33.1 C
Pals
Dimarts, 12 agost 2025
- Publicitat -

Brussel·les vol cobrir fins al 80% les inversions verdes que faci el sector del vi

brusselles-proposa-cobrir-fins-al-80-les-inversions-verdes-que-faci-el-sector-del-vi

La Comissió Europea ha proposat finançar fins al 80% de les despeses en inversions verdes del sector del vi. L’objectiu és ajudar a reduir l’excedent de vi i a adaptar-se millor als efectes de l’escalfament global. Fins ara, aquest finançament cobria només la meitat dels costos.

Les noves mesures volen donar més marge als estats per impulsar iniciatives sostenibles. Tot i això, Brussel·les no preveu augmentar el pressupost anual europeu, que continua sent d’uns 1.000 milions d’euros. Això significa que cada estat haurà de redistribuir els fons ja existents per aplicar aquests canvis.

Per estabilitzar el mercat davant la caiguda de consum en alguns països, com França o Itàlia, Brussel·les també proposa facilitar l’arrencada i l’esporga de vinyes. A més, vol flexibilitzar les autoritzacions per a la replantació. Una altra proposta destacada és equiparar les ajudes que reben les cooperatives de productors de vi amb les que ja reben els petits productors. Aquesta mesura busca afavorir la competitivitat de tot el sector.

Com a resposta als canvis d’hàbits dels consumidors, també es planteja millorar l’etiquetatge dels vins sense alcohol per fer-los més fàcils d’identificar. Brussel·les recorda que, tot i ser un segment encara petit, aquest tipus de producte creix ràpidament i cada vegada n’hi ha més qualitat.

Segons dades de l’Organització Internacional de la Vinya i el Vi, el consum de vi a la Unió Europea ha caigut des del 2008. Tot i que França i Itàlia han vist descensos importants, Espanya ha registrat un increment del consum en els darrers anys.

Per fer front a la nova realitat, el sector aposta per l’exportació. Tot i això, les exportacions van baixar el 2023, sobretot a França i Espanya. La incertesa comercial amb els Estats Units i el risc d’aranzels continuen generant inquietud. La proposta de Brussel·les es debatrà ara entre els estats i el Parlament Europeu. La Comissió confia que s’aprovi ràpidament, ja que compta amb un ampli suport del sector i dels governs europeus.

Vells

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Vells
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital. Hi ha mitjans de comunicació a qui agrada molt recordar que fins fa poc la dona més vella del món era catalana. Probablement tots vostès ja ho saben, es deia Maria Branyas. Potser no saben tant, però que la segona persona catalana que ha viscut més, també era dona, es deia Joana Bot i era del Conflent, si bé va morir a Perpinyà. Només va viure 15 mesos menys que Maria Branyas, però, com que a vegades sembla que Perpinyà quedi molt més lluny del que és, segur que hi ha molta menys gent que n’ha sentit a parlar. Encara avui, la dona més vella de tot l’estat espanyol és catalana. Es diu Angelina Torres, va néixer el 18 de març de 2013, a l’Urgell.

En general, a la gent, catalans o no, ens agrada saber aquestes coses; sobretot quan qui ens ho explica, afegeix que la persona gran de qui ens està parlant està prou bé i encara pot fer prou coses. Perquè el debat és aquest: Arribarem a ser molt grans? I sobretot, amb quines condicions hi arribarem?

Fa uns dies, un amic meu em va sorprendre quan em va dir que començava a tenir problemes per posar-se els mitjons. És gran, però jo no el veig tan gran. I a més, em va sorprendre perquè això de posar-se els mitjons és un problema que jo encara no he tingut mai. Hi ha qui diu que li costa més cordar-se les sabates. Altres, posar-se els pantalons. Hi ha qui té problemes amb tot. I, de fet, ben mirat, hi ha qui ha tingut sempre problemes.

Tanmateix, quan es parla d’aquests temes, és fàcil que una de les derivades de la conversa ens porti a preguntar-nos què hem fet per poder continuar estant bé. Vull dir, si hem fet una vida sana, si hem menjar moderadament i bé, si hem fet esport… ja m’entenen. Naturalment, es pot haver tingut mala sort, però també és cert que hi ha molta gent que d’esforçar-se a provar d’estar bé més aviat nomgaire. Sobretot, homes. Amb tantes excepcions com vulguin.

Arribats a aquest punt, però, sovint, abans que la conversa derivi cap a aquesta banda, hi ha molta gent que s’estima més canviar de tema. Qui som, pensem, per dir a algú altre que la sort sempre afavoreix més als que s’esforcen que, en general, a aquells que no fan res? Qui som per posar-nos amb el que ha fet o amb el que més aviat no ha fet aquella perosna amb qui estem parlant?

Tot això també és molt humà. I, per descomptat, molt català. Ens agrada més no embolicar-nos, no aprofundir gaire, no posar-nos gens en el que han fet o en el que han deixat de fer molts altres; sobretot, no volem molestar. El resultat és que ho vivim tot com si tot plegat fos una loteria. Millor això que no pas aprofundir en gaire res. I sí, és veritat que és també una loteria, però qui compra més números té més possibilitats que li toqui. Ara, que arribi a tocar, no hi ha mai cap garantia. Per més números que es tinguin. I així anem fent anys i així anem passant la vida. Sense aprofundir en gaire res. Sense embolicar-nos en gaire res. Com si tot depengués de la sort, de la casualitat o de l’atzar, però de res més. Vides anodines i tristes.

Un submarinista perd mitja cama per l’hèlix d’un vaixell a Sant Feliu de Guíxols

L’home, que anava acompanyat de quatre amics, s’havia llançat a l’aigua per buscar garotes. Segons han informat fonts policials, l’hèlix de l’embarcació s’ha posat en marxa per accident i li ha tallat la cama dreta a l’altura del genoll.

Els companys han actuat amb rapidesa. Han tret el submarinista de l’aigua i li han fet un torniquet per evitar que es dessagnés. Tot seguit han avisat els serveis d’emergències, que han rebut l’alerta pocs minuts abans de les deu del matí.

L’embarcació ha tornat cap a la costa, on un helicòpter medicalitzat ha recollit l’home i l’ha traslladat a l’Hospital Trueta de Girona. Ara està ingressat amb pronòstic reservat.

Mentrestant, la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra ha buscat el membre amputat durant tot el matí. Finalment, l’han localitzat i l’han traslladat a l’hospital per intentar la reimplantació.

Primera Llista – 29 març 2025



Prop de 350 avisos als Bombers pel temporal de vent, que ja supera els 120 km/h al Pirineu

Els Bombers han rebut prop de 350 avisos pel temporal de vent entre les 7 i les 15 hores d’aquest dissabte, dels quals 51 entre les 14 i les 15 hores. La majoria d’avisos s’han rebut a la regió d’emergències de Girona (125), la regió metropolitana sud (77) i la nord (57), bàsicament per retirar arbres i altres elements caiguts a la via pública. La C-55 ha estat tallada a Castellbell i el Vilar en els dos sentits per caiguda d’arbres. Les ratxes de vent ja superen els 120 km/h al Pirineu i sobrepassen els 100 km/h en punts de l’Empordà i l’Ebre. També han caigut arbres a sobre d’un tren a l’R4 entre Terrassa i Castellbell; l’R3 no funciona entre Ripoll i Puigcerdà, ni tampoc l’R11 entre Portbou i Cervera de la Marenda.

En l’àmbit ferroviari, la caiguda d’un arbre sobre la catenària també interromp l’R11 entre Girona i Sant Miquel de Fluvià.

El telèfon d’emergències 112 ha rebut fins a les 16 hores un total de 540 trucades que han generat 379 expedients, el 26% de les quals procedents de l’Alt Empordà.

Durant el matí també s’ha donat pas alternatiu per la caiguda d’arbres a la C-15b entre Sant Pere de Ribes i Canyelles, i a l’LV-4241 a Sant Llorenç de Morunys. En paral·lel, el telèfon d’emergències 112 ha rebut 388 trucades pel vendaval per 281 expedients, la majoria provinents de l’Alt Empordà (53), Barcelonès (47) i el Vallès Occidental (46). Els municipis amb més trucades pel vendaval han estat Barcelona (39), Terrassa (25), Castellbell i el Vilar (18) i la Jonquera (14).

A causa del vent, hi ha hagut una incidència de manca de subministrament elèctric als municipis d’Agullana, Darnius i Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), amb 1.435 abonats afectats. Han caigut elements sobre una línia de mitja tensió, però ja s’està resolent l’avaria i resten 210 abonats sense llum.

Ratxes que freguen els 130 km/h al Berguedà

Pel que fa a les ratxes de vent, sobresurten registres com els 129,6 km/h del Santuari de Queralt, els 128,9 km/h de Salòria, els 126,4 km/h de la Tosa d’Alp o els 123,8 km/h de Portbou i del pantà de Darnius-Boadella. També destaquen els 122 km/h de ratxa màxima del Montsec d’Ares, els 109,4 km/h al Puig Sesolles, els 106,6 km/h de Mas de Barberans o els 105,1 km/h d’Ulldeter, segons les dades de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Tres carreteres amb cadenes a la xarxa viària

És obligatori l’ús de cadenes a tres carreteres per la nevada, concentrades a la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà. Es tracta de la C-28 al port de la Bonaigua, la C-142b d’accés al pla de Beret i l’N-141 a Bossòst.

Alguns municipis ja han activat els seus plans d’emergència per vent. L’Ajuntament de Figueres, per exemple, ha decidit suspendre totes les activitats programades a l’aire lliure previstes per aquest dissabte a causa del fort vent i per motius de seguretat.

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha activat el Pla d’emergència municipal en alerta per risc de vent i s’han tancat de manera preventiva els jardins de la Casa Alegra de Sagrera. Es recomana a la població que eviti visitar zones boscoses i l’Anella Verda, i s’han senyalitzat els parcs municipals amb recomanacions de no visitar-los si fa vent. El consistori també advertirà les entitats esportives sobre el risc de vent i els demanà que no facin activitats a l’aire lliure en cas de produir-se. També s’avisarà els esplais.

Rafel Casas guanya el Premi Empordà de Novel·la per la seva obra ‘El Moment’

Rafel Casas, editor de Lluny del Ramat, ha estat llorejat aquesta vuitena edició del Premi Empordà de Novel·la per la seva obra ‘El Moment’. El llibre transcorre en un postapocalipsi, després d’una apagada elèctrica i digital mundial. Es tracta, doncs, d’una distopia, dins el gènere de ciència-ficció. El palamosí ha descrit el fet d’haver guanyat com “una satisfacció enorme” sobretot pel fet de ser un concurs “de casa nostra”.

Tot i el gènere de la novel·la, Casas admet no ser un gran amant de la ciència-ficció. Tanmateix, ha advertit que les distopies sempre neixen d’una por, crisi o desequilibri social, que l’escriptor cristal·litza en la seva obra. ‘El Moment’ destaca per la narració des de diferents punts de vista i la combinació entre l’estil de diari i prosa. Després d’una setena edició declarada deserta, Rafel Casas ha pres el relleu del Premi Empordà de Novel·la.

Un dels referents de l’obra ha estat ‘Mecanoscrit del segon origen’ de Manuel de Pedrolo. ‘El Moment’ també s’inspira en novel·les com ara ‘1984’ de George Orwell o ‘Fahrenheit 451’ de Ray Bradbury. Casas considera que un futur en apagada digital com el del seu llibre “és més possible del que ens pensem”. També ha referenciat el “ridícul” que la Unió Europea hagi manat recollir aliments per tres dies, fet que cita com una part del “soroll de fons” que captura al relat. ‘El Moment’ té un final obert, a lliure interpretació dels lectors.

L’acte ha estat presentat per David Galceran. La presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà, Glòria Marull, ha destacat “la implicació” dels 36 ajuntaments que estan col·laborant per “convertir el premi en un referent comarcal”. A més a més, ha reafirmat que el premi té futur i que el sentiment vers la convocatòria d’enguany és “alegria, orgull i satisfacció”.