El Grup de Defensa del Montgrí dona 20.000 euros a l’Agrupació de Defensa Forestal Montgrí per protegir el massís

Per
Redacció
-
privat:-el-grup-de-defensa-del-montgri-dona-20.000-e-a-l’agrupacio-de-defensa-forestal-montgri-per-reforcar-la-prevencio-d’incendis
Privat: El Grup de Defensa del Montgrí dona 20.000 € a l’Agrupació de Defensa Forestal Montgrí per reforçar la prevenció d’incendis

El Grup de Defensa del Montgrí ha formalitzat la donació de 20.000 euros a l’Agrupació de Defensa Forestal Montgrí amb l’objectiu de reforçar la protecció ambiental del massís del Montgrí, i l’acte de signatura es va fer ahir a la tarda al local de l’entitat forestal. Amb aquesta aportació, l’entitat ecologista vol contribuir de manera directa a la conservació activa de l’espai natural.

Segons l’acord signat pels presidents de les dues entitats, els recursos es destinaran a la restauració i millora de camins tradicionals i estratègics, ja que aquests són essencials per facilitar el pas dels vehicles d’extinció en cas d’incendi. A més, també es finançaran tractaments de la vegetació per reduir la càrrega combustible, amb l’objectiu de fer els boscos més resilients davant el foc.

Aquestes actuacions inclouran l’arranjament de la xarxa viària forestal i aclarides de massa forestal complementàries a les que duen a terme habitualment els Bombers i els ajuntaments de Torroella de Montgrí i Ullà, així com la mateixa Agrupació de Defensa Forestal Montgrí i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. D’aquesta manera, la donació permetrà reforçar accions estratègiques ja planificades al territori.

Els 20.000 euros procedeixen d’una indemnització rebuda pel Grup de Defensa del Montgrí arran de la inexecutabilitat d’una sentència que condemnava l’Ajuntament d’Ullà a clausurar l’activitat de la pedrera del Mas Blanch, i un cop cobertes les despeses judicials l’entitat ha decidit destinar els fons restants a una actuació directa en benefici del massís. Segons l’entitat, es tracta de retornar els recursos a la muntanya, que és l’espai que va motivar l’acció judicial.

El regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i president de l’Agrupació de Defensa Forestal Montgrí, Genís Pigem Olivé, ha agraït la donació i ha destacat que aquesta aportació permetrà reforçar actuacions clau de manteniment de camins i de gestió forestal. En aquest sentit, ha remarcat que aquestes mesures són essencials per millorar la capacitat de resposta davant un incendi i per incrementar la resiliència del massís.

Forallac presenta un llibre per recuperar la memòria de Violant de Biure, la dama del castell de Vulpellac

Per
Redacció
-
vulpellac
vulpellac

L’Ajuntament de Forallac presentarà el dissabte 7 de març el llibre Violant de Biure. La veritable història de la dama del castell de Vulpellac amb l’objectiu de restituir la memòria d’una figura històrica que durant segles ha quedat diluïda entre el silenci documental i el pes d’una llegenda tràgica. L’acte es farà a les onze del matí a la sala d’actes de la Casa de la Vila i s’emmarca en la programació del Dia Internacional de les Dones.

La publicació, impulsada pel consistori amb el suport de Publicacions Permanyer, recull la recerca elaborada per la historiadora Imma Puig Aleu, que ha reconstruït la trajectòria de Violant de Biure a partir de fonts notarials i documentació conservada a l’Arxiu Històric de Girona, i que alhora situa la protagonista dins el context social i polític de la Girona del segle setze. D’aquesta manera, el llibre ofereix una mirada rigorosa i divulgativa que permet contrastar els relats populars amb la documentació històrica.

El conjunt del castell i l’església de Sant Julià i Santa Basilissa constitueix el centre del nucli medieval de Vulpellac i està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, i és precisament en aquest espai on una inscripció del segle setze ha alimentat durant generacions una llegenda fosca sobre un possible crim per gelosia. Tanmateix, aquesta història no havia estat analitzada amb criteri historiogràfic fins ara, fet que ha contribuït a perpetuar una versió no contrastada dels fets.

L’alcalde de Forallac, Josep Sala, obrirà l’acte de presentació i, tot seguit, l’autora oferirà una conferència per explicar el procés de recerca i els principals resultats de la investigació, amb la voluntat d’apropar la figura de Violant de Biure a la ciutadania. Segons la regidora de Cultura i Igualtat, Olga Galceran, la iniciativa respon a la necessitat de completar el relat medieval del municipi i de visibilitzar les dones en la història local.

La presentació reforça el compromís municipal amb la igualtat de gènere i amb la recuperació de la memòria històrica femenina, ja que el consistori treballa al llarg de l’any en accions de sensibilització i prevenció per avançar cap a una societat més justa i equitativa. En aquest sentit, la recuperació de la figura de Violant de Biure es planteja com un exercici de rigor, però també com un acte de justícia històrica.

Amb aquesta publicació, Forallac vol oferir una visió documentada i contrastada del seu passat medieval i, al mateix temps, contribuir a una lectura més completa i inclusiva de la història del municipi.

La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró rep un Premi ADR Justícia 2025 per un projecte de mediació amb joves

Per
Redacció
-

La Policia Local de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró ha estat reconeguda amb el Premi ADR Justícia 2025 per un projecte que situa la mediació al centre de la seva acció preventiva amb infants i joves. El guardó distingeix la millor pràctica impulsada des de l’administració local i reconeix el valor educatiu de la iniciativa.

El projecte, sota el nom Conflicte i Convivència, introdueix la mediació i la comunicació no violenta tant als centres educatius com a l’espai públic, amb l’objectiu de prevenir conflictes i reforçar la convivència. D’aquesta manera, la policia assumeix un paper formatiu i facilitador, i posa l’accent en el diàleg i la reparació.

La iniciativa va començar el maig del 2023 amb presència activa dels agents en espais freqüentats per joves i, posteriorment, es va estendre a escoles i institut del municipi. Així, el programa s’ha consolidat com una eina estable dins la comunitat educativa.

Des d’aleshores, més de tres mil alumnes de primària i secundària han rebut formació en gestió de conflictes, mentre que una seixantena han exercit com a mediadors amb acompanyament especialitzat. A l’Institut Ridaura, el servei de mediació entre iguals funciona de manera coordinada amb l’equip directiu, fet que reforça l’autonomia de l’alumnat en la resolució de desacords.

El cap de la Policia Local, l’inspector David Puertas, explica que la funció dels agents és oferir eines i orientació perquè siguin els mateixos alumnes qui gestionin els conflictes. Segons Puertas, l’objectiu és formar joves que optin per la paraula i no per la violència quan afrontin un problema.

El reconeixement es va lliurar el 18 de febrer en el marc dels Premis ADR Justícia 2025, on el jurat va valorar la solidesa tècnica i la projecció del projecte dins i fora de Catalunya. Durant l’acte, el conseller Ramon Espadaler va defensar la mediació com una aposta clara per la cultura de la pau i la convivència.

El premi inclou una dotació de mil cinc-cents euros, que la Policia Local destinarà a l’Hospital Sant Joan de Déu, i el lliurament del xec es farà durant la Diada de la Policia Local al setembre. Mentrestant, la unitat treballa per ampliar el projecte a més centres educatius i consolidar un model preventiu que prioritzi el diàleg com a eina de seguretat pública.

La IA fent de crossa als neo dictadors

Per
Miquel Curanta
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
La IA fent de crossa als neo dictadors
Loading
/

La IA com a suport als neodictadors

Hi ha notícies que no esclaten: fermenten. Es couen a foc lent, com una escudella d’hivern, mentre la gent mira cap a una altra banda. La d’Anthropic i el Departament de Defensa dels Estats Units —el vell Pentàgon, que ara alguns anomenen, amb una franquesa involuntària, Departament de Guerra— és una d’aquestes històries que fan més olor que fum.

L’empresa, fundada per antics treballadors d’OpenAI, entre ells el seu màxim responsable, Dario Amodei, ha renunciat a un contracte de dos-cents milions de dòlars. No és una xifra menor, ni és una decisió trivial. Diuen que el motiu és ètic. I un, que ja té una certa edat i ha vist passar massa modes, no pot evitar una certa ironia quan sent parlar d’ètica en l’àmbit de les grans corporacions tecnològiques.

Segons s’ha sabut, el Pentàgon volia ampliar l’ús de la intel·ligència artificial en sistemes de vigilància interna i en el desenvolupament d’armament guiat per algoritmes. Dit ras i curt: màquines que ajuden a espiar ciutadans i màquines que ajuden a decidir qui és objectiu legítim d’un míssil. El senyor Amodei s’hi hauria negat si això implicava absència de supervisió humana o ús contra els propis conciutadans. Una negativa que, en aquests temps de submissió entusiasta al pressupost públic, gairebé sorprèn.

L’administració de Donald Trump —sempre inclinada a la gesticulació— hauria pressionat l’empresa amb la rescissió del contracte. I el contracte s’ha trencat. No havien passat ni dotze hores que el conseller delegat d’OpenAI, Sam Altman, anunciava un acord amb el mateix Pentàgon, assegurant que es mantenien principis similars: res d’armes plenament autònomes, res de sistemes de control sense supervisió humana.

Ens ho hem de creure? ¿Hem de pensar que el Pentàgon ha cedit davant d’OpenAI allò que no va cedir davant d’Anthropic? ¿O potser simplement ha trobat un proveïdor més flexible, més hàbil en l’art de l’ambigüitat contractual? Personalment, no me’n refio ni d’uns ni d’altres. Les grans paraules —“principis”, “supervisió”, “límits”— tenen la virtut de dir molt i de comprometre poc.

Vivim una època histriònica, accelerada, on cada setmana se’ns promet una revolució. Però la tecnologia, convé recordar-ho, sempre ha tingut un camp de proves privilegiat: el militar. El que avui ens serveix per escriure un correu amb més rapidesa, demà pot servir per optimitzar una cadena de comandament o perfeccionar un sistema d’identificació massiva. La història és tossuda en això.

Ens diuen que la intel·ligència artificial ens farà més lliures, més productius, més savis. Potser sí. Però també pot fer més eficients els mecanismes de control, més silenciosa la vigilància i més freda la decisió de prémer un botó. I quan una màquina “decideix”, sempre hi ha algú que ha decidit abans quins criteris ha d’aplicar.

Pot semblar que tot això ens queda lluny, a milers de quilòmetres. Però les tecnologies no tenen passaport. El que avui es desplega en nom de la seguretat nacional d’un país, demà es ven com a solució exportable a qualsevol govern amb temptacions autoritàries. Els neodictadors del segle XXI no necessiten uniformes lluents ni desfilades; els basta un bon centre de dades.

Per això cal malfiar-se dels entusiasmes acrítics. No pas per rebuig al progrés, sinó per una elemental prudència. Vinc del futur —metafòricament parlant— i he vist com funcionen aquestes coses: sempre comencen amb una excepció, amb una urgència, amb una amenaça. I sempre acabem prigant els mateixos.

Si no, al temps.

El Govern augmenta la inversió a Girona fins als 213 milions d’euros el 2026 amb prioritat per a carreteres i sanitat

Per
Redacció
-

El Govern invertirà prop de 213 milions d’euros a la demarcació de Girona l’any 2026. La xifra representa un augment de més d’un terç en relació amb els últims comptes. El pressupost reforça serveis bàsics i impulsa projectes estratègics arreu del territori.

Les infraestructures i la sanitat concentren prop de 110 milions d’euros. Gairebé la meitat es destina a carreteres. La variant d’Olot rebrà prop de 6 milions d’euros durant el 2026. El tram unirà Olot amb la Vall d’en Bas. El projecte de connexió entre Vic i Olot acumula una inversió molt elevada fins a l’any 2033. El pressupost també reserva fons per a la carretera entre Sant Julià de Ramis i Verges, per al nou pont sobre el riu Ter i per al manteniment general de la xarxa viària.

En l’àmbit sanitari, la inversió supera els 30 milions d’euros. L’hospital Josep Trueta de Girona rebrà prop de 14 milions d’euros per ampliar el bloc quirúrgic i l’hospital de dia oncohematològic. El Govern construirà un nou centre d’atenció primària a Santa Coloma de Farners. Els centres de Palafrugell i Cassà de la Selva també milloraran equipaments i espais assistencials. El futur Campus de Salut de Girona avança amb la redacció del projecte arquitectònic. Aquest pas defineix el nou complex sanitari de referència.

A l’Alt Empordà, la inversió més destacada correspon a la plataforma d’energies marines del golf de Roses. El projecte actuarà com a laboratori experimental d’energia eòlica marina. La instal·lació estudiarà l’impacte al mar. La instal·lació validarà la viabilitat d’un futur parc eòlic comercial. El Govern també invertirà al Centre de Tractament de Residus de Campdorà i en habitatge públic a Girona i Salt. Altres comarques rebran noves escoles, millores en equipaments i actuacions en estacions de muntanya.

Cap mort a les carreteres gironines durant els dos primers mesos de l’any

Per
Redacció
-
El lloc de l'accident a la carretera de Begur en direcció a Sa Tuna - Foto: Gerard Escaich
El lloc de l'accident a la carretera de Begur en direcció a Sa Tuna - Foto: Gerard Escaich

La demarcació de Girona no ha registrat cap víctima mortal a les carreteres durant els dos primers mesos de l’any. És l’única demarcació catalana sense morts en aquest període.

A tot Catalunya han mort tretze persones en tretze accidents mortals fins a finals de febrer. Aquesta xifra representa prop d’un quaranta per cent menys que l’any passat. També és inferior a la registrada abans de la pandèmia.

El col·lectiu de motoristes concentra gairebé la meitat de les víctimes mortals. Set de les tretze persones mortes conduïen una motocicleta. També han mort un ciclista i un vianant. Els col·lectius més vulnerables sumen així la major part de les víctimes.

La demarcació de Barcelona acumula més de la meitat de les morts. En total, hi han perdut la vida vuit persones. A Tarragona han mort tres persones. A Lleida n’han mort dues. Girona, en canvi, manté el balanç a zero.

La majoria d’accidents mortals s’han produït en cap de setmana o en vigílies de festiu. També destaca la franja de tarda com el moment amb més sinistres. Les sortides de via i els xocs frontals han estat els accidents més habituals.

Pel que fa a l’edat, la franja entre trenta-cinc i quaranta-quatre anys és la que acumula més víctimes. El Servei Català de Trànsit fa una crida a la prudència. Demana més percepció del risc als motoristes, ciclistes i vianants. I reclama respecte i responsabilitat a la resta de conductors.

1...225226227...7.051Pàgina 226 de 7.051