Sílvia Pérez Cruz, Vins i Licors Grau i el Festival ÍTACA, entre els premiats pels 25 anys de Ràdio Capital

Premis Ràdio Capital 25 anys Fent Empordà

Ràdio Capital de l’Empordà ha fet públics els noms de les persones, empreses, entitats i mitjans que rebran els reconeixements «25 anys fent Empordà» amb motiu del 25è aniversari de l’emissora. Les distincions posen en valor iniciatives que han contribuït al desenvolupament econòmic, social i cultural del Baix Empordà i han projectat el territori arreu del país.

Els reconeguts han estat escollits entre les propostes formulades pels col·laboradors i col·laboradores del grup d’opinió de Ràdio Capital. Els guardons es lliuraran dimarts 10 de novembre, a les sis de la tarda, durant l’acte institucional del 25è aniversari, a l’Auditori dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell.

Vins i Licors Grau, referent empresarial

En l’àmbit empresarial, el reconeixement serà per a Vins i Licors Grau, de Palafrugell. Nascuda el 1951 com un petit celler-taverna, l’empresa familiar ha crescut fins a convertir-se en un referent del sector del vi i els licors a Catalunya, a l’Estat i a Europa. Amb una oferta de milers de referències i capacitat de distribució, Grau ha combinat la modernització del negoci amb el coneixement especialitzat del producte. El reconeixement destaca la continuïtat generacional i la capacitat de construir un projecte de dimensió internacional sense perdre l’arrelament local.

Festival ÍTACA, una aposta cultural de país

El Festival ÍTACA, impulsat per Link Produccions, rebrà el reconeixement a la iniciativa cultural. La proposta ha evolucionat des d’una programació de concerts repartits entre diversos municipis fins a consolidar-se com un dels grans esdeveniments musicals de Catalunya. Els concerts de Sant Joan a la platja de l’Estartit n’han esdevingut una de les cites més populars, però el festival conserva l’aposta per artistes d’interès cultural arreu de l’Empordà. També es reconeix la seva contribució a descentralitzar l’oferta musical, donar projecció als municipis i dinamitzar l’activitat cultural abans de la temporada alta turística.

Fundació Vimar, compromís amb l’autonomia personal

En la categoria d’iniciativa social, la distinció serà per a la Fundació Vimar, dedicada a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies. Davant les dificultats d’accés a l’habitatge, l’entitat treballa per respondre a les dificultats específiques que afronten les persones amb discapacitat per viure de manera autònoma. L’impuls d’habitatges amb suport, com els de Calonge i Sant Antoni, exemplifica una manera d’entendre la inclusió que va més enllà de l’atenció assistencial i defensa el dret a construir un projecte de vida propi.

Sílvia Pérez Cruz, una veu universal amb arrels empordaneses

La cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz rebrà el reconeixement especial a la trajectòria. Amb una carrera que l’ha portat a escenaris d’arreu del món, s’ha consolidat com una de les veus més personals de la música contemporània. La seva obra transita pel jazz, el flamenc, la cançó d’autor i les músiques tradicionals, sempre amb un llenguatge propi. El guardó vol remarcar també la fidelitat a les seves arrels: el llegat familiar, les havaneres i l’univers cultural de Calella de Palafrugell han continuat presents en una trajectòria artística oberta al món.

Reconeixement al periodisme de proximitat

L’aniversari servirà, a més, per reconèixer dues iniciatives periodístiques privades vinculades al Baix Empordà. Televisió Costa Brava, amb una història de gairebé quatre dècades, serà distingida per la continuïtat del projecte i per haver convertit les retransmissions en directe dels grans esdeveniments culturals, festius i socials en un dels seus trets distintius. També ha documentat la transformació de la comarca.

D’altra banda, Revista del Baix Empordà rebrà un reconeixement per la divulgació del patrimoni històric, cultural i social, a través de reportatges documentats i d’un periodisme reposat. La seva tasca editorial, ampliada amb la publicació Empordà Gastronòmic, contribueix a preservar la memòria del territori i a donar visibilitat a la seva cultura culinària.

En tots dos casos, Ràdio Capital vol reconèixer també la resiliència de projectes de comunicació privats davant les crisis econòmiques i els canvis que han transformat el periodisme, des d’internet i les xarxes socials fins als reptes de la intel·ligència artificial. L’acte de Cap Roig reunirà representants institucionals i del teixit empresarial, cultural i social per celebrar els 25 anys de Ràdio Capital.

El projecte MarViu prepara els primers equips per repoblar espècies marines al Baix Empordà

El projecte MarViu prepara la instal·lació dels primers equips per contribuir a la repoblació d’espècies marines al Baix Empordà. La iniciativa ha avançat en la planificació dels sistemes de conservació i manteniment de postlarves marines. Es tracta d’organismes en una fase inicial de desenvolupament, essencial per a la recuperació de les poblacions d’espècies marines.

La instal·lació d’aquests equips és un dels pròxims passos del projecte MarViu, també conegut com a Repoblem el Mar. Els responsables han coordinat el desplegament de la tecnologia necessària per conservar les postlarves. L’objectiu és contribuir a frenar la pèrdua de biodiversitat i reforçar la pesca artesanal al litoral empordanès.

Palamós i Sant Joan, juntament amb el litoral del Baix Empordà, seran l’àmbit d’actuació del projecte durant els pròxims tres anys. La iniciativa es desenvolupa sota el paraigua de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà. Aquest espai facilita la participació dels diferents agents vinculats a la gestió del medi marí.

La preparació dels equips s’ha coordinat en una trobada tècnica a l’Observatori Oceanogràfic de Banyuls de la Marenda. La reunió ha comptat amb representants de la Universitat de Girona, la Universitat de Sorbona i el Centre Nacional de Recerca Científica de França. També hi han participat el Museu de la Pesca i la Confraria de Pescadors de Palamós.

Durant la trobada, els participants han revisat el calendari d’instal·lació dels equips d’aqüicultura i conservació de postlarves. Aquests sistemes han de permetre avançar en les actuacions de restauració marina previstes al projecte.

MarViu combina la recerca científica amb l’experiència del sector pesquer local. Les universitats i els centres de recerca aporten els coneixements científics i tècnics. El Museu de la Pesca i la Confraria de Pescadors de Palamós participen en la dimensió sectorial i divulgativa de la iniciativa.

Un dels objectius principals és desenvolupar un model de restauració marina viable i econòmicament sostenible. Els responsables volen obtenir un sistema aplicable a altres zones de la Mediterrània. D’aquesta manera, l’experiència del Baix Empordà podria servir de referència per a futures actuacions de recuperació d’espècies marines.

El projecte compta amb finançament europeu del programa de cooperació transfronterera entre Espanya, França i Andorra. Aquesta col·laboració permet reunir institucions científiques i entitats pesqueres dels dos costats dels Pirineus.

Els responsables de MarViu també preparen una jornada de divulgació oberta al sector pesquer i a la ciutadania. L’activitat servirà per explicar els objectius del projecte i donar a conèixer les actuacions previstes. De moment, encara no s’ha anunciat la data de celebració.

La palamosina Pilar Noguerol Mateo celebra els 100 anys envoltada de la família

privat:-la-palamosina-pilar-noguerol-mateo-celebra-els-seus-100-anys
Privat: La palamosina Pilar Noguerol Mateo celebra els seus 100 anys

La palamosina Pilar Noguerol Mateo ha celebrat aquest dilluns 26 d’octubre el seu centenari envoltada dels familiars. La celebració ha tingut lloc al seu domicili, situat molt a prop del parc de l’Arbreda, al centre de Palamós. La centenària ha rebut també la felicitació de l’Ajuntament amb motiu d’aquest aniversari.

L’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i la regidora de Gent Gran, Yolanda Aguilar, han visitat Pilar Noguerol al seu domicili. Les dues representants municipals li han lliurat un ram de flors en nom del municipi. Aquest reconeixement forma part de les felicitacions institucionals a les persones de Palamós i Sant Joan que arriben als 100 anys.

Pilar Noguerol Mateo va néixer el 26 d’octubre de 1926 al barri de les Corts de Barcelona. Durant la joventut va treballar de modista, abans de casar-se amb Antonio Riu. Posteriorment, es va dedicar a la cura de la llar i de la família.

La seva vinculació amb Palamós va començar durant la dècada dels seixanta. El seu marit treballava en el sector de la construcció i va participar en les obres de dos edificis del passeig de Mar. Es tracta dels edificis Jaume Segon i l’Empordà, situats davant del front marítim del municipi.

Aquesta activitat professional va portar la família a passar temporades a Palamós. Al principi, Pilar Noguerol i Antonio Riu només hi passaven els estius. Amb els anys, però, van decidir establir-se definitivament al municipi.

El matrimoni va comprar un habitatge al barri de Mas Guàrdies, on va començar a residir durant tot l’any. Més endavant, la família va canviar de domicili i es va traslladar a un pis situat a prop del parc de l’Arbreda. Pilar Noguerol continua vivint actualment en aquest habitatge, al centre de Palamós.

Pilar Noguerol ha tingut tres fills, dos nois i una noia, i quatre nets. Fa aproximadament vint anys va quedar vídua. La família l’ha acompanyat en la celebració d’aquest aniversari, que ha coincidit amb la visita de les representants municipals.

Amb aquest homenatge, l’Ajuntament de Palamós manté el reconeixement a les persones centenàries del municipi. La felicitació a Pilar Noguerol ha permès recordar també la seva trajectòria personal i la vinculació de la família amb la història recent de Palamós.

El Consell Comarcal del Baix Empordà i Veolia destinen 10.000 euros a ajudar famílies vulnerables a pagar l’aigua

Signatura conveni Veolia Baix Empordà_20261027

El Consell Comarcal del Baix Empordà i Veolia han renovat el conveni per ajudar les famílies amb dificultats econòmiques a pagar l’aigua. L’acord preveu destinar 10.000 euros a garantir el subministrament a persones vulnerables de nou municipis de la comarca.

Els municipis beneficiaris són Albons, Bellcaire d’Empordà, Calonge i Sant Antoni, Forallac, la Pera, Palau-sator, Pals, Parlavà i Vall-llobrega. Les persones interessades han d’acreditar la seva situació econòmica davant dels serveis socials del Consell Comarcal.

El conveni arriba enguany als deu anys de vigència. Des del 2016, el fons de solidaritat ha destinat 48.000 euros a pagar 681 factures d’aigua. En total, més de 150 famílies del Baix Empordà s’han beneficiat d’aquests ajuts. La renovació l’han signada el president del Consell Comarcal, Enric Marquès, i el director de Veolia Girona-Costa Brava, Albert Ruart.

El fons permet cobrir els imports de la factura corresponents als serveis gestionats per Veolia. Els serveis socials comarcals s’encarreguen d’acreditar les situacions de vulnerabilitat econòmica i facilitar l’accés als ajuts.

A banda d’aquest conveni, les persones amb dificultats econòmiques disposen d’altres mesures de suport. L’Agència Catalana de l’Aigua ofereix un cànon social per a persones amb pensions mínimes o en risc d’exclusió residencial. Aquest ajut es pot sol·licitar a través del portal de l’organisme.

Els ajuntaments adherits també disposen de tarifes socials per reduir el cost del consum d’aigua, amb l’excepció d’Albons. Cada municipi estableix les condicions i les bonificacions corresponents.

Veolia també ofereix facilitats de pagament a qualsevol persona amb problemes per afrontar les factures. Entre aquestes mesures hi ha el fraccionament dels deutes en quotes sense interessos. La companyia permet escollir el dia de cobrament i ofereix el pla 12 Gotes. Aquesta modalitat reparteix el cost anual de l’aigua en dotze quotes mensuals fixes. L’objectiu és facilitar la planificació de les despeses familiars.

El president del Consell Comarcal, Enric Marquès, ha destacat la importància de mantenir la col·laboració amb Veolia. Segons Marquès, l’acord permet detectar amb rapidesa les situacions de vulnerabilitat i oferir solucions a les famílies afectades.

Per la seva banda, el director de Veolia Girona-Costa Brava, Albert Ruart, ha remarcat el compromís de la companyia amb l’accés a l’aigua. Ruart considera essencial la coordinació amb els serveis socials per identificar les persones amb dificultats econòmiques. Amb aquesta renovació, les dues institucions mantenen el fons de solidaritat per garantir l’accés a l’aigua a les famílies vulnerables dels nou municipis adherits.

Set de cada deu grans empreses gironines augmenten la facturació i gairebé vuit de cada deu amplien la plantilla

privat:-l’associacio-d’empresaris-de-platja-d’aro-impulsa-una-trobada-per-a-solters:-neix-“xmas-dates-platja-d’aro-experience”
Privat: L’Associació d’Empresaris de Platja d’Aro impulsa una trobada per a solters: neix “Xmas Dates Platja d’Aro Experience”

Set de cada deu grans empreses gironines han augmentat la facturació durant el 2025 i gairebé vuit de cada deu han ampliat la plantilla. Són dues de les principals conclusions de la setzena edició de l’informe Girona 100, elaborat per la consultora KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona. L’estudi analitza les cent empreses amb més facturació de les comarques gironines i recull una enquesta sobre la seva evolució i les perspectives per al 2026. Els resultats mostren un creixement de l’activitat empresarial, especialment entre les companyies familiars.

El 69% de les empreses enquestades han incrementat les vendes, mentre que un 14% les han mantingut i un 17% les han reduït. Pel que fa a l’ocupació, el 78% han augmentat el nombre de treballadors. Les empreses familiars presenten una evolució més favorable en tots dos indicadors. Malgrat aquests resultats, la dificultat per captar i retenir treballadors qualificats continua sent el principal problema del sector empresarial gironí. Gairebé la meitat de les empreses enquestades assenyalen aquesta qüestió com un dels seus reptes més importants.

La transformació digital i la disminució de la rendibilitat també preocupen les companyies. Tots dos factors apareixen entre els principals problemes identificats per més d’una tercera part de les empreses participants. La intel·ligència artificial és un altre dels grans reptes empresarials. Només dues de cada deu empreses disposen d’una estratègia definida per incorporar aquesta tecnologia. Gairebé la meitat tenen una estratègia parcial i una tercera part encara no n’han establert cap.

Les empreses esperen utilitzar aquestes eines per millorar l’eficiència i reduir costos. També preveuen canvis en l’organització del treball i en les tasques dels professionals. Tot i això, una part important de les companyies encara considera difícil determinar-ne l’impacte.

La millora de la rendibilitat encapçala les prioritats empresarials per als pròxims dos anys. Prop de sis de cada deu empreses la situen entre els seus objectius principals. La transformació digital ocupa la segona posició, seguida de l’augment de la facturació i la captació de talent. Aquestes prioritats conviuen amb una moderació de l’optimisme sobre l’evolució econòmica. Les empreses mantenen una valoració positiva de la seva capacitat d’adaptació, però mostren més prudència davant la incertesa internacional i els costos empresarials.

L’informe també destaca el creixement del nombre d’empreses actives a les comarques gironines durant el 2025. Girona ha registrat un augment proper al 2% i ha liderat aquest indicador a Catalunya per segon any consecutiu. Tot i aquesta evolució, el nombre d’empreses encara es manté per sota del màxim registrat tres anys abans. L’estudi dibuixa així un panorama de creixement empresarial a Girona, amb la rendibilitat, el talent i la digitalització com a principals desafiaments de futur.

El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela

el-sonar-anuncia-la-seva-mort-amb-una-esquela
El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela

El futur del Sónar torna a generar incògnites. El festival barceloní ha sorprès aquest dimarts amb una campanya que anuncia la seva mort després de 32 anys de trajectòria. L’acció, que s’ha pogut veure tant a les pàgines de La Vanguardia com en diversos carrers de Barcelona, va més enllà de l’esquela: el web oficial del certamen també s’ha sumat al comiat amb un llibre de condolències.

La iniciativa es va activar durant la matinada i ha arribat a les xarxes socials del festival, on ha desaparegut el contingut habitual. L’única publicació visible a Instagram és un vídeo amb una corona de flors i les dates 1994-2026, una referència directa a la trajectòria del Sónar.

Tot i l’aparent contundència del missatge, no hi ha confirmació que el festival hagi de desaparèixer. La campanya podria ser l’avantsala d’un anunci sobre el futur del projecte, però l’organització no ha aclarit què hi ha al darrere. Les pròximes setmanes seran clau per saber si es tracta d’una acció publicitària o si comporta una transformació més profunda.

Un festival en plena transformació

L’anunci arriba després d’un període de canvis importants. El 2025, els fundadors Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero van abandonar la direcció i van deixar el projecte en mans de François Jozic, vinculat al Brunch Electronik. Aquella edició també va estar marcada per les crítiques als vincles del festival amb el fons d’inversió KKR i per la campanya de boicot que se’n va derivar.

A aquests moviments s’hi va afegir el trasllat de tota la programació a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, motivat per les obres d’ampliació del MNAC. El canvi va posar fi a la divisió tradicional entre el Sónar de Dia i el Sónar de Nit, un dels trets distintius del certamen des dels seus inicis.

La darrera edició, celebrada el 2026, va reunir 150.000 persones, segons les xifres de l’organització. El cartell va incloure noms com The Prodigy, Cabaret Voltaire, Amelie Lens, Charlotte de Witte i Kelis.

També hi ha hagut moviments al Sónar+D, l’espai dedicat a la tecnologia, la creativitat i la cultura digital. Andrea Faroppa, directora durant una dècada, i Antònia Folguera, comissària del projecte, han deixat els seus càrrecs. A més, l’edició del 2026 es va celebrar a la Llotja de Mar, fora del recinte principal del festival.

Amb aquest escenari de canvis, l’esquela ha obert nous interrogants sobre la continuïtat i el model de futur del Sónar. De moment, però, el missatge de comiat no va acompanyat de cap explicació oficial que permeti confirmar si el festival prepara una nova etapa o si la campanya amaga un altre anunci.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sónar (@sonarfestival)

L’entrada El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela ha aparegut primer a Primera Fila.