Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 3

Per
Ràdio Capital
-
Aquella nit al tiffany's
Aquella nit al Tifanny's
Aquella nit al Tiffany's - Capítol 3
Loading
/

L’estiu del 2026, l’Alba Mora intenta reprendre el contacte amb en Cisco Ayats després de la trobada colpidora del capítol anterior. En plena rutina domèstica, entre la ràdio i el berenar del seu fill, les notícies sobre els joves d’Altsasu i els exiliats catalans la connecten de nou amb el passat d’en Cisco. Les injustícies d’ahir i les d’avui s’entrellacen. Quan ell truca, comença una nova fase de confiança: “T’ho vull explicar tot”, li diu.

La història retrocedeix de nou a l’agost de 1969. En Cisco, jove, carrega la seva Vespa amb vuit cartutxos de dinamita i enfila de nit el camí cap a Platja d’Aro. És el moment de l’acció, el punt de no retorn. A mesura que s’endinsa pels carrers deserts de la Costa Brava i s’apropa a la discoteca Tiffany’s, l’adrenalina es barreja amb el dubte. L’aparició d’un cambrer i l’arribada de la Guàrdia Civil precipiten el desastre: un salt al buit, un cos masegat, una motxilla plena de dinamita i l’inici del seu calvari.

En el present, a la taula d’un restaurant de l’Escala, en Cisco i l’Alba comparteixen vi i memòria. Ell parla del seu passat amb una serenor fràgil: la decepció, la culpa, les ferides que encara supuren. Ella l’escolta, pacient i tendra, mentre intenta comprendre com un idealista de divuit anys va acabar convertit en símbol d’un fracàs col·lectiu.

Amb la veu profunda de Pep Cruz, la sensibilitat d’Oriol Casals i Sílvia Pedret, i la cançó “I la pluja es va assecar” de Roger Mas, aquest tercer episodi és un descens al cor de la tragèdia: la nit on la pluja de la joventut es va assecar per sempre.

Crèdits

Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Martí Saguer, Oriol Casals, Salva Coromina, Dome Grané, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Joan Coll, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, Dani Cortés i Lola Sans.

 Direcció, Miquel Curanta Girona

Direcció d’actors, Toni Sellas Güell

Guió, Adrià Pujol Cruells

Assessorament editorial, Joan Gasull

Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios

Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell

Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona

Producció, Anna Salvadó Figueras

Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font

Cançó principal, “I la pluja es va assecar”, de Roger Mas, cedida per Satélite K.

Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.

Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 2

Per
Ràdio Capital
-
Aquella nit al tiffany's
Aquella nit al Tifanny's
Aquella nit al Tiffany's - Capítol 2
Loading
/

El segon capítol d’Aquella nit al Tiffany’s s’endinsa en el punt d’inflexió que marca la vida del jove Francesc “Cisco” Ayats. L’agost del 1969, la seva figura es mou furtiva darrere la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro, amb la motxilla plena de dinamita i la por —o potser la convicció— bategant-li al pit. La nit avança, i el que havia començat com un acte simbòlic contra la dictadura comença a desbordar-se en una espiral d’adrenalina i dubte.

Més de cinquanta anys després, Cisco, ja gran, reprèn la conversa amb Alba Mora, la periodista que el vol entendre. La seva veu tremolosa es barreja amb la del passat: les primeres reunions clandestines a Figueres, els llibres prohibits, els recitals dels Setze Jutges, i la figura carismàtica del seu amic Miquel, que el va empènyer a creure que la revolució era possible. Entre la ràbia i la por, entre ideals i traïcions, el Cisco reviu la seva politització i els primers passos cap a l’acció directa.

El record del mural destruït de Palau-sator, la brutalitat feixista i la visita inquietant del comissari Virgilio Sánchez Velo al pis dels joves militants fan aflorar els traumes d’un temps on tot era sospitós i ningú era del tot lliure. L’Alba intenta mantenir el diàleg, però la veu d’en Cisco s’apaga, consumida per la culpa i el pes d’allò que va venir després.

Amb la cançó “Tinc una bèstia dintre meu” de Quimi Portet com a eix sonor i emocional, aquest episodi és un viatge als inferns de la memòria, on la línia entre el coratge i la desesperació esdevé tan fràgil com la metxa que el Cisco a punt està d’encendre.

Crèdits

Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Joan Cunillera, Oriol Casals, Carles Davó, Dome Grané, Marina Cebollero, Marc Clapés, Dani Cortés, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, i Lola Sans.

Direcció, Miquel Curanta Girona

Direcció d’actors, Toni Sellas Güell

Guió, Adrià Pujol Cruells

Assessorament editorial, Joan Gasull

Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios

Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell

Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona

Producció, Anna Salvadó Figueras

Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font

Cançó principal, “Tinc una bèstia dintre meu”, de Quimi Portet, cedida per Quimi Portet i Música Global Discogràfica.

Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals, i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.

Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Castell-Platja d’aro i del Consell Comarcal del Baix Empordà.

Aquella nit al Tiffany’s – Capítol 1

Per
Ràdio Capital
-
Aquella nit al tiffany's
Aquella nit al Tifanny's
Aquella nit al Tiffany's - Capítol 1
Loading
/

L’agost del 1969, un jove de divuit anys camina nerviós per l’era d’un mas de l’Escala. És Francesc “Cisco” Ayats, i porta una motxilla plena de dinamita. Amb una Vespa robada i la determinació que només pot tenir algú convençut que actua per una causa justa, en Cisco es prepara per atemptar contra la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro, símbol de modernitat en un país sotmès a la por i al silenci. La seva respiració accelerada, el motor que arrenca i el so d’una nit d’estiu marquen l’inici d’una història que mig segle després encara ressona.

El relat fa un salt fins al 2026. En Cisco, ara un home gran i solitari, viu envoltat de records i desconfiança. Quan rep els missatges insistents d’una jove periodista, Alba Mora, que li demana una entrevista sobre la resistència al franquisme a l’Escala, la seva rutina s’esquerda. Al principi la rebutja, però finalment accepta trobar-se amb ella a la terrassa d’un bar vora el mar.

La trobada, aparentment cordial, destapa una tensió continguda. Alba busca la veritat històrica; Cisco, en canvi, intenta amagar una culpa antiga. Entre tasses de cafè, gots d’aigua amb gas i els sons d’un estiu contemporani, el passat comença a emergir. Els records de joventut, les primeres amistats, la música prohibida i les lectures clandestines van configurant el retrat d’una generació que va voler canviar el món.

Amb la cançó “Alta traïció” de Clara Peya i Salvador Sobral com a fil sonor i emocional, aquest primer capítol marca el punt de partida d’una sèrie que alterna memòria i acció, present i passat, per explorar fins on pot arribar algú empès per la convicció i el pes dels ideals.

Crèdits
Amb les veus de Pep Cruz, Sílvia Pedret, Toni Sellas, Martí Saguer, Oriol Casals, Alèxia Gafas, Júlia Gafas, Xavier Serrano, Xavier Pujol, Adrià Pujol, Miquel Curanta Cunillera, Miquel Curanta Girona, Joan Bosch i Lola Sans.

Direcció, Miquel Curanta Girona

Direcció d’actors, Toni Sellas Güell

Guió, Adrià Pujol Cruells

Assessorament editorial, Joan Gasull

Disseny de so i muntatge sonor, Absis Studios

Enregistrament i edició de veus, Martí Saguer Capell

Coordinació del projecte, Maria Alsina Carmona

Producció, Anna Salvadó Figueras

Disseny de la imatge, Alba Cunillera Font

Cançó principal, “Alta Traïció”, de Clara Peya i Salvador Sobral, cedida per Vida records.

Aquella nit al Tiffany’s és una sèrie de ficció, basada en fets reals i inspirada en el llibre “El pacifista que volia volar una discoteca”, de Joan Gasull, editat per Llibres del Segle.

Una producció de l’Escola de ràdio i periodisme digital de l’Empordà, per a Ràdio Capital, en coproducció amb La Xarxa i Ràdio 4 i amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro.

L’atzucac de la democràcia representativa

Per
Andreu Paneque
-
andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L’atzucac de la democràcia representativa
Loading
/

S’acosta el final de l’any i, amb ell, també el tancament de l’any polític tant a l’Estat espanyol com a Catalunya. Si haguéssim de fer un resum de l’any polític i el limitéssim als trending topics  emprats pels analistes per descriure l’estat de la legislatura -tant a l’Estat com a Catalunya-, probablement en trobaríem molts sinònims. Aquests variarien segons la posició política de qui els utilitza, però la majoria fan referència a un mateix fenomen: la cooptació de la democràcia per part dels partits polítics. Un concepte que avui l’extrema dreta s’ha apropiat, però que ja havia estat present en les mobilitzacions ciutadanes posteriors a la crisi del 2008.

Parlem del fet que els partits, com a agents que controlen l’accés a les institucions públiques -ja que, des de la instauració de la democràcia representativa, en tenen pràcticament el monopoli-, han aconseguit un control gairebé total d’aquestes institucions, tot dificultant una rendició de comptes real davant la ciutadania. Què en diu la ciència política sobre aquest fenomen? I, sobretot, quin és l’atzucac en què ens podem trobar en les pròximes eleccions?

La literatura acadèmica assenyala que quan una organització com un partit polític s’institucionalitza, deixa de tenir un objectiu purament instrumental -és a dir, representar els interessos d’una part de la població- i comença a desenvolupar interessos interns propis. El principal d’aquests no és altre que la seva pròpia supervivència. És això dolent en si mateix? No necessàriament. Tal com assenyalava Michels, això passa en tota organització, sigui una empresa o un partit polític. El problema apareix quan aquesta dinàmica desposseeix de valor la rendició de comptes davant la ciutadania. Això sí que és un problema. Que els partits vulguin sobreviure és natural; que ho facin a costa de la seva funció representativa, no.

Davant d’aquesta situació, quin és l’atzucac? Davant una insatisfacció social latent, emergeixen dues grans visions per afrontar aquesta problemàtica. D’una banda, hi ha qui aposta per trencar amb el mateix concepte de democràcia com a resposta a aquesta crisi -no cal dir qui són. De l’altra, hi ha aquelles persones- ja no parlo només de formacions polítiques- que consideren que la solució passa per fomentar una major alternança i responsabilitzar la ciutadania mitjançant una participació més activa. Es tracta de deixar de creure que l’única eina de representació és una organització amb interessos propis, com són els partits, i apostar per una participació efectiva a través de diversos canals, organitzacions i espais. Tot plegat, per evitar que els partits abandonin el seu rol fonamental en democràcia: la representació.

 

Aprofiteu el Nadal per regalar-vos

Per
Adrià Pujol Cruells
-
Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Aprofiteu el Nadal per regalar-vos
Loading
/

Hola, bon dia. Benvolguts oients de Ràdio Capital, el meu comentari d’avui té a veure amb el Nadal. Aquests dies, aquesta prèvia, aquesta calma tensa que precedeix els dies de Nadal, els dies de festa, m’he trobat molta gent, molts amics i coneguts, en què la tònica general era dir que feia mandra que s’acosten aquestes dates.

En què, bé, ens hem de repartir la majoria… Entre diversos parents, famílies branques hi ha dinars, hi ha sopars hi ha regals i això ens atabala una mica i cosa estranya en mi aquest any a mi m’ha agafat per dir i per això us ho comento per dir que mirem d’agafar-nos-ho bé És a dir, saps cuinar, cuina alguna cosa per la gent, se’t dóna bé organitzar, doncs ajuda a muntar aquell dinar aquell sopar, o aquella remesa de regals o el tió, o el que sigui.

Però el cas és que, mira, aquest any, a mi el Nadal que sol fer força mandra, sempre, des de sempre, aquest any m’ha agafat una mena de cosa, deu ser l’edat Que m’ha fet dir, pensar i posar-me a actuar en el sentit de dir, va, anem a contribuir, anem a mirar d’agafar el relleu també en aquella persona que sempre sol ser una dona, eh?

Però en aquella persona que fa anys i panys que junta la família perquè sap fer una bona escudella Perquè té una casa on hi ha una taula gran, etcètera etcètera i he pensat tu, posem-nos, remengam-nos, diguem-ho així, i posem-nos a ajudar i a preparar coses, perquè amb el Nadal no sé si us passa a vosaltres, però a mi em passa, és que cada any la prèvia em fa mandra, ja us ho he dit, però un cop ha passat, penses, ostres, que bé, que bé, un any més, no?,

he pogut estar… Amb una taula, amb amics, amb familiars mentre fora fa fred i a dins s’hi està molt bé res, aquest és el meu missatge de Nadal d’aquest any és una mica com ho diria, és una mica de tieta és una mica entranyable, és una mica carcúndic, si voleu però us ho volia dir, jo crec que Bon Nadal posem-nos-hi tots i totes i a veure si arribem l’any que ve amb una mica més d’escalfor, amb una mica més de ganes de dir, va, som-hi, som-hi, que paga la pena.

Vinga, que vagi bé!

Palau-sator acull la presentació del número 43 dels Estudis del Baix Empordà

Per
Redacció
-
privat:-publiquen-un-nou-volum-dels-estudis-del-baix-emporda
Privat: Publiquen un nou volum dels Estudis del Baix Empordà

L’Institut d’Estudis del Baix Empordà ha presentat el volum número 43 de la seva publicació anual Estudis del Baix Empordà, en un acte celebrat aquest dissabte a l’Ajuntament de Palau-sator. El nou número continua la tasca de recollir recerca històrica, cultural, social i natural vinculada a la comarca.

La col·lecció, iniciada l’any 1981, esdevé una eina per preservar la memòria col·lectiva del Baix Empordà i donar veu a investigadors locals i acadèmics. Amb aquesta iniciativa, l’Institut vol fomentar la reflexió sobre el territori des de múltiples punts de vista.

Entre els continguts destacats del nou volum, hi ha l’article de Jordi Casas titulat «Josep Pouplana i Martí o l’esforç per acumular un patrimoni. Torroella de Montgrí, 1745-1800», que aprofundeix en la figura d’un personatge rellevant en la història local.

A l’acte de presentació hi van participar Jordi Camps, vicepresident i diputat de Cultura de la Diputació de Girona; Jordi Riembau, alcalde de Palau-sator; Enric Marquès, president del Consell Comarcal del Baix Empordà; Francesc Aicart i Joan Vicens, president i vicepresident de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà, i l’autor Jordi Casas.

1...178179180...6.882Pàgina 179 de 6.882