/
RSS Feed
Judit Neddermann i Pau Figueres actuen aquest dissabte a La Pera amb el Festival Ítaca
El Festival ÍTACA torna aquest dissabte 29 de juny a la plaça de Catalunya de la Pera amb un concert especial de Judit Neddermann i Pau Figueres. L’actuació, prevista a les deu de la nit, representa un retorn als orígens del festival, quan ara fa tretze anys el JazzPera es va transformar en l’actual ÍTACA, Cultura i Acció.
Neddermann, que ja havia actuat en les primeres edicions, celebra ara una dècada de carrera artística amb una proposta íntima i emotiva. Acompanyada pel guitarrista i productor Pau Figueres, oferirà un repertori que recull les seves millors cançons i presenta el nou disc que han composat junts. Es tracta d’un treball pensat per al directe, amb una sonoritat despullada i personal.
Amb aquest recital, el Festival ÍTACA enceta la recta final d’una edició que ja ha aplegat prop de 25.000 persones a l’Estartit, i que ha exhaurit les entrades en la major part dels concerts. Enguany, la ruta ha passat per l’Escala, Ullastret, Gualta, Corçà i l’Estartit, i acabarà el 6 de juliol amb una actuació de Pau Vallvé a Calella de Palafrugell.
El concert de Neddermann vol ser més que un recital. És una celebració del vincle entre música i territori, una experiència compartida que dona sentit al projecte cultural del festival. Les entrades per a la Pera i la resta de concerts es poden aconseguir al web oficial d’ÍTACA.
Arturo Prades renuncia com a regidor de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni
Arturo Prades ja no és regidor de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Ahir dijous, durant el ple ordinari del mes de juny, va presentar la seva renúncia. L’acte es va celebrar a la Sala de Plens de Calonge. Prades era segon tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda, Promoció Econòmica i Habitatge.
El fins ara portaveu del Partit dels Socialistes de Catalunya al municipi ha decidit deixar el càrrec a mig mandat per donar temps al partit a preparar-se de cara a les eleccions municipals del 2027. Segons va explicar ell mateix, ja feia mesos que havia decidit no tornar-se a presentar.
Prades ha assegurat que la seva marxa arriba un cop assolits diversos objectius, especialment en promoció econòmica i habitatge. Ha destacat la posada en marxa imminent de setze pisos de lloguer social destinats a joves i famílies, un projecte que deixa molt avançat.
L’Ajuntament reorganitzarà en les properes setmanes les tinències d’alcaldia i les responsabilitats que fins ara tenia Prades. Actualment, el Partit dels Socialistes de Catalunya compta amb una altra representant al ple, Mercè Orduña. Segons la llista electoral del 2023, el següent a entrar seria Sergi Orduña, que ja va ser regidor entre el 2019 i el 2023.
Arturo Prades, de 53 anys, és economista i empresari. Va començar com a regidor l’any 2015 i ha estat cap de llista del seu partit en tres mandats consecutius. Està casat, té tres fills i continua treballant en l’àmbit de la consultoria i l’auditoria financera.
Cooperativa Les Cosines
/
RSS Feed
El dijous passat em van convidar a un club de lectura en una vermuteria del barri de Gràcia de Barcelona. El duen dues noies molt trempades que un bon dia van decidir embrancar-se en el que han anomenat Cooperativa Les Cosines (perquè en son, de cosines). Serveix de bar on es pot picar alguna cosa, i de punt de trobada veïnal, perquè a més a més, els dimarts tanquen el local per oferir a la clientela stand-up comedy, recitals de poesia, un club de lectura i tot allò que sorgeixi. Hi havíem de ser una hora i ens n’hi vam quedar més de tres, perquè el resultat és curiós i agradable, és un espai amable on hi poden conviure diferents generacions i estils, i, per fer-ho ras i curt: fa barri.
Aquesta iniciativa m’ha fet rumiar que ara que tot és tan virtual, està bé tenir punts de trobada regulars que serveixin d’excusa per aplegar-se, i de bastida per construir alguna cosa més. Estaria bé que a cada poble o a cada ciutat hi hagués com a mínim un restaurant, un xiringuito o un bar que fes això i bloquegés un vespre a la setmana o al mes, i calendaritzés alguna cosa cultural -un club de lectura, sí, però també un trobar-se per fer mitja o per discutir sèries de Netflix- que serveixi a la gent per sortir de casa i bastir connexions, que potser així es contribuiria a reduir una mica la bretxa que ens separa a cadascú de la resta, i s’obriria l’oportunitat d’esbargir-se, d’aprendre coses, i per què no, de no sentir-se tan sol.
Laia Abril denuncia la manca d’accés a l’avortament amb l’exposició ‘On Abortion’ al Palau Solterra
La fotògrafa Laia Abril ha inaugurat l’exposició ‘On Abortion’ al Palau Solterra de Torroella de Montgrí. La mostra reflexiona sobre l’avortament i denuncia la manca d’un accés segur, legal i gratuït a aquest dret reproductiu. Es podrà visitar fins al 9 de novembre.
L’exposició combina imatges, textos i àudios per mostrar les conseqüències de l’avortament clandestí. Inclou testimonis de dones perseguides, confessions religioses i instruments utilitzats en pràctiques il·legals. Tot plegat s’organitza en una narrativa que busca visibilitzar la repressió que encara pateixen moltes persones pel fet de voler interrompre un embaràs.
Laia Abril porta gairebé deu anys investigant l’impacte de la misogínia en la salut reproductiva de les dones. Aquesta exposició és la primera part del seu projecte a llarg termini ‘A History of Misogyny’. L’artista contraposa les possibilitats que ofereix la ciència per controlar la fertilitat amb les estructures socials que encara imposen restriccions.
Entre les peces destacades hi ha ‘L’escàndol de l’espiral’. Es tracta d’una instal·lació amb una espiral multiplicada 4.500 vegades per recordar les dones i nenes a qui es van implantar dispositius anticonceptius sense consentiment a Groenlàndia entre els anys 1960 i 1970. L’any passat es va obrir una investigació per aquest cas i més de seixanta dones van denunciar el govern danès per genocidi cultural.
Segons dades recollides a la mostra, cada any moren prop de 30.000 dones per pràctiques d’avortament insegures. Això demostra, segons l’artista, que la manca d’accés a serveis sanitaris bàsics continua sent una forma de control sobre l’autonomia corporal de moltes dones i persones no binàries.
