De la sequera estructural a la pluja: els cinc anys de variabilitat pluviomètrica al Baix Empordà

Per
Maria Alsina
-
Pluges tempesta

Aquest 2026, les pluges estan deixant registres molt alts en certs punts de Catalunya. Una d’aquestes zones és el Baix Empordà on durant el mes de gener ja hi va haver importants acumulacions. Però aquest mes d’octubre les pluges han afectat la comarca en diverses ocasions. 

Tot i les acumulacions d’enguany, en els darrers cinc anys (entre el 2021 i el 2025) el règim pluviomètric al Baix Empordà ha estat del tot irregular. Hi ha hagut períodes on la comarca ha vist que l’acumulació de pluja no superava els 400 mm– sobretot durant la sequera estructural que va arribar al seu punt més preocupant l’any 2023 – i en altres moments en què el règim de pluges ha estat força abundant.  

El contrast del règim de pluges

Els darrers cinc anys a escala pluviomètrica al Baix Empordà han estat plens de contrastos. Normalment, la mitjana anual de pluges oscil·la entre els 550 mm i els 800 mm, depenent de si el municipi es troba en la zona litoral o a l’interior de la comarca. I habitualment aquesta pluja es concentra durant els mesos de primavera i tardor, fent que l’hivern i l’estiu siguin estacions més seques.

«La tendència que s’està observant en aquests darrers anys és que amb el canvi climàtic està augmentant la temperatura de la zona mediterrània i del mar Mediterrani. I això fa que la torrencialitat pugi», explica Isaac Vilà. Aquest canvi fa que els períodes de pluja siguin molt més intensos, i, per contra, les sequeres siguin més accentuades.

La Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) de Catalunya compta amb cinc estacions ubicades al Baix Empordà: Castell d’Aro, la Bisbal d’Empordà, la Tallada d’Empordà, Palafrugell (amb dades a partir del 2022) i Torroella de Montgrí. Segons les dades, l’any menys plujós que marquen aquestes estacions va ser el 2023 i, principalment, l’any en que es va acumular més pluja a la comarca va ser el 2025 (a excepció de Torroella i la Tallada en què va ser lleugerament superior l’acumulació el 2024).

Si bé és cert, que la precipitació acumulada durant els anys 2021 i 2022 a la comarca era inferior a la mitjana anual, no va ser fins al 2023 que els registres de precipitació acumulada no van superar en cap cas els 400 mm. El valor més baix es va registrar a Torroella de Montgrí on durant tot l’any només es va arribar als 268,5 mm de precipitació acumulada. El segueixen la Tallada d’Empordà (324,2 mm), Palafrugell (350,5 mm), la Bisbal d’Empordà (360,8 mm) i Castell d’Aro (378,9 mm).

En aquest cas, el 2023 va ser l’any més complicat en termes de sequera. I es que feia tres anys que la comarca no acumulava els règims de pluja que haurien de ser habituals, sobretot durant els períodes de primavera i tardor.

Aquest règim de precipitacions, però, s’ha acabat tombant entre els anys 2024 i 2025. I es que el règim de pluges, en la majoria dels casos ha aconseguit superar els valors per sobre dels 500 mm de precipitació acumulada. Durant el 2024, Torroella i la Tallada comparteixen el valor més alt de precipitació dels darrers cinc anys, amb 581,8 mm i 739,5 mm. D’altra banda, durant el 2025 Palafrugell va registrar 647,7 mm de precipitació acumulada; la Bisbal d’Empordà 758,6 mm; i Castell d’Aro, 700,9 mm.

Entre aquests dos anys hi va haver diversos episodis de pluja que van fer que a la comarca es registressin grans acumulacions. Un dels temporals destacats va ser el que va afectar el mes de gener del 2024, el temporal Nelson, o també el que va afectar la comarca a finals del 2025 i inicis del 2026.

Dades extretes d’estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA)

 

Per al meteoròleg i col·laborador de Ràdio Capital, Isaac Vilà, el règim pluviomètric d’aquest 2026 és el «d’un any normal» si ens fixem en les dades de precipitació. Reconeix, però, que aquesta quantitat de pluja contrasta amb els valors dels darrers cinc anys, on la zona del Baix Empordà estava sortint d’una sequera molt marcada.

I tot i que el 2026 encara no hagi acabat, hi ha mesos en què hi va haver pluja abundant. Un d’ells va ser el mes de gener, quan les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA) situades al Baix Empordà van superar els registres de 180 mm: Palafrugell encapçala la quantitat de precipitació acumulada durant el mes de gener amb 243,6 mm; la segueixen Torroella de Montgrí amb 215,9 mm i Castell d’Aro amb 191,4 mm; i, finalment, hi trobem la Bisbal d’Empordà amb 182,3 mm i la Tallada d’Empordà amb 180,9 mm.

Dades extretes d’estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques de Catalunya (XEMA)

Isaac Vilà reconeix que és sorprenent que el registre d’un dia de pluja pugui superar els registres de precipitació acumulada en un mes. Explica, però, que el mar Mediterrani es troba en unes condicions concretes perquè això pugui passar. «Amb el canvi climàtic s’està extremant aquesta possibilitat que caigui molta aigua en poques hores», conclou el meteoròleg.

I de cara al futur, Vilà explica que les situacions d’aiguats torrencials seran més habituals i les sequeres més extremes. Per això, apunta que cal minimitzar els riscos quan arriben aquestes pluges torrencials i, abans que ens atrapin els períodes de sequera, hem d’aprendre a emmagatzemar o retenir l’aigua per poder-la fer servir en aquests períodes on no plou.

El projecte d’un aerogenerador de 5MW a Albons xoca amb l’oposició veïnal

Per
Redacció
-

L’empresa energètica Estabanell projecta un aerogenerador de prop de 200 metres d’alçada a Albons, al Baix Empordà. La infraestructura, anomenada El Molí de Salancs, tindria una potència de cinc megawatts i s’ubicaria en plena plana agrícola. El projecte es troba en fase d’informació pública i ja ha provocat l’oposició d’una part del veïnat.

L’aerogenerador tindria una alçada de més de 120 metres fins al centre de les pales. El conjunt arribaria aproximadament als 200 metres amb les pales en posició vertical. Estabanell preveu una producció anual d’uns 13.000 megawatts hora d’electricitat renovable. Segons l’empresa, aquesta quantitat equival al consum elèctric anual d’unes 4.300 llars.

La plataforma Defensem Albons, vinculada a Defensem l’Empordanet, s’ha organitzat per oposar-se a la instal·lació. El col·lectiu compta amb el suport de l’Ajuntament d’Albons i considera desproporcionades les dimensions del molí. Els veïns reclamen una revisió rigorosa del projecte i una avaluació completa de les possibles afectacions.

Les entitats animen la ciutadania a presentar al·legacions abans del 6 de novembre. La crida s’adreça especialment als veïns d’Albons, l’Escala i Viladamat. La plataforma defensa les energies renovables, però considera necessari prioritzar instal·lacions compatibles amb les característiques del territori.

L’impacte sobre el paisatge i la biodiversitat és una de les principals preocupacions dels opositors. Segons Defensem Albons, l’aerogenerador s’ubicaria en un espai de connexió ecològica entre els parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí.

La plataforma alerta de possibles riscos per a les aus migratòries, els rapinyaires i els ratpenats. També demana estudis sobre les col·lisions amb les pales i les alteracions dels espais d’alimentació i desplaçament de la fauna.

La proximitat del molí a habitatges i explotacions ramaderes també genera preocupació. Segons els opositors, la instal·lació se situaria a poc més d’un quilòmetre del nucli d’Albons i a uns 500 metres d’algunes masies. Les dues granges més properes quedarien a menys de 350 metres.

Les entitats reclamen estudiar els possibles efectes del soroll, les vibracions i la il·luminació nocturna sobre els residents i els animals de les explotacions properes.

L’aigua subterrània i els terrenys agrícoles són altres punts de debat. La construcció requeriria una excavació de gairebé 2.000 metres cúbics per als fonaments. Defensem Albons demana garanties sobre les possibles afectacions a l’aqüífer del Baix Ter i sobre la restauració del terreny quan es desmantelli la instal·lació.

La plataforma també qüestiona l’ocupació de camps vinculats al regadiu de Colomers, una zona beneficiada per inversions públiques de modernització agrícola.

Estabanell defensa el projecte com una contribució a la transició energètica i a la producció renovable de proximitat. Per la seva banda, Defensem Albons proposa prioritzar les cobertes dels edificis, els polígons industrials i els terrenys ja transformats.

El futur de l’aerogenerador dependrà de la tramitació administrativa i de l’avaluació del projecte. Mentrestant, els veïns contraris a la instal·lació preparen al·legacions per reclamar una revisió dels seus possibles impactes.

El duet Nessundorma oferirà música clàssica al cementiri de Palafrugell per Tots Sants

Per
Redacció
-

El duet Nessundorma oferirà un concert de música clàssica al Cementiri Municipal de Palafrugell el diumenge 1 de novembre, amb motiu de la Diada de Tots Sants. L’actuació començarà a dos quarts d’onze del matí i s’allargarà fins a dos quarts de dues del migdia. La música acompanyarà les visites de familiars i veïns durant una jornada dedicada al record de les persones difuntes.

La proposta musical formarà part dels actes de commemoració de Tots Sants organitzats per l’Ajuntament de Palafrugell. El concert es desenvoluparà dins del recinte funerari i oferirà un acompanyament musical a les persones presents durant el matí.

L’Ajuntament també mantindrà les tradicionals ofrenes florals als fills il·lustres i adoptius del municipi. Al Cementiri Municipal es dipositaran flors a les tombes de Josep Torres i Jonama i Joan Miquel Avellí, fills predilectes de Palafrugell. També es recordarà l’artista Modest Cuixart, reconegut com a fill adoptiu de la vila.

Al cementiri de Llofriu es farà una ofrena floral a la tomba de l’escriptor Josep Pla, també reconegut com a fill predilecte de Palafrugell. Aquest homenatge forma part dels actes institucionals de record a les persones destacades de la història del municipi.

La commemoració inclourà un homenatge als combatents de la Guerra Civil i a les persones deportades als camps de concentració. L’Ajuntament farà una ofrena floral al monòlit de la plaça de la Pau. Aquest espai està dedicat a la memòria de les persones afectades per la guerra i la deportació.

Pel que fa a la informació de servei, el Cementiri Municipal de Palafrugell obrirà de nou del matí a sis de la tarda durant Tots Sants. Aquest horari permetrà les visites al llarg de la jornada, més enllà de la franja del concert.

D’altra banda, l’Ajuntament ha fet diverses actuacions de reparació i manteniment al Cementiri Municipal per millorar l’estat de conservació de les instal·lacions. Els treballs han inclòs la reparació dels paviments, el tractament d’esquerdes i la millora dels arrebossats de les parets.

També s’han pintat els nínxols desocupats i s’han adequat diferents elements del recinte. Aquestes intervencions formen part de les tasques de manteniment de l’equipament municipal.

La música en directe, les ofrenes florals i l’obertura del cementiri marcaran la commemoració de Tots Sants a Palafrugell. Els actes combinaran el record dels difunts amb els homenatges institucionals a diverses figures de la història local.

La programació del Teatre Mundial, amb Eva Rovira

Per
Joan Coll Bagur
-
privat:-el-teatre-mundial-dona-el-tret-de-sortida-a-la-temporada-de-tardor-amb-una-programacio-variada-i-per-a-tots-els-publics
Privat: El Teatre Mundial dona el tret de sortida a la temporada de tardor amb una programació variada i per a tots els públics
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La programació del Teatre Mundial, amb Eva Rovira
Loading
/

Els dimecres, cada dues setmanes, el Supermatí de Ràdio Capital dedica una secció als equipaments culturals del Baix Empordà. En aquesta ocasió, parlem del Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà amb Eva Rovira, regidora de Cultura.

La programació de l’equipament és estable i variada i inclou música, teatre, cinema, documentals, xerrades, exposicions i propostes familiars.

Durant la conversa repassem alguns dels espectacles i cicles programats fins a final d’any, amb noms com Mariola Membrís Trio, Orquestra Fideluche, Jorge Pardo i Purbo, a més dels concerts de Nadal i els Pastorets.

També parlem del Cinexic, del Cicle Gaudí i dels Docs del Mes, tres propostes que permeten mantenir una programació cinematogràfica regular al Teatre Mundial.

Eva Rovira destaca també la importància de treballar amb iniciatives públiques i privades i reivindica una programació cultural pensada per a diferents edats. L’equipament tanca durant l’estiu i concentra l’activitat interior durant la resta de l’any.

Jordi Entreserra: «Es ven molta mel que no s’hauria de dir mel»

Per
Joan Coll Bagur
-

Glòria Simón i Jordi Entreserra, de Mas Entreserra, expliquen els orígens del seu projecte apícola i com han convertit unes primeres arnes en una activitat professional basada en la qualitat i la diversificació. En una entrevista de Ràdio Capital en col·laboració amb Origen Empordanet, també presenten el nou passaport de mels, un assortiment d’onze varietats.

La història de Mas Entreserra va començar gairebé com una afició. Jordi Entreserra, que treballava de mecànic industrial, va començar a interessar-se per l’apicultura gràcies a un company de feina que tenia abelles i li va proposar ajudar-lo. A partir d’aquí, va començar a tenir les seves pròpies arnes i, juntament amb un amic, en va arribar a posar entre vint i vint-i-cinc. En aquell moment, la mel que produïen es destinava sobretot a amics i familiars. La situació va començar a canviar quan Glòria Simón es va incorporar al projecte i la parella va veure que podien convertir aquella activitat en una empresa.

L’any 2000 van començar a fer els tràmits per posar en marxa el negoci i el 2001 el projecte ja es va posar en funcionament. Van ampliar el nombre d’arnes fins a arribar a unes 160 i van començar a buscar botigues i fires on poder vendre directament al consumidor. Aquesta aposta per la venda directa tenia un motiu clar: evitar els preus baixos del mercat a l’engròs i poder donar més valor al producte propi.

Els inicis comercials no van ser fàcils. Glòria Simón i Jordi Entreserra expliquen que van haver d’anar porta per porta a botigues i participar en fires, sovint rebent un «no» com a resposta perquè els establiments ja treballaven amb altres marques. També van haver d’aprendre l’ofici pràcticament des de zero. Van fer formació a l’Escola Agrària de Santa Coloma de Farners i han continuat ampliant els seus coneixements sobre apicultura i sobre la mel.

El projecte es va consolidar especialment a partir de 2014, quan Jordi Entreserra va deixar definitivament la seva feina per dedicar-se a l’apicultura juntament amb Glòria. La parella explica que des del principi van apostar per la qualitat i la diversificació, en lloc de buscar simplement augmentar el nombre d’arnes. La transhumància els permet obtenir diferents tipus de mel segons els indrets on situen les caixes, com ara romaní, farigola, castanyer o càssia.

Actualment, Mas Entreserra treballa amb aproximadament una dotzena de varietats diferents de mel i també ha desenvolupat diversos productes derivats. A més de les mels més tradicionals, elaboren propostes com mel amb cúrcuma, mel amb gelea o mel amb gingebre, així com productes de cosmètica elaborats amb mel i preparacions fetes amb cera d’abella.

La diversificació també s’estén a altres activitats vinculades al territori. La família disposa de camps de lavanda i organitza activitats relacionades amb aquesta planta, com visites i tallers. També fan tallers d’espelmes amb cera d’abella. Aquesta aposta per diferents productes i activitats és especialment important en un context en què, segons expliquen, la producció de mel s’ha reduït i l’activitat apícola afronta dificultats relacionades amb els canvis climàtics i la vespa asiàtica.

Una de les transformacions que més sorprèn Glòria Simón i Jordi Entreserra és que la situació comercial ha canviat completament respecte dels inicis. Si abans eren ells els que havien de buscar botigues disposades a vendre la seva mel, ara són alguns establiments els que s’hi interessen. El problema és que, com a petits productors, no sempre poden garantir el subministrament durant tota la temporada.

Per això, a les botigues ofereixen sobretot les varietats de mel de les quals saben que podran mantenir una producció suficient. Algunes varietats molt minoritàries, en canvi, les reserven per a la venda directa a casa o en determinats mercats i fires. La producció depèn de molts factors i no sempre és possible saber quanta mel hi haurà disponible durant tota la temporada. Així i tot, es segueix consumint molta mel, tot i que també entren al mercat molts sucedanis.

Durant l’entrevista, Glòria Simón i Jordi Entreserra presenten en exclusiva a Ràdio Capital una de les novetats que preparen: un «passaport de mels». Es tracta d’una capsa amb mostres d’onze tipus diferents de mel, acompanyades d’informació sobre les seves propietats i els sabors. El producte incorpora també un codi QR que permet ampliar la informació a través de la pàgina web de Mas Entreserra.

La proposta neix d’una demanda habitual dels clients, que preguntaven si podien adquirir un assortiment amb diferents tipus de mel. La idea ha estat impulsada també pel fill de la família, l’Adrià, que col·labora en el projecte. La nova proposta està pensada, entre altres coses, com a possible detall per Nadal i es presentarà coincidint amb la participació de Mas Entreserra a les Fires de Girona.

Supermatí – 28 octubre 2026

Per
Ràdio Capital
-
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 28 octubre 2026
Loading
/
1...171819...7.276Pàgina 18 de 7.276