24.4 C
Pals
Dissabte, 12 juliol 2025
- Publicitat -

Jutgen el massatgista de la Bisbal d’Empordà per la primera denúncia per abusar sexualment de clientes

L’Audiència de Girona ha jutjat el massatgista de la Bisbal d’Empordà que acumula diverses denúncies de clientes per abusos sexuals. Aquest dimecres, la primera ha arribat a judici. L’acusat s’enfronta a 10 anys de presó per agredir sexualment una menor de 15 anys el 7 de juny del 2022. La víctima ha declarat a porta tancada i les acusacions sostenen que, amb l’excusa del massatge, el processat li va fer tocaments als genitals. Després, ell es va despullar i va obligar la menor a tocar-li el penis. L’acusat, que ha declarat al final del judici, ho ha negat. Segons la seva versió, “en cap moment” li va fer cap tocament “que no fos l’adient” per al massatge: “I molt menys sexual”. La defensa demana l’absolució.

La fiscalia l’acusa d’un delicte d’abús sexual a menor de 16 anys i demana 5 anys de presó. L’acusació particular, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, considera que va ser una agressió sexual perquè hi va haver “intimidació i ús de força” i eleva la petició a 10 anys de presó.

La defensa vol l’absolució i, com a alternativa en cas de condemna, sol·licita al tribunal que apreciï atenuants de reparació del dany (perquè ha consignat els 9.500 per fer front a la indemnització) i de dilacions indegudes (pel temps que el cas ha trigat a arribar a judici).

La secció quarta de l’Audiència de Girona ha jutjat el quiromassatgista per la primera denúncia interposada per una de les seves clientes, una menor de 15 anys. La víctima ha declarat a porta tancada i evitant la confrontació visual amb el processat.

La fiscalia i l’acusació particular sostenen que els presumptes tocaments van tenir lloc el vespre del 7 de juny del 2022, quan la denunciant va anar a fer-se un massatge a casa de l’acusat. Es coneixien prèviament, perquè ja havia estat clienta d’ell i perquè les dues famílies tenien una relació d’amistat, sobretot perquè la filla del processat i el germà de la víctima eren parella.

Segons relaten les acusacions, poc després de les set de la tarda, l’acusat li va dir a la menor que es despullés i es tombés a la llitera per fer-li massatge. Aleshores, i tenint “ple coneixement” de l’edat de la víctima i “amb la intenció d’atemptar contra la seva llibertat i indemnitat sexual”, li va treure la roba interior que encara duia i li va “passar les mans per sobre la vulva”.

Les acusacions remarquen que, amb l’excusa que durant una maniobra s’havia fet mal en una cicatriu que ell tenia a la zona inguinal, li va dir a la menor que ara era ella qui li hauria de fer un massatge.

Segons les acusacions, la va fer aixecar de la llitera i ell es va despullar “completament” i s’hi va tombar. La víctima es va negar a fer-li el massatge “per la zona dels genitals” però el processat li va acabar “agafant la mà a la menor” i la va dirigir cap al seu penis. Després, la va obligar a estirar-se damunt d’ell i la va abraçar.

La mare de la menor ha explicat a la sala de vistes que després del massatge l’acusat va portar la seva filla a casa. Tan bon punt la va veure, ha dit que li va veure la cara “desencaixada” però quan li va preguntar si li passava alguna cosa li va respondre que només és que estava “molt cansada”. Ho va donar per bo, però els dies següents va continuar notant que estava preocupada i que havia perdut la gana.

Després, la menor se’n va anar al viatge de final de curs uns dies. A la tornada, va ser quan finalment li va explicar què havia passat i van acabar interposant la denúncia.

Arran de l’aparició als mitjans de comunicació d’aquest primer cas, més clientes van acabar denunciant el quiromassatgista per presumptes abusos. De fet, l’acusació particular va sol·licitar que s’acumulessin totes les denúncies per jutjar-les alhora, però la secció tercera de l’Audiència de Girona ho va rebutjar. Al principi del judici, les acusacions han assenyalat que els jutjats de la Bisbal d’Empordà estan instruint altres causes contra l’acusat, que va arribar a acumular cinc denúncies.

Massatge “adient”

A petició de la defensa, l’acusat ha declarat al final del judici. Ha respost a les preguntes de la fiscal i de la defensa, i s’ha negat a fer-ho a les de l’acusació particular.

Al llarg de gairebé 40 minuts, ha relatat minuciosament com feia els massatges i ha negat que fes tocaments a la víctima: “En cap moment es tocava cap zona que no fos adient per al massatge, i molt menys sexual”. El processat ha negat haver tret la roba interior a la víctima, haver-se despullat ell o haver-la obligat a tocar-li el penis.

L’acusat atribueix la denúncia a la gelosia que la menor podia tenir de la seva filla, perquè els seus pares li feien regals, la tenien molt ben considerada i es podia sentir desplaçada.

El processat sosté que la víctima no ha vist “mai” la seva cicatriu i argumenta que sap que la té perquè ell mateix li va explicar durant un massatge previ que l’havien operat per una hèrnia, indicant-li el lloc on era.

La cicatriu és, de fet, un dels arguments que han esgrimit les acusacions per demanar una sentència condemnatòria i al·leguen que la víctima no l’hauria pogut descriure amb precisió si no l’hagués vist i els fets no haguessin passat “tal com els ha relatat”.

També exposen que els perits de l’equip d’assessorament tècnic penal i les psicòlogues que van atendre la menor han acreditat que va patir simptomatologia compatible amb un trastorn d’estrès posttraumàtic derivat dels presumptes tocaments.

La defensa al·lega, per contra, que la declaració de la víctima no ha estat persistent al llarg del procediment i remarca que “la divulgació en premsa” del cas ha causat un perjudici a l’acusat i a la seva família. També qüestiona que la menor “trigués 15 dies” a denunciar els fets i insinua que hi pot haver “ànim espuri” perquè tingués la voluntat de perjudicar-lo. El judici ha quedat vist per a sentència.

Els Mossos detenen dos homes a la Bisbal i Sils per tenir dos conreus amb més de 500 plantes de marihuana

plantes marihuana bisbal

Els Mossos d’Esquadra han desmantellat dues plantacions de marihuana amb més de 500 plantes a la Bisbal d’Empordà i Sils. En les dues operacions, han detingut dos homes de 51 i 52 anys com a presumptes responsables dels cultius.

El primer dispositiu va tenir lloc aquest dimarts en una casa de la urbanització les Comes de Sils. Segons la policia, l’habitatge estava abandonat i el detingut s’hi havia instal·lat per tenir cura de 164 plantes. Els agents també hi van trobar equips per al cultiu intensiu, com aires condicionats, filtres i extractors. Durant la inspecció, es va comprovar que l’habitatge tenia la llum punxada, per la qual cosa se l’investiga també per defraudació de fluid elèctric. L’home no té antecedents i ja ha passat a disposició judicial al jutjat de guàrdia de Santa Coloma de Farners.

L’endemà, dimecres, els Mossos van actuar en un domicili del carrer Nàpols de la Bisbal d’Empordà. Allà hi van localitzar 340 plantes de marihuana i prop de 16.000 euros en metàl·lic. La intensa olor de la droga i el funcionament continu dels aparells de refrigeració van alertar els agents, que van acabar detenint el responsable de la plantació, un home de 52 anys. Està previst que passi a disposició judicial a la Bisbal d’Empordà en les pròximes hores.

L’aeroport de Girona arrenca la temporada d’estiu amb 49 destinacions, dues més que l’any passat

aeroport de Girona

L’aeroport de Girona ha arrencat aquesta setmana la programació d’estiu connectant amb 49 destinacions, dues més de les que hi havia la temporada de l’any passat. Amb aquesta programació, la terminal gironina estarà connectada amb 15 països europeus. WizzAir va començar a operar aquest dimarts la ruta entre Girona i Budapest amb dos vols setmanals (dimarts i dissabtes), mentre que Ryanair ha estrenat tres rutes. El diumenge va posar en funcionament la que va a Ostrava (República Txeca) i el dilluns va estrenar els vols a Lublín (Polònia) i Sarajevo (Bòsnia) amb dos vols setmanals en cada una de les rutes.

La companyia irlandesa Ryanair ja estava connectada amb sis aeroports polonesos: Cracòvia, Gdansk, Katowice, Poznan, Varsòvia i Wroclaw. Des d’aquest dilluns hi haurà una setena ruta a Polònia, la que anirà de Girona a Lublín. Hi haurà dos vols setmanals (els dilluns i divendres) al llarg de tot l’estiu.

El mateix dilluns, l’aerolínia de baix cost ha posat en funcionament la ruta amb la capital bosniana. Seran vols que tindran tres freqüències setmanals els dilluns, dimecres i dissabtes fins a finals de maig, quan després es reduiran a dues connexions setmanals els dimecres i dissabtes fins a finals de temporada.

El Centre d’Atenció Primària de Sant Feliu promou la prescripció social amb mapes amb les diferents activitats

mapeja't sant feliu de guíxols atenció primària

Els centres d’atenció primària de Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro i Santa Cristina d’Aro han instal·lat uns mapes informatius per impulsar la prescripció social. La iniciativa, promoguda per la Comissió de Salut Comunitària de l’Equip d’Atenció Primària, busca que els pacients i els professionals sanitaris puguin identificar fàcilment quines activitats els poden ajudar i on trobar-les.

Aquests mapes, anomenats Mapeja’t, mostren els recursos disponibles a cada municipi i inclouen activitats físiques, culturals i socials, classificades per colors segons la seva tipologia. Els panells s’han col·locat a les zones d’accés dels centres per garantir-ne la visibilitat i donar servei a prop de 35.500 persones.

L’objectiu del projecte és oferir alternatives no farmacològiques, com ara caminades, tallers o trobades comunitàries, que es recomanen com a complement o substitució d’un tractament mèdic tradicional. Aquesta estratègia, coneguda com a prescripció social, permet als sanitaris derivar pacients cap a activitats que millorin el seu benestar emocional i físic.

Els mapes s’han dissenyat per ser dinàmics, amb peces mòbils que permeten actualitzar les ubicacions i afegir noves propostes. A més, incorporen un codi QR que condueix a una enquesta perquè els usuaris valorin l’eina i hi puguin fer suggeriments. Aquesta informació servirà per fer una avaluació i adaptar el projecte a les necessitats reals.

Segons dades del Departament de Salut, en l’últim any gairebé 1.500 persones han participat en activitats comunitàries gràcies a la prescripció social a la Regió Sanitària de Girona. Els resultats mostren que el 63% dels participants han experimentat una millora en el seu benestar emocional i un 38% se senten més acompanyats, reduint la solitud i l’aïllament.

Mariona Comellas: Tinc 63 anys i estic fresca com una rosa

La trobada entre Mariona Comellas i Joan Bosch és, com ells mateixos descriuen, “surrealista”, però tan viva com la pròpia trajectòria de la periodista. L’entrevista es desenvolupa dins d’un taxi, una metàfora del viatge imprevisible que ha caracteritzat la seva carrera.

Els inicis i la televisió
Mariona recorda les seves primeres connexions professionals, una mica caòtiques en un decorat on la seva estatura la feia pujar en tamborets per entrevistar altres periodistes alts. Ens explica amb humor com, als seus 63 anys, la consideren un “dinosaure de la tele”. Ella mateixa reflexiona sobre les etapes de la seva vida, des dels dies de ràdio fins a les experiències dins del plató.

Passió pel carrer
Mariona, qui considera que el carrer és on es troba la vida, comparteix la seva sorpresa quan li van dir que es convertiria en una “dona pública i de carrer” a TV3. Aquest amor pel carrer es manifesta en les històries de desnonaments que explica, on posa el focus en el paper de la política municipal i el poder de la ciutadania per frenar injustícies.

Moments significatius
Comellas narra el seu impacte davant d’un desnonament a Girona que ella va cobrir, un moment que va deixar una empremta indeleble en la seva memòria i que va encoratjar el seu compromís amb la justícia social. És un testimoni de com la seva feina ha anat més enllà del micròfon, connectant amb les ànimes de les històries que ha viscut.

Entusiasme per les sorpreses
Durant l’entrevista, es produeixen trobades inesperades, incloent l’aparició de Francesc Mauri, el meteoròleg, que aprofita per donar informació sobre el temps a Girona. Aquestes interrupcions, lluny de desvirtuar la conversa, aporten autenticitat i reforcen l’esperit del directe que tant agrada a Comellas.

Reflexions finals
Abans de concloure, Mariona bromeja sobre llegendes urbanes que se li atribueixen, com la interacció amb Cristóbal Colón, fundador dels famosos iogurts La Fageda. Aclarint malentesos, Mariona revela una cara amable i humana, en perfecta sintonia amb la seva naturalesa comunicativa i oberta.

En definitiva, l’entrevista revela un retrat complet de qui és Mariona Comellas: una professional apassionada pel periodisme de proximitat, la qual cosa queda palesa en la seva vitalitat incommensurable i la seva capacitat d’afrontar reptes amb una perspectiva única i optimista.

Engeguen un model d’atenció a Girona per coordinar i treballar de manera conjunta els trastorns de salut mental

acord salut mental Girona

La Generalitat de Catalunya ha posat en marxa una Agenda Compartida per impulsar una transformació profunda en l’atenció a la salut mental comunitària a les comarques gironines. L’objectiu és fer front als reptes creixents en aquest àmbit amb una estratègia compartida que implica institucions públiques, entitats del tercer sector, professionals de la salut, centres de recerca i la universitat.

El projecte s’ha presentat aquest dimarts 1 d’abril a la seu de la Generalitat a Girona. Forma part del Pla Catalunya Lidera i s’emmarca dins l’estratègia d’especialització intel·ligent per al 2030. La proposta té el suport de la Secretaria d’Atenció Sanitària i Participació, la Direcció General d’Activitat Econòmica i el Programa de Regions del Coneixement. L’oficina tècnica està liderada per la Fundació Girona Regió del Coneixement.

L’Agenda Compartida es basa en una metodologia de treball en xarxa i ha constituït un grup motor format per representants de diversos sectors. Entre aquests hi ha el Servei Educatiu del Departament d’Educació a Girona, Dipsalut, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, la xarxa de salut mental i addiccions de l’Institut d’Assistència Sanitària, l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, la Fundació Support-Girona, la Fundació Drissa i el grup de recerca en salut de la Universitat de Girona. Aquest grup és obert i es preveu que creixi amb noves incorporacions.

El projecte parteix d’una idea clau: el 80% dels factors que condicionen la salut tenen origen en l’entorn, com ara l’alimentació, l’activitat física, l’habitatge o les relacions socials. Això fa necessari un enfocament integral i sistèmic, on el sistema sanitari no actua sol, sinó en col·laboració amb molts altres àmbits.

Per al període 2024-2025 s’han identificat quatre actuacions prioritàries. La primera és crear una eina digital amb intel·ligència artificial per fer un mapeig de recursos i oferir orientació personalitzada segons el perfil i les necessitats de cada persona. També idear un espai de referència amb finestreta única, on les persones amb trastorns mentals puguin trobar tota la informació necessària per guanyar autonomia, amb acompanyament professional.

El tercer punt és crear un espai de coordinació per a la promoció del benestar emocional, pensat especialment per a infants, joves i famílies, amb intercanvi de recursos i bones pràctiques. I, finalment, l’expansió del projecte educatiu La Foixarda, impulsat per la Fundació Drissa, amb suport pedagògic i psicològic per a estudiants amb diagnòstics de salut mental, amb l’objectiu de millorar-ne l’èxit educatiu.

Girona compta amb una llarga trajectòria en salut mental comunitària i ha esdevingut referent a Catalunya i a Europa. La Xarxa de Salut Mental i Addiccions, gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària, funciona des de fa més de vint anys sense recórrer a llarga estada psiquiàtrica. El model aposta per la proximitat i l’accés universal a serveis com la psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial i la inserció social i laboral.

Cada any, la xarxa atén prop de 28.000 persones. D’aquestes, més de la meitat són ateses en centres de salut mental per a adults, gairebé un terç en centres infantils i juvenils, i la resta en dispositius especialitzats en addiccions. Aquest ecosistema ja consolidat ha estat clau per a la posada en marxa de l’Agenda Compartida.

Aquesta és la tercera Agenda Compartida que s’impulsa a Catalunya. La primera es va desplegar a les Terres de Lleida, el Pirineu i l’Aran per combatre el despoblament rural a través de la bioeconomia. La segona es va posar en marxa a Manresa-Bages el 2019 amb l’objectiu d’enfortir el sistema sanitari i social davant l’envelliment de la població.