Els Premis ARC 2026 anuncien els nominats de la seva 24a edició

els-premis-arc-2026-anuncien-els-nominats-de-la-seva-24a-edicio
Els Premis ARC 2026 anuncien els nominats de la seva 24a edició

Els Premis ARC han anunciat els nominats de la seva 24a edició, que se celebrarà el pròxim 24 de novembre al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Els guardons, organitzats per l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), coincideixen enguany amb el 50è aniversari de l’entitat, que commemorarà cinc dècades de trajectòria vinculades a la indústria musical del directe a Catalunya.

La presentació dels nominats s’ha fet aquest dilluns a Tarragona, ciutat que acollirà la gala per segon any consecutiu. En total, els Premis ARC 2026 compten amb 48 candidatures repartides en 12 categories, que reconeixen artistes, gires, programacions, sales de concerts i professionals vinculats a la música en directe.

Entre els nominats a millor gira d’artista o grup hi ha La Pegatina, Els Catarres, Ginestà i La Fúmiga. En la categoria d’artista o grup emergent, les propostes seleccionades són NAINA, Partiperes, LECOCQ i ALOSA. Els guardons també distingeixen les gires de música familiar, jazz, música clàssica i tradicional, orquestres, grups de versions i tribut, així com les gires internacionals.

En l’àmbit de la programació musical, els premis reconeixen la feina de festivals, festes majors i sales de concerts d’arreu del territori. Entre les candidatures hi ha les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus, el Calçofest, Lo Submarino de Reus i la Sala Zero de Tarragona.

La gala estarà conduïda per Yolanda Sey i començarà a les 20.30 h. La cerimònia combinarà el lliurament dels dotze guardons amb les celebracions del 50è aniversari d’ARC i comptarà amb les actuacions de Northern Cellos, Roger Mas, Svetlana i Siderland. L’acte es podrà seguir a través de La Xarxa i disposarà d’interpretació simultània en llengua de signes.

Una de les novetats d’aquesta edició és que la gala serà gratuïta i oberta a la ciutadania de Tarragona. Les persones interessades podran sol·licitar invitacions fins al 17 de novembre a través de Musticket.

Paral·lelament, el mateix 24 de novembre tindrà lloc la cinquena edició del ProARC, la jornada professional de la indústria musical del directe, que inclourà trobades entre empreses, artistes, promotors i programadors. La programació també donarà visibilitat al talent emergent amb les actuacions de SODI, M.U.R. i Duendes del Parke.

Els associats i associades d’ARC podran votar els guanyadors de les diferents categories fins al 5 de novembre. Els noms dels premiats es donaran a conèixer durant la gala del 24 de novembre.

Categories i nominats dels Premis ARC 2026

1. Artista o grup emergent

  • NAINA
  • PARTIPERES
  • LECOCQ
  • ALOSA

2. Millor gira d’artista o grup de jazz, música clàssica o música tradicional

  • LA PETITA HAVANA
  • LAURA FARRÉ ROZADA
  • HIP HORNS BRASS COLLECTIVE
  • IRENE REIG

3. Millor gira d’artista o grup

  • LA PEGATINA
  • ELS CATARRES
  • GINESTÀ
  • LA FÚMIGA

4. Millor gira d’artista o grup per a públic familiar

  • LA MENUDA
  • EL PONY MENUT
  • FILOMENA
  • LA COLLA PIRATA

5. Millor gira de grup de versions o tributs

  • CLAQUERA
  • HOTEL COCHAMBRE
  • BAND THE COOL
  • COLDDAY, tribut a Coldplay

6. Millor gira d’orquestra o grup de ball

  • ZAMBA SHOW
  • MEDITERRANEA MÚSICA
  • ORQUESTRA PARFILLS
  • ORQUESTRA AQUARIUM

7. Millor gira internacional d’artista o grup

  • MARUJA LIMÓN
  • EL PONY PISADOR
  • LAURA FARRÉ ROZADA
  • BALKAN PARADISE ORCHESTRA

8. Millor periodista o programa musical

  • JORDI BIANCIOTTO CLAPÉS
  • PUNTS DE VISTA, de RTVE
  • EL EQUALIZADOR
  • SÍLVIA GARCÍA, Tarragona Ràdio

9. Millor programació de festa major

  • FESTA MAJOR DE CASTELLAR DEL VALLÈS
  • FESTES DEL TURA D’OLOT
  • FIRES DE SANT NARCÍS DE GIRONA
  • FESTES DE LA MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA DE REUS

10. Millor programació de festival o cicle de concerts de mitjà i gran format

  • CAP ROIG FESTIVAL
  • LES NITS OCCIDENT
  • FESTIVAL ÍTACA, CULTURA I ACCIÓ
  • CALÇOFEST

11. Millor programació de festival o cicle de concerts de petit format

  • PETITS CAMALEONS
  • FESTIVAL VALLVIVA
  • TALARN MUSIC EXPERIENCE
  • TETA FEST

12. Millor programació d’espai musical o sala de concerts

  • LO SUBMARINO DE REUS
  • LA NAU
  • PARAL·LEL 62
  • SALA ZERO

L’entrada Els Premis ARC 2026 anuncien els nominats de la seva 24a edició ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 26 octubre 2026

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 26 octubre 2026
Loading
/

Un projecte de formació sociolaboral de Palafrugell rep un reconeixement d’àmbit català

Un projecte de formació educativa i sociolaboral per a joves en situació de vulnerabilitat de Palafrugell ha rebut un reconeixement d’àmbit català. La iniciativa s’ha incorporat al Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya en la convocatòria 2025-2026. Aquest reconeixement, impulsat per la Federació de Municipis de Catalunya i la Fundació Carles Pi i Sunyer, identifica experiències municipals amb potencial per servir de referència a altres administracions.

El projecte porta per nom Itineraris prelaborals per a joves en situació de vulnerabilitat i ofereix una resposta adaptada a les necessitats dels participants. El programa combina formació, orientació individualitzada i activitats de grup per facilitar l’accés a noves oportunitats educatives i laborals.

Un dels principals objectius és ajudar els joves a desenvolupar competències personals, socials, digitals i professionals. Els itineraris són flexibles i tenen en compte la situació de partida de cada participant. D’aquesta manera, el programa ofereix un primer contacte amb diferents oficis i facilita la continuïtat dels estudis o l’accés al mercat laboral.

Les diferents edicions han inclòs formacions pràctiques en jardineria, horticultura, fusteria, pintura, cuina i manteniment de bicicletes. Aquestes activitats permeten adquirir coneixements bàsics sobre diversos sectors professionals. També ajuden els participants a identificar interessos i explorar possibles sortides formatives.

El programa no es limita a l’aprenentatge d’un ofici. L’acompanyament personalitzat també treballa la confiança, les habilitats comunicatives i la relació amb l’entorn. Els professionals adapten el suport a les necessitats dels joves i els orienten durant el procés de formació.

Entre els resultats del projecte hi ha participants que han reprès els estudis, han trobat feina o han millorat el coneixement del català. Alguns joves han continuat la formació mitjançant programes de formació i inserció, certificats de professionalitat o cicles formatius. D’altres han aconseguit mantenir una ocupació o incorporar-se al mercat laboral.

La iniciativa també ha ofert acompanyament en processos de regularització administrativa en alguns casos. Aquest suport forma part d’un treball més ampli per afavorir l’autonomia personal i les oportunitats de futur dels participants.

La participació comunitària és un altre dels eixos del projecte de Palafrugell. Els joves col·laboren en activitats relacionades amb la millora dels espais urbans, la sostenibilitat, la solidaritat i diferents iniciatives municipals. Aquestes experiències permeten posar en pràctica els coneixements adquirits i reforçar la vinculació amb el municipi.

Alguns participants han continuat col·laborant amb el programa com a voluntaris després de completar el seu itinerari formatiu.

Amb la incorporació al Banc de Bones Pràctiques dels Governs Locals de Catalunya, el projecte de Palafrugell passa a formar part del recull d’experiències municipals reconegudes per la seva metodologia i capacitat de resposta a necessitats socials.

Revolució a la Taula! tanca la primera edició amb més de 2.200 participacions al Baix Empordà

Revolució a la Taula! ha tancat la primera edició amb més de 2.200 participacions al Baix Empordà. El projecte, impulsat pel Consell Comarcal, ha combinat tallers en 24 escoles públiques, una exposició a Palamós i formacions per a famílies i professionals. La iniciativa vol fomentar una alimentació saludable i sostenible, amb especial atenció al temps de migdia escolar.

Més de 700 infants de 24 escoles han participat en els tallers educatius, centrats en els hàbits alimentaris, el benestar emocional i el respecte pel medi ambient. Les activitats han inclòs jocs i experiments per descobrir el sucre ocult als aliments, interpretar etiquetes i conèixer els productes de proximitat i de temporada.

Els infants també han treballat la prevenció del malbaratament alimentari i la cooperació. Els centres educatius han valorat positivament les sessions, amb una puntuació propera als cinc punts sobre cinc. Les escoles han destacat el caràcter pràctic de les propostes i la seva adaptació als diferents grups.

L’exposició Menja, Actua, Impacta ha rebut més de 1.400 visitants a la Capella del Carme de Palamós. La mostra, oberta del 2 de juliol al 12 d’octubre, ha ofert 25 visites guiades. El recorregut interactiu ha abordat el consum de productes de proximitat, els aliments ultraprocessats, els envasos d’un sol ús i el malbaratament. També ha plantejat la reducció del consum de proteïna animal.

L’exposició ha incorporat un audiovisual protagonitzat pels infants participants, amb l’objectiu de mostrar a la ciutadania les activitats desenvolupades als centres educatius.

Les formacions en línia han superat les 350 inscripcions i han arribat a persones de dins i fora de la comarca. Les sessions han tractat l’organització dels àpats familiars, la diabetis infantil, l’alimentació en infants amb trastorns del neurodesenvolupament i la relació entre les emocions i el menjar. També han abordat la normativa dels menjadors escolars.

Els continguts continuen disponibles al canal de vídeos del Consell Comarcal, per facilitar-ne la consulta a famílies, docents i professionals del sector educatiu.

El Consell Comarcal del Baix Empordà vol donar continuïtat a Revolució a la Taula! amb noves iniciatives relacionades amb l’alimentació, la salut i la sostenibilitat. El projecte ha comptat amb la participació dels centres educatius, els equips de monitoratge, les empreses gestores dels menjadors i Fundesplai.

La iniciativa també ha rebut la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i el Museu de la Pesca, especialment en l’organització de l’exposició, i el suport econòmic de la Diputació de Girona.

El paisatge no cau del cel

Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Miquel Curanta a l'Estudi de Ràdio Capital
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El paisatge no cau del cel
Loading
/

Aquest diumenge s’ha acabat la segona edició del festival Brots. És una iniciativa cultural que va néixer l’any passat amb la intenció d’acostar el món de les arts al de la pagesia, prenent l’oli com a pretext. El pretext és excel·lent. En aquest país, l’oli ha servit per a moltes coses, algunes de les quals força més importants que la cultura.

El festival ha arribat a la segona edició, cosa que, en els temps que corren, ja té un cert mèrit. Ha aconseguit interessar artistes, creadors i una part de la pagesia empordanesa. És una combinació que, d’entrada, podria semblar estranya. Els pagesos i els artistes no han tingut mai una relació especialment estreta. Els uns treballen amb les mans i estan pendents del temps; els altres treballen amb les idees i, generalment, tenen preocupacions d’una altra naturalesa. Però tots dos, cadascú a la seva manera, intervenen sobre el paisatge.

Brots té, al meu entendre, una virtut considerable. Tot i ser una manifestació cultural més aviat sofisticada, amb aquell punt d’elitisme que solen tenir determinades expressions artístiques contemporànies, s’acosta a la pagesia sense condescendència. No pretén explicar als pagesos què és el camp, cosa que seria d’una impertinència notable. Més aviat sembla que els vulgui dir: nosaltres som aquí perquè vosaltres hi éreu abans.

La distància entre els dos mons encara existeix, naturalment. Però reconèixer-la ja és una manera de començar a escurçar-la.

A l’Empordà tenim una curiosa tendència a considerar el paisatge com una cosa que ens ha estat donada. Ens agraden els camps, les oliveres, les vinyes, els marges de pedra seca i la geometria dels conreus. Ens agrada contemplar-ho, fotografiar-ho i, si pot ser, vendre-ho. El paisatge és un dels nostres grans arguments comercials. Ara bé, de vegades sembla que oblidem que tot això no ha sortit de la terra per generació espontània.

El paisatge empordanès és, en bona part, una obra humana. Una obra feta durant segles, sense subvencions culturals, sense inauguracions i sense necessitat de posar-hi el nom de l’autor. Els pagesos han plantat, podat, llaurat, aixecat parets, obert camins i ordenat el territori. I, fent tot això, han creat una estètica. Potser no en deien així, però tant se val. El resultat és el mateix.

Ens recordem dels pagesos quan les Gavarres cremen, quan surten amb els tractors a la carretera o quan una llevantada els deixa els camps sota l’aigua. La resta de l’any tendim a considerar-los una part més del decorat. És una injustícia i, sobretot, és una estupidesa.

Perquè el paisatge no és només allò que veiem des de la finestra. És allò que acaba determinant com som. La manera com s’ha treballat la terra ha condicionat els pobles, els camins, les cases, les relacions entre les persones i fins i tot una determinada manera de mirar la vida. La cultura d’un país comença molt abans que algú decideixi organitzar-hi un festival.

Per això trobo interessant que Brots hagi decidit establir aquesta relació. No perquè la pagesia necessiti que els artistes li donin importància, sinó perquè potser són els artistes, i tots plegats, els qui necessitem recordar d’on venim.

Tant de bo el festival tingui una tercera edició i moltes més. I tant de bo altres iniciatives culturals segueixin aquest camí. Seria convenient, això sí, que el món rural deixés de ser, en determinats ambients, una simple excusa per servir una copa de vi, menjar quatre productes de proximitat i contemplar una posta de sol amb una certa satisfacció espiritual.

Tot això està molt bé. Però el camp és una altra cosa.

El paisatge de l’Empordà no l’han fet els pintors que l’han pintat, ni els escriptors que l’han descrit, ni els fotògrafs que l’han retratat. L’han fet, sobretot, els pagesos.

I seria bo que no ho oblidéssim.

Jordi Soler repetirà com a candidat de Junts a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni el 2027

Jordi Soler alcaldable

Jordi Soler tornarà a ser el candidat de Junts a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni a les eleccions municipals de 2027. L’assemblea local del partit l’ha escollit per unanimitat aquest diumenge. La decisió obre el procés de preparació d’una nova candidatura municipal.

Junts vol configurar un equip transversal i renovat, amb persones de diferents procedències i sensibilitats polítiques. La formació aposta per combinar l’experiència en la gestió municipal amb noves incorporacions i projectes de futur.

L’actual alcalde, Jordi Soler Casals, acumula una llarga trajectòria al capdavant de l’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni. Va arribar a l’alcaldia per primera vegada el 2003. Ha ocupat el càrrec en tres etapes, entre el 2003 i el 2007, entre el 2008 i el 2019, i des de l’octubre del 2020.

Soler és advocat i llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha estat vicepresident del Consell Comarcal del Baix Empordà i president del Consorci de la Costa Brava.

La seva experiència inclou la gestió de governs municipals amb representants de diferents formacions polítiques. Junts considera aquest recorregut un dels punts forts del projecte electoral per al 2027. El partit vol aprofitar aquesta experiència per construir una candidatura amb perfils diversos.

Soler defensa la necessitat de sumar noves persones i idees al projecte municipal. El candidat aposta per un equip plural, amb una combinació d’experiència i renovació. També planteja impulsar nous projectes per donar resposta a les necessitats del municipi.

Amb aquesta elecció, Junts per Calonge i Sant Antoni inicia la preparació de les eleccions municipals de 2027. La formació situa la renovació de l’equip i la incorporació de diferents sensibilitats polítiques entre les seves prioritats.