunt en aquest tram del litoral.

La declaració arribava en un moment en què el futur de l’entorn generava debat a Palamós. Poques setmanes abans, unes 400 persones havien participat en una jornada convocada per Salvem Castell i Salvem l’Empordà contra la urbanització d’una part de la pineda d’en Gori. La nova delimitació patrimonial afectava part dels terrenys de l’entorn i obligava a tenir en compte els valors de s’Alguer en qualsevol actuació futura.

Els efectes de la protecció es van començar a notar aquell mateix any. El novembre de 2004, la Comissió de Patrimoni va informar desfavorablement sobre alguns elements previstos en el projecte de rehabilitació del camí de ronda entre la Fosca i Castell perquè considerava que podien alterar el paisatge de s’Alguer. El projecte es va haver d’adaptar als criteris de conservació del conjunt.

La declaració de 2004 va recuperar així una protecció que ja s’havia intentat establir durant la dècada anterior i va fixar un marc específic per preservar tant les antigues barraques de pescadors com l’entorn que permet entendre cala s’Alguer com un conjunt històric i paisatgístic.

Bibliografia

Generalitat de Catalunya, Resolució CLT/1745/2004, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Govern de 13 d’abril de 2004 de declaració de bé cultural d’interès nacional, en la categoria de conjunt històric, de cala s’Alguer, a Palamós:
https://www.boe.es/boe/dias/2004/07/30/pdfs/A27745-27746.pdf

Boletín Oficial del Estado, incoació de l’expedient de declaració de cala s’Alguer com a Bé Cultural d’Interès Nacional, 2003:
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2003-13464

Boletín Oficial del Estado, incoació de l’expedient de reclassificació de cala s’Alguer, 1995:
https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1995-12911

Boletín Oficial del Estado, declaració de diversos sectors de la Costa Brava com a paratge pintoresc, 1972:
https://www.boe.es/boe/dias/1972/10/24/pdfs/A18941-18942.pdf

Parlament de Catalunya, documentació sobre l’anul·lació de la declaració de 1995 i la nova tramitació:
https://www.parlament.cat/document/bopc/50318.pdf

Ràdio Palamós, «Cala s’Alguer no està protegida pel BCIN», 15 de novembre de 2002:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/302111502/cala-salguer-no-est-protegida-pel-bcin/0?page=6165

Ràdio Palamós, «Inicien expedient per declarar s’Alguer Bé Cultural d’Interès Nacional», 30 de maig de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403053002/inicien-expedient-per-declarar-salguer-be-cultural-dinters-nacional/0?page=8222

Ràdio Palamós, «El Govern de la Generalitat protegeix novament s’Alguer després d’haver estat tombat per un error administratiu», 14 d’abril de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/504041405/el-govern-de-la-generalitat-protegeix-novament-salguer-despres-dhaver-estat-tombat-per-un-error-administratiu/0?page=7929

Ràdio Palamós, «La festa per salvar la pineda d’en Gori reuneix 400 persones», 29 de març de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/504032902/la-festa-per-salvar-la-pineda-den-gori-reuneix-400-persones/0?page=7967

Ràdio Palamós, «Informe desfavorable del projecte de camí de ronda a s’Alguer», 5 de novembre de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/504110506/informe-desfavorable-del-projecte-de-cami-de-ronda-a-salguer/0?page=5275

El 27 d’abril de 2003, l’Obra del Ballet Popular va fer pública l’elecció de Palamós com a Ciutat Pubilla de la Sardana de 2004. L’anunci es va fer a Ripoll, que exercia aquell any el pubillatge, davant d’una delegació palamosina formada per més de trenta persones.

Entre els representants de Palamós hi havia l’alcalde, Jordi Pallí, el regidor de Cultura, Lluís Espada, i membres de l’Agrupació Sardanista Costa Brava. Aquella mateixa jornada, Antoni Romero, president d’honor de l’entitat palamosina, va rebre un dels Premis del Dia de la Sardana en reconeixement a la seva dedicació al món sardanista.

L’elecció arribava poques setmanes després que Palamós hagués formalitzat la candidatura. El Ple de l’Ajuntament havia aprovat per unanimitat presentar-se per assumir el pubillatge i l’Agrupació Sardanista Costa Brava havia estat una de les principals impulsores de la proposta.

En un primer moment s’havia treballat amb la possibilitat que Palamós optés al títol l’any 2005. També s’havia valorat vincular la candidatura amb el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona de 2004. Finalment, les dues iniciatives es van separar i Palamós va avançar la candidatura per assumir el pubillatge l’any 2004.

La designació reconeixia una llarga activitat sardanista a la vila. L’Agrupació Sardanista Costa Brava organitzava habitualment audicions, concerts, cursos i altres activitats dedicades a la sardana. El 2003, l’entitat acumulava sis dècades d’activitat i aquell estiu Palamós celebrava ja la 35a edició del seu Aplec de la Sardana.

L’Aplec del 27 de juliol va ser una de les primeres activitats que va recollir públicament la futura condició de Ciutat Pubilla. Hi van participar quatre cobles i es va estrenar la sardana Camí del Pubillatge, del compositor Francesc Camps, dedicada al procés que Palamós havia començat després de l’elecció del mes d’abril.

Ser Ciutat Pubilla significava assumir durant un any una part destacada de l’activitat sardanista del país. La iniciativa havia estat creada per l’Obra del Ballet Popular l’any 1960 i cada any designava una població diferent. Palamós havia de prendre el relleu de Ripoll i es convertiria en la 44a població que rebia aquesta distinció.

L’elecció va posar en marxa durant la resta de 2003 els preparatius del programa. La comissió organitzadora treballava en la programació de concerts, ballades, exposicions, conferències i altres actes, així com en la construcció d’un monument commemoratiu del pubillatge.

El projecte va anar augmentant de dimensions durant els mesos següents. El novembre de 2003, els organitzadors treballaven amb un pressupost global d’uns 180.000 euros, que s’havia de cobrir amb aportacions de l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació de Girona i patrocinadors privats. Una part del finançament i de la programació encara estava pendent de tancar.

Entre l’elecció i l’inici del pubillatge també hi va haver un canvi al govern municipal. Jordi Pallí era l’alcalde quan la delegació palamosina va rebre la notícia a Ripoll, però després de les eleccions municipals de 2003 Teresa Ferrés va assumir l’alcaldia i va ser el nou govern qui va acabar de preparar els actes de l’any següent.

Palamós va ser proclamada oficialment Ciutat Pubilla de la Sardana el cap de setmana del 24 i 25 d’abril de 2004. La Flama de la Sardana va arribar per mar a bord de l’embarcació de vela llatina Rafael i es va encendre el peveter que simbolitzava l’inici del pubillatge.

Durant aquell cap de setmana també es van celebrar ballades, concerts i un concurs de colles, es va pronunciar la lliçó inaugural i es va inaugurar el monument commemoratiu. El compositor Ricard Viladesau va escriure per a l’ocasió la sardana Palamós Ciutat Pubilla 2004.

L’anunci fet a Ripoll l’abril de 2003 havia posat en marxa tot aquest procés. La designació premiava la trajectòria sardanista de Palamós i de l’Agrupació Sardanista Costa Brava i obria un any de preparatius que culminaria amb la proclamació de la vila com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

Bibliografia

Ràdio Palamós, «Palamós opta a ser Ciutat Pubilla de la Sardana», 21 de març de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403032101/palamos-opta-a-ser-ciutat-pubilla-de-la-sardana/0?page=8297

Ràdio Palamós, «Escullen Palamós com a Ciutat Pubilla de la Sardana pel 2004», 28 d’abril de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403042802/escullen-palamos-com-a-ciutat-pubilla-de-la-sardana-pel-2004/0?page=8199

Ràdio Palamós, «Reportatge: Aplec de la Sardana a Palamós», 25 de juliol de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403072501/reportatge-aplec-de-la-sardana-a-palamos/0?page=6308

Ràdio Palamós, informació sobre els preparatius i el pressupost del pubillatge, 18 de novembre de 2003:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/403111803/cordomi-lamenta-no-tenir-el-pressupost-del-pubillatge-tancat-a-hores-dara/0?page=8086

Ràdio Palamós, «Palamós, Ciutat Pubilla de la Sardana», abril de 2004:
https://www.palamoscomunicacio.cat/web/hemeroteca.php/504041606/palamos-ciutat-pubilla-de-la-sardana/0

SomSardana, història del sardanisme i de l’Obra del Ballet Popular:
https://somsardana.cat/sardanisme/historia