Les inspeccions redueixen per sota del 10 % la pesca recreativa sense llicència a Catalunya

Les campanyes d’inspecció desenvolupades al litoral català han reduït per sota del 10 per cent la pesca recreativa practicada sense llicència. La Generalitat considera que els resultats mostren un grau elevat de compliment de la normativa. Els controls també permeten millorar el coneixement sobre l’impacte d’aquesta activitat en els recursos marins.

Les dades provenen de quatre campanyes específiques iniciades l’any 2022. Els dispositius han inclòs més de 2.000 persones inspeccionades en diferents moments de l’any. El percentatge de pescadors sense llicència varia segons la modalitat i la temporada. A l’hivern baixa fins a prop del 4 per cent. En els casos amb més incidència arriba al voltant del 10 per cent.

El subdirector general de Política Marítima, Joan Ylla, considera que els resultats són positius. Segons Ylla, els estudis previs situaven el percentatge de persones sense llicència prop del 20 per cent. Les noves dades apunten a una reducció aproximada de la meitat durant els últims quatre anys.

Ylla també ha remarcat que les inspeccions permeten ajustar les estimacions sobre el nombre real de pescadors recreatius. Aquesta informació servirà per calcular millor les captures, l’esforç pesquer i l’efecte de l’activitat sobre els recursos marins. La pesca subaquàtica és la modalitat amb més persones sense llicència. En canvi, la pesca des d’embarcació registra el grau de compliment més elevat. La pesca des de costa se situa entre les dues modalitats.

El cap de l’Àrea de Fauna Protegida, Caça i Pesca del Cos d’Agents Rurals, César Calabrès, atribueix part dels incompliments al desconeixement. Aquesta situació afecta especialment els pescadors ocasionals i les persones procedents de països sense una llicència específica per a la pesca subaquàtica.

Calabrès també ha recordat que els pescadors han de portar la llicència durant l’activitat. El document es pot presentar en paper o en format electrònic. En el cas de la pesca subaquàtica, recomana guardar-lo en un recipient estanc fixat a la boia.

Les incidències augmenten durant els mesos d’estiu i en les zones amb més presència turística. La Costa Brava és un dels àmbits amb més pescadors ocasionals i visitants estrangers. Una part d’aquestes persones desconeix les condicions necessàries per practicar l’activitat a Catalunya. Només són vàlides les llicències emeses a les comunitats autònomes del litoral mediterrani de l’Estat. Això inclou Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, la Regió de Múrcia i Andalusia. Les llicències d’altres zones de l’Estat no permeten pescar al litoral català.

Prop d’una cinquena part de les llicències detectades durant els controls provenien de fora de Catalunya. En alguns casos eren vàlides. En altres casos, els agents van informar els pescadors sobre la necessitat de tramitar una autorització adequada. Les sancions per pescar sense llicència poden començar al voltant dels 150 euros. En els casos més greus poden arribar a diversos milers d’euros. L’import depèn de les captures, les espècies afectades i altres possibles incompliments.

L’intendent Òscar Macarella, cap de la Divisió de Medi Ambient del Cos de Mossos d’Esquadra, ha destacat el caràcter preventiu de les campanyes. Segons Mercadell, l’objectiu principal no és sancionar. Els dispositius volen informar, conscienciar i corregir les conductes irregulars.

Els controls també busquen protegir la majoria de pescadors recreatius que compleixen la normativa. La Generalitat defensa que aquesta vigilància garanteix unes condicions més equitatives. També evita perjudicis per a la pesca professional i per als recursos marins.

La pesca recreativa té més de 50.000 practicants a Catalunya. Cada any genera prop de 600.000 sortides i un impacte econòmic superior als 60 milions d’euros. La Generalitat mantindrà les inspeccions i les campanyes informatives per fomentar una activitat responsable i compatible amb la conservació del medi marí.

Joves, quedeu-vos a l’Empordà

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital

Hi ha territoris que s’estimen perquè són bonics. N’hi ha d’altres que s’estimen perquè són útils. L’Empordà té la rara virtut de reunir aquestes dues condicions. És una terra amable als ulls, però també podria ser una terra generosa per a qui hi vulgui viure i treballar. La qüestió és si encara estem disposats a fer l’esforç que això exigeix.

Fa temps que sentim parlar de l’Empordà amb una mena de veneració. Se’n parla als diaris, a les cançons, als anuncis de la Damm i a les converses d’estiu. Es descriu una manera de viure tranquil·la, una llum determinada, un paisatge que sembla haver trobat un equilibri que altres llocs envegen. La periodista i antiga col·laboradora d’aquesta casa, Júlia Astals escrivia fa pocs dies sobre aquest retorn constant a casa, sobre la pau que ofereix aquesta terra quan un aprèn a mirar-la amb els anys. Els Tyets també hi han posat música. Fa temps que el país sencer consumeix aquesta idea d’Empordà.

No hi ha res a objectar.

L’Empordà és, efectivament, un país afortunat.

Però els països no viuen de la contemplació.

Els paisatges tampoc.

Els paisatges que avui admirem són el resultat de moltes generacions que no van dedicar el temps a fotografiar-los, sinó a treballar-los. Cada marge de pedra seca, cada vinya, cada mas, cada port i cada plaça expliquen moltes més hores de feina que no pas d’admiració.

Potser per això sorprèn que, mentre repetim que vivim en un dels millors llocs del país, molts joves donin per descomptat que el seu futur s’ha d’escriure en una altra banda.

És natural que un jove vulgui marxar una temporada. Sempre ha estat així. Conèixer altres ciutats, altres maneres de treballar i altres persones és una bona escola. El problema no és aquest.

El problema és considerar que tornar seria una derrota.

O pitjor encara, que quedar-se és renunciar a l’ambició.

Hi ha una estranya facilitat per atribuir tots els nostres mals als altres. A Barcelona, que concentra oportunitats. A la gent de fora, que compra cases o obre negocis. A les administracions, que sovint arriben tard. Hi ha una part de veritat en tot això.

Però només una part.

L’altra part depèn de nosaltres.

Cada any obren establiments nous, empreses noves i iniciatives noves impulsades per persones que, en molts casos, ni tan sols han nascut aquí. Han vist una oportunitat on nosaltres només hi vèiem costum. Han decidit assumir un risc on nosaltres hi detectàvem una dificultat.

No és un retret.

És una constatació.

I aleshores la pregunta apareix tota sola.

Per què no nosaltres?

On està escrit que els negocis del futur de l’Empordà els hagin de crear sempre uns altres?

On està escrit que una empresa innovadora només pugui néixer a Barcelona?

On està escrit que viure a l’Empordà obligui a girar l’esquena al món?

El país ha canviat molt. Les distàncies són unes altres. Avui es pot viure aquí i treballar arreu. Es pot emprendre des d’un poble de l’Empordà i mantenir una relació quotidiana amb Girona, Barcelona o qualsevol altra ciutat. Les eines hi són. El que continua sent imprescindible és la voluntat.

Ho dic amb un cert coneixement de causa. Fa molts anys també vaig haver de marxar perquè aquí no trobava on exercir la meva professió. Aquella realitat existia. Però el temps també m’ha ensenyat que no cal triar entre una cosa i l’altra. Es pot viure aquí, treballar amb la capital i tornar cada vespre convençut que la millor decisió continua sent aquesta.

Emprendre no és una paraula brillant.

És una paraula feixuga.

Vol dir treballar.

Vol dir arriscar.

Vol dir equivocar-se.

Vol dir començar moltes vegades quan els altres ja donen el dia per acabat.

Per això mateix té valor.

Els pobles no progressen perquè algú els declari extraordinaris.

Progressen perquè hi ha persones disposades a dedicar-hi la vida.

L’Empordà continuarà essent bonic d’aquí a cinquanta anys. D’això no en tinc cap dubte.

El que no sé és si continuarà essent un lloc on els seus fills puguin construir un projecte de vida.

Això ja no depèn del paisatge.

Depèn de nosaltres.

Per això, quan sento dir que l’Empordà és un paradís, sempre penso que els paradisos tenen un inconvenient: hi ha qui els contempla i hi ha qui els cuida.

Els primers en fan fotografies.

Els segons en garanteixen el futur.

Convé no confondre’ls.

Els Mossos d’Esquadra reforcen la vigilància després del sabotatge de les boies entre Palamós i Mont-ras

privat:-palamos-denuncia-la-vandalitzacio-d’una-quinzena-de-boies-que-delimiten-l’espai-de-bany-de-diversos-ambits-litorals-del-municipi
Privat: Palamós denuncia la vandalització d’una quinzena de boies que delimiten l’espai de bany de diversos àmbits litorals del municipi

El cos de Mossos d’Esquadra ha reforçat la vigilància al litoral entre Palamós i Mont-ras després del sabotatge de dotze boies que delimitaven les zones de bany entre la cala del Castell i Calella de Palafrugell. La policia ha obert una investigació i buscarà testimonis i imatges que ajudin a identificar els responsables.

Segons ha explicat el cap de l’Àrea Marítima del cos, Jordi Ollé, la principal hipòtesi és que els autors siguin persones contràries a la delimitació de les zones de bany perquè volen poder arribar amb les embarcacions fins a la mateixa platja. La policia assegura que, quan les boies desapareixen, és habitual veure embarcacions navegant molt més a prop de la costa.

Els fets van tenir lloc la nit de dilluns a dimarts. Les boies van ser foradades i es van enfonsar, fet que va obligar els ajuntaments de Palamós i Mont-ras a iniciar-ne la reposició. L’Ajuntament de Palamós ja ha anunciat que presentarà una denúncia, mentre que el de Mont-ras també preveu fer-ho.

La investigació arriba després que tant l’Ajuntament de Palamós com SOS Costa Brava denunciessin els fets. La federació ecologista considera que aquest és el tercer episodi de destrucció o robatori de boies des del 2024 i reclama reforçar la vigilància, reposar els elements de seguretat i protegir millor aquest tram del litoral.

Els agents recorden que les boies tenen una doble funció. D’una banda, separen les embarcacions de les zones de bany. De l’altra, contribueixen a evitar el fondeig sobre hàbitats marins sensibles. Sense aquesta delimitació, augmenta el risc tant per als banyistes com per als ecosistemes del litoral.

El cap de l’Àrea Marítima ha explicat que navegar o fondejar dins les zones de bany és una infracció greu. Les sancions poden anar dels 500 als 3.000 euros, en funció de la resolució que adopti Capitania Marítima. També ha remarcat que aquest tipus d’infraccions són poc habituals quan les boies estan instal·lades, perquè la vigilància policial és constant durant la temporada d’estiu.

La formació oficial de pelador de suro s’incorpora al catàleg estatal per garantir el futur del sector

Càtedra_Suro

La formació específica per a l’ofici de pelador de suro ja forma part del catàleg oficial d’especialitats formatives de Catalunya i de l’Estat. El Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya (CFCC) i el Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE) han incorporat, per primera vegada, aquest curs al sistema oficial de formació professional per a l’ocupació, una reivindicació històrica del sector surer.

La nova oferta formativa pretén professionalitzar un ofici que fins ara s’havia transmès principalment a través de l’aprenentatge directe entre generacions. L’objectiu és garantir el relleu generacional, preservar els coneixements tècnics necessaris per a una extracció de qualitat i contribuir a la gestió sostenible de les suredes, a més de generar noves oportunitats laborals al territori.

Aquest reconeixement culmina més de cinc anys de treball conjunt entre administracions, centres de recerca i entitats del sector. El procés es va iniciar amb el projecte SUROCAT, que va definir el model català de certificació de la formació i del carnet de pelador amb la participació del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya, l’Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, el Consorci de les Gavarres i la Fundació Institut Català del Suro.

Posteriorment, el projecte estatal FUTURECORK va adaptar aquest model perquè pogués ser reconegut oficialment pel SEPE, amb la participació de l’Institut Català del Suro, el Centre d’Investigacions Científiques i Tecnològiques d’Extremadura (CICYTEX), la Junta d’Andalusia, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i el Consorci Forestal de Catalunya.

La directora de la Fundació Institut Català del Suro, Alba Balcells, considera que aquest reconeixement «representa un pas clau per al futur del sector», ja que reforça la professionalització de l’ofici i facilita el relleu generacional.

Els dos programes aprovats tenen una durada de 22 i 4 hores, segons la modalitat, i inclouen continguts sobre preparació dels arbres, tècniques d’extracció, manteniment de les eines, prevenció de riscos laborals, protecció ambiental i bones pràctiques durant la pela. La formació també prepara els participants per obtenir el carnet europeu de pelador (EFESC), fet que facilita el reconeixement professional en l’àmbit europeu.

La incorporació d’aquesta formació s’emmarca també en el desplegament del Pla Estratègic Visió 2028 de la Fundació Institut Català del Suro, que aposta per reforçar la formació especialitzada, impulsar la innovació i consolidar el sector surer com un element clau de la bioeconomia i de la gestió sostenible dels boscos mediterranis.

[AGENDA] Què puc fer el dijous 30 de juliol a l’Empordà i Comarques Gironines?

Ràdio Capital de l’Empordà et porta l’agenda definitiva amb totes les activitats que es duran a terme durant el llarg del dia d’avui a l’Empordà, la Costa Brava i les Comarques Gironines. Deixa’t emportar per la màgia de les terres gironines i descobreix perquè aquest territori és un dels destins culturals més atractius de Catalunya.

Avui és dia de concerts arreu de les comarques gironines. Comencem a Sant Pere Pescador, que acull el concert de la Cobla la Principal de Banyoles a les deu del vespre a la plaça Major.

Marc Segura actuarà a l’Església de Sant Romà de Lloret de Mar en el marc del Mediterranean Guitar Festival. Serà a les nou del vespre i es tractarà d’un concert tribut a Paco de Lucía.

El Pati de Can Trinxeria de Cassà de la Selva serà l’escenari del concert de Marc Parrot i el Quartet Brossa a partir de les 10 del vespre. L’actuació, organitzada pel Festival Solfejant, té un preu d’entrada de 10 euros.

A banda, aquest dijous també hi ha balls a diversos municipis gironins. A Cassà, a les cinc, al casal de jubilats amb Jordi Bofill. A Flaçà, a les sis, al pavelló polivalent, amb Sol de nit. A l’Escala, a les deu, a la plaça de l’Univers, disco mòbi la càrrec de Sons. I a Platja d’Aro, a la plaça de l’Ajuntament, salsa i batxata a dos quarts de vuit.

Festes majors

Avui estan de festa major a Cantallops, Pals, Gualta, Viladamat, Riells i Viabrea, Fontcoberta i Caldes de Malavella. Es pot consultar tota la programació als respectius webs municipals.

El transport públic a demanda Clic.cat creix prop d’un 80% al Baix Empordà en els primers sis mesos del 2026

clic.cat

El servei de transport públic a demanda Clic.cat continua guanyant persones usuàries al Baix Empordà. Entre el gener i el juny de 2026 ha registrat prop de 4.000 persones usuàries. Aquesta xifra representa un increment de prop d’un 80% respecte al mateix període de l’any anterior. El servei confirma així la seva consolidació a la comarca.

El volum de persones usuàries ja representa prop d’un 70% de totes les registrades durant l’any 2025. Aquesta evolució mostra que cada vegada més persones incorporen aquest servei als seus desplaçaments habituals.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya impulsa aquest model de mobilitat. Moventis Sarfa, empresa del grup Moventis, presta el servei amb el suport del Consell Comarcal del Baix Empordà.

El servei connecta la Bisbal d’Empordà amb diversos municipis del seu entorn. També facilita els desplaçaments cap als polígons industrials de Corçà i Forallac. Aquesta connexió afavoreix els trajectes per feina, estudis, visites mèdiques, gestions administratives i activitats personals.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, afirma que aquest augment demostra que el transport a demanda respon a una necessitat real. També destaca que els vehicles lleugers permeten adaptar el servei a la demanda i reduir les emissions.

Des del març de 2026, el servei forma part del sistema d’integració tarifària. Aquesta mesura permet fer transbordaments amb una sola validació i facilita la connexió amb la resta del transport públic.

L’aplicació mòbil de Clic.cat permet reservar el trajecte, consultar la ubicació del vehicle i organitzar el desplaçament. El servei manté parades fixes, però adapta cada recorregut segons les reserves rebudes. Aquest sistema optimitza els trajectes i amplia les opcions de mobilitat als municipis amb menys població.