Ja és primavera a Sant Feliu de Guíxols!

L'escriptora Sàbel Gamez
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Ja és primavera a Sant Feliu de Guíxols!
Loading
/

Ja és primavera a Sant Feliu de Guíxols. I no ho dic perquè el calendari ho marqui, sinó perquè el passat 28 de febrer la ciutat va obrir el teló del Guíxols Escena 2026 i, amb ell, també va obrir una escletxa de llum dins nostre.

Amb Kramig, el Toni, interpretat amb una sensibilitat punyent per Biel Duran, i la Laia, a qui l’Anna Moliner dona una veritat desarmant, van omplir el teatre de riures, de somriures i de música. Però, sobretot, el van omplir d’humanitat. Davant d’un públic entregat, que omplia cada butaca amb expectació i complicitat, l’obra ens va recordar una veritat tan senzilla com poderosa: el present només té sentit si el vivim amb tots els sentits, amb passió, amb consciència, si ens atrevim a abraçar-lo per poder-lo recordar amb la mateixa intensitat.

La mirada delicada de la Marta Buchaca, autora i directora, ens va conduir per uns diàlegs aparentment senzills, però carregats d’esperança. Paraules que no feien soroll, però que arribaven al cor. Perquè la vida, és més gran i més bonica quan es transforma en un “compartir amb”. Compartir amb qui estimem, compartir amb la comunitat, compartir amb amor. Sempre amb amor, que és el motor que mou el món.

Aquella nit, la primavera no només va florir als carrers, sinó també a cada racó del teatre, dins de cada persona; a cada aplaudiment hi naixia un jardí de flors de colors. Perquè el teatre és viu i dona vida. I, quan és de qualitat, com el que es viu a Sant Feliu de Guíxols, té el poder de despertar els millors sentiments i recordar-nos que, malgrat tot, encara hi ha motius per creure, sentir i estimar.

Visca el teatre!!!

5.000 xuixos, cada dia, a Can Castelló de Girona

 

Per a Julià Castelló, propietari d’El Xuixo de Can Castelló juntament amb Pilar Campos, el xuixo perfecte és aquell «amb molt poca pasta i molt farcit de dins, amb un acabat molt daurat i amb el sucre per sobre molt lleuger». Sota aquesta teoria, i després de 45 anys d’experiència de l’actual gerència i quatre generacions familiars, a Can Castelló «estem fent el millor xuixo que hem fet mai». I enguany han estat mereixedors del segell de qualitat Girona Excel·lent 2025-2026. Castelló i Campos fa deu anys que es dediquen exclusivament a aquest dolç i això els permet seguir-lo «des del seu inici fins que el servim», garantint cada un dels processos perquè sigui, «si no perfecte, el més perfecte possible».

Els seus xuixos són fets d’una manera artesanal i amb la maquinària justa. Al nou obrador de Banyoles, inaugurat l’any 2023 i l’únic exclusiu de xuixos, un treballador prepara la massa, un altre descarrega la crema sobre la pasta del xuixo, un altre l’enrotlla, un altre fregeix… Entre tot l’equip -unes 10 persones- arriben a preparar fins a 5.000 xuixos al dia. Els ingredients són «molt bàsics», apunta Castelló, però l’elaboració és «complexa». A base de farina, llevat, sal, sucre, ous i aigua es fa el xuixo, i això provoca que sigui «un dolç molt senzill i al mateix temps molt senyorial». La recepta de Can Castelló és la mateixa que 100 anys enrere, quan el creador del dolç Emili Puig i Bruch li va confiar la fórmula al seu amic, l’avi de Julià Castelló. Julià Castelló ha estat entrevistat per Joan Bosch al programa DE CAP A CAP

L’Speed Dating de Calonge i Sant Antoni ofereix 110 llocs de treball en la seva vuitena edició

L’Speed Dating de Calonge i Sant Antoni oferirà 110 llocs de treball en la seva vuitena edició, que tindrà lloc el dijous 12 de març al Palau Firal de Sant Antoni en horari de matí. La jornada reunirà 26 empreses que han presentat 53 ofertes laborals diferents per cobrir vacants en diversos sectors.

Actualment, ja hi ha més de 250 entrevistes programades, i es preveu que la xifra augmenti perquè el termini d’inscripcions en línia es manté obert fins a principis de març. Les persones candidates poden optar a diferents ofertes sempre que compleixin els requisits establerts per cada empresa.

El format de la jornada es basa en entrevistes ràpides d’uns deu minuts, que permeten posar en contacte directe persones que busquen feina o una millora laboral amb empreses que necessiten incorporar professionals. Aquest sistema facilita un primer contacte àgil i concentra en un sol matí nombroses oportunitats laborals.

Les ofertes inclouen àmbits com l’administració d’empreses, finances i assegurances, professions i oficis, serveis, vendes, comerç minorista i hoteleria i restauració. D’aquesta manera, la iniciativa dona resposta a perfils diversos i a necessitats de contractació vinculades especialment a la temporada alta.

La jornada s’organitza des de l’any 2018 i està impulsada per l’Oficina de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Baix Empordà i la Cambra de Comerç de Palamós. Amb aquesta nova edició, el municipi consolida una proposta que connecta empreses i candidats en un mateix espai i en un temps reduït.

Palafrugell celebrarà el 6 de març l’acte central del Dia Internacional de les Dones a plaça Nova

Palafrugell celebrarà el divendres 6 de març l’acte central del Dia Internacional de les Dones amb la lectura del manifest institucional a plaça Nova i amb la participació dels centres educatius del municipi. L’acte tindrà lloc a les onze del matí i estarà coordinat per l’Espai Dona de l’Ajuntament.

La commemoració s’emmarca dins un programa d’activitats que s’allargarà del 2 al 28 de març i que inclou propostes culturals, educatives i participatives adreçades a públics diversos. Sota el lema Cada dia és 8 de març, el consistori vol reivindicar la igualtat de drets, d’oportunitats i de tracte entre dones i homes, i alhora visibilitzar les aportacions femenines en diferents àmbits.

Els centres educatius tindran un paper destacat en l’acte institucional i també en altres iniciatives com la Ruta de carrers amb nom de dona, que es podrà recórrer entre el 6 i el 9 de març amb espais decorats per l’alumnat. Aquesta proposta vol posar en valor la presència femenina en l’espai públic.

La programació inclou conferències i xerrades a la Biblioteca, com sessions del cicle Arteca i trobades literàries dedicades a autores, així com activitats familiars com l’Hora del conte Dones valentes. També hi haurà propostes participatives com la Pedalada per les dones davant el Centre d’Atenció Primària i una classe oberta de Lindy Hop per la igualtat el mateix 8 de març a plaça Nova.

El Museu del Suro acollirà tallers creatius adreçats a infants i dones adultes, mentre que Can Genís oferirà un taller d’educació sexual amb perspectiva feminista. A més, durant tot el mes el Centre d’Atenció Primària exposarà la mostra Pelonas, de l’artista Anabelle Sproat, centrada en la realitat de dones amb alopècia.

Amb aquest conjunt d’activitats, Palafrugell reforça el seu compromís amb la igualtat de gènere i promou espais de reflexió i participació al voltant dels drets de les dones.

Xavier Dilmé: «La política més atractiva, per mi, és la municipal»

Xavier Dilmé TxB alcaldable 2023
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Xavier Dilmé: "La política més atractiva, per mi, és la municipal"
Loading
/

Després de 36 anys vinculat a la política, 28 dels quals com a regidor, Xavier Dilmé ha anunciat que es retira de la política institucional. En una entrevista al Supermatí, ha repassat els motius que l’han portat a aquesta decisió, detallant que respon a “motius personals bàsicament per motius de salut”, tal com ja havia avançat després de l’estiu passat.

Dilmé va entrar a l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà amb només 21 anys, l’any 1990, després d’haver format part de la llista de Convergència i Unió i arran d’una dimissió que el va situar com a regidor i tinent d’alcalde. Aquell pas va suposar un canvi radical en la seva vida professional, ja que fins aleshores treballava com a redactor al Diari de Girona.

Al llarg de la seva trajectòria ha estat vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà en diverses etapes i diputat al Parlament de Catalunya entre 2006 i 2015. Tot i això, té clar quin àmbit li ha resultat més gratificant: “La més atractiva per mi és la municipal, aquest contacte directe amb la gent”. Segons Dilmé, la política local permet veure de manera immediata els resultats de la feina feta. “Si arregles un carrer ho veus al moment”, ha explicat, en contraposició a altres institucions on les decisions tenen un recorregut més llarg i menys tangible. També ha reivindicat el valor del contacte directe amb els veïns, encara que sovint sigui per rebre crítiques. “La gent et diu més el que no funciona que no pas el que funciona”, ha afirmat, destacant que aquest feedback constant ajuda a millorar.

L’exregidor també ha reflexionat sobre l’evolució de la política en aquestes dècades. Considera que avui la ciutadania és molt més exigent i fa ús dels seus drets democràtics amb més determinació. Si alguna cosa no funciona, els veïns demanen explicacions directes als responsables polítics, una actitud que Dilmé considera positiva i que no era habitual en els anys 90.

Pel que fa a la Bisbal, ha assenyalat alguns dels reptes pendents, especialment en l’àmbit assistencial. Ha advertit que la ciutat necessita planificar millor el futur i ha posat com a exemple la necessitat d’un nou geriàtric, ja que l’actual, de 60 places, està col·lapsat davant l’envelliment de la població.

Tot i deixar el càrrec de portaveu i regidor de Tots per la Bisbal, Dilmé ha aclarit que no s’allunya completament de la política. Continuarà col·laborant amb el nou cap de llista, Carles Anglada, i mantindrà el seu paper com a coordinador de Tots per l’Empordà. El pas que fa ara, diu, és per “treure pressió de sobre”, però sense desvincular-se del projecte municipalista que ha liderat en els darrers anys.

Torroella, Gualta i Ullà demanen un estudi sobre la resclosa per evitar la seva demolició

resclosa

Els ajuntaments de Torroella de Montgrí, Gualta i Ullà han acordat demanar formalment un estudi tècnic sobre la resclosa de Gualta i Ullà, després de rebre informacions que apunten a una possible demolició d’aquesta infraestructura històrica. La voluntat dels tres consistoris és disposar d’una anàlisi rigorosa abans de prendre cap decisió que pugui afectar la continuïtat d’aquest element patrimonial.

L’informe l’elaborarà el Museu de la Mediterrània, equipament de referència en l’estudi i la interpretació del patrimoni cultural i etnològic del Baix Ter. L’objectiu és avaluar de manera global la importància històrica, social, paisatgística i ambiental de la resclosa, per tal de comptar amb una base tècnica sòlida que orienti qualsevol actuació futura.

La resclosa es va construir al segle disset i és l’última que es conserva en aquest tram final del riu Ter. En el seu origen retenia l’aigua per derivar-la cap als camps de conreu i alimentar diversos molins de la plana, que van esdevenir motors econòmics del territori. Durant més de tres-cents anys, aquesta infraestructura ha contribuït a configurar el paisatge agrícola i fluvial que avui identifica el Baix Ter.

A més del seu valor productiu, la resclosa ha tingut un paper destacat en la vida social dels municipis de l’entorn. L’espai s’ha convertit al llarg del temps en un punt de trobada i de relació per a diverses generacions, fet que ha reforçat el vincle emocional amb aquest indret. Per als ajuntaments, aquest component identitari també forma part del seu valor.

Des del punt de vista ambiental, el tram de riu associat a la resclosa destaca per la presència de boscos de ribera i petites illes fluvials que afavoreixen una biodiversitat rica i variada. Aquest espai està inclòs dins la Xarxa Natura 2000, la figura europea que protegeix àrees d’alt interès ecològic.

L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí Massanas, ha subratllat que es tracta d’una infraestructura amb més de tres-cents anys d’història i estretament vinculada a la configuració del paisatge i a la memòria col·lectiva del Baix Ter. En la mateixa línia, l’alcalde de Gualta, Jaume Fondevila, ha remarcat que la resclosa explica com el territori ha gestionat l’aigua al llarg dels segles i que ha estat clau per al desenvolupament agrícola del municipi. Finalment, l’alcalde d’Ullà, Josep López, ha expressat la confiança que la situació respongui a un malentès, tot i que considera imprescindible disposar d’un estudi objectiu abans de plantejar qualsevol actuació.

Els tres consistoris coincideixen a assenyalar que la resclosa constitueix un element singular del patrimoni hidràulic del Baix Ter i reiteren la voluntat de treballar de manera coordinada amb les administracions competents, amb la finalitat que qualsevol decisió es prengui amb la màxima informació i respecte pel territori.