Set de cada deu grans empreses gironines augmenten la facturació i gairebé vuit de cada deu amplien la plantilla

privat:-l’associacio-d’empresaris-de-platja-d’aro-impulsa-una-trobada-per-a-solters:-neix-“xmas-dates-platja-d’aro-experience”
Privat: L’Associació d’Empresaris de Platja d’Aro impulsa una trobada per a solters: neix “Xmas Dates Platja d’Aro Experience”

Set de cada deu grans empreses gironines han augmentat la facturació durant el 2025 i gairebé vuit de cada deu han ampliat la plantilla. Són dues de les principals conclusions de la setzena edició de l’informe Girona 100, elaborat per la consultora KPMG i la Càtedra Cambra de l’Empresa Familiar de la Universitat de Girona. L’estudi analitza les cent empreses amb més facturació de les comarques gironines i recull una enquesta sobre la seva evolució i les perspectives per al 2026. Els resultats mostren un creixement de l’activitat empresarial, especialment entre les companyies familiars.

El 69% de les empreses enquestades han incrementat les vendes, mentre que un 14% les han mantingut i un 17% les han reduït. Pel que fa a l’ocupació, el 78% han augmentat el nombre de treballadors. Les empreses familiars presenten una evolució més favorable en tots dos indicadors. Malgrat aquests resultats, la dificultat per captar i retenir treballadors qualificats continua sent el principal problema del sector empresarial gironí. Gairebé la meitat de les empreses enquestades assenyalen aquesta qüestió com un dels seus reptes més importants.

La transformació digital i la disminució de la rendibilitat també preocupen les companyies. Tots dos factors apareixen entre els principals problemes identificats per més d’una tercera part de les empreses participants. La intel·ligència artificial és un altre dels grans reptes empresarials. Només dues de cada deu empreses disposen d’una estratègia definida per incorporar aquesta tecnologia. Gairebé la meitat tenen una estratègia parcial i una tercera part encara no n’han establert cap.

Les empreses esperen utilitzar aquestes eines per millorar l’eficiència i reduir costos. També preveuen canvis en l’organització del treball i en les tasques dels professionals. Tot i això, una part important de les companyies encara considera difícil determinar-ne l’impacte.

La millora de la rendibilitat encapçala les prioritats empresarials per als pròxims dos anys. Prop de sis de cada deu empreses la situen entre els seus objectius principals. La transformació digital ocupa la segona posició, seguida de l’augment de la facturació i la captació de talent. Aquestes prioritats conviuen amb una moderació de l’optimisme sobre l’evolució econòmica. Les empreses mantenen una valoració positiva de la seva capacitat d’adaptació, però mostren més prudència davant la incertesa internacional i els costos empresarials.

L’informe també destaca el creixement del nombre d’empreses actives a les comarques gironines durant el 2025. Girona ha registrat un augment proper al 2% i ha liderat aquest indicador a Catalunya per segon any consecutiu. Tot i aquesta evolució, el nombre d’empreses encara es manté per sota del màxim registrat tres anys abans. L’estudi dibuixa així un panorama de creixement empresarial a Girona, amb la rendibilitat, el talent i la digitalització com a principals desafiaments de futur.

El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela

el-sonar-anuncia-la-seva-mort-amb-una-esquela
El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela

El futur del Sónar torna a generar incògnites. El festival barceloní ha sorprès aquest dimarts amb una campanya que anuncia la seva mort després de 32 anys de trajectòria. L’acció, que s’ha pogut veure tant a les pàgines de La Vanguardia com en diversos carrers de Barcelona, va més enllà de l’esquela: el web oficial del certamen també s’ha sumat al comiat amb un llibre de condolències.

La iniciativa es va activar durant la matinada i ha arribat a les xarxes socials del festival, on ha desaparegut el contingut habitual. L’única publicació visible a Instagram és un vídeo amb una corona de flors i les dates 1994-2026, una referència directa a la trajectòria del Sónar.

Tot i l’aparent contundència del missatge, no hi ha confirmació que el festival hagi de desaparèixer. La campanya podria ser l’avantsala d’un anunci sobre el futur del projecte, però l’organització no ha aclarit què hi ha al darrere. Les pròximes setmanes seran clau per saber si es tracta d’una acció publicitària o si comporta una transformació més profunda.

Un festival en plena transformació

L’anunci arriba després d’un període de canvis importants. El 2025, els fundadors Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero van abandonar la direcció i van deixar el projecte en mans de François Jozic, vinculat al Brunch Electronik. Aquella edició també va estar marcada per les crítiques als vincles del festival amb el fons d’inversió KKR i per la campanya de boicot que se’n va derivar.

A aquests moviments s’hi va afegir el trasllat de tota la programació a la Fira Gran Via de l’Hospitalet de Llobregat, motivat per les obres d’ampliació del MNAC. El canvi va posar fi a la divisió tradicional entre el Sónar de Dia i el Sónar de Nit, un dels trets distintius del certamen des dels seus inicis.

La darrera edició, celebrada el 2026, va reunir 150.000 persones, segons les xifres de l’organització. El cartell va incloure noms com The Prodigy, Cabaret Voltaire, Amelie Lens, Charlotte de Witte i Kelis.

També hi ha hagut moviments al Sónar+D, l’espai dedicat a la tecnologia, la creativitat i la cultura digital. Andrea Faroppa, directora durant una dècada, i Antònia Folguera, comissària del projecte, han deixat els seus càrrecs. A més, l’edició del 2026 es va celebrar a la Llotja de Mar, fora del recinte principal del festival.

Amb aquest escenari de canvis, l’esquela ha obert nous interrogants sobre la continuïtat i el model de futur del Sónar. De moment, però, el missatge de comiat no va acompanyat de cap explicació oficial que permeti confirmar si el festival prepara una nova etapa o si la campanya amaga un altre anunci.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Sónar (@sonarfestival)

L’entrada El Sónar anuncia la seva mort amb una esquela ha aparegut primer a Primera Fila.

Manu Heras: «No és per mi, és per tothom qui ho necessiti»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Manu Heras: "No és per mi, és per tothom qui ho necessiti"
Loading
/

Manu Heras ha iniciat una travessa en caiac de 210 quilòmetres en solitari entre Portbou i Blanes per posar el focus en les barreres d’accessibilitat que encara existeixen al litoral i reivindicar instal·lacions que permetin a les persones amb mobilitat reduïda accedir al mar de manera autònoma.

En una entrevista al programa De cap a cap de Ràdio Capital i Taronja Ràdio Girona, Heras explica la seva experiència mentre es troba encara en plena travessa. En el moment de la conversa, navega entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, després d’haver reprès el recorregut des de Platja d’Aro. Heras té una lesió medul·lar completa arran d’un accident de moto i explica que, cada vegada que vol navegar en caiac, necessita ajuda per arribar fins a l’aigua. Precisament aquesta dependència és un dels motius principals de la seva reivindicació.

La travessa va començar el 13 d’octubre, però Heras ha hagut d’aturar-se en dues ocasions. Una de les pauses va ser provocada per un avís de temporal, ja que va considerar que no valia la pena assumir riscos innecessaris navegant per la costa.

També va haver de fer una pausa a Platja d’Aro durant el cap de setmana per motius laborals. Des d’allà va reprendre la travessa i, en el moment de l’entrevista, ja es trobava a la recta final del recorregut. Les etapes són d’entre 25 i 30 quilòmetres diaris, tot i que n’hi ha hagut alguna de més exigent. Entre Portlligat i l’Escala, per exemple, Heras explica que va arribar a fer aproximadament 35 quilòmetres i que se li va fer de nit abans d’arribar al Club Nàutic.

Fer aquesta travessa en solitari també obliga Heras a adaptar la logística a les seves possibilitats. No pot carregar una gran quantitat de menjar i prioritza portar aigua, barretes energètiques i fruits secs. Algunes etapes duren tres dies i, en determinats moments, ha rebut l’ajuda puntual d’amics o de persones que ha trobat durant el recorregut. Quan no té aquesta possibilitat, ha de buscar la manera de resoldre-ho pel seu compte.

A la nit, Heras pot acabar dormint en alguna cala fent bivac. Però el problema més important arriba quan ha de sortir del caiac. Explica que, si no hi ha ningú que l’ajudi, ha d’arrossegar-se fins a la sorra i arrossegar també el caiac fins a un lloc on pugui passar la nit. Això comporta mullar-se i buscar una zona protegida de les onades. Una situació que, segons ell mateix reconeix, no és la manera adequada de fer-ho. «La manera per sortir del caiac és entrar sec i sortir sec», resumeix Heras.

La seva reivindicació no se centra només en la seva situació personal. Heras insisteix que les millores d’accessibilitat al litoral beneficiarien totes les persones que les necessiten. Durant la travessa ha pogut comprovar que hi ha municipis, clubs nàutics i empreses que disposen de més sensibilitat i infraestructures accessibles. Posa com a exemple el Club Nàutic de l’Escala, que considera que disposa de més recursos i infraestructures en aquest àmbit.

La seva proposta no és que totes les platges hagin de tenir les mateixes instal·lacions, sinó que alguns municipis disposin de passarel·les que arribin fins a l’aigua, de manera que les persones amb mobilitat reduïda hi puguin accedir sense dependre constantment d’un servei d’assistència. Heras explica que, fora de la temporada d’estiu, moltes platges queden sense les infraestructures que durant els mesos de més afluència faciliten l’accés al mar.

Heras treballa a MIFA com a dinamitzador i organitza activitats per a persones amb discapacitat. Aquesta experiència li permet conèixer de primera mà les dificultats que moltes persones es troben quan volen accedir a determinats espais. Per això, considera que la travessa entre Portbou i Blanes és també una manera de fer visibles unes barreres que sovint passen desapercebudes per a qui no té problemes de mobilitat.

L’economia gironina redueix lleugerament l’atur al tercer trimestre però perd gairebé 12.000 llocs de treball

Imatge ACN_atur_20261027

L’economia gironina ha reduït lleugerament l’atur al tercer trimestre però ha perdut gairebé 12.000 llocs de treball. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA) a finals de setembre a la demarcació hi ha 33.400 desocupats. En comparació amb el segon trimestre, són 1.100 menys dels que hi havia al juny, cosa que redueix la taxa d’atur lleugerament del 7,71% al 7,68%. Per contra, la destrucció d’ocupació s’ha concentrat especialment a la indústria (només aquest sector ha perdut més de 10.000 empleats) i a la construcció, perquè els serveis -dins els quals hi ha l’hostaleria i el turisme- han resistit millor arran de la temporada turística. Ara, a les comarques gironines hi ha 401.600 ocupats.

L’última enquesta, que aquest dimarts ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), recull una lleugera disminució de l’atur. Però també evidencia com entre juny i setembre les comarques gironines han destruït ocupació en sectors que no són dependents de la temporada turística.

A la demarcació, el tercer trimestre del 2026 deixa 33.400 desocupats. En comparació amb els que hi havia a finals de juny, són 1.100 menys (perquè aleshores el mes es va tancar amb 34.500 aturats). I aquesta diferència també suposa que la taxa d’atur es redueixi sensiblement, passant del 7,71% al 7,68%.

És un percentatge similar al que hi havia al segon trimestre del 2025. També, però, tenint en compte que a principi d’aquest 2026 la taxa d’atur a les comarques gironines va arribar a remuntar fins al 12,50%.

 

La cosa canvia, però, si es posa el focus en la xifra d’ocupats. Perquè entre juny i setembre, a la demarcació s’han destruït gairebé 12.000 llocs de treball. Segons recull l’EPA, a finals del segon trimestre a les comarques gironines hi havia 413.400 ocupats, una xifra que al tombant de setembre ha baixat fins als 401.600.

Sobretot, a la indústria i a la construcció

A diferència d’altres trimestres, en què la sotragada sobretot la patia el sector serveis (dins el qual hi ha l’hostaleria i el comerç) ara la destrucció d’ocupació s’ha concentrat a la indústria i a la construcció gironines. Uns sectors que no depenen tant de l’estacionalitat, com sí passa amb el turisme.

Dels 89.800 treballadors que tenia la indústria a finals de juny, ara s’ha passat als 79.400. És a dir, que en tan sols tres mesos el sector ha perdut més de 10.000 ocupats. En el cas de la construcció, la davallada se situa a la meitat (perquè dels 32.700 ocupats del segon trimestre, ara es passa als 28.800).

Per contra, l’agricultura ha sumat 2.300 treballadors (dels 6.500 del juny passa a 8.500 al setembre). I els serveis, que concentren el gruix d’ocupats del territori, es mantenen pràcticament invariables en ocupació. També, tenint en compte que el tercer trimestre concentra el pic de l’estiu i el gruix de la temporada turística. De fet, tan sols han sumat 200 treballadors més (dels 284.400 de finals de juny ara es passa als 284.600).

Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut – 27/10/2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Les novetats literàries amb la Maria Teresa Calabús de la llibreria El Cucut - 27/10/2026
Loading
/

Els dimarts, al Supermatí de Ràdio Capital, parlem de llibres amb Maria Teresa Calabús, de la llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí.

Aquesta setmana parlem d’una campanya de la Generalitat que ofereix als infants que compleixen sis anys un val de 14 euros per anar a una llibreria acompanyats d’un adult i escollir el llibre que més els agradi.

La iniciativa busca convertir la compra del llibre en una experiència i donar protagonisme als mateixos infants. No han de triar necessàriament una novel·la: poden decantar-se per llibres sobre dinosaures, animals, volcans, minerals, mitologia, invents o qualsevol altre tema que els desperti curiositat.

Maria Teresa Calabús explica com funciona el val, què passa quan el llibre costa menys de 14 euros i com preparen la llibreria perquè els nens i nenes puguin trobar propostes adequades als seus interessos i al seu nivell lector.

La secció també reflexiona sobre la importància de fomentar la lectura des de petits i recupera una frase que li va dir el seu net: «Quan no saps llegir, vas perdut».

Sergi Güell: «Ha arribat el punt de saber dir ‘no’ a continuar amb aquestes condicions precàries»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Sergi Güell: "Ha arribat el punt de saber dir 'no' a continuar amb aquestes condicions precàries"
Loading
/

El Massi Baix Ter desapareixerà la temporada vinent com a equip professional de ciclisme femení. El club empordanès ha anunciat el final del projecte després de vuit temporades competint al màxim nivell, una decisió que afecta tant el primer equip, el Massi Baix Ter Women’s Team, com el conjunt de formació Baix Ter Women’s Academy.

En una entrevista al Supermatí de Ràdio Capital, el president del club, Sergi Güell, explica que la decisió respon principalment a motius econòmics. Segons el dirigent, els costos han augmentat mentre els pressupostos disponibles han anat a la baixa, una situació que ha dificultat mantenir l’estructura necessària per competir en condicions.

«No podem treballar com ens agradaria, com havíem concebut l’equip», explica Güell. El projecte estava pensat per competir al màxim nivell, però la manca de recursos ha fet que el club no pugui garantir una estructura, un material, uns recursos i un equip tècnic adequats.

Güell assegura que el final del projecte no respon a un únic fet, sinó a un cúmul de situacions que s’han anat acumulant durant els darrers anys. Explica que l’equip ha arribat a disputar curses internacionals amb recursos limitats, una situació que considera difícil de sostenir. Tot i que el club ha rebut durant anys el reconeixement de patrocinadors públics i privats per la feina feta, aquesta valoració no s’ha traduït en els recursos econòmics necessaris per mantenir el projecte.

Per això, el club ha decidit posar-hi punt final. «Ha arribat el punt de dir prou, de saber dir no», afirma Güell, que considera que continuar en les actuals condicions hauria significat mantenir una situació precària. La decisió no és, però, irreversible a llarg termini. El 2027 no hi haurà equip, però el president reconeix que, si aparegués un patrocinador públic o privat prou potent, el projecte podria tornar a arrencar el 2028.

Les ciclistes del Massi Baix Ter coneixien des de feia setmanes la situació i la decisió del club. Segons Güell, l’entitat les ha acompanyat i assessorat perquè poguessin buscar alternatives de cara a la temporada vinent. El president explica que les mateixes corredores ja havien pogut percebre les limitacions de recursos amb què l’equip ha competit aquesta temporada i que, per tant, la decisió no els ha resultat inesperada.

Tot i la desaparició del projecte professional, el Club Ciclisme Baix Ter continuarà actiu. L’entitat, fundada l’any 1990, mantindrà l’escola de BTT de Torroella de Montgrí, que agrupa infants i joves de diferents municipis del Baix Ter, així com el seu equip de mountain bike.

Güell també analitza l’evolució del ciclisme femení durant els darrers anys. Considera que el creixement del sector ha generat una mena d’«efecte bombolla», especialment a partir de les normatives de la UCI dels anys 2021 i 2022, que van impulsar la creació d’equips femenins vinculats als grans equips WorldTour.

L’increment de la demanda de corredores va fer créixer els salaris i els costos dels equips més modestos. Alhora, segons Güell, el suport privat a l’esport femení continua sent insuficient fora d’alguns esports amb una gran projecció mediàtica. Aquesta situació ha ampliat la distància entre els grans equips i els equips continentals. El president del Massi-Baix Ter alerta que la desaparició dels projectes intermedis pot dificultar també el pas de les corredores joves cap al professionalisme.

Malgrat el final de l’equip professional, Güell fa un balanç positiu dels vuit anys de projecte. El Massi Baix Ter ha permès formar corredores catalanes que posteriorment han fet el salt a equips professionals. Entre aquestes hi ha Paula Blasi i Mireia Benito, dues ciclistes que van passar pel projecte abans de continuar la seva trajectòria en equips professionals.

Per a Güell, haver creat des de zero un equip UCI internacional català i haver facilitat que corredores catalanes poguessin competir en curses internacionals és un dels principals motius d’orgull del projecte. El president considera que el futur del ciclisme femení necessita mantenir aquesta estructura intermèdia entre les categories de formació i els grans equips WorldTour. Si els clubs modestos no poden assumir aquesta funció per manca de recursos, apunta, els mateixos equips WorldTour hauran de crear equips filials.