El grup d’El Vendrell arribava a l’escenari dels Jardins de Cap Roig (Calella de Palafrugell), enmig d’una gran expectació i amb totes les entrades exhaurides.
Entre el públic, gent de tota edat, joves i no tan joves, que esperaven fruir d’un repàs a la trajectòria de la formació nascuda fa gairebé quaranta anys.
El retorn de Pemi Fortuny al capdavant del grup és per si sol un motiu engrescador per als seus seguidors, que van gaudir de totes i cada una de les cançons en una nit molt calorosa.
Els Lax no necessiten gaire artificis (mai els han necessitat) a dalt de l’escenari. Amb un estil musical directe, el seu pop-rock enganxa des de la primera nota.
Amb aquesta premissa, el concert obria amb la mítica “Miami Beach”, a la qual seguirien “Més que la meva sang” i “Tinc fam de tu”. Tres temes clàssics de la banda que van desfermar l’eufòria entre tots els assistents.
La nit va continuar amb tot un seguit de temes que van conformar una revisió nostàlgica a la història dels vendrellencs.
Un dels moments emotius va arribar amb el tema “Júlia”, en què Jofre Bardagí va acompanyar Pemi Fortuny com ja havia fet altres vegades.
No van faltar cançons cèlebres com “Trepitja fort”, o l’aclamadíssima “Per una copa”. Menció especial per a temes de l’època en què Salva Racero va substituir Pemi Fortuny com a intèrpret, i que també van ser molt celebrades. Va ser el cas de “Tornarem”, “T’estimo molt” o “Que boig el món”.
Justament, aquesta darrera va formar part dels bisos, amb “La meva terra és el mar” i la imprescindible “Llençat”.
Una gran nit de rock català, que va servir per demostrar que els Lax’n’Busto mantenen tot el seu carisma i la seva energia a l’escenari.
A més, per a un servidor era la tercera vegada que els veia en directe. Els havia vist per primer cop a finals dels 90 amb la gira del “Sí” (on Pemi Fortuny liderava la banda), i posteriorment amb Salva Racero al capdavant, en la gira de l'”Objectiu: la Lluna”.
Tant aleshores com ara, segueixen confirmant que el seu és un directe honest i que sempre contagia d’energia.
La matinada del 13 d’agost han nascut les primeres 25 cries del niu de tortuga careta de Sant Feliu de Guíxols. Es tracta del primer niu de l’estiu a la Costa Brava i del segon documentat a la costa de Girona.
El niu, amb prop de 100 ous, es va localitzar a la platja gran gràcies a l’avís d’un operari de neteja. Els serveis de protecció de fauna van fer un control veterinari de la mare i li van col·locar un dispositiu de seguiment.
Les primeres cries han estat revisades i traslladades fins a la platja de Sant Pol, on han estat alliberades en un entorn més segur per arribar al mar obert. Encara queden ous per eclosionar i el protocol de vigilància continua actiu amb la col·laboració d’experts i voluntaris.
El 2025 està sent un any excepcional per la nidificació de tortuga careta a Catalunya. S’han detectat almenys deu nius, localitzats al Delta de l’Ebre, Platja d’Aro, l’Escala, l’Estartit i altres punts del litoral. Aquesta presència creixent podria estar relacionada amb el canvi climàtic i una major conscienciació ciutadana.
Les entitats recorden que, si es veu una tortuga o un rastre a la platja, cal trucar al 112, evitar tocar l’animal, no il·luminar-lo i no trepitjar el rastre que deixa.
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha culminat una actuació clau per impulsar la mobilitat sostenible i reforçar l’atractiu turístic del municipi. Les obres han permès crear una via segura per a bicicletes i vianants, segregada del trànsit motoritzat, que connecta Calonge amb Sant Antoni seguint un traçat paral·lel a la riera. El recorregut parteix del Parc d’Activitats Econòmiques de Calonge i arriba fins a Torre Valentina, punt final de la via verda gestionada pel Consorci de les Vies Verdes de Girona, que enllaça amb Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.
El vial compta amb paviment estable i permeable, tanca protectora, balises solars al llarg del recorregut, una zona de descans i un punt de càrrega per a bicicletes elèctriques. El cost de les obres executades fins ara és de 133.569,32 €, mentre que a la tardor s’invertiran 34.553,81 € més en la plantació d’arbrat i actuacions complementàries al camí dels Vilars.
El projecte compta amb una subvenció del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat per a actuacions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Privat: Salut començarà a implementar el nou model d’atenció al pacient crític a la Regió Sanitària Girona
La demanda de segones opinions mèdiques a la Regió Sanitària de Girona ha crescut de manera constant en els darrers deu anys. Segons dades del Servei Català de la Salut, el 2024 es van tramitar 150 sol·licituds, tres vegades més que el 2014, quan n’hi va haver 50. Aquest procediment permet als pacients contrastar el diagnòstic o el tractament inicial i afavorir una presa de decisions compartida amb els professionals sanitaris.
En l’última dècada, s’han registrat 1.118 peticions a les comarques gironines, amb una mitjana d’unes 100 a l’any. El 2023 va ser l’any amb més casos (158), seguit del 2024 (150) i del 2022 (131). La pandèmia de la COVID-19 va provocar una baixada puntual el 2020, però des del 2021 la tendència a l’alça s’ha mantingut. Fins al juliol del 2025 ja s’han registrat 91 sol·licituds.
Les principals causes són cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional (433 casos en deu anys) i càncers (376). El 2024, cadascuna d’aquestes dues tipologies va representar 57 casos, seguides de neurocirurgia i cirurgia oftàlmica (6 casos cadascuna).
En el conjunt de Catalunya, l’any passat es van registrar 1.275 peticions, de les quals un 12% provenien de Girona, la segona demarcació amb més casos després de Barcelona.
El dret a la segona opinió mèdica, reconegut pel sistema públic de salut, permet als pacients sol·licitar una valoració alternativa en casos greus o complexos com malalties degeneratives del sistema nerviós, càncers, determinades cirurgies, trasplantaments o malalties minoritàries. En la majoria de les situacions, la segona opinió confirma el diagnòstic inicial: el 2024, el 90% dels informes coincidien amb el primer diagnòstic o tractament.
Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.
Al Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell avui hi tindrem a Els Catarres. El Jardí Botànic de Cap Roig gaudirà del grup d’Aiguafreda. A més aquests són els darrers concerts que tindrem del festival.
A Sant Feliu de Guíxols, el Festival de la Porta Ferrada acollirà el concert de God Save The Queen. La banda tribut a Queen més rellevant de la història plasma l’espectacle del grup original, amb les seves cançons més conegudes i una interpretació inoblidable de Freddie Mercury a càrrec de Pablo Padín. Des d’Argentina, tornen al Festival de la Porta Ferrada per a oferir un espectacular homenatge a l’emblemàtica formació britànica. It’s a Kind of Magic!
I a Calonge i Sant Antoni se celebrà des d’ahir dimecres i fins el diumenge 17 d’agost l’Empordà Wine & Food Festival. Aquesta és la primera edició del festival on la gastronomia i els vins empordanesos seran els protagonistes que serviran per homenatjar el territori. El festival comptarà amb tastos de vins, cuina en directe, presentacions de productes i barra de vins per tastar a copes.
Arrenquen també les nits de Circ a Besalú. Serà del 13 al 16 d’agost. Nits de Circ, la producció de Circus Arts Foundation on hi participen 19 artistes internacionals de 6 països, que oferiran 9 atraccions de circ d’alta qualitat amb acompanyament de la Paris Circus Orchestra en directe. ‘Nits de Circ’ transcorrerà en un circ complet però sense sostre. Es tracta d’un mecano gegant que inclou volt de pista, grada de butaques, escenari amb llotja per l’orquestra i cúpula.
Festes Majors
Avui a les Comarques Gironines, estan de Festa Major les localitats de la Bisbal d’Empordà, Platja d’Aro, Roses, Tortellà, Banyoles, Torroella de Montgrí, Santa Pau, Amer, Vila-Robau, Bàscara, Gaüses i Salitja. A les webs municipals i a les xarxes socials de les entitats i comissions de festes trobareu tota la informació i podreu consultar tots els actes.
Aquest 2025 l’Escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. Va obrir al centre del poble el 2010 i dos anys més tard es va traslladar al barri de Sant Martí, en una zona allunyada del municipi amb un alt percentatge d’immigració. Malgrat “les enormes dificultats” de l’inici i que va fer que el centre fos considerat de màxima complexitat, la feina dels diferents equips directius i “sobretot el boca a boca entre els pares” ha fet que sigui un “model d’èxit” que des de fa tres anys amb prou feines pot donar resposta a l’alta demanda per part de pares que hi volen portar els fills. “Va caldre picar molta pedra a l’inici per convèncer les famílies”, explica la Gemma Ganigué, una mestra que porta tota la vida a l’Empordanet.
Aquest 2025 l’escola l’Empordanet de la Bisbal d’Empordà ha fet 15 anys. El centre, situat al barri dels pisos de Sant Martí de la capital del Baix Empordà, ha canviat de manera “molt substancial” des del començament. De fet, els primers anys de funcionament els mestres i l’equip directiu van “haver de picar molta pedra” per convèncer els pares que portessin els fills al centre. I és que la ubicació va fer que el percentatge d’immigració fos molt alt, fet que va comportar que es considerés un centre de màxima complexitat.
Aleshores, recorden alguns mestres, hi havia places “de sobra” i qui volia portar els seus fills a l’Empordanet “no havia de patir”. A més, el pati i altres zones de l’escola encara estaven per fer-se i amb prou feines hi havia els mòduls prefabricats on estudien els alumnes.
La situació, però, ha anat canviant fins al punt que ha deixat de ser un centre de màxima complexitat i ha passat a ser una escola on la demanda sempre supera l’oferta. El percentatge d’immigració ha caigut i “ara es reflecteix la realitat social de la Bisbal”.
Un bon exemple és la Maria Roura. Ella viu a escassos dos minuts de l’escola i ha “patit fins al final” per saber si, finalment, la seva filla Lola podia entrar. “Teníem clar que volíem portar-la aquí. Hem vist créixer l’escola al barri i ens hauria sabut molt greu que no hagués entrat”, assenyala.
Qui ja fa temps que porta la seva filla a l’Empordanet és la Marina Solano. Ella tenia clar que el projecte educatiu era “el que volia”, però reconeix que va haver de convèncer la seva parella per portar l’Elna a l’escola. El problema és que la imatge del centre “no era la millor des de fora”, però ara celebren la decisió que van prendre. “Quan vam venir a les portes obertes vam veure que hi havia una diversitat de famílies i això a persones que potser al principi no ho veuen clar, et fa tirar endavant”, diu Solano.
L’Anabel Brazález és la directora de l’Empordanet. Explica que quan va començar només venien “els nens i nenes del barri i costava arribar als pares”. Amb els anys i a còpia de sortir a explicar el projecte educatiu, el centre s’ha omplert malgrat estar en una zona apartada del municipi i amb un alt índex d’immigració. Però Brazález assenyala que una de les claus ha estat “el boca a boca dels pares” per haver aconseguit que l’escola hagi passat de ser un centre de màxima complexitat a estàndard en dotze anys.
La Gemma Ganigué porta “tota la vida a l’Empordanet”. Ella és mestra del centre des del primer dia que es va engegar. Recorda haver “picat molta pedra” anant a veure els pares i explicant el projecte. “Recordo que cada any pensàvem propostes per intentar que les famílies se sentissin atretes i així anar ampliant el nombre de famílies, fins a arribar a un punt on a l’Empordanet hi ha matriculats nens i nenes de fora de la Bisbal d’Empordà.
La implicació de l’AFA
Una altra de les claus de l’èxit de l’Empordanet ha estat la implicació de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA) del centre. De fet, la direcció del centre assenyala que el pati “és obra seva”. Fa poc també han construït una bassa just a l’entrada de l’escola, a més de fer aportacions com ordinadors o material divers quan han tingut més diners.
En Joan Frigola n’és membre des del dia que el primer dels seus tres fills va entrar a l’Empordanet. Explica que sempre han intentat “està al costat dels mestres” i fer el que els demanaven. “Al principi ajudàvem posant hores de feina en infraestructura i quan hem anat tenint més poder adquisitiu hem anat fent més coses. El mèrit és de l’equip docent, però nosaltres hem estat allà al costat per ajudar”, remarca.
Els mestres valoren la implicació “des del primer dia” de les famílies i, per això, les involucren “al màxim” amb l’escola. “Al final el que busquem és que estiguin contentes i se senten acollits perquè puguin estar a l’aula amb els seus fills, des del moment que els deixen, fins que els venen a buscar. Això fa que hi hagi un contacte diari amb les tutores, amb el personal del centre i entre les mateixes famílies que es relacionen”, diu Brazález.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.