24.6 C
Pals
Divendres, 18 juliol 2025
- Publicitat -

Recomanació literària: “Agua y jabón. Apuntes sobre elegancia involuntaria” de Marta D. Riezu

Marta D. Riezu
Barcelona 27/06/2022 Marta Riezu, periodista, fotografiada en el barrio de Sant Antoni. Foto: Gianluca Battista

Avui, la llibretera Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, ens recomana la lectura d’aquesta obra -de moment només publicada en castellà per Anagrama-, de l’autora de Terrassa Marta D. Riezu (a la foto).

 

 

 

El Terracotta Museu reobre les portes després de les destrosses causades per la pedregada de la Bisbal

Part de l'exposició del Terracotta coberta amb lones // Fotografia: Anna Salvadó Figueras

Aquest diumenge el Terracotta Museu de Ceràmica reobrirà les portes després d’un mes i mig treballant en la reforma dels 3000 m² de teulada, la qual va quedar molt malmesa a causa de l’excepcional calamarsada del 30 d’agost. Durant tot el matí hi haurà portes obertes, però com a gran acte principal d’obertura, a les dotze del migdia, s’inaugurarà la nova exposició temporal de producció pròpia, una mostra que reivindica l’orgull de la feina ben feta dels ceramistes de la Bisbal.

L’exposició “Orgull de terrisser” presenta una selecció de peces ceràmiques bisbalenques d’entre mitjan segle XVIII i principis del segle XX. La major part són peces molt notables i de gran dificultat tècnica que, un cop modelades, i davant la seva excepcionalitat,  varen despertar l’orgull de l’artesà que les va fer fins al punt de voler deixar-hi un testimoni imprès de la seva feina. A diferència d’avui, en aquell moment signar una peça era un fet totalment insòlit i extravagant, i només s’explica per la voluntat d’explicitar el sentiment de la pròpia vàlua: l’orgull de fer les coses ben fetes pel gust de fer-les ben fetes.

El treball artesà és molt més que l’ofici: pren temps, paciència i repetició perquè és dur, feixuc i treballós, i per això implica compromís, implicació per la feina ben feta i la satisfacció de fer-la bé, aquest és el cas de la terrisseria. Amb les peces de major complexitat aquest sentiment s’intensifica, i és llavors quan poden esdevenir un suport on deixar un testimoni escrit de caràcter reivindicatiu i simbòlic (tot sovint amb el nom del terrisser, el lloc d’origen i la data en què fou realitzada) que manifesta una voluntat de difondre una informació a llarg termini i a un públic que transcendeix l’àmbit domèstic.

De la trentena de peces que conformen l’exposició, la meitat estan signades per un dels llinatges terrissers més importants de la història de la ceràmica bisbalenca i, paradoxalment, un dels més desconeguts: els Vicens. Es tracta d’una col·lecció de peces d’entre el 1749 i finals del segle XIX amb un altíssim valor patrimonial. Està formada per nou gerres, dos aiguamans, una mesura i una rajola de mitgeria. D’aquestes peces, quatre formen part del fons del Terracotta Museu, i la resta són peces que no s’havien exposat mai fins ara i que el museu ha localitzat en diferents col·leccions públiques i privades.

El llinatge dels Vicens destaca tant per l’alt nombre de terrissers i d’obradors que el componen com per la seva extensió cronològica que es remunta a mitjan segle XVIII i s’allarga fins al XX. Relaten una història de gairebé dos-cents anys on dues nissagues de terrissers amb aquest cognom varen esdevenir actors principals en el desenvolupament i la consolidació de la ceràmica de la Bisbal. Una s’inicia amb Josep Vicens Moner, nascut el 1708 a Siurana d’Empordà, i l’altra amb en Joan Vicens Mitjans, nascut el 1729 a la Bisbal. L’últim terrisser dels Vicens fou Andreu Vicens Salamó, que morí el 1919. Vuit anys més tard, el 1927, la seva vídua va tancar les portes definitivament de l’obrador familiar.

Pel que fa a la resta de peces en destaca una gerra del 1826 firmada per Pere Malagelada i un altre del 1900 commemorativa de la Únion Obrera de Alfareros –una cooperativa de producció creada el 1899 resultada dels moviments obrers de la Bisbal d’Empordà i comarca-. També hi ha un àmbit dedicat a la terrissa negra, on destaca una peça firmada i datada per Anton Marcó el 1816 –responsable d’establir el primer taller de terrissa negra de la Bisbal a finals del segle XVIII-. I finalment, un àmbit dedicat als paviments de rajola fina, una indústria que va néixer a mitjan segle XIX i que va suposar una nova manera d’entendre la producció ceràmica, aplicant mitjans de producció, d’organització del treball i de comercialització totalment nous. Aquestes rajoles presenten la marca de fàbrica en relleu al revers.

Supermatí – 11 octubre 2022

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 11 octubre 2022
Loading
/

El jutjat de la Bisbal investiga la mort d’Albert Solà, el Monarca de la Bisbal

Manel Magrinyà

El jutjat de primera instància número 3 de la Bisbal investiga la mort d’Albert Solà, el Monarca de la Bisbal, aquest passat dissabte al bar pa i trago, del municipi. Solà, de 66 anys va morir aquest dissabte a causa d’un infart, segons les primeres anàlisis. Segons la descripció dels fets que van fer els cambrers del bar, on havia quedat amb uns amics, Solà va sortir a fumar i quan va entrar i va caminar cap a la taula es va desplomar.

Segons informa “El País” ara el jutjat vol aclarir les causes exactes de la mort en un procés que és habitual quan les circumstàncies de la mort són atípiques, com és el cas, malgrat que s’apunta a causes naturals. Es dóna la circumstància que el Monarca tenia previst participar al programa de Telecinco, “¿Quién es mi padre?”, on hi participen fills no reconeguts pels seus pares.

El funeral per Albert Solà es farà aquest dimecres al migdia.

Parlem del monarca de la Bisbal?

L’origen del Monarca

Solà ha defensat sempre, ser el fill gran del Rei emèrit, Joan Carles de Borbó i d’aquesta suposada paternitat no només n’havia fet un interessant relat, sinó que n’havia publicat el llibre “El monarca de la Bisbal” on aportava proves que apuntalaven el seu discurs.

Al llibre, Solà hi explica que després de passar per una família acomodada d’Eivissa va arribar a la família de Salvador Solà i Antonia Jiménez. Quan va marxar a viure a Mèxic va començar a investigar sobre els seus orígens. Va mantenir sempre que al seu expedient d’adopció hi sortien les paraules “xumet verd”, fet que inferia que el nadó teia sang reial. Quan va saber que tenia una germana vivint a Bèlgica, ambdós van interposar una demanda de paternitat, rebutjada per la inviolabilitat de l’aleshores Rei.

En una conversa feta a Ràdio Capital entre el monarca i l’escriptor Adrià Pujol, Solà va explicar que havia rebut alguns contactes que suggerien una trobada entre ell i Joan Carles de Borbó, que finalment no es va produir.

Vídeo: Xerrada amb el Monarca de la Bisbal

 

Condemnat a 5 anys de presó l’acusat d’agredir sexualment la filla de 13 anys d’uns amics a Palafrugell

El Palau de Justícia de Girona és la seu de la fiscalia de menors
El Palau de Justícia de Girona és la seu de la fiscalia de menors

La secció quarta de l’Audiència de Girona ha condemnat a 5 anys de presó l’acusat d’agredir sexualment la filla de 13 anys d’uns amics a Palafrugell. La sentència conclou que el processat va atacar la víctima una nit de l’abril del 2018 aprofitant que, com en altres ocasions, la menor s’havia quedat a dormir a casa seva. Mentre la nena era a una habitació, l’acusat va entrar i va obligar la menor a tocar-li el penis i ell li va fer tocaments per dins del pijama.

El tribunal exposa que l’adolescent va intentar retirar la mà de l’acusat però no va poder “perquè era més fort que ella”. L’Audiència també remarca que, arran dels fets, la menor ha pateix estrès posttraumàtic.

La sentència de la secció quarta de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, recull que una nit d’abril del 2018, la menor es va quedar a dormir a casa de l’acusat i de la seva parella a Palafrugell, “cosa que era freqüent per l’alt grau d’amistat amb els pares de la víctima”.

Cap a les dues de la matinada, i quan la menor estava a una habitació dormint, l’acusat va entrar: “Es va situar al costat del llit amb els pantalons abaixats”. L’Audiència conclou que el processat va obligar la menor a tocar-li el penis, tot i que la víctima intentava retirar la mà. A més, també va ficar la mà per dins el pijama de la nena i li va fer tocaments.

Al judici, l’acusat va negar els fets i va assegurar que la menor s’ho havia inventat. L’Audiència no s’ha cregut la versió exculpatòria. A l’hora de condemnar-lo, l’Audiència remarca que la víctima pateix un síndrome d’estrès prosttraumàtic arran de l’atac i apunta que aquest patiment psicològic corrobora l’agressió sexual.

A més, el tribunal apunta que aquella matinada la menor va intentar fugir de la casa com va poder dient a la parella de l’acusat que tenia mal de panxa per aconseguir que la portessin al seu domicili: “Creiem que aquest trasllat, anormal tant per l’hora. com per la distància a recórrer, com per la raó que el motiva, certifica, com a element objectiu, que la menor va intentar sortir del lloc de la manera que va creure convenient, improvisada i ràpida”.

L’Audiència el condemna com a autor d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys i li imposa 5 anys de presó i 5 anys de llibertat vigilada. No es podrà apropar a menys de 50 metres ni comunicar-se amb la víctima durant 8 anys i l’haurà d’indemnitzar amb 10.000 euros pel dany moral.

La sentència no és ferma i es pot recórrer al TSJC.

La campanya gastronòmica “Es Niu” de Palafrugell celebrarà 25 anys d’història

privat:-la-campanya-gastronomica-es-niu-segueix-creixent

Enguany s’allargarà la campanya que començarà el 14 d’octubre i finalitzarà l’11 de desembre, amb un total de 8 restaurants de Palafrugell que ofereixen aquest plat emblemàtic de la cuina local.

Aquest 2022 els establiment participants són: els restaurants L’Arc, La Xicra, Pa i Raïm, Xadó i Xup Xup de Palafrugell; els restaurants Hotel Casamar i Hostal Sa Teula a Llafranc; i finalment el Restaurant Es Portió (Hotel Hostalillo), de Tamariu. El menú que ofereixen consta d’un vermut amb tres tapetes com a entrant, Es Niu, postres de recuit, vi, aigua i cafè, a partir de 40 euros, segons l’establiment.

Tothom que degusti el menú obtindrà un tiquet per visitar les exposicions de la Fundació Josep Pla, la Fundació Vila Casas i del Museu del Suro, així com el Dipòsit Modernista de Can Mario, vàlid fins el 31 de gener de l’any vinent.

Novament es manté l’aposta per fer que “Es Niu” arribi a totes les cases de Palafrugell i rodalies que vulguin recuperar, o simplement provar, el sabor d’un dels nostres plats més tradicionals. Amb aquest objectiu, els restaurants que participen de la campanya enguany també ofereixen la possibilitat que la gent s’endugui a casa racions preparades d’aquest plat exquisit.

Es Niu, un dels plats més emblemàtics de la cuina local

“Es Niu” és un plat molt antic, d’origen palafrugellenc. Antigament, es tractava d’un plat de quaresma i es feia amb tripa de bacallà, ou dur, peixopalo i patata. En els seus inicis no s’hi posava carn. Amb el temps es va anar enriquint; els pescadors van afegir-hi sèpia i els surers el van completar amb aviram de cacera i fins i tot salsitxes.

Aquest és un plat d’hivern, que les colles de surers de Palafrugell solien anar a menjar els dilluns a la barraca.
La preparació d’aquest plat és molt llarga; és per aquesta raó que, habitualment, no es troba a la majoria de cartes dels restaurants, i en tot cas cal encarregar-lo. Per aquest motiu és important remarcar la col·laboració dels restaurants que ens ofereixen, un any més, la possibilitat de gaudir d’aquest plat excepcional.

campanya gastronòmica Es Niu, IPEP, Ajuntament de Palafrugell