Un estudi encarregat per la CUP identifica més de 5.000 hectàrees d’espais alternatius a les comarques gironines on instal·lar plaques solars. Entre d’altres, proposa situar parcs fotovoltaics a pedreres abandonades, en antics peatges de l’AP-7, a l’aeroport Girona-Costa Brava, al pantà de Boadella -en aquest cas, plaques flotants- o a camps de fruiters (sobretot, pomeres). L’informe calcula que, si es fan servir tots aquests espais, l’energia fotovoltaica que es produís permetria cobrir fins al 71% de la demanda actual d’electricitat a la demarcació. La CUP posa ara l’estudi a disposició dels ajuntaments amb l’objectiu que el món local el faci servir per «planificar» i s’eviti «l’oposició» que han generat projectes privats al territori.
L’estudi que ha encarregat la CUP, i que la formació ha pagat amb la seva assignació a la Diputació de Girona, posa el focus precisament en aquells espais alternatius on es pot instal·lar energia fotovoltaica. No té en compte, per tant, llocs com ara les cobertes d’equipaments municipals, pèrgoles, aparcaments o teulades que es trobin dins dels municipis.
L’informe, que ha dut a terme la consultoria ambiental Oicos, divideix aquests espais alternatius en tres grans grups. El primer, sòls degradats o infrautilitzats (com ara antigues pedreres o abocadors, polígons en desús o bé vorals de carreteres). El segon, embassaments, basses de reg o llacunes artificials. I el tercer, conreus agrícoles o camps de fruiters (entre d’altres, pomeres, pereres o també hortes i vivers).
L’estudi identifica sobre plànol tots aquests llocs alternatius. També, traient del llistat tots aquells terrenys que estan protegits (perquè formen part d’espais naturals o la Xarxa Natura 2000), els que es troben a menys de 100 metres de pobles o a menys de 50 de masies aïllades, i els que tenen pendents superiors al 15%. A més, la consultoria també ha tingut en compte la distància en què es troben de les subestacions elèctriques.
Creuant totes aquestes variables, l’estudi identifica fins a 5.145,7 hectàrees repartides arreu de les comarques gironines que poden acollir parcs o miniparcs solars. Totes, en espais alternatius.
D’aquestes, 2.604,4 es troben dins de cultius o camps de conreu; unes altres 2.124 a tocar d’infraestructures (com la traça de l’autopista AP-7) o bé en antigues pedreres i abocadors, i les 417 restants són masses d’aigua artificials. En aquest darrer grup en destaca, sobretot, el pantà de Darnius-Boadella (que per si sol ja ocupa 343,6 hectàrees).
Per comarques, l’estudi encarregat per la CUP posa en relleu que aquelles que tenen més espais alternatius són l’Alt Empordà (1.261 hectàrees), el Baix Empordà (598) i la Selva (359). I les que menys, el Pla de l’Estany (51) i la Cerdanya (46).
Fins al 71% de la demanda
El tècnic d’Oicos i autor de l’estudi, Josep Rosell, explica que tots aquests espais alternatius sumen un potencial de generació d’energia fotovoltaica de 3 TWh/any. I per exemplificar què suposaria instal·lar-hi plaques a tots ells, subratlla que aquesta capacitat «permetria cobrir fins al 71% de la demanda actual» d’electricitat a la demarcació. O que, en cas que tan sols s’instal·lessin parcs solars al 20% d’aquests terrenys, «s’assoliria el 14% del consum elèctric del territori».
L’estudi també exemplifica, a través d’algunes fitxes, llocs concrets on podrien posar-se plaques solars. Recull, per exemple, l’antic peatge de la Jonquera (Alt Empordà), l’àmbit de l’aeroport de Girona, el pantà de Boadella o un camp de pomeres a la Tallada d’Empordà.
En el cas de l’aeroport, explica que el parc solar tindria un cost d’uns 3,5 milions i que podria generar 5.741.075 kWh/any. Si es posessin plaques solars damunt la làmina d’aigua del pantà de Darnius, el cost seria similar i la producció de fotovoltaica, de 4.802.000 kWh/any. I al camp de pomeres, voltaria els 650.000 euros i es podrien generar 733.824 kWh/any.
A disposició del territori
La CUP posa ara aquest estudi a disposició del territori, amb la voluntat que els ajuntaments puguin fer-lo servir a l’hora de planificar on poden instal·lar-se parcs solars. El diputat al Parlament Dani Cornellà ha explicat que la implantació de renovables ha derivat en «projectes per part d’empreses privades que generen conflictivitat al territori»; i que, precisament, amb aquest estudi es vol que els ajuntaments tinguin eines per proposar espais alternatius.
«La transició energètica s’ha d’aplicar des de la proximitat, la participació i ha de prioritzar aquells espais alterats o alternatius», ha dit Cornellà. Per la seva banda, el diputat a la Diputació de Girona Jordi Casas ha explicat que, ara que s’ha obert el període d’al·legacions al PLATER (el pla sectorial que regula la implantació de les renovables a Catalunya) l’estudi pot servir de guia als ajuntaments.
