JENNIE estrena videoclip de ‘Less than a Lover’ rodat a Sa Tuna i a Girona

La cala de Sa Tuna, a Begur, és un dels escenaris destacats del nou videoclip de ‘Less than a Lover’, el darrer senzill de Jennie, integrant de BLACKPINK. L’artista sud-coreana ha apostat per alguns dels paisatges més icònics de la Costa Brava per donar forma a una producció amb una marcada estètica mediterrània que ja suma milions de visualitzacions a YouTube.

Tot i que bona part del videoclip transcorre pels carrers del Barri Vell de Girona, diverses escenes també s’han enregistrat a Sa Tuna, una de les cales més fotografiades de Catalunya. Les característiques cases blanques davant del mar, les aigües cristal·lines i el paisatge rocós de la badia serveixen de teló de fons per a alguns dels moments més relaxats i estiuencs del vídeo.

L’elecció de Sa Tuna reforça la voluntat de transmetre una atmosfera de vacances mediterrànies que encaixa plenament amb el missatge de la cançó. Al llarg del videoclip, Jennie comparteix diferents moments amb el model taiwanès Nah Kai, entre passejades, banys, sortides en vaixell i escenes a la vora del mar, construint una història que fuig del típic final romàntic.

La presència de Begur no ha passat desapercebuda entre els seguidors catalans, que ràpidament han identificat la cala i han compartit captures a les xarxes socials. El videoclip es converteix així en un nou aparador internacional per a un dels indrets més emblemàtics de la Costa Brava, mostrant-ne els paisatges a milions d’espectadors d’arreu del món.

No és habitual que una superestrella del K-pop triï Catalunya com a escenari d’un dels seus videoclips, i encara menys que hi doni tant protagonisme. Amb Girona i Sa Tuna com a principals localitzacions, Less than a Lover projecta la imatge de la Costa Brava a escala internacional i afegeix un nou nom de pes a la llarga llista de produccions audiovisuals que han escollit aquest territori per rodar-hi.

La Federació d’Hostaleria i Turisme de les comarques de Girona defensa recuperar els peatges a l’AP-7

La Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona s’ha posicionat a favor de recuperar els peatges a l’AP-7 en ple debat polític sobre el futur model de finançament de les autopistes catalanes. L’entitat considera que la reimplantació dels peatges és la millor opció per reduir la saturació de la via, millorar-ne la seguretat i garantir-ne el manteniment.

Segons la Federació, des de la desaparició dels peatges l’1 de setembre del 2021, el trànsit diari a l’AP-7 ha augmentat un 40%, una xifra que, assegura, també s’ha traduït en un increment similar dels accidents amb víctimes. A més, destaca que el nombre de vehicles pesants que circulen per l’autopista ha crescut un 80%, convertint-la en l’eix principal del transport de mercaderies entre Catalunya, la resta de l’Estat i Europa.

L’organització empresarial alerta que aquesta situació ha provocat un col·lapse gairebé permanent de la infraestructura, amb retencions habituals i un estat de conservació que considera deficient. També denuncia la presència freqüent d’objectes a la calçada, com pneumàtics o altres elements, que incrementen el risc d’accident, així com els incendis de vehicles derivats dels sinistres.

La Federació també relaciona l’eliminació dels peatges amb un augment dels robatoris a conductors. Segons sosté, la desaparició de les barreres ha facilitat la mobilitat de delinqüents multireincidents que actuen a l’autopista.

Per aquest motiu, defensa recuperar un sistema de peatges amb barreres gestionat per una empresa concessionària, que estableixi unes tarifes que considera «justes i assequibles». L’entitat argumenta que aquest model permetria controlar millor els usuaris de la via, garantir que paguin aquells que en fan ús i evitar problemes en el cobrament als conductors estrangers.

Aquest posicionament arriba després que el Parlament de Catalunya hagi avalat estudiar un sistema alternatiu basat en una vinyeta. Tot i això, la Federació insisteix que el model de peatge tradicional ofereix més garanties de control i de finançament de la infraestructura.

A més, l’entitat reclama que qualsevol remodelació futura de l’AP-7 incorpori un carril específic per als vehicles pesants. Considera que separar el trànsit de camions i turismes contribuiria a reduir la sinistralitat, millorar la fluïdesa de la circulació i minimitzar les retencions en els trams amb més intensitat de trànsit.

La Festa Major de Sant Joan començarà divendres amb tres dies d’activitats per a tots els públics

Ajuntament de Palamós festa major de sant joan

La Festa Major de Sant Joan de Palamós començarà aquest divendres 31 de juliol, amb un ampli programa d’activitats per a tots els públics. L’Associació de Veïns de Sant Joan i l’Ajuntament de Palamós organitzen una celebració que s’allargarà durant tot el cap de setmana.

La festa s’obrirà amb un correfoc. L’activitat començarà a la nit amb la participació del grup Diables de l’Onyar. El recorregut passarà per diversos carrers del barri. La proposta acabarà a la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran, on hi haurà servei de bar.

El dissabte arribarà la jornada central de la festa. La programació començarà amb una visita guiada pel nucli antic de Sant Joan. L’activitat és gratuïta. Les places són limitades. Cal fer reserva prèvia al web del Museu de la Pesca.

Al vespre tindrà lloc el tradicional sopar popular a la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran. Les persones participants hauran de portar el sopar, els plats i els coberts. L’organització instal·larà les taules. També oferirà lloguer de cadires i servei de bar. Després del sopar començarà el concert de Festa Major. El grup local The Covers Band interpretarà cançons des de la dècada dels vuitanta fins a l’actualitat. Durant la pausa del concert es farà un sorteig de quadres cedits per artistes locals i de productes de proximitat.

El diumenge continuarà la festa amb la trobada de vehicles clàssics. La mostra reunirà cotxes, motos i tractors d’altres èpoques. També hi haurà una exhibició de vehicles de radiocontrol. Les inscripcions per participar encara estan obertes. La jornada també inclourà la missa de Festa Major i el repic de campanes. Al migdia hi haurà un concert vermut amb Marco Pantanetti.

A la tarda, la plaça de Mossèn Gumersind Vilagran acollirà una festa de l’escuma pensada per al públic familiar. La celebració es tancarà amb una audició de sardanes a càrrec de la cobla Foment del Montgrí a la plaça de Sant Joan. L’Associació de Veïns de Sant Joan també anima el veïnat a penjar el domàs de la Festa Major en un lloc visible dels habitatges durant els dies de celebració.

El Bisbat de Girona fusiona els dos arxiprestats del Baix Empordà en una única demarcació

La Diòcesi de Girona ha aprovat una nova reorganització territorial que afectarà directament el Baix Empordà. El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, ha signat tres decrets que redefiniran l’estructura pastoral de la diòcesi i que comportaran la fusió dels actuals arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre en una única demarcació.

Amb aquesta reorganització, el Baix Empordà passarà a formar part del nou Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa, un dels sis grans arxiprestats en què quedarà dividida la diòcesi. La reforma redueix de tretze a sis els arxiprestats existents amb l’objectiu d’adaptar l’organització eclesiàstica a la realitat actual, marcada pel descens del nombre de preveres i pels nous reptes pastorals.

Segons explica la Diòcesi de Girona, aquesta reorganització és el resultat dels treballs d’una comissió creada específicament per estudiar una nova distribució territorial que respongui millor a les necessitats de les comunitats cristianes.

Durant el període de transició, els actuals arxiprestes continuaran exercint les seves funcions de manera conjunta dins dels nous àmbits territorials fins que el bisbe nomeni els nous responsables.

El segon dels decrets regula precisament aquest procés. Durant el mes d’octubre es convocaran reunions als sis nous arxiprestats perquè els preveres i diaques amb responsabilitats pastorals puguin proposar, mitjançant votació secreta, els candidats a ocupar el càrrec d’arxipreste. Tot i això, la decisió final correspondrà al bisbe, que farà els nomenaments d’acord amb el Dret Canònic per a un mandat de tres anys.

La reforma també afecta el Consell Presbiteral de la diòcesi. L’actual òrgan continuarà en funcions fins que s’hagin nomenat els nous arxiprestes i es pugui constituir un nou consell adaptat a la nova distribució territorial.

Amb aquesta reorganització, el Baix Empordà deixa enrere la divisió entre els arxiprestats del Montgrí-la Bisbal i de la Costa Brava Centre per integrar-se en una única estructura pastoral que agruparà totes dues realitats sota l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Font Santa.

La resta d’arxiprestats del Bisbat de Girona seran:

  • Arxiprestat de la Mare de Déu dels Àngels, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de Girona-Salt i dels Àngels-Llémena.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de la Misericòrdia, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de la Tordera i del Maresme.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de la Salut, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Empordà Interior i de l’Alt Empordà Marina.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu del Collell, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats de l’Alt Fluvià i de Banyoles.
  • Arxiprestat de la Mare de Déu de Farners, integrat pels territoris que fins ara formaven els arxiprestats del Ter-Brugent, de la Selva i de Farners-Montseny.

Les entitats municipals descentralitzades reclamen al Parlament una llei pròpia i més reconeixement institucional

Les entitats municipals descentralitzades de Catalunya han reclamat al Parlament de Catalunya una llei específica, un millor sistema de finançament i un reconeixement institucional que reflecteixi el paper que exerceixen com a governs locals. La petició s’ha traslladat durant una recepció institucional presidida pel president del Parlament, Josep Rull, que ha reunit una seixantena de representants d’aquests ens al Palau del Parlament.

La trobada, organitzada per l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya, ha volgut reforçar el reconeixement institucional d’aquests governs locals. Durant l’acte, el president de l’agrupació, Juanjo Cortés, ha afirmat que, malgrat els avenços dels últims mesos en matèria de finançament, encara queda camí per adaptar el marc normatiu a la realitat de les entitats municipals descentralitzades.

Cortés ha defensat que aquests ens exerceixen competències i presten serveis públics de proximitat cada dia. També ha assegurat que les persones que els presideixen assumeixen responsabilitats equiparables a les dels alcaldes i alcaldesses, tot i que aquesta realitat encara no queda prou reconeguda per la legislació vigent.

Per la seva banda, Josep Rull ha destacat la tasca de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya i ha defensat que aquestes entitats siguin escoltades i reconegudes d’acord amb la funció que desenvolupen dins l’organització territorial del país. També ha reivindicat la diversitat institucional de Catalunya com un dels seus principals valors.

Com a mostra d’agraïment, els representants de l’agrupació han lliurat al president del Parlament un mapa amb les 65 entitats municipals descentralitzades de Catalunya, distribuïdes per comarques. Aquest document simbolitza la implantació territorial d’uns governs locals que representen més de 30.000 habitants i que gestionen realitats molt diverses arreu del país.

L’Associació de veïns de Romanyà de la Selva estrena «Havaneres al rellotge de nit»

privat:-romanya-de-la-selva-ret-homenatge-a-anna-maria-saludes
Privat: Romanyà de la Selva ret homenatge a Anna Maria Saludes

Romanyà de la Selva acollirà el pròxim 2 d’agost la primera edició d’Havaneres al rellotge de nit, una nova proposta musical que vol portar l’ambient de les tradicionals tavernes marineres a la plaça de l’església del nucli. El concert començarà a dos quarts de deu del vespre i anirà a càrrec de la colla Jacomet, formada per músics de Sant Feliu de Guíxols.

El grup interpretarà un repertori d’havaneres i cançons marineres inspirat en la tradició de les colles que es reunien a les tavernes catalanes després de la jornada de pesca o quan el mal temps els impedia sortir a la mar. Tot i que Romanyà de la Selva no té passat mariner, l’organització vol traslladar aquest ambient al municipi amb aquesta nova iniciativa.

La colla Jacomet està integrada per Albert Rovero, a la veu, Dani Segura, a la guitarra i la veu, i Xevi Figueras, també a la veu. El grup té com a objectiu mantenir viva la tradició de la cançó de taverna i de les havaneres, recuperant peces que han deixat de formar part dels repertoris habituals i incorporant el to distès que caracteritza les seves actuacions.

L’activitat està organitzada per l’Associació de Veïns de Romanyà de la Selva, amb el suport de la parròquia de Sant Martí de Romanyà de la Selva i de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

L’entrada funcionarà amb el sistema de taquilla inversa, amb una aportació mínima de 10 euros per persona.