Finalment, arriba l’anticicló durant uns dies, estabilitzant el temps. Com que s’acosta per l’oest, aquest anticicló farà reaparèixer la tramuntana, que la teníem oblidada aquests últims mesos. Fins divendres bufarà entre fluixa i moderada, però de cara el cap de setmana es podrà enfortir, compte a la caiguda d’arbres.
Fins que no arribi el cap de setmana, tindrem un temps molt semblant i amb moltes més hores de sol (quina meravella aquest sol de primavera). A les tardes es veuran créixer alguns núvols d’evolució a l’interior, potser podrien deixar alguna gota, preferentment al sud de les Gavarres, on no toca tant la tramuntana.
A la meitat nord, continuarem amb aquesta entrada no gaire forta de la tramuntana i amb mar més moguda, sobretot al nord del Cap de Begur.
Tot plegat, amb unes temperatures que pujaran lleugerament fins divendres, ja que llavors samba que voldrien baixar, lligat a l’entrada de nord més contundent que tindrem. De moment, aquesta pausa en les precipitacions s’allargarà uns dies. Ho seguirem.
Foto de portada: Camps de colze a Calonge i Sant Antoni – @Meteopalamós
Quan llegeixes una obra traduïda, et fixes en qui l’ha traduït? Si encara no ho fas, el programa d’avui et farà veure les traduccions amb uns altres ulls!
Ens endinsem en el fascinant món de la traducció amb l’Adrià Pujol, la Joana Castells, la Núria Busquet i la Carolina Moreno. Viatjarem de l’anglès al català, de l’italià al francès, del suec al castellà, del japonès a l’alemany i més enllà! Parlarem de reptes, anècdotes i la passió per un ofici que dona vida a històries d’arreu del món.
El viatge de les paraules. Ramon Bartrina, Joana Castells, Adrià Pujol i Cristina Vilà
I també ens preguntem: es pot traduir tot? Són millors els originals que les traduccions? Com han evolucionat les traduccions al llarg del temps? Pot la intel·ligència artificial superar la traducció artesanal?
La vida és una encadenació de casualitats que ens modelen en funció de la nostra
permeabilitat. Sense Twitter, jo no hauria conegut el Club Birderberg, un grapat d’amics
naturalistes que, al llarg dels anys, han aconseguit que, sense saber-ne res al
començament, ara pugui identificar força ocells i tingui una munió de coneixements sobre
natura. Sense la meva família, no sabria diferenciar una flor d’una altra, i per descomptat, no
podria ni endevinar si estan contentes o si el lloc no els agrada. Sense la pandèmia, no
hauria agafat tanta tírria a estar-me a dins, ni hauria necessitat tant estar a defora, descalça,
remenant i olorant la terra.Sense Instagram, no sabria ni podar arbres ni fer parets de tanca
amb les branques sobreres de la poda. Sense els amics dels amics, no sabria collir olives.
Sense la crisi climàtica, no hauria après a resclonar menys, a observar la memòria de
l’aigua, a fer basses, és a dir, tot el que ara sé per fer que la terra pateixi menys la set.
Sense haver estat al Japó, no sabria apreciar els contorns arrodonits dels terrenys que no
han estat allisats per força, ni els detalls més minúsculs com la molsa o el líquen, i m’hauria
perdut un grapat de coses.
Alguns diran que tot això son minúcies, que el canvi és tan a petita escala i té un impacte
tan restringit que en termes maximalistes no serveix per gaire res. Però jo avui tinc un jardí
que no és un camp de futbol amb gespa perfecta, però que està ple de margarides, de
menta, faves, i orquídies salvatges, que vol dir ple d’afarams i d’abelles, i d’ocells, i de vida, i
tot això no hagués estat possible sense tota aquesta concatenació de gent i circumstàncies
que, a jutjar pels resultats, considero feliça
El temporal dels darrers dies ha omplert les platges de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu de les conegudes ‘barquetes de Sant Pere’. Per això, l’Ajuntament de Palafrugell ha activat un dispositiu especial per retirar-ne les restes abans de l’inici de la Setmana Santa.
Les feines es fan amb equips de dues persones que treballen manualment sobre la sorra. Aquestes barquetes, de nom científic Velella velella, són organismes marins semblants a les meduses que han aparegut massivament arran de la mala mar. Ho explica la tècnica de l’àrea de qualitat urbana, Diana Lladó, que admet que aquests organismes han arribat de manera massiva a la costa.
Les restes s’han acumulat especialment a la línia de costa i generen males olors. Per aquest motiu, els operaris treballen també per reduir-ne l’impacte ambiental. Un cop recollides, es porten a un abocador, ja que no poden ser tractades com a matèria orgànica.
Des del consistori es calcula que les tasques s’allargaran unes tres setmanes. L’Ajuntament demana paciència a la ciutadania i agraeix la col·laboració mentre es treballa per recuperar la normalitat a les platges.
El Festival Strenes de Girona ha seleccionat els artistes Minibús intergalàctic, Laura West i L’Arannà dins de la secció de Talent Gironí, que intenta promocionar músics de la demarcació. El festival selecciona cada any alguns artistes i a partir d’aquí se seleccionarà un guanyador de tots ells per tal que tornin en la següent edició o l’altra perquè actuïn dins de la programació regular. Les propostes escollides formen una “amalgama d’estils” que combina el rock psicodèlic, el pop urbà i una fusió de cançó d’autor amb folk. Per altra banda, Classe B -que van guanyar l’edició del 2024- actuarà enguany a la sala de concerts de La Mirona de Salt (Gironès).
El Festival Strenes de Girona escalfa motors per a l’inici de l’edició d’enguany, que serà aquest mateix divendres. Amb la mirada posada al cel, el director de la mostra musical ha anunciat els artistes gironins que formaran part de la secció Talent Gironí. Enguany hi ha tres artistes de la demarcació que presentaran les seves propostes. Talent Gironí es tracta d’una secció que vol ser un altaveu per a músics de la demarcació que estan iniciant la seva carrera.
El director del festival, Xavi Pascual, ha detallat que enguany ha estat “molt complicat” escollir els artistes que formen part d’aquesta secció perquè la collita musical de la demarcació de Girona “és molt bona”. A més, hi ha una combinació d’estils a diferència de l’any passat on el pop urbà predominava en la secció.
El grup de rock psicodèlic Minibús intergalàctic presentarà un EP ‘Música humana: Thalassa’, on s’inclou una versió del programa de televisió ‘Thalassa’ que s’emetia a ‘Canal 33’ fa uns anys. Un dels membres de la banda ha detallat que l’EP és “com un calaix de sastre” on hi ha alguns dels temes que no van entrar en el primer disc. Malgrat que van enregistrar-lo ara fa un any i mig, el publiquen per donar sortida a alguns dels temes que van quedar al tinter. Minibús intergalàctic seran els encarregats d’inaugurar la programació de la mostra musical, ja que actuaran el divendres 28 de març a dos quarts de set de la tarda a l’escenari de la plaça de la Independència de Girona.
L’obra de Mercè Rodoreda
L’endemà, al mateix lloc i a la mateixa hora, serà el torn de L’Arannà. És una proposta que fusiona diversos estils. Presentaran el disc ‘Salamandra’, un treball que agafa com a base “l’obra de Mercè Rodoreda” i busca un estil propi en cada un dels temes. Les dues membres de L’Arannà, Anna Sala i Lara Magrinyà, expliquen que a partir d’aquí volen crear el seu propi camí i fugen de les etiquetes de gènere musical. “Només sabem que no fem rock”, asseguren. Els seus temes recorden a la cançó d’autor i també al folk.
L’última a estrenar-se en el festival serà Laura West, el 26 d’abril. Ho farà a tres quarts de set de la tarda a l’Estació Espai Jove de Girona, dins de la programació urbana de l’Strenes. West presentarà el seu àlbum, on hi ha temes en català i castellà. Laura West ha detallat que el disc planteja com l’artista arrenca des d’un lloc idíl·lic com ara el cel i baixa al món terrenal, per enfrontar-se als problemes. L’artista gironina ha detallat que ofereix un estil de música “molt comercial” però que ho combina amb música més experimental.
Un jurat professional escollirà una de les tres propostes d’aquesta secció, que està apadrinada per la Fundació Valvi de Girona. L’artista que guanyi la secció podrà tornar al festival per presentar un disc nou en la pròxima edició o la següent. “Ens adaptem molt al calendari dels grups”, detalla Pascual.
Albert Fort: "Volem que els joves tinguin un espai adequat on mostrar el seu talent"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Calonge tornarà a ser l’escenari del festival L’Aparador els dies 17 i 18 de maig, una iniciativa de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni pensada per donar espai i visibilitat a joves artistes emergents. El festival arriba enguany a la seva segona edició amb l’objectiu de consolidar-se com una plataforma de llançament per a projectes culturals en fase inicial.
El tècnic de joventut de l’Ajuntament, Albert Fort, destaca que L’Aparador no és només un festival d’arts escèniques, sinó un aparador real on joves d’arreu poden presentar les seves creacions i compartir-les amb públic i professionals del sector. A més de les disciplines habituals com la música, la dansa, el teatre i les arts visuals, aquesta edició incorpora la modalitat d’escriptura, aprofitant que Calonge és reconegut com a poble de llibres.
Els espais de representació es distribueixen pel nucli antic del municipi, aprofitant escenaris singulars i de petit format com places, racons o el castell. Aquesta aposta per espais íntims busca que els joves se sentin còmodes i protagonistes. Segons Fort, a vegades es programa jovent en grans escenaris, però el context no els acompanya i acaben sent invisibles. Amb L’Aparador, es vol crear una experiència de qualitat tant per al públic com per als artistes.
Tot i que les inscripcions s’han obert recentment, ja s’han rebut propostes de diversos punts de Catalunya, més enllà del Baix Empordà. Si la demanda supera la capacitat d’escenaris, es prioritzaran els projectes del territori, donant especial atenció a joves de Calonge i Sant Antoni. També es valorarà que els projectes tinguin recorregut, evitant actuacions puntuals creades només per al festival. Els participants no reben una compensació econòmica, però sí suport tècnic, àpats i accés a programadors culturals. A més, el festival manté vincles amb altres certàmens com el Festiu i l’Oníric de Girona, amb l’objectiu de crear sinergies i facilitar la continuïtat dels projectes.
La primera edició va deixar molt bon regust. Alguns dels artistes que hi van actuar han començat a fer-se un lloc al panorama cultural català. És el cas del grup Eli Rodríguez, que ha actuat al Festival Neu i en espais de Barcelona. També han destacat antics participants de la Black Music Band de Girona o joves que han aprofitat les xarxes per fer créixer el seu talent.
Des de l’organització, s’anima els joves que tenen inquietuds creatives a fer el pas i presentar-s’hi. Fort remarca que molts artistes treballen actualment de manera individual, sovint a casa, i que es fa imprescindible crear espais de visibilització presencial més enllà de les xarxes. El festival vol ser, precisament, una oportunitat per trencar aquest aïllament i fer que el talent juvenil pugui compartir-se amb el públic.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.