El Ministeri va donar llum verda al projecte el 23 de juny amb l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable. La resolució es va aprovar, però fins aquest dimecres no s’ha publicat oficialment al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), on es concreten els detalls tècnics de la plataforma i les consideracions que hi fan.

Segons la publicació, la plataforma d’assaig -promoguda per la Generalitat a través de l’IREC- constarà d’un polígon de 7,83 quilòmetres quadrats sobre una làmina d’aigua ubicada a la zona de la LEBA1 al golf de Roses. Constarà, com ja s’havia anunciat, de tres prototips d’aerogeneradors – de Hive Wind Energy, X1Wind i Esteyco-. Cadascun tindrà una potència màxima de 15 MW i les pales una alçada màxima de 261 metres. El projecte també estableix que tindran una capacitat nominal de generació conjunta simultània de 30 MW. A l’àmbit marí, preveu una boia d’interconnexió que incorporarà els sistemes elèctrics, incloent-hi la subestació de 66 kV.

Els prototips se situaran a una distància d’entre 600 i 1.000 metres de la boia d’interconnexió i a més de 1,500 entre si. Pel que fa a l’ocupació màxima per aerogenerador, la previsió és que no arribin als 2 quilòmetres quadrats, comptant la plataforma de cimentació i el sistema d’ancoratge de fons. Els aerogeneradors se situaran a 24 quilòmetres en línia recta des de la platja de Sant Pere Pescador, i en aigües a profunditats d’entre 125 i 140 metres.

Estaran abalisats amb un sistema que delimitarà el contorn de l’àrea restringida a la navegació, i un sistema individual tant per a cadascun dels molins com per a la boia. A més, els prototips incorporaran un sistema d’abalisament aeri.

Amb relació al cablejat submarí, constarà de dues parts. Per una banda, un cable dinàmic que sortirà de la boia i, per l’altra, un d’estàtic, que suposarà la major part del circuit d’evacuació, amb una longitud de 25,47 quilòmetres i que connectarà a través d’una arqueta de transició amb la línia d’evacuació terrestre. La previsió és que aquesta infraestructura discorri enterrada completament al fons marí.

La connexió marítimo-terrestre es farà a uns 50 metres de distància al límit dels Aiguamolls i a 30 metres de la carretera de Sant Martí d’Empúries. La subestació elevadors s’ubicarà al terme de Vilaür, i la seva línia d’evacuació discorrerà pels termes de Sant Pere Pescador, L’Escala, L’Armentera, Ventalló, Sant Mori i Vilaür (Alt Empordà).

El projecte preveu, un cop salvats tots els tràmits, que el termini d’execució de les obres per fer la plataforma d’assaig sigui d’aproximadament 19 mesos.

Les consideracions de la DIA

Malgrat que el Plemcat s’ubicarà en la zona aprovada l’any 2023 fins els POEM de les cinc demarcacions marines espanyoles com a únic espai marí on es poden instal·lar aquestes infraestructures, la DIA fa algunes consideracions al projecte i fixa obligacions als seus promotors.

Entre elles, la resolució estableix que abans de començar les obres s’haurà de fer un estudi de la flora amenaçada present al riu Vell mitjançant un «cens exhaustiu i cartografia detallada», que haurà d’analitzar la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat. També que s’adoptaran les mesures necessàries per no afectar la connectivitat terrestre marina d’aquesta zona.

Una de les praderies de fanerògama millor conservades

Sobre el cable d’evacuació submarí, en el tram que afecta una praderia d’una espècie de fanerògama, detalla que ha de fer-se utilitzant les millors tècniques que permetin «la mínima afectació» de la seva superfície, i, a la vegada, permetin la «ràpida recolonització» de l’espai afectat. La DIA detalla que el Ministeri té identificada aquesta praderia, associada a un hàbitat d’interès comunitari. En aquest sentit, detalla que es tracta de la praderia cartografiada «més gran del litoral català (800 hectàrees) i una de les millors conservades». A més, remarca que es tracta d’una àrea de cria i alimentació de molts invertebrats i peixos, però també d’aus marines.

Precisament sobre la fauna, la resolució estableix que cada aerogenerador haurà d’incorporar un sistema de seguiment de l’avifauna i que hauran de comptar amb sensors acústics a l’interior de les pales que detectin el canvi de vibració que provoca el xoc físic d’una au marina. A més, fixa que, tenint en compte «la sensibilitat de l’entorn per a la baldriga balear i l’estat d’amenaça d’aquesta espècie», el seguiment hi haurà de fer una atenció especial, a més d’informar el Ministeri de les mesures de seguiment i de mitigació de l’impacte.

A més, en cas de detectar efectes negatius «significatius» en aus marines, cetacis o «qualsevol altra espècie protegida a l’àrea d’influència del projecte», s’haurà de comunicar a la Subdirecció General de Biodiversitat del MITECO per adoptar les mesures correctores i compensatòries que l’organisme estableixi.

En tots els casos, els incidents relacionats amb espècies protegides hauran d’incloure un «esforç» per incrementar la intensitat de les mesures de protecció de l’espècie afectada. En cas que es detecti que les mesures adoptades d’acord amb el Ministeri «no són suficients per evitar impactes repetits en l’espècie afectada», es dictarà l’aturada «definitiva» del funcionament de l’aerogenerador, que «haurà de ser desmantellar pel promotor amb la màxima brevetat». Excepte, afegeix la resolució, que l’organisme competent autoritzi la continuïtat amb noves condicions on no siguin possibles nous accidents.

A la zona afectada, de fet, s’hi han detectat una trentena d’espècies d’aus, el 43% de les quals migratòries, un 37% hivernants i un 17% sedentàries. Entre aquestes últimes, destaca la gavina, el cormorà, catalogat com a «vulnerable». Totes dues nidifiquen en els penya-segats del cap de Creus. Pel que fa a les espècies «residents», hi ha la baldriga mediterrània (catalogada com a vulnerable) i la balear, que està en «perill d’extinció». A més, la zona on s’ubica el projecte està definida al pla de recuperació de la gavina de Audouin a Catalunya, com a àrea d’alimentació de l’espècie.

Àrees sensibles per al dofí mular i el rorqual comú

Entre la fauna marina, hi ha espècies com el caçó, el tauró pelegrí i s’hi ha fet albiraments de mantes. L’àmbit del projecte també inclou un àmbit important per a taurons i ratjades, especialment de tintoreres. A més, es tracta d’una àrea amb una important presència de dofí mular i rorqual comú, totes dues espècies catalogades com a «vulnerables», a més del dofí llistat.

Sobre això, la Subdirecció del Ministeri assenyala que, a l’esborrany dels plans de conservació de cetacis que s’estan desenvolupant, el projecte coincidiria amb una «àrea crítica» per al dofí mular i una «àrea sensible» per al rorqual comú i el dofí llistat.

D’altra banda, l’estudi d’impacte indica que el projecte coincideix en diversos espais protegits com la Xarxa Natura 2000.

Un estudi acumulatiu i una comissió de seguiment

La DIA també estableix que les campanyes de seguiments d’hàbitats i comunitats marines bentòniques, d’avifauna, cetacis i tortugues marines s’hauran de fer durant tota la vida útil del projecte,

A més, estableix que els promotors hauran de fer un estudi d’impactes «acumulatius i sinergètics» associats al desenvolupament i desplegament de l’eòlica marina a la zona. En aquest estudi s’hi hauran d’analitzar i modelitzar les pressions derivades de la implantació conjunta de projectes així com de les seves infraestructures d’evacuació associades.

Finalment i prèviament a l’autorització del projecte, s’haurà de crear una comissió de seguiment ambiental.