Què passa, ‘bro’?

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Què passa, ‘bro’?
Loading
/

Amb cinquanta-tres anys a l’esquena i la pipa no sempre a flor de llavi, topo cada cop més amb amistats de vint a trenta anys, que em diuen bro. Ep, que no només m’ho diuen, també m’ho escriuen pel whatsapp.

“Ei bro, vols la foto?”, “Ei bro, t’esperem dimarts al gim?”

Em diuen bro gent de diferent procedència. De la catalana terra, però també pakistanesos, antillans o maracuians. D’allà on sigui m’arriba aquesta expressió de bro com a forma de connexió. I m’encanta.

Encara que sigui puntíssim, quedo foll d’una dolça mentida, i jo mateix faig la transformació paranoica, imaginant el que no soc, i em trec anys de sobre ridículament.

Què fàcil és creure en les coses simples. Et diuen guapo i et veus guapo. Et diuen bro i et veus com un bro.

I per encaixar en el seu món, jo també he començat un curs accelerat per aprendre llenguatge de generació zeta, en justa correspondència. Amb aura.

Ja dec estar a segon curs de llenguatge jove, dels six seven nivells que hi ha. I segurament els sonaré molt cringe, però em vull integrar -potser matusserament- a una edat que no tinc. Penso que puc encaixar pel meu glow up.

I m’observo passant de “ser un home antic que empaita la masovera”, a imaginar-me com un bro de vint anys, tibat i fort, fent servir deixos de Bad Bunny, “eh, muchas novias”, eh..

Vaig aprovant cursos de llenguatge jove, per bé que encara em costa trobar sentit a una frase que ells utilitzen molt, i és “servir cony”, però ja acabaré trobant el truquillo a l’expressió.

Que aquests barbamecs em diguin bro em reconforta perquè m’iguala i és addictiu. Em passa com amb els tatuatges: més en tens, més en vols.

Coses de la vida, que de tan real, em fa tenir molt de lore.

Per acabar: que quan em diuen bro freno l’envelliment, i faig ghosting a la mort, procurant que quan sigui l’hora de temença em pilli suat, ballant salsa amb la meva dona, i amb esperit jove. Literal.

Més de 2.000 persones visiten la Terracotta Biennal de la Bisbal d’Empordà

Biennal tercera Bisbal_imatge Anna Pascual_20261026

Imatge destacada d’Anna Pascual.

Més de 2.000 persones han visitat la Terracotta Biennal de la Bisbal d’Empordà durant els tres dies de celebració. La tercera edició ha tingut lloc del 23 al 25 d’octubre al Terracotta Museu. L’organització i els artistes participants han fet una valoració positiva de la trobada.

La Biennal ha reunit creadors, professionals i públic interessat en la ceràmica contemporània. L’esdeveniment ha combinat una exposició artística, activitats de debat i espais de contacte entre professionals. També ha ofert als ceramistes l’oportunitat de presentar les seves obres i establir noves relacions comercials.

Un dels aspectes més destacats ha estat la diversitat de tècniques, estils i propostes artístiques de la galeria. La selecció ha permès mostrar diferents maneres de treballar la ceràmica i explorar les possibilitats creatives d’aquest material.

Els artistes han valorat especialment les oportunitats de donar a conèixer la seva feina. També han destacat els contactes amb altres creadors i professionals del sector. Aquestes relacions poden generar noves col·laboracions més enllà dels tres dies de celebració. Els participants també s’han mostrat satisfets amb l’organització, l’atenció rebuda i les condicions dels espais expositius.

El ceramista David Rosell guanya el Premi Terracotta Biennal

El ceramista David Rosell Pérez, resident a Forallac, ha guanyat el Premi de Ceràmica Terracotta Biennal 2026. El jurat ha distingit la seva obra 16 terres rares, presentada durant l’exposició del cap de setmana.

La peça consisteix en una col·lecció de minerals creats artificialment en un taller de ceràmica. Rosell combina diferents materials per obtenir formes minerals inexistents a la natura. Tot i el seu caràcter imaginari, aquestes peces incorporen elements presents als minerals naturals. Entre aquests components hi ha el silici, l’alúmina, el cobalt i el ferro. L’obra explora les possibilitats de transformar la matèria mitjançant els processos ceràmics.

David Rosell acumula més de vint anys de trajectòria professional. Va néixer a Barcelona el 1977 i es va formar a l’Escola Llotja. Actualment viu i treballa a Forallac, on desenvolupa bona part de la seva activitat artística. És cofundador de l’Estudi Ceràmic ba_Ro. La seva feina combina l’experimentació amb argiles i minerals, la producció de peces funcionals i la docència. També ha col·laborat amb artistes com Santi Moix, Franc Aleu, Javier Balmaseda i Teresa Solar.

L’Associació de Ceramistes de la Bisbal impulsa aquest premi per reconèixer les propostes artístiques més destacades. El lliurament del guardó es va celebrar diumenge, durant la cloenda de la Biennal.

El jurat estava integrat per cinc representants del món de la ceràmica. Hi havia Oriol Calvo, president de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica, i Carles Vives, representant de l’Associació de Ceramistes de Catalunya. També hi participaven Dolors Ros, directora de l’Escola de Ceràmica de la Bisbal, i el ceramista Joan Vila-Clara. Completava el jurat Xavier Rocas, director del Terracotta Museu.

El Fòrum omple la sala amb debats sobre la ceràmica contemporània

El Fòrum de trobada i reflexió ceràmica ha estat un altre dels espais destacats de l’edició. Les xerrades han omplert la sala durant tota la jornada, segons l’organització. El programa s’ha desenvolupat sota el lema Ceràmica contemporània com a motor de transformació. Professionals de diversos àmbits han compartit experiències i coneixements sobre el paper de la ceràmica en la societat actual.

Els debats s’han organitzat al voltant de tres grans temes. El primer ha abordat la capacitat de la ceràmica per transformar el territori. El segon s’ha centrat en els materials i els processos de creació. El tercer ha explorat noves formes de representació i expressió artística. Les intervencions també han tractat qüestions vinculades a l’arquitectura, el patrimoni, la recerca i la sostenibilitat.

L’objectiu del Fòrum és ampliar el paper de la Biennal més enllà de l’exposició i la venda d’obres. L’organització vol convertir aquest espai en un punt de trobada per compartir coneixement i abordar els reptes del sector. La resposta del públic reforça la voluntat de mantenir aquest format en les properes edicions.

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà considera positiva la tercera edició i aposta per donar continuïtat al model actual. El consistori destaca la qualitat de les propostes i la diversitat dels artistes participants. Un dels elements més valorats ha estat el disseny de la Galeria de ceràmica contemporània. L’espai s’ha organitzat amb una carpa i uns estands pensats per presentar les obres de manera individualitzada.

La distribució s’allunya del format habitual de les fires comercials. L’objectiu és oferir una experiència més propera a la visita d’una galeria d’art o d’un museu. Aquest plantejament ha permès presentar les peces amb més espai i donar protagonisme a cada proposta artística. També ha facilitat una visita més pausada per al públic.

L’Ajuntament vol mantenir l’equilibri entre aquesta galeria i el Fòrum de debat. Considera aquests dos espais els principals elements distintius de la Terracotta Biennal. La iniciativa també busca reforçar el paper de la Bisbal com a municipi de referència en el món de la ceràmica. La ciutat combina una llarga tradició ceramista amb noves formes de creació contemporània.

La propera Terracotta Biennal se celebrarà l’octubre de 2028

L’organització ja ha anunciat les dates de la quarta edició. La Terracotta Biennal tornarà del 20 al 22 d’octubre de 2028 a la Bisbal d’Empordà. El nou certamen mantindrà l’aposta per la qualitat artística i la participació de creadors contemporanis. També donarà continuïtat als espais de reflexió i intercanvi professional.

Amb més de 2.000 visitants en aquesta tercera edició, la Biennal tanca una nova convocatòria al Terracotta Museu. L’Ajuntament vol aprofitar aquesta participació per continuar projectant la ceràmica contemporània des de la Bisbal d’Empordà.

Els Premis Timó 2026 reconeixen cinc empreses i professionals del turisme de la Costa Brava Centre

Premis Timó 2026_CBC

Els Premis Timó 2026 han reconegut cinc empreses, professionals i iniciatives vinculades a l’hostaleria i el turisme de la Costa Brava Centre. Els guardons s’han lliurat aquest dilluns 26 d’octubre durant la Festa del Gremi, celebrada a Palafrugell.

Damm ha rebut el Timó d’Or, mentre que Jaume Vidal Corredor ha estat distingit amb el Timó d’Argent. L’Hotel Tamariu ha obtingut un reconeixement especial pels seus cent anys d’història. El Premi Col·laborador ha estat per a Altimir Grup i Marina Palamós ha rebut el Premi a la Millor Iniciativa del Territori. La presidenta de la Unió d’Empresaris d’Hostaleria de la Costa Brava Centre, Barbara Hallé, ha celebrat els noms premiats de l’edició d’enguany.

Els premis reconeixen la trajectòria empresarial, la dedicació professional i la continuïtat dels negocis familiars. També destaquen la col·laboració entre empreses i les iniciatives vinculades a la sostenibilitat i al desenvolupament del territori. La celebració ha reunit empresaris, associats, proveïdors i professionals turístics després de la temporada d’estiu. La jornada ha servit per compartir experiències i reforçar els vincles entre els agents del sector.

Els estudiants d’hostaleria protagonitzen la celebració

La Festa del Gremi s’ha celebrat per primera vegada a l’INS Baix Empordà de Palafrugell. Aquesta ubicació ha permès donar protagonisme als futurs professionals de l’hostaleria i el turisme. Els alumnes dels cicles formatius de Cuina i Gastronomia, Serveis en Restauració i Forneria, Pastisseria i Confiteria han preparat i servit el tradicional dinar de germanor.

La seva participació ha permès mostrar els coneixements adquirits durant la formació. També ha afavorit el contacte directe entre els estudiants i els empresaris del sector.

L’alumnat de Gestió d’Allotjaments Turístics s’ha encarregat de diverses tasques organitzatives i de l’acollida dels assistents. Els estudiants del programa de formació d’Auxiliar de Vivers i Jardins han preparat els ornaments florals de la celebració.

Amb aquesta iniciativa, el Gremi ha volgut reforçar la relació entre la formació professional i les empreses turístiques. La jornada també ha posat en relleu la importància de preparar les noves generacions del sector.

El patrimoni i la gastronomia obren la jornada

La Festa del Gremi ha començat amb dues activitats culturals i gastronòmiques. Els participants han pogut escollir entre un tast de vins i una ruta patrimonial per Palafrugell. El Celler Esclanyà ha acollit una degustació per apropar els assistents a la cultura vinícola del territori. L’activitat també ha facilitat la trobada entre professionals en un entorn diferent de l’habitual.

Paral·lelament, tres guies turístics formats a l’INS Baix Empordà han conduït una ruta per les torres de guaita de Palafrugell. El recorregut ha passat per la Torre de Can Fiego, la Torre Roja i Can Borrull. També ha inclòs Santa Margarida i la Torre Vila Seca. Aquestes activitats han permès destacar el patrimoni històric i els productes locals com a recursos turístics de la Costa Brava Centre.

La recaptació es destinarà a la formació

Els ingressos de la Festa del Gremi 2026 es destinaran a l’INS Baix Empordà i al Restaurant Cap Roig. Aquesta aportació vol donar suport a la formació professional i mantenir la col·laboració entre el món educatiu i empresarial. La celebració ha acabat amb el tradicional dinar de germanor, elaborat i servit pels estudiants del centre.

Amb aquesta edició, el Gremi ha reafirmat el seu compromís amb la qualitat turística, la formació i el desenvolupament de la Costa Brava Centre. També ha destacat la necessitat de mantenir el treball conjunt per afrontar els reptes de futur de l’hostaleria. Barbara Hallé ha destacat que un dels nous reptes de futur que haurà d’abordar el sector és l’arribada del canvi climàtic.

La Capella del Carme de Palamós recupera la història de les indústries Montaner i la seva expansió europea

La Capella del Carme de Palamós acull una exposició sobre les indústries Montaner i la seva expansió comercial per Europa. La mostra, impulsada pel Servei d’Arxiu Municipal de Palamós i Sant Joan, es va inaugurar divendres 23 d’octubre i es podrà visitar fins al 22 de novembre. El recorregut presenta documents, fotografies i objectes sobre una de les empreses vinculades a la història surera del municipi.

L’exposició coincideix amb el centenari de la mort de Martí Montaner Coris, industrial palamosí mort el 2 d’octubre de 1926. Montaner va tenir un paper destacat en el desenvolupament de la indústria del suro a Catalunya. També va ser alcalde de Palamós entre 1904 i 1905 i va presidir la Cambra de Comerç durant diferents etapes.

La mostra vol recuperar la trajectòria empresarial i pública de Martí Montaner a partir del fons documental conservat a l’Arxiu Municipal. També explica la seva participació en la modernització de la fabricació de taps i les iniciatives socials vinculades als treballadors i al municipi.

Les indústries Montaner van arribar a tenir una important projecció comercial europea durant els primers anys del segle passat. L’exposició explica l’organització de l’empresa, l’obtenció de suro i altres matèries primeres i la distribució dels taps. També destaca les sucursals de Reims, a França, i Magúncia, a Alemanya.

El recorregut està dividit en onze capítols, elaborats pels historiadors i museòlegs Pep Espadalé i Àngela Martí. Els continguts han comptat amb la col·laboració de Rosa Ros, directora de la Càtedra d’Estudis del Suro.

La proposta parteix d’una exposició digital presentada l’any passat en una campanya de difusió del patrimoni documental català. La versió presencial incorpora noves fotografies de Palamós i Sant Joan, documents originals exposats en vitrines i petits objectes relacionats amb l’empresa.

Una conferència el 13 de novembre completarà les activitats de l’exposició. Pep Espadalé i Àngela Martí explicaran l’aportació de Martí Montaner al comerç dels taps de suro i al desenvolupament del sector català. La xerrada tindrà lloc a la Capella del Carme, a dos quarts de set del vespre.

L’exposició es podrà visitar fins al diumenge 22 de novembre. L’horari d’obertura serà els divendres i dissabtes, de cinc a vuit del vespre, i els diumenges i festius, d’onze del matí a dues del migdia.

Amb aquesta iniciativa, el Servei d’Arxiu Municipal de Palamós i Sant Joan dona a conèixer una part del patrimoni industrial i documental del municipi i recupera la figura d’un empresari vinculat al desenvolupament econòmic i institucional de Palamós.

L’actualitat esportiva amb Oriol Bernà – 26/10/2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
L'actualitat esportiva amb Oriol Bernà - 26/10/2026
Loading
/

Com cada dilluns, repassem amb Oriol Bernà els principals resultats esportius del cap de setmana al Supermatí de Ràdio Capital.

El Palamós Club de Futbol es va imposar per 1 a 0 a la Unió Esportiva Figueres en el derbi empordanès de Primera Catalana. Els palamosins arriben als 10 punts i se situen quarts a la classificació.

El Bisbal Bàsquet, en canvi, continua sense conèixer la victòria després de perdre per 85 a 80 a la pista del Viele. El Club Handbol Garbí va aconseguir la primera victòria de la temporada a casa contra el Sant Esteve Sesrovires, mentre que el Club Hoquei Palafrugell va perdre per 0 a 5 contra el Sant Just.

I en futbol professional, el Girona FC va golejar el Celta Fortuna per 5 a 1 a Montilivi, amb un hat-trick de Vanat i el retorn de Cristhian Stuani després d’una lesió. Els gironins se situen quarts de la Liga Hypermotion amb 21 punts.

Lluís Puigdemont: «Només podem donar resposta a un 10 % de la població que se’ns adreça»

privat:-la-fundacio-sergi-i-set-ajuntaments-gironins-s’alien-per-mobilitzar-pisos-buits-i-llogar-los-a-persones-vulnerables
Privat: La fundació SERGI i set ajuntaments gironins s’alien per mobilitzar pisos buits i llogar-los a persones vulnerables
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Lluís Puigdemont: «Només podem donar resposta a un 10 % de la població que se’ns adreça»
Loading
/

La Fundació SERGI ha impulsat una campanya per incorporar pisos buits del parc privat al mercat de lloguer assequible per a persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge. La iniciativa compta amb la participació de set ajuntaments de les comarques gironines, entre els quals hi ha Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró i Calonge i Sant Antoni.

En una entrevista al Supermatí, el director de la Fundació SERGI, Lluís Puigdemont, explica que l’entitat fa prop de 25 anys que treballa en la mobilització d’habitatge privat. La fundació no construeix habitatges, sinó que busca propietaris disposats a cedir els seus pisos perquè l’entitat pugui gestionar-los i facilitar-ne l’accés a persones que no poden assumir els preus del mercat lliure.

Segons Puigdemont, actualment només poden donar resposta a un 10 % de les persones que s’adrecen a la fundació, una dada que evidencia la magnitud de la dificultat d’accés a l’habitatge.

La iniciativa està pensada principalment per a persones amb ingressos que no són prou elevats per assumir el cost d’un lloguer del mercat. La Fundació SERGI analitza cada cas i comprova que la persona o família pugui assumir el compromís econòmic i fer un bon ús de l’habitatge.

Puigdemont recorda que, segons els criteris que utilitzen a escala europea, com a màxim un 30 % dels ingressos hauria de destinar-se a les despeses relacionades amb l’habitatge, incloent-hi el lloguer o la hipoteca i els subministraments. L’objectiu és, per tant, oferir habitatges a un preu assequible i evitar que les famílies hagin de destinar una part excessiva dels seus ingressos a poder disposar d’un lloc on viure.

Un dels elements centrals de la campanya és oferir garanties als propietaris perquè s’animin a posar els seus pisos buits a disposició del programa. La Fundació SERGI assumeix gratuïtament la gestió de la documentació i dels contractes i garanteix al propietari el cobrament mensual del preu pactat. També disposa d’una assegurança multirisc i fa un seguiment socioeducatiu de les famílies.

Aquest acompanyament permet detectar possibles dificultats relacionades amb el pagament del lloguer o dels subministraments i buscar solucions perquè la família pugui mantenir el compromís adquirit.

Els habitatges han de disposar, a més, de la cèdula d’habitabilitat i del certificat d’eficiència energètica. Si el propietari necessita recuperar el pis, ja sigui perquè el vol utilitzar un familiar o perquè el vol vendre, la Fundació Sergi explica que el retorna en les mateixes condicions. Alguns municipis també ofereixen bonificacions de l’IBI per als habitatges destinats a aquesta finalitat social.

L’objectiu inicial és aconseguir entre vuit i deu habitatges entre el novembre i el febrer o març de l’any següent, quan està previst tancar la campanya. Actualment, la Fundació SERGI gestiona uns 145 pisos a tota la província de Girona, especialment en municipis com Girona, Salt, Figueres o Lloret de Mar. La campanya s’ha iniciat en set municipis on l’entitat ja hi té presència habitual.

Puigdemont, però, assegura que la porta està oberta a incorporar-hi altres municipis que hi estiguin interessats. L’objectiu final és ampliar la capacitat de resposta davant una problemàtica que, segons la Fundació SERGI, continua deixant moltes persones fora del mercat de l’habitatge.