Aquest matí s’ha declarat un incendi agrícola a Torrent. Els Bombers han rebut l’avís a les 08:51 i hi han enviat 6 dotacions.
Segons expliquen fonts del cos, l’incendi l’ha provocat un tractor al seu terreny agrícola.
El mateix propietari del tractor ha apagat el foc, però els Bombers hi han anat per acabar de remullar la zona.
En aquests moments, només queda una dotació treballant sobre el terreny.
La investigació sobre l’origen de l’incendi de les Gavarres se centra ara a determinar si l’empresa encarregada dels treballs va mantenir l’activitat malgrat la prohibició d’utilitzar una serra radial. Segons informa el Diari de Girona, aquesta és una de les principals línies d’investigació dels Agents Rurals i del cos de la Policia de la Generalitat de Catalunya Mossos d’Esquadra.
L’incendi es va originar durant uns treballs de manteniment en una carretera encarregats pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Tot i això, el diari explica que les autoritzacions per utilitzar eines que poden generar espurnes depenen del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de la Direcció General de Boscos.
Segons la mateixa informació, l’empresa disposava d’una autorització per fer els treballs. Aquest permís, però, obliga a adaptar o suspendre l’activitat quan el risc d’incendi arriba a nivells molt alts.
El rotatiu assegura que el dia abans del foc el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va enviar un missatge als titulars de les autoritzacions per advertir que el risc era molt alt. L’avís recordava que les serres radials no es podien utilitzar en aquestes condicions. Segons aquesta informació, l’empresa va rebre el missatge.
La investigació haurà d’aclarir ara si l’empresa va ordenar aturar els treballs o si el treballador va continuar l’activitat malgrat les restriccions. Fonts del Govern consultades pel diari sostenen que la responsabilitat correspon a l’empresa autoritzada o, si escau, al treballador que no hagués seguit les instruccions rebudes.
Les autoritzacions també estableixen mesures de seguretat obligatòries. Entre altres requisits, les empreses han de disposar de material per actuar davant un possible incendi, mantenir personal de vigilància i conèixer el punt més proper amb cobertura telefònica per avisar els serveis d’emergència si fos necessari.
Els Agents Rurals recorden que fan inspeccions per comprovar que les empreses disposen dels permisos corresponents. Tot i això, admeten que no és possible supervisar en temps real totes les activitats que es duen a terme durant episodis de risc molt alt d’incendi.
El Govern i la Diputació de Girona acorden fer millores en camins i ampliar els diposits d’aigua del massís de les Gavarres. És el què es desprèn de la reunió que s’ha celebrat aquesta tarda al Consell Comarcal del Baix Empordà, que ha reunit els alcaldes dels municipis afectats per l’incendi del massís de les Gavarres amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el Conseller de la Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau. Els municipis afectats pel foc van ser Calonge i Sant Antoni; Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró; Cruïlles, Monells i Sant Sadruní de l’Heura; La Bisbal d’Empordà; i Santa Cristina d’Aro.
A la reunió també hi han assistit el delegat del Govern a Girona, Xavier Guitart; el secretari de Governs Locals, Xavier Amor; el director general de Boscos i Gestió del Medi, Jaume Minguell; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; el vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas; i el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur; i el gerent del consorci de les Gavarres, Quim Gubau, entre altres càrrecs.
El Govern i la Diputació s’han compromès a impulsar el Pla Director de la Xarxa Viària de les Gavarres per millorar la xarxa viària i de camins i ampliar els dipòsits d’aigua al massís. Això, permetrà fer el massís més resilient i preparat davant de casuístiques com les d’aquest cap de setmana. Les administracions han acordat aportar els recursos econòmics, dels quals encara no s’ha definit l’import total, necessaris per executar-lo. Ho anunciava el Conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
A més, el Consorci de les Gavarres celebrarà una reunió extraordinària d’aquí a dues setmanes. En aquesta trobada es concretaran les actuacions, el calendari i el finançament del projecte. El pla tindrà una visió global de tot el massís i no només de la zona afectada per l’incendi. Ho apuntava la Consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque.
L’alcalde de Cassà de la Selva i vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, ha destacat que s’ha fet una feina intensa «durant molts anys» al massís de les Gavarres. Apunta que el 50% de la superfície cremada es trobava ben gestionada.
Síliva Paneque també ha explicat que el Departament de Territori i el d’Agricultura, que tenien una gestió contractual amb l’empresa encarregada de les feines que van generar l’incendi, han demanat un segon requeriment a la UTE ja que hi havia aspectes en la primera aportació d’informació que no havien quedat clars. Per fer aquesta aprotació l’empresa té fins el dia 20 de juliol per aportar aquesta nova informació.
Llavors, tal com apunta Paneque, es podran treure les conclusions corresponents sobre les mesures de seguretat que havia pres la UTE. La Consellera ha reiterat que la investigació judicial continua.
Tot i que l’incendi de les Gavarres ja es troba controlat, ha estat més de quatre dies cremant el massís. La GI-660 entre la Bisbal d’Empordà i Calonge, i GIV-6612 entre Santa Cristina d’Aro i Calonge. La GI-660 està oberta per als veïns fins el coll de la Ganga, la resta de tram continua tancat. A més, l’Espai Natural de les Gavarres es troba tancat fins, com a mínim, aquest divendres.
La superfície afectada aproximada és d’unes 2.200 hectàrees, segons dades provisionals d’Agents Rurals. L’extensió del perímetre de l’incendi és de 40 quilòmetres i hi ha una vintena de cases afectades a urbanitzacions de Santa Cristina d’Aro i Calonge.
Quan es produeix un gran incendi forestal, la primera dada que acostuma a transcendir és el nombre d’hectàrees cremades. En el cas de les Gavarres, el balanç oficial dels Agents Rurals situa la superfície afectada al voltant de les 2.300 hectàrees. Però aquesta xifra només explica l’abast territorial del foc. Per entendre què s’ha perdut des del punt de vista ecològic cal anar un pas més enllà.
És el que ha fet un equip d’investigadors del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha analitzat detalladament la vegetació afectada combinant imatges del satèl·lit Sentinel-2C, el Mapa d’Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya (MUSSC 2022) i dades lidar d’alta resolució.
L’estudi no analitza tot el perímetre oficial de l’incendi, sinó 1.793 hectàrees de cobertes del sòl que han pogut ser classificades amb precisió. Sobre aquesta superfície, els investigadors han determinat quin tipus de vegetació ha resultat afectada i quina estructura tenia el bosc abans del pas de les flames.
La conclusió és contundent: el foc ha colpejat sobretot el cor del bosc mediterrani de les Gavarres.
Segons l’estudi, 1.202 hectàrees, equivalents al 67% de la superfície analitzada, corresponen a boscos esclerofil·les, és a dir, principalment alzinars i suredes.
Aquest és el paisatge més característic del massís de les Gavarres i un dels ecosistemes mediterranis més valuosos de Catalunya. Les suredes tenen, a més, una gran importància econòmica i cultural pel seu aprofitament tradicional del suro, mentre que els alzinars constitueixen bona part de la coberta forestal del massís.
Tot i que aquestes espècies estan adaptades al foc, l’afectació és considerable. Les sureres disposen d’una escorça gruixuda que protegeix el tronc de les altes temperatures i les alzines tenen una notable capacitat de rebrotar des de la soca. Aquesta adaptació fa que, en molts casos, la regeneració sigui possible sense replantacions massives.
Ara bé, la recuperació ecològica serà lenta. Encara que els arbres sobrevisquin o rebrotin, passaran dècades abans que aquests boscos recuperin l’estructura, la biodiversitat i les funcions ecològiques que tenien abans de l’incendi.
Les pinedes representen gairebé una quarta part de la superfície afectada
El segon gran tipus de vegetació afectada són les pinedes de pinastre i pi pinyer.
Els boscos d’aciculifolis sumen 423,7 hectàrees, el 23,6% de la superfície analitzada.
A diferència de les alzines i les sureres, els pins són molt més vulnerables al foc. En molts casos moren completament després de l’incendi i la seva recuperació depèn de la germinació de les llavors o de la colonització posterior.
Aquest fet explica que, després de grans incendis mediterranis, moltes pinedes acabin evolucionant cap a boscos dominats per espècies més resistents al foc, sempre que no es repeteixin nous incendis durant els primers anys de regeneració.
Els matollars completen la major part de la superfície cremada
El tercer grup més afectat són els matollars.
En total s’han identificat 131,8 hectàrees, equivalents al 7,35% de la superfície analitzada.
Aquestes formacions vegetals acostumen a actuar com a combustible molt inflamable i tenen un paper destacat en la propagació dels incendis forestals. També són habituals en zones que ja han patit focs anteriors o que es troben en fases inicials de regeneració.
La resta de cobertes tenen una incidència molt menor.
Els conreus de secà representen un 0,87% de la superfície estudiada; els de regadiu, un 0,39%; les urbanitzacions, un 0,27%; i les zones urbanes, només un 0,14%. També hi apareixen afectacions molt puntuals sobre vinyes, fruiters, infraestructures viàries i àrees industrials.
Aquestes dades confirmen que, malgrat els danys materials registrats en algunes urbanitzacions, especialment a Mas Ambrós, el foc va afectar principalment superfície forestal.
L’anàlisi incorpora també una informació poc habitual: la dimensió vertical del bosc.
Mitjançant dades lidar amb una resolució de dos metres, els investigadors han reconstruït l’alçada de la vegetació afectada.
Els boscos esclerofil·les presentaven una alçada mediana de 5,4 metres, amb arbres que arribaven als 26,6 metres.
Les pinedes tenien una alçada mediana de 4,8 metres, però alguns exemplars assolien fins als 29,1 metres, les màximes registrades dins de la zona estudiada.
Els matollars, en canvi, mostraven una alçada mediana d’1,6 metres.
Aquest tipus d’informació és especialment útil perquè l’estructura del bosc condiciona la intensitat dels incendis i també la seva evolució. La continuïtat entre el sotabosc i les capçades dels arbres pot afavorir els focs de capçades, mentre que la distribució de la vegetació determinarà la velocitat amb què es recuperarà el paisatge.
Una eina per entendre el futur del massís
Els investigadors remarquen que l’objectiu d’aquest treball no és substituir el balanç oficial de superfície afectada, sinó aportar una lectura ecològica molt més precisa de l’incendi.
Per això les 2.300 hectàrees comunicades pels Agents Rurals i les 1.793 hectàrees analitzades pel CREAF no són xifres contradictòries, sinó complementàries. La primera correspon al perímetre total afectat pel foc; la segona és la superfície sobre la qual s’ha pogut identificar amb detall cada tipus de coberta vegetal.
Aquest coneixement serà fonamental durant els pròxims anys. Saber exactament què s’ha cremat permetrà seguir la regeneració del bosc, valorar la capacitat de recuperació natural de cada ecosistema i planificar millor les actuacions de gestió forestal.
L’anàlisi confirma, en definitiva, que l’incendi ha afectat sobretot el nucli forestal de les Gavarres. Més enllà del nombre d’hectàrees cremades, el que s’ha vist alterat és el principal mosaic ecològic del massís: alzinars, suredes i pinedes que defineixen un dels espais naturals més emblemàtics de les comarques gironines.
La platja de Sant Esteve de la Fosca tornarà a convertir-se aquest estiu en una sala de cinema a l’aire lliure amb una nova edició del cicle Cinema Lliure a la Platja. L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Palamós participa un any més en aquesta iniciativa, que porta projeccions gratuïtes a diverses localitats del litoral català.
Les sessions tindran lloc els diumenges 13 i 27 de juliol, a partir de les 21.30, coincidint amb la posta de sol. L’accés serà gratuït.
La primera projecció serà La llum d’Aisha, una proposta d’animació familiar ambientada a l’al-Àndalus del segle XI. El film explica la història de l’Aisha, una jove apassionada pels focs artificials que somia convertir-se en pirotècnica. Quan el seu pare és empresonat injustament, inicia una aventura per recuperar un llibre i demostrar la seva innocència. La pel·lícula ha rebut diverses nominacions, entre les quals als Premis Gaudí i als Premis Forqué.
La segona sessió oferirà La chica zurda, un drama internacional coescrit per Sean Baker. La història segueix una mare soltera i les seves dues filles, que es traslladen a Taipei per començar una nova etapa obrint una parada de fideus en un mercat nocturn. El film, no recomanat per a menors de 12 anys, ha estat reconegut internacionalment i va obtenir el premi a la millor pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Roma.
Abans de cadascuna de les projeccions també es podrà veure un curtmetratge seleccionat dins la convocatòria Nou Talent, una iniciativa que dona visibilitat a nous creadors audiovisuals de Catalunya i les Illes Balears.
