16.8 C
Pals
Divendres, 9 maig 2025
- Publicitat -

La Bisbal impulsa un pla d’inserció laboral en el marc de Treball als Barris

treball als barris

A principis d’any, l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va posar en marxa un dispositiu d’inserció laboral per ajudar els veïns de la ciutat a trobar feina o millorar la seva ocupació. Aquesta iniciativa forma part del projecte Treball als Barris i compta amb el suport econòmic del Servei d’Ocupació de Catalunya.

El dispositiu s’adreça a persones empadronades a la Bisbal que es troben en recerca activa de feina o volen millorar la seva situació laboral. El programa ofereix itineraris personalitzats que inclouen formació bàsica i reforç de competències transversals com ara la comunicació, la gestió emocional o el treball en equip.

Segons l’alcalde Òscar Aparicio, aquesta iniciativa reforça el compromís del govern municipal amb les polítiques actives d’ocupació i amb el suport als col·lectius més vulnerables. En les seves paraules, “l’ocupació és una eina fonamental per garantir la igualtat d’oportunitats i el benestar de la ciutadania”.

El dispositiu inclou accions diverses com l’orientació laboral individual, la gestió d’ofertes mitjançant la borsa de treball, tallers d’acompanyament emocional i jornades per facilitar el contacte amb empreses del territori.

Una de les novetats destacades d’enguany és la creació de sis tallers itinerants sobre recursos laborals. Aquests tallers ajuden les persones usuàries a elaborar el seu currículum, crear un perfil digital, conèixer els canals de recerca de feina i preparar entrevistes laborals.

Un centenar de persones assisteixen al XII Memorial Jordi Comas

Fundació jordi Comas Matamala

Més d’un centenar de persones van assistir ahir al XII Memorial Jordi Comas, celebrat a l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro. També s’hi van entregar els premis T de Turisme, organitzats per la Fundació Jordi Comas Matamala. Aquests van servir per reconèixer la trajectòria de diverses personalitats del sector turístic.

Entre els guardonats hi ha Joan Santolària, a títol pòstum, per la seva aportació al món del xàrter nàutic; Josep-Francesc Valls, per la seva tasca acadèmica; Televisió Costa Brava, per la seva difusió de l’activitat turística, i Josep Maria Cama, pioner dels parcs aquàtics a la Costa Brava.

L’acte formava part del XII Memorial Jordi Comas i coincidia amb el desè aniversari de la constitució de la Fundació, formalitzada el 24 d’abril de 2015. Durant la cerimònia, els exdirectors Enric Serra i Lluís Poch, juntament amb l’actual director, Martí Sabrià, van fer balanç de la dècada d’activitat de l’entitat i van presentar el nou programa d’actes per a aquest any.

El periodista i vicepresident de la Fundació, Josep Puigbó, va conduir l’acte. La vetllada es va tancar amb una actuació musical de Liza Wuyts i Bech i un sopar servit pel Restaurant Aradi.

Palamós impulsa tasques de conservació i restauració dels 4 capgrossos de la vila

Capgrossos palamós

Palamós ha iniciat aquesta setmana els treballs de restauració dels quatre capgrossos que acompanyen la parella de gegants del municipi. Aquestes figures, creades l’any 1974, formen part del patrimoni festiu i cultural local i es conserven actualment a la sala polivalent de la Biblioteca Lluís Barceló i Bou, al costat dels coneguts Gegants Nous.

L’actuació està promoguda per l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament de Palamós i té un cost d’uns 1.400 euros. Els treballs els porta a terme una restauradora especialitzada, que intervé principalment sobre la superfície del cartó pedra, eliminant esgarrapades i zones aixecades de pintura que posaven en risc tant l’estètica com la resistència de les peces.

Els capgrossos palamosins tenen una forta vinculació amb la identitat local. Representen quatre personatges tradicionals: un pirata, una pagesa, un pagès i una bruixa, figures relacionades amb l’imaginari medieval del poble. Durant molts anys, aquestes figures van ser repintades amb colors brillants i foscos, sovint sense criteris tècnics, fins que el 2010 es va fer una restauració integral al taller Sarandaca. Aquella actuació va retornar-los un acabat més fidel al disseny original dels anys setanta.

Aquesta nova intervenció es fa quinze anys després, i busca mantenir el bon estat de les figures i evitar un nou deteriorament. Es preveu que les tasques durin dues setmanes. Un cop enllestida la restauració, els capgrossos es tornaran a instal·lar a la Biblioteca, on són accessibles per a les visites escolars i actes institucionals, juntament amb els gegants de Palamós.

Els Gegants Nous de Palamós, també creats l’any 1974, representen el rei Pere II el Gran i la reina Constança de Sicília, considerats fundadors de la vila. Aquestes imponents figures, obra del mestre faller valencià Vicent Luna i Cerveró, van rebre l’any passat uns vestits nous coincidint amb el 50è aniversari.

Els vestits, encarregats a la modista local Carme Llobet, recuperen els colors i textures dels originals. La geganta llueix un vestit de domàs rosat amb passamaneria i un fulard de tul amb lluentons. El gegant porta un vestit daurat amb brodats i una capelina de vellut decorada amb aplicacions de pell. A les mans, el ceptre i un ram de flors completen l’escenografia cerimonial de la parella.

La celebració del mig segle de vida dels Gegants Nous també va incloure la publicació d’un conte il·lustrat per l’artista local Lídia Rufo. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Àrea de Cultura, recull els orígens i l’evolució de la tradició gegantera a Palamós. El conte vol fomentar la transmissió oral i la memòria col·lectiva entre el públic infantil, tot destacant la importància d’aquestes figures dins l’imaginari cultural del municipi.

Platja d’Aro presenta el Segell Aro Verd per donar valor a la sostenibilitat en empreses i entitats

Segell Aro Verd

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha presentat aquest divendres el nou Segell Aro Verd Compromís amb la Sostenibilitat. Durant l’acte que s’ha fet al Parc dels Estanys una quarantena d’empreses del municipi han assistit a la jornada per conèixer la proposta i gaudir de la ponència que ha fet el meteoròleg Francesc Mauri per parlar de sostenibilitat.

El Segell Aro Verd vol reconèixer les bones pràctiques sostenibles d’empreses i entitats del municipi, sobretot les que es troben vinculades amb el sector turístic. Per poder obtenir aquest distintiu les empreses i entitats interessades han de superar un procés d’autoavaluació en diversos àmbits vinculats a la responsabilitat ambiental i social. La CEO de l’hotel Bell-repòs, Sònia Juanals, apunta algunes de les condicions que cal complir per obtenir aquest certificat.

Tot i que les empreses encara han d’obtenir el segell, ja hi ha una quinzena d’empreses que estan a punt d’obtenir-lo i una cinquantena més que hi estarien interessades. La voluntat és que aquesta proposta es pugui estendre “com una taca d’oli en altres comerços i empreses de la localitat”. Sònia Juanals, però, no descarta que es pugui replicar aquest model de segell en altres municipis de la zona.

La regidora de turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Imma Gelabert, reconeix que aquesta feina ja fa temps que s’està impulsant des de l’Ajuntament. “Cal apostar per la sostenibilitat d’una manera ferma i decidida”, admet Imma Gelabert que apunta que les empreses del municipi ja van fent feina per poder desenvolupar aquest turisme sostenible.

Està previst que els primers Segells Aro Verd s’atorguin a principis de l’any 2026, ja que les empreses que vulguin obtenir el segell hauran d’acreditar que compleixen amb aquests primers passos per promoure la sostenibilitat i la responsabilitat social.

La Peixera del Terracotta Museu presenta l’obra de la nissaga ceramista Alcalà de ‘La Ponderosa

peixera del terracotta museu

El Terracotta Museu de la Bisbal inaugura aquest divendres 25 d’abril l’exposició Ponderosa, una mostra dedicada a una de les nissagues de ceramistes amb més trajectòria de la comarca. L’acte d’inauguració tindrà lloc a dos quarts de vuit del vespre a La Peixera, la sala d’exposicions del museu. La mostra ha estat comissariada per l’Associació de Ceramistes de la Bisbal i es podrà visitar fins al 13 de juliol de 2025.

L’exposició vol donar a conèixer l’obra del taller Ceràmica La Ponderosa, fundat a Corçà l’any 1976 per Antonio Alcalà Ahumada i Carmen Lozano Vallecillos. Procedien de Morón de la Frontera, a Sevilla, però van establir-se a l’Empordà fa prop de cinquanta anys. Els seus fills, Antonio, Isabel i Fabiola, van créixer entre torns i forns, i des de joves van participar en el dia a dia del taller.

Des de l’any 2005, les germanes Isabel i Fabiola Alcalà dirigeixen el projecte en solitari. Són elles qui mantenen viu el llegat familiar, alhora que renoven la mirada sobre l’ofici. Amb aquesta exposició, mostren peces úniques elaborades amb tècniques tradicionals, però també amb propostes més personals que incorporen la seva visió artística.

Ponderosa recull principalment obres actuals de les dues germanes, però també inclou treballs del seu pare, del seu germà i del seu avi. D’aquesta manera, la mostra es converteix en un viatge per la història d’una família que ha fet de la ceràmica una forma de vida.

L’exposició també reivindica el paper de la dona en la ceràmica artesanal. En un entorn tradicionalment masculí, Isabel i Fabiola han assumit el lideratge del taller i demostren que aquest ofici també pot tenir mirada femenina. Amb les seves creacions, volen posar en valor la feina artesanal feta amb paciència, detall i estima per la terra.

A més de les peces exposades, Ponderosa ofereix al visitant un recorregut per la memòria familiar i pel vincle emocional amb l’ofici. L’exposició convida a conèixer de prop l’essència de la ceràmica de la Bisbal i la importància que ha tingut per a moltes famílies del territori.

Supermatí – 25 abril 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 25 abril 2025
Loading
/