Begur estrena “Begur és empresa”, una nova eina municipal pensada per potenciar l’activitat econòmica i donar suport directe al teixit empresarial. La iniciativa, impulsada per l’Àrea de Promoció Econòmica, busca ser un punt de trobada per a persones emprenedores, autònoms i empresaris.
El projecte ofereix un servei d’acompanyament individual per definir i desenvolupar idees de negoci, preparar plans d’empresa, gestionar llicències o trobar finançament. També s’hi dona suport per accedir a subvencions i ajuts públics, amb especial atenció als projectes de digitalització i creació d’ocupació. Una altra peça clau és la participació en el programa Reempresa, que facilita el traspàs de negocis actius a nous propietaris, assegurant-ne la continuïtat i l’aprofitament dels recursos existents.
Paral·lelament, l’Ajuntament ha iniciat un treball de prospecció directa per conèixer les necessitats reals dels negocis locals. Aquesta aproximació permet adaptar els serveis oferts i garantir una resposta útil a les demandes del sector.
Segons el regidor de Promoció Econòmica, Andreu Peñalver, Begur vol ser un aliat per a les empreses i els professionals del municipi. Per això, el projecte també preveu formacions periòdiques en àrees com la gestió empresarial, el màrqueting o les eines digitals.
El consistori convida tots els negocis de Begur a participar en aquesta iniciativa i fer créixer el projecte de manera col·laborativa. Les persones interessades poden contactar amb el servei mitjançant el correu electrònic [email protected] o escrivint per WhatsApp al 621 258 050.
El ple de Platja d’Aro ha tirat endavant el nou reglament del mercat que reduirà un 35% les parades enmig de la protesta dels marxants. Una trentena s’han manifestat fora el consistori i, dins la sala, han exhibit cartells amb el lema ‘Marxants en perill d’extinció!’. Critiquen que el reglament, amb el qual es passarà de 137 a 87 parades, deixarà famílies “al carrer” i a la pràctica acabarà suposant “la desaparició” del mercat. El text s’ha aprovat per àmplia majoria i, tot i que s’han rebutjat la majoria de les 103 al·legacions, sí es crearà una comissió de seguiment amb els marxants quan les parades surtin a concurs. L’alcalde, Maurici Jiménez, diu que el model de mercat també permetrà lluitar contra les falsificacions.
Platja d’Aro és un dels primers municipis de Catalunya que ja ha fet efectiu el nou model de mercat. S’ha acollit a un dels tres supòsits que permet la Generalitat, arran del fet que les concessions per a quinze anys caduquen aquest 2025. Els ajuntaments poden escollir entre deixar de fer el mercat, renovar automàticament les llicències per un termini d’uns altres quinze anys o bé apostar per un nou model.
En el cas de Platja d’Aro, el consistori s’ha decantat per aquesta última opció. A grans trets, el nou reglament aposta perquè el mercat tingui més productes de proximitat, mantenint els sectors que actualment hi tenen presència (com la fruita, la verdura, la roba o el parament de la llar).
El reglament, però, sí que redueix considerablement el nombre de parades. De les 153 que hi havia fa quinze anys, actualment en queden 137. I amb el nou reglament, a partir del 7 d’octubre -quan caduquen la majoria de llicències- es passarà a 87. Les concessions sortiran a concurs públic. A més, l’espai que actualment ocupa el mercat, a l’aparcament que hi ha a tocar de la Masia Bas, se subdividirà. La meitat serà per a pàrquing, i l’altra meitat, per a parades.
L’Ajuntament va aprovar inicialment el reglament al ple de gener, amb el vot a favor de tots els grups i l’abstenció de Vox. El canvi, però, s’ha traduït en diferents protestes i manifestacions dels marxants, que no estan d’acord amb el nou model. Critiquen que afectarà de ple una setantena de famílies, que fa anys que hi treballen, i que a partir d’aquesta tardor no podran tornar a muntar-hi la parada.
Per fer sentir el seu malestar, a finals de febrer hi va haver un divendres en què els marxants van decidir no muntar les parades. I durant aquests darrers mesos, també han fet concentracions i marxes lentes per l’interior del municipi amb les furgonetes.
Avui, el nou reglament ja és un fet. Perquè el ple n’ha fet l’aprovació definitiva per àmplia majoria. Tots els grups hi han votat a favor, excepte el regidor del Partit Autònoms (que s’ha abstingut) i la regidora de Vox (que hi ha votat en contra). Mentre el text ha estat a exposició pública, el reglament ha rebut fins a 103 al·legacions. La majoria són de paradistes a títol individual, tot i que també se n’han presentades de conjuntes sota el paraigua de l’Associació de Marxants del Maresme i l’entitat Asomercat Gestió SL.
Comissió de seguiment
Platja d’Aro ha rebutjat la immensa majoria de les al·legacions que s’han presentat al nou reglament. Però sí que n’ha estimada una, que proposa crear una comissió de seguiment amb l’objectiu “de vetllar per un funcionament correcte del mercat de venda no sedentària”. La formaran membres de l’equip de govern, tècnics municipals, representants dels paradistes i -si és el cas- també de l’empresa concessionària que exploti el mercat durant els pròxims anys.
L’aprovació definitiva del reglament s’ha fet enmig de la protesta dels marxants. Abans de l’inici del ple, han desplegat una pancarta davant l’ajuntament amb el lema ‘Marxants en perill d’extinció!’. I un cop a dins la sala, mentre es debatia el punt, han exhibit cartells amb la mateixa frase, i l’afegit que la reducció de les parades suposarà “la misèria de les famílies”.
Contra les falsificacions
L’alcalde de Platja d’Aro, Maurici Jiménez, subratlla que el nou reglament vol fer “compatible” el mercat amb el model de comerç local al municipi. I sosté que, tot i que els marxants reclamin que les llicències actuals s’allarguin quinze anys més, treure les parades a concurs també possibilitarà que n’entrin de nous.
“Ells tenen una mirada més proteccionista, però el mercat és un espai públic i la seva situació és assimilable a la de les guinguetes de platja, que també surten a concurs”, explica Jiménez. “És veritat que hi ha persones que porten molts anys vivint d’aquest mercat, i que ara això es pot veure en qüestió; però això passa amb totes les concessions”, precisa l’alcalde de Platja d’Aro.
Jiménez també subratlla que, de tots els sectors, aquell que veurà més reduït el nombre de parades serà el tèxtil. “Si mirem enrere i analitzem quins problemes hem arrossegat en els darrers quinze anys, malauradament ens hem trobat amb un conjunt de parades, principalment les tèxtils, on ens hem trobat falsificacions i venda de productes de segona mà”, diu Maurici Jiménez. “Això no significa que totes ho facin, però a l’hora de repensar el mercat, això també ens permetrà reduir aquestes zones on hi havia cert conflicte”, precisa l’alcalde.
Serà “una fira d’artesania”
Per als marxants, però, el nou reglament “posa les eines perquè el mercat de Platja d’Aro es vagi morint dia a dia”. El portaveu dels paradistes, Jaume Riera, critica que l’actual “passarà a la història per haver destruït el mercat i haver deixat setanta famílies al carrer perquè es busquin la vida”. “Estem aquí per intentar que això no passi, i si no ens entenem, ja farem allò que calgui”, ha afirmat.
Per als marxants, el nou model de mercat a Platja d’Aro l’acabarà convertint “en una fira d’artesania”, i això suposarà que la gent vagi a comprar a d’altres de la rodalia (com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols).
“Els marxants paren un dia a cada lloc; no poder-ho fer a Platja d’Aro suposarà perdre un dia de feina”, explica el president de l’Associació de Marxants de les comarques gironines, Josep Maria Vergés. I precisa: “I la gent no podrà anar-se’n a un altre lloc, perquè la majoria dels municipis han optat per renovar les llicències actuals durant quinze anys més”. Vergés també critica que focalitzar els problemes damunt el tèxtil és “una excusa de mal pagador”. “Com que a Platja d’Aro hi ha moltes botigues, doncs l’oferta que molesta és la del marxant”, afirma el president de l’associació.
Després que el reglament s’hagi aprovat de manera definitiva, comença el compte enrere perquè el nou mercat de Platja d’Aro sigui realitat a principis d’octubre. Aquí, ja amb les parades havent sortit a concurs. Als marxants els queda ara la via del contenciós, però Vergés també admet que, després de la pandèmia, a les associacions els han quedat “molt pocs recursos per poder anar als tribunals”. “I d’això, també se’n valen”, conclou.
Romanyà de la Selva dona el tret de sortida al 3er cicle de concerts d’estiu; el festival Xalaro celebra la seva onzena edició amb 16 espectacles gratuïts; Palafrugell dona el tret de sortida a la 63a edició de les festes de primavera amb propostes per a tots els públics. Aquestes són les tres primeres notícies que m’apareixen a la web d’aquesta nostra emissora, i és del tot normal (bé, si deixem de banda la redundància del tòpic “donar el tret de sortida” en dos titulars gairebé consecutius). I, és que, al nostre estimat Empordà, a partir del primer de maig, una jornada per recordar l’assassinat de treballadors a mans dels capitalistes i que el capitalisme ha transformat en jornada d’oci i consum, ja es flaire la temporada d’estiu.
A les poblacions costaneres el ritme vital durant aquest període es transforma de manera radical. Pels qui no hi han viscut mai es fa difícil d’entendre. L’altre dia, sense anar més lluny, un entrenador d’un club de Palafrugell que no és de Palafrugell va idear uns horaris d’entrenament pel seu equip juvenil sense pensar ni per un moment que les seves jugadores fan temporada; és a dir, que passaran tres mesos treballant de sol a sol. vaja, que planificar entrenaments a l’agost en un lloc com Palafrugell no és una bona idea.
El company Andreu Paneque escrivia fa uns dies en aquesta mateixa secció sobre la sobirania del temps, i posava sobre la taula la diferència entre les persones de casa nostra que sobreviuran l’estiu treballant en feines de temporada i aquelles que podran comprar-se la seva tranquilitat venint de vacances. Certament, el temps és tot el que tenim els éssers vius, el temps que tenim fins que deixem de ser-ho. Però alguns ja fa molts segles que se les han empescat per tal que el temps també suposi una línia que diferencia uns humans d’uns altres.
Doncs res, donem el tret de sortida a la temporada estiuenca; ànims a tots els que la patiran, i que la gaudeixin els qui s’ho puguin permetre.
Txell Alós, jove golfista de Torroella de Montgrí, s’ha coronat aquest cap de setmana campiona de Catalunya de golf en categoria infantil. La competició s’ha disputat al camp La Roca Golf, a la comarca del Vallès Oriental, i ha reunit jugadors i jugadores de les categories infantil, aleví i benjamí.
Amb 13 anys i representant l’Empordà Golf Club de Gualta, Alós s’ha imposat després de dues jornades amb un total de 147 cops, vuit menys que la segona classificada, Carla Velázquez. Les seves targetes han estat de 76 i 71 cops. El podi l’ha completat Nicole Likhomanova, amb un total de 155 cops.
Gràcies a aquest triomf, Txell Alós participarà al Campionat d’Espanya que es disputarà els dies 25, 26 i 27 de juny a Cadis. A més, aquesta mateixa setmana té previst competir a l’Europeu que se celebra a Edimburg, a Escòcia.
La jove esportista explica que el primer dia no va aconseguir el seu millor resultat i va quedar en segona posició provisional. Però l’endemà va recuperar el seu nivell habitual i va capgirar la classificació per aconseguir la victòria. Assegura que vol aprofitar l’Europeu per aprendre de jugadores amb més experiència i aspira a quedar entre les deu primeres.
La competició, organitzada per la Federació Catalana de Golf, ha aplegat més d’un centenar de persones entre esportistes i familiars. En categoria masculina, el títol infantil ha estat per a Hugo Carmona, mentre que els guanyadors alevins han estat Theo Oderinde i Valentina Corretja. En la categoria benjamí, s’ha imposat Luka González, i en femení hi ha hagut un empat entre Edna Lage i Amahle Mdlulwa.
Amb aquest triomf, Txell Alós suma el seu tercer campionat de Catalunya, després d’haver guanyat els anys 2022 i 2023 en les categories benjamí i aleví. En només tres anys i mig practicant el golf, s’ha convertit en una de les joves promeses més destacades del país.
El Premi de Recerca Vila de Palamós 2024-2025 ha reconegut tres treballs elaborats per alumnes de l’Institut de Palamós, que han estat guardonats ex aequo. El jurat ha valorat l’originalitat de les propostes, la seva aplicabilitat al municipi i l’ús rigorós de tècniques de recerca. Les tres propostes aporten una mirada innovadora sobre temes d’interès local com l’urbanisme, la cohesió social i l’esport.
L’acte de lliurament es va celebrar el passat divendres 23 de maig a la capella del Carme. L’acte va comptar amb la presència de Maria Puig, regidora de Patrimoni i Arxiu, i de Yolanda Aguilar, regidora d’Ensenyament i de Ciutat Educadora de l’Ajuntament de Palamós.
Un dels treballs premiats ha estat Les rotondes com a espais culturals i identitaris: Proposta de disseny per a Palamós, de Cristina Cuadrat Vallejo. L’estudi planteja que les rotondes del municipi poden esdevenir espais amb valor simbòlic i paisatgístic, i proposa una intervenció urbanística concreta. El projecte incorpora un anàlisi teòric i treball de camp tant dins com fora de Palamós, i inclou una proposta digitalitzada que podria implementar-se a curt termini. El jurat l’ha destacat com un treball innovador, coherent i amb potencial real de desenvolupament.
També ha estat guardonat El millor amic de l’humà, de Lídia Cerdà Artuch. Aquest treball planteja una teràpia assistida amb gossos adreçada a persones grans que viuen en centres residencials de Palamós. L’alumna ha dut a terme una prova pilot i ha recollit dades mitjançant qüestionaris validades. El jurat ha valorat la implicació personal, el rigor metodològic i la rellevància social d’una proposta que enllaça dos problemes: la solitud de la gent gran i l’abandonament d’animals.
El tercer treball guardonat ha estat Palamós, paradís de l’esport?, de Nora Garcia Urbano. L’estudi analitza si les entitats esportives del municipi disposen de les instal·lacions adequades. Mitjançant entrevistes a responsables i usuaris, el projecte identifica mancances i proposa millores. El jurat n’ha valorat la claredat expositiva, l’interès municipal del tema i l’enfocament des de la implicació personal com a practicant d’esport.
Durant l’acte, també es va presentar l’edició impresa del treball guanyador de la convocatòria anterior: Pintures antiincrustants i coure al litoral de Palamós, elaborat per Marcel Mata. L’estudi aborda l’impacte ambiental d’aquestes pintures en el medi marí i ja es pot consultar en línia al lloc web del Servei d’Arxiu Municipal de Palamós.
El Premi de Recerca Vila de Palamós forma part del projecte educatiu de l’Ajuntament per fomentar la recerca local entre els joves. L’objectiu és afavorir el coneixement crític del municipi i donar eines per a l’anàlisi de la realitat present i passada. Aquest premi es complementa amb la Beca Cooperativa La Equitativa, una altra iniciativa municipal vinculada a la memòria històrica i social de Palamós. La resolució de la convocatòria per al bienni 2025-2026 es farà pública durant el mes de juny.
Privat: Les mares gestants poden donar sang de cordó i placenta a l’hospital de Palamós
Deu professionals de l’entitat ja són oficialment exfumadors després d’haver deixat el tabac durant l’any 2024. Han seguit el Programa de Deshabituació Tabàquica, impulsat pel servei de prevenció de riscos laborals, que els ha ofert seguiment mèdic, suport emocional i medicació gratuïta amb citisina.
Aquesta iniciativa s’emmarca dins el projecte d’Empresa Saludable i en el compromís com a membres de la Xarxa d’Hospitals sense fum. Des del setembre del 2023, un total de 47 treballadors han participat en el programa. A banda de les deu persones que ja han superat l’addicció, nou més es troben encara en procés, mentre que vint-i-vuit han tingut una recaiguda. Tot i això, entre tots han acumulat prop de 3.500 dies sense fumar, l’equivalent a una persona que fa nou anys que no fuma.
El programa fa un seguiment telefònic personalitzat durant l’any i valora aspectes com l’ús del medicament, els efectes secundaris i els canvis d’hàbits. Quan es compleix un any sense fumar, el servei envia una postal d’aniversari per reconèixer l’esforç.
Coincidint amb la Setmana Sense Fum, els centres d’atenció primària i l’Hospital de Palamós organitzen activitats divulgatives per promoure els beneficis d’un entorn lliure de fum. Aquest divendres al matí, el CAP de Palafrugell, el de Torroella i l’Hospital de Palamós instal·laran un “laboratori dels sentits” amb fruites i plantes aromàtiques per destacar com milloren el gust i l’olfacte 48 hores després de deixar de fumar.
A La Bisbal d’Empordà, la campanya se centra en els joves. Els dos instituts del municipi —el Cor de Maria i l’Institut de La Bisbal— faran activitats de sensibilització sobre els riscos dels vàpers i la importància de no iniciar-se en el consum de tabac. També s’exposaran una quinzena de cartells elaborats per estudiants de batxillerat artístic, amb el lema “Que la salut sigui el teu premi”. El cartell guanyador ha estat el de l’artista Luar Farrero López.
