Quan es produeix un gran incendi forestal, la primera dada que acostuma a transcendir és el nombre d’hectàrees cremades. En el cas de les Gavarres, el balanç oficial dels Agents Rurals situa la superfície afectada al voltant de les 2.300 hectàrees. Però aquesta xifra només explica l’abast territorial del foc. Per entendre què s’ha perdut des del punt de vista ecològic cal anar un pas més enllà.
És el que ha fet un equip d’investigadors del CREAF i la Universitat Autònoma de Barcelona, que ha analitzat detalladament la vegetació afectada combinant imatges del satèl·lit Sentinel-2C, el Mapa d’Usos i Cobertes del Sòl de Catalunya (MUSSC 2022) i dades lidar d’alta resolució.
L’estudi no analitza tot el perímetre oficial de l’incendi, sinó 1.793 hectàrees de cobertes del sòl que han pogut ser classificades amb precisió. Sobre aquesta superfície, els investigadors han determinat quin tipus de vegetació ha resultat afectada i quina estructura tenia el bosc abans del pas de les flames.
La conclusió és contundent: el foc ha colpejat sobretot el cor del bosc mediterrani de les Gavarres.
Les alzines i les sureres concentren dos terços de la superfície analitzada
Segons l’estudi, 1.202 hectàrees, equivalents al 67% de la superfície analitzada, corresponen a boscos esclerofil·les, és a dir, principalment alzinars i suredes.
Aquest és el paisatge més característic del massís de les Gavarres i un dels ecosistemes mediterranis més valuosos de Catalunya. Les suredes tenen, a més, una gran importància econòmica i cultural pel seu aprofitament tradicional del suro, mentre que els alzinars constitueixen bona part de la coberta forestal del massís.
Tot i que aquestes espècies estan adaptades al foc, l’afectació és considerable. Les sureres disposen d’una escorça gruixuda que protegeix el tronc de les altes temperatures i les alzines tenen una notable capacitat de rebrotar des de la soca. Aquesta adaptació fa que, en molts casos, la regeneració sigui possible sense replantacions massives.
Ara bé, la recuperació ecològica serà lenta. Encara que els arbres sobrevisquin o rebrotin, passaran dècades abans que aquests boscos recuperin l’estructura, la biodiversitat i les funcions ecològiques que tenien abans de l’incendi.
Les pinedes representen gairebé una quarta part de la superfície afectada
El segon gran tipus de vegetació afectada són les pinedes de pinastre i pi pinyer.
Els boscos d’aciculifolis sumen 423,7 hectàrees, el 23,6% de la superfície analitzada.
A diferència de les alzines i les sureres, els pins són molt més vulnerables al foc. En molts casos moren completament després de l’incendi i la seva recuperació depèn de la germinació de les llavors o de la colonització posterior.
Aquest fet explica que, després de grans incendis mediterranis, moltes pinedes acabin evolucionant cap a boscos dominats per espècies més resistents al foc, sempre que no es repeteixin nous incendis durant els primers anys de regeneració.
Els matollars completen la major part de la superfície cremada
El tercer grup més afectat són els matollars.
En total s’han identificat 131,8 hectàrees, equivalents al 7,35% de la superfície analitzada.
Aquestes formacions vegetals acostumen a actuar com a combustible molt inflamable i tenen un paper destacat en la propagació dels incendis forestals. També són habituals en zones que ja han patit focs anteriors o que es troben en fases inicials de regeneració.
La resta de cobertes tenen una incidència molt menor.
Els conreus de secà representen un 0,87% de la superfície estudiada; els de regadiu, un 0,39%; les urbanitzacions, un 0,27%; i les zones urbanes, només un 0,14%. També hi apareixen afectacions molt puntuals sobre vinyes, fruiters, infraestructures viàries i àrees industrials.
Aquestes dades confirmen que, malgrat els danys materials registrats en algunes urbanitzacions, especialment a Mas Ambrós, el foc va afectar principalment superfície forestal.
Com era el bosc abans de l’incendi?
L’anàlisi incorpora també una informació poc habitual: la dimensió vertical del bosc.
Mitjançant dades lidar amb una resolució de dos metres, els investigadors han reconstruït l’alçada de la vegetació afectada.
Els boscos esclerofil·les presentaven una alçada mediana de 5,4 metres, amb arbres que arribaven als 26,6 metres.
Les pinedes tenien una alçada mediana de 4,8 metres, però alguns exemplars assolien fins als 29,1 metres, les màximes registrades dins de la zona estudiada.
Els matollars, en canvi, mostraven una alçada mediana d’1,6 metres.
Aquest tipus d’informació és especialment útil perquè l’estructura del bosc condiciona la intensitat dels incendis i també la seva evolució. La continuïtat entre el sotabosc i les capçades dels arbres pot afavorir els focs de capçades, mentre que la distribució de la vegetació determinarà la velocitat amb què es recuperarà el paisatge.
Una eina per entendre el futur del massís
Els investigadors remarquen que l’objectiu d’aquest treball no és substituir el balanç oficial de superfície afectada, sinó aportar una lectura ecològica molt més precisa de l’incendi.
Per això les 2.300 hectàrees comunicades pels Agents Rurals i les 1.793 hectàrees analitzades pel CREAF no són xifres contradictòries, sinó complementàries. La primera correspon al perímetre total afectat pel foc; la segona és la superfície sobre la qual s’ha pogut identificar amb detall cada tipus de coberta vegetal.
Aquest coneixement serà fonamental durant els pròxims anys. Saber exactament què s’ha cremat permetrà seguir la regeneració del bosc, valorar la capacitat de recuperació natural de cada ecosistema i planificar millor les actuacions de gestió forestal.
L’anàlisi confirma, en definitiva, que l’incendi ha afectat sobretot el nucli forestal de les Gavarres. Més enllà del nombre d’hectàrees cremades, el que s’ha vist alterat és el principal mosaic ecològic del massís: alzinars, suredes i pinedes que defineixen un dels espais naturals més emblemàtics de les comarques gironines.
