El gaig blau es consolida a l’Empordà amb quaranta-quatre parelles i més de cent cinquanta polls nascuts el dos mil vint-i-cinc

El gaig blau es consolida a l’Empordà gràcies als resultats del projecte Coracias, una iniciativa de conservació que impulsa Endesa als Aiguamolls de l’Empordà i al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Durant la temporada del dos mil vint-i-cinc, quaranta-quatre parelles d’aquesta au migratòria van ocupar les caixes niu instal·lades en torres elèctriques i la reproducció va permetre el naixement de més de cent cinquanta polls.

La temporada ha tancat amb un èxit reproductor destacat i amb una ocupació propera a sis de cada deu caixes niu disponibles. En total es van registrar prop de dos-cents ous, fet que confirma una evolució positiva de la població reproductora del gaig blau a l’Empordà. Aquesta espècie està vinculada a espais agrícoles i ramaders extensius, on sol criar en cavitats d’arbres vells o en construccions humanes, per això la instal·lació de caixes niu s’ha convertit en una eina clau per compensar la pèrdua d’aquests espais naturals de nidificació.

Els resultats també mostren diferències entre zones. Als Aiguamolls de l’Empordà, especialment al sector de Mornau i els Estanys, l’èxit reproductor va augmentar clarament i es va situar molt per sobre dels anys anteriors. Al sud del riu Muga també es registren bons resultats. Al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, els millors indicadors es mantenen als sectors de Bellcaire i Verges, que continuen liderant les dades de reproducció dins l’àrea d’estudi.

El projecte Coracias forma part del pla de conservació de la biodiversitat que desenvolupa la companyia elèctrica. Les primeres accions es remunten a més de vint anys enrere i des de fa prop d’una dècada el seguiment es fa de manera directa dins aquest programa. Durant aquest temps s’han instal·lat desenes de caixes niu i en moltes d’elles s’han col·locat càmeres de seguiment per observar el comportament dels ocells i detectar possibles depredadors. També s’han marcat alguns exemplars adults amb emissors de geolocalització per estudiar els seus moviments i l’ús que fan de l’hàbitat.

Les caixes niu també han estat ocupades per altres espècies d’aus, algunes en regressió, com el xot, el mussol comú o el xoriguer, fet que amplia l’impacte positiu del projecte. A més, l’alçada de les torres elèctriques ofereix un refugi segur davant de depredadors, cosa que afavoreix la cria de diferents ocells.

La recuperació del gaig blau a l’Empordà ha estat progressiva al llarg del que portem de segle. A l’inici dels anys dos mil només hi havia entre tres i sis parelles reproductores a la zona. Amb la instal·lació de caixes niu, la població va créixer ràpidament fins a superar la vintena de parelles en poc temps i des de llavors la tendència s’ha mantingut a l’alça.

A aquest balanç s’hi suma una altra novetat destacada: el gaig blau ha nidificat per primera vegada a la comarca d’Osona. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col·laboració entre Endesa i el Grup de Naturalistes d’Osona de la Institució Catalana d’Història Natural, que van instal·lar diverses caixes niu en suports elèctrics i edificacions properes a l’ermita de Santa Maria de Vilanova. El resultat ha estat la presència de dues parelles reproductores i el naixement de prop d’una desena de polls.

El gaig blau, una au migratòria que arriba a Catalunya a la primavera després de travessar el desert del Sàhara, destaca pel seu plomatge de tonalitats blaves molt visibles. Tot i que en els darrers anys la població ha augmentat lleugerament, continua sent una espècie fràgil a la península Ibèrica, sobretot per la manca d’espais naturals adequats per niar. Iniciatives com el projecte Coracias busquen garantir una població reproductora estable d’aquesta espècie a l’Empordà.

Inés: “Dormir no és el mateix que descansar”

Avui, 13 de març, coincidint amb el Dia Mundial del Son, Ràdio Capital s’ha traslladat fins a Mimma Palafrugell per parlar d’un aspecte essencial del dia a dia: el descans. Allà, l’especialista en descans Inés ha explicat per què dormir és clau per a la salut física i mental i ha remarcat una idea central: Dormir no és el mateix que descansar”.

Durant l’entrevista, Inés ha destacat que moltes persones poden passar prou hores al llit però, tot i així, llevar-se cansades perquè no han tingut un son reparador. Segons ha explicat, dormir es pot fer “a qualsevol lloc”, però descansar requereix unes condicions concretes i una preparació prèvia. Entre els errors més habituals abans d’anar a dormir hi ha l’ús excessiu de pantalles, l’estrès acumulat i la falta d’una rutina que ajudi el cervell a entendre que ha arribat l’hora de desconnectar.

L’especialista ha insistit en la importància de generar hàbits previs al descans. Ha recomanat reduir l’activació del cos i de la ment abans d’anar a dormir, ventilar l’habitació i mantenir una temperatura adequada, idealment entre 17 i 20 graus. També ha apuntat que activitats com llegir, escoltar música relaxant o practicar meditació poden ajudar a conciliar millor el son.

A més de la rutina, la Inés ha posat l’accent en l’equip de descans. Ha explicat que un bon matalàs ha de reunir tres característiques bàsiques: adaptabilitat, transpirabilitat i capacitat de recuperació. També ha remarcat que el coixí és igual d’important i que s’hauria de renovar cada dos o tres anys, mentre que el matalàs convé canviar-lo aproximadament cada vuit o deu anys, segons l’ús i la qualitat.

Durant la conversa, ha subratllat que cada persona és diferent i que no hi ha un únic matalàs ideal per a tothom. La postura a l’hora de dormir, si es tracta d’una primera o d’una segona residència, el tipus de base, la sensació tèrmica o fins i tot l’edat de la persona són factors que cal tenir en compte a l’hora de triar un sistema de descans.

També ha recordat que invertir en un bon matalàs és, sobretot, invertir en salut. En aquest sentit, ha defensat que cada vegada hi ha més consciència sobre la importància de descansar bé, tot i que encara costa incorporar bons hàbits al dia a dia.

L’entrevista també ha servit per desmuntar alguns mites, com la idea que dormir moltes hores sempre equival a descansar bé. Per la Inés, la clau és que el cos pugui assolir un descans profund i reparador, i això depèn tant de l’entorn com dels hàbits i del suport físic que ofereixen el matalàs, el coixí, els llençols o fins i tot el pijama.

El Canet Rock 2026 esgota les 25.000 entrades quatre mesos abans del festival

el-canet-rock-2026-esgota-les-25.000-entrades-quatre-mesos-abans-del-festival
El Canet Rock 2026 esgota les 25.000 entrades quatre mesos abans del festival

El Canet Rock torna a demostrar la força del festival i la fidelitat del seu públic. A quatre mesos de la seva celebració, l’organització ja ha anunciat que s’han exhaurit les 25.000 entrades disponibles per a l’edició de 2026, confirmant l’enorme expectació que genera cada any la cita musical.

El pròxim 4 de juliol, el festival celebrarà la seva dotzena edició, consolidat com un dels grans esdeveniments de referència de la música dels Països Catalans. El fet d’haver esgotat totes les entrades amb tanta antelació torna a evidenciar la confiança del públic en un festival que s’ha convertit en una cita imprescindible de l’estiu.

Aquella nit, 25.000 persones tornaran a reunir-se a Canet de Mar per viure una nova edició de la tradicional festa musical que s’allarga fins a la sortida del sol, cantant i ballant amb alguns dels artistes més destacats de l’escena catalana.

El cartell d’enguany inclou actuacions de Figa Flawas, 31 FAM, La Fúmiga, The Tyets, Buhos, Els Catarres, Els Amics de les Arts, Ginestà, Doctor Prats, Maria Jaume i La Ludwig Band. La festa es completarà amb les sessions dels Dj Trapella, DJ Ernest Codina, Mon DJ i Dj K-Zu, que s’encarregaran de mantenir el ritme de la nit fins a l’alba.

L’entrada El Canet Rock 2026 esgota les 25.000 entrades quatre mesos abans del festival ha aparegut primer a Primera Fila.

El Petit de Cal Eril inaugurarà el Vida 2026 amb una “Processó Metafísica”, un ritual col·lectiu amb més d’un centenar de participants

el-petit-de-cal-eril-inaugurara-el-vida-2026-amb-una-“processo-metafisica”,-un-ritual-collectiu-amb-mes-d’un-centenar-de-participants
El Petit de Cal Eril inaugurarà el Vida 2026 amb una “Processó Metafísica”, un ritual col·lectiu amb més d’un centenar de participants

El festival Vida 2026 arrencarà el pròxim dijous 2 de juliol amb una proposta tan singular com irrepetible: “El Petit de Cal Eril i la Processó Metafísica”, una experiència creada especialment per inaugurar la dotzena edició del festival. Més que un concert convencional, la proposta es planteja com un ritual col·lectiu que reunirà més d’un centenar de participants entre músics, artistes i representants de la cultura popular.

Per donar forma a aquesta experiència, El Petit de Cal Eril ha comptat amb la col·laboració de l’artista i escenògraf Marc Salicrú, amb qui ha ideat un recorregut escènic pels boscos històrics i els jardins de la Masia d’en Cabanyes, un dels espais emblemàtics del festival. Durant aquest itinerari immersiu, el públic serà conduït fins a l’escenari principal del Vida a través d’una mena de peregrinació artística plena de sorpreses, risc escènic i una explosió sonora i visual que marcarà l’inici de tres dies de música.

La proposta comptarà també amb la participació especial dels Balls Populars de Vilanova i la Geltrú, que aportaran la força de la cultura festiva tradicional a l’espectacle. A més, diversos músics i artistes convidats, vinculats a l’univers creatiu d’El Petit de Cal Eril, s’aniran anunciant pròximament.

Amb aquesta iniciativa coral, el Vida convertirà la inauguració de la seva 12a edició en un moment excepcional que transcendeix el format habitual de concert per convertir-se en una celebració col·lectiva. El Petit de Cal Eril se suma així a la llista d’artistes que han protagonitzat el concert inaugural del festival en edicions anteriors, com Clara Peya o La Big Band de la Ludwig Band.

El Vida 2026 presentarà una de les seves programacions més destacades fins ara, amb noms com Fatboy Slim, Ralphie Choo, Guitarricadelafuente, Lia Kali, Charlotte Cardin, Saint Etienne o Amaia, entre molts altres artistes que actuaran al llarg del cap de setmana.

L’entrada El Petit de Cal Eril inaugurarà el Vida 2026 amb una “Processó Metafísica”, un ritual col·lectiu amb més d’un centenar de participants ha aparegut primer a Primera Fila.

Diversos municipis del Baix Empordà demanen millores per a les urbanitzacions no recepcionades i amb dèficits urbanístics

Mas Pere
Vista general de la urbanització Mas Pere / Aj. de Calonge.

Diversos ajuntaments del Baix Empordà i de Catalunya que compten amb urbanitzacions amb dèficits urbanístics i no recepcionades han impulsat un manifest per demanar solucions i ajudes al Govern i al Parlament. Es va presentar el document, al qual han donat suport més de 80 municipis catalans, aquest dimecres al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. El text l’han impulsat els ajuntaments, l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Durant la jornada es va detallar que un 10% de la població catalana viuen en aquestes urbanitzacions que es van crear, la majoria d’elles, entre els anys 60, 70 i 80. Per això, trobar un encaix urbanístic per aquestes urbanitzacions és un dels reptes urbanístics “més grans del país”, tal com apunta el manifest. Tot i el pas del temps aquestes urbanitzacions no s’han recepcionat degudament i algunes encara presenten dèficits urbanístics que no permeten la seva regulació.

Mancances urbanístiques i regulació

Entre els dèficits urbanístics més destacats, tal com apunten els batlles i batllesses afectats, hi ha mancances en el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, la seguretat o la creació i condicionament d’espais públics.

El manifest que recolzen aquests municipis posa en relleu les complicacions legals i financeres pel que fa a aquestes urbanitzacions. La legislació vigent obliga a suspendre o denegar llicències de manera habitual i les quotes de regularització acaben enfilant-se tant que és impossible per a molts propietaris poder-les pagar.

Davant aquest escenari, i a través d’aquest manifest, els municipis reclamen un canvi profund en la normativa i crear instruments específics que permetin donar resposta a veïns i ajuntaments afectats. Per això, la moció insta a la Generalitat i al Parlament a impulsar un pla director d’urbanitzacions amb dèficits, reformar la Llei d’Urbanisme, crear un fons econòmic estable per fomentar el cofinançament de les actuacions de regularització i habilitar mecanismes de finançament alternatius, entre altres accions.

El Baix Empordà i les urbanitzacions

Al Baix Empordà hi ha municipis com Torroella de Montgrí, Santa Cristina d’Aro o Begur i Esclanyà on encara hi ha urbanitzacions sense recepcionar. Els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) recullen quines urbanitzacions estan recepcionades, quines no i quines presenten dèficits urbanístics. Si bé és cert, que no hi ha un recull actualitzat de les urbanitzacions que presenten dèficits al Baix Empordà i a la resta de Catalunya.

El document més recent amb dades de les urbanitzacions el va publicar el Departament de Territori i Sostenibilitat l’any 2016. Al Baix Empordà s’hi van comptabilitzar 62 urbanitzacions pendents de regularització.

Un dels municipis que encara compta amb urbanitzacions sense recepcionar és Torroella de Montgrí. Per això, i tal com explica l’alcalde del municipi, Jordi Colomí, s’està reivindicant un canvi en la legislació catalana. A més, parla del cas concret de Torroella.

Un altre dels alcaldes que van assistir a la jornada d’aquest dimecres va ser l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre. En una entrevista al Supermatí, el batlle va admetre que al municipi hi ha actualment nou urbanitzacions, set de les quals no estan recepcionades. Per això, apunta que calia presentar aquest manifest per exigir millores a la Generalitat i al Parlament quan es parla de recepcionar aquestes urbanitzacions amb mancances.

Begur i Esclanyà també és un dels municipis afectats per aquestes mancances en urbanitzacions. Hi ha 25 nuclis que es troben no recepcionats o amb dèficits. L’alcaldessa del municipi, Maite Selva, explica que cada quatre anys s’intenta actuar en les urbanitzacions que formen part de Begur i Esclanyà. “Actualment, s’està executant Mas Prats, i també està en tràmit Casa de Campo, dues urbanitzacions molt importants”, apunta la batllessa.

Selva, però, reconeix que encara hi ha feina a fer. “Els ajuntaments volem prestar els mateixos serveis a tots els barris i carrers dels nostres municipis”, admet l’alcaldessa. Admet que és una tasca complicada, ja que al municipi encara hi ha aquestes urbanitzacions amb dèficits o sense recepcionar. A més, els propietaris dels habitatges i terrenys en aquestes zones no poden afrontar els costos que requereix recepcionar aquestes urbanitzacions. “Per tot plegat, demanem a la Generalitat que creï una línia d’ajuts als ens locals per poder finançar els costos d’aquestes actuacions i que tinguem tots els barris i urbanitzacions en un bon estat”, conclou Selva.

L’aeroport de Girona tanca el febrer amb un 5,6% més de passatgers i arriba als 41.011

aeroport de Girona
Pla general de diversos passatgers de Ryanair baixant de l'avió carregats amb maletes en direcció a la terminal de l'aeroport de Girona el 2 de juny de 2021. (Horitzontal)

L’aeroport de Girona ha tancat el mes de febrer amb 41.011 passatgers, un 5,6% respecte al mateix mes de 2025, segons el balanç mensual elaborat per Aena. En el que portem d’any, l’aeroport ha registrat 76.473 passatgers, un 1,3% menys que en el mateix període de l’any passat. Pel que fa als moviments, la terminal de Vilobí d’Onyar ha operat un 14,4% més de vols (1.361) i ha registrat 2.653 operacions, un 4,7% més que en el mateix període de l’any passat. Les dades suposen una millora respecte de les registrades al gener, quan l’aeroport va patir un descens del 8,2% respecte al mateix període de l’any passat amb un total de 35.462 passatgers.

La terminal gironina ha tancat el mes de febrer amb números verds. Al llarg dels 28 dies del mes passat, 41.011 persones van fer servir la terminal gironina i això representa un 5,6% més en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Dins de la categoria de passatgers comercials, el mes de febrer ha sumat 40.476 i això suposa un 4,5% més que el mateix febrer de l’any passat.

 

Dins de les companyies aèries, destaca una vegada més Ryanair. De fet, és l’única gran aerolínia que manté programació estable en els mesos d’hivern a l’aeroport de Girona. La companyia irlandesa ha transportat 39.920 persones i això suposa un increment del 9,1%.

Per rutes, la que suma més passatgers és la de Brussel·les Charleroi, amb 7.758 persones i un increment del 19,7% en comparació amb el febrer del 2025. La ruta que connecta amb Pisa ha sumat 5.776 i puja un 1,3% respecte l’any anterior. En tercera posició hi ha Bucarest, una de les noves rutes que ha estrenat Ryanair i que destaca entre totes les novetats.

En quarta posició hi ha la ruta de Londres-Stansted, que perd un 11,9% dels passatgers que va tenir el febrer del 2025 amb 3.749 usuaris i tanca el llistat de rutes més concorregudes la connexió amb la ciutat alemanya de Weeze, que perd un 35,4% dels passatgers que havia sumat el febrer de l’any passat.

Pel que fa a nacionalitats dels passatgers, els belgues lideren el llistat amb 7.779 i un increment del 19,9%. En segona posició hi ha els visitants alemanys amb 7.705 passatgers i una caiguda del 21,3%. Els italians es mantenen estables amb 5.784 passatgers i un 1,4%. El mercat britànic puja un 27,3% i els visitants romanesos tanquen el llistat amb 3.934 persones.