
La Comerçiada 2025 vol fer del comerç local el motor dels carrers de 20 municipis
La Comerçiada 2025 arriba aquest octubre amb la voluntat de convertir-se en la gran festa del comerç local. Del 6 al 12 d’octubre, més de 1.000 establiments entre comerços, bars, restaurants i serveis prendran part en aquesta iniciativa, que omplirà els carrers de 20 municipis amb activitat i proximitat.
L’objectiu és reactivar l’economia local i enfortir el vincle entre veïns, clients i botiguers a través de set dies d’activitats, promocions i experiències pensades per a totes les edats i tipus de públic.
Cada població participant ha preparat una programació pròpia que inclourà concerts, cercaviles, tallers, rutes comercials, tastos, espectacles familiars i altres iniciatives comunitàries. Tota l’agenda es pot consultar a la web oficial www.lacomerciada.cat, amb filtres per municipi i establiment.
Aquesta edició se celebra a Girona, Palamós, La Bisbal d’Empordà, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Calonge i Sant Antoni, Llagostera, Celrà, Blanes, Cadaqués, Olot, L’Estartit, Roses, Salt, Llançà, Ripoll, Banyoles, Castelló d’Empúries-Empuriabrava i les Terres de l’Ebre.
La campanya està impulsada per la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona, amb el suport de les Cambres de Comerç de Girona i Palamós, i la participació directa de les associacions de comerciants de cada municipi.
Els Premis Inspira reconeixen empreses i entitats que impulsen Platja d’Aro i el seu entorn
L’Associació d’Empresaris de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró (AdEM) celebrarà el proper dijous 23 d’octubre la tercera edició dels Premis Inspira, un acte que vol reconèixer la tasca d’empreses, entitats i persones inspiradores que contribueixen al creixement i cohesió del municipi.
Els guardons es lliuraran durant un sopar de gala a l’Hostal de La Gavina de S’Agaró, en el qual es posarà en valor l’esperit emprenedor i el compromís local. Els premis volen destacar aquelles iniciatives que afavoreixen el desenvolupament econòmic, social i cultural del territori.
Els guardonats d’aquesta edició són el Restaurant Peixateria Xaco, com a establiment emblemàtic; l’Hotel La Terrassa, pel seu paper en la promoció del municipi; la Família Balasch, per la seva aposta per la qualitat i millora contínua; l’Associació Culturejant, per la seva contribució altruista; i la Fundació CRAM, com a reconeixement a l’acció solidària 2025.
El Premi Inspira a l’Acció Solidària d’enguany tindrà un component especial: part dels ingressos del sopar es destinaran a la Fundació CRAM, una entitat sense ànim de lucre que treballa per la protecció del medi marí i les espècies que l’habiten.
A través dels Premis Inspira, l’AdEM vol reforçar el vincle entre empresa i sostenibilitat, i promoure un model de municipi actiu, responsable i connectat amb el seu entorn. El període d’inscripcions per assistir a l’acte estarà obert fins al 15 d’octubre, a través del formulari disponible a la pàgina web de l’AdEM.
El llibre viu tot l’any

Quan pensem en llibres i carrers plens de parades, gairebé sempre ens ve al cap Sant Jordi. Però la veritat és que el calendari literari del nostre país no s’acaba el 23 d’abril: hi ha vida –i molta!– més enllà d’aquell dia.Aquest setembre ho hem comprovat de nou amb La Setmana del Llibre en Català, que des de fa més de quaranta anys és una cita imprescindible per a editors, llibreters, autors i lectors. Tot i que el seu epicentre és a Barcelona, cada vegada més es despleguen activitats i extensions fora de la capital: clubs de lectura, presentacions i taules rodones que viatgen a altres ciutats i pobles. És una manera d’entendre que la cultura no té fronteres geogràfiques, i que l’ecosistema del llibre necessita arrelar arreu.A més, arreu del país floreixen fires literàries locals que complementen aquest mapa cultural: des de la Fira Literal de Sabadell a la de La Setmana del Llibre en Valencià, passant per cites especialitzades com Liberisliber a Besalú o Litterarum a Móra d’Ebre. Són espais on el llibre es troba amb la gent cara a cara, sense grans pantalles pel mig, i on les històries s’expliquen amb la mateixa proximitat amb què s’escriuen.Aquest teixit de cites literàries al llarg de l’any és el que manté viva la flama lectora més enllà de Sant Jordi. Ens recorda que llegir no és només un gest puntual, sinó una manera de viure, de conèixer i de compartir. I que el llibre —com la cultura— ha d’arribar a tot arreu: a les grans ciutats, però també als pobles petits, a les places, a les biblioteques i a les fires que omplen de paraules els nostres caps de setmana.Perquè cada vegada que un lector descobreix un llibre en una fira local, el món s’eixampla una mica més.
Santa Cristina d’Aro assegura que els col·lapses de trànsit han continuat a l’estiu i reclama canviar les rutes dels GPS
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, afirma que aquest estiu s’ha repetit el col·lapse de cotxes que intenten fer drecera de les cues de la C-65 passant per dins del municipi. Per això reclama al Servei Català de Trànsit que mantingui les restriccions de trànsit per dins del nucli urbà en els navegadors durant els mesos d’estiu. A principis de temporada, Trànsit va tallar els accessos de l’autovia per accedir al poble i així dissuadir els conductors d’agafar aquesta via secundària. Malgrat tot, l’alcade assegura que aquesta mesura no ha funcionat. El que sí que han notat que va bé és quan notifiquen als navegadors que no facin drecera per dins del poble i per això volen que es mantingui tota la temporada.
Santa Cristina d’Aro és un municipi que pateix les cues de tots els conductors que estiuegen als municipis del centre de la Costa Brava, com ara Sant Feliu de Guíxols, Platja d’Aro, Palamós o Sant Antoni de Calonge. Els diumenges, amb l’operació tornada, les cues saturen l’autovia que hi ha a la C-65 entre Llagostera i el litoral.
Per això molts conductors opten per buscar una ruta alternativa que els permeti estalviar-se la cua. Quan utilitzennavegadors com ara Google Maps, Waze o l’Apple Maps, els sistemes informàtics els indiquen que poden circular per dins de Santa Cristina d’Aro per estalviar-se alguns minuts de retenció. El resultat, però, és que els cotxes acaben col·lapsant els carrers del poble i generen malestar entre els veïns.
A més, els conductors intenten sortir dels carrers que també estan plens de vehicles i opten per anar per vies que no coneixen “i acaben perdent-se”, assegura l’alcalde. La solució que va trobar el municipi a principis de temporada va ser tancar el poble. Només podien accedir-hi els veïns o residents i aquells qui no anaven al poble, els obligaven a fer la volta i tornar per l’autovia. Poques setmanes després, el Servei Català de Trànsit va tancar els accessos des de la C-31. Tot i així, els talls van durar poc perquè el govern local assegura que la solució no va funcionar.
El motiu és que molts conductors se saltaven la prohibició i les tanques i circulaven igualment per l’interior. Per això, el cos de la Policia Local va recuperar els controls policials als accessos amb el cost que suposa organitzar aquests macrodispositius durant tots els caps de setmana dels mesos d’estiu. “Suposa que tots els agents facin més hores, redistribuir els efectius i un gran desplegament policial”, apunta l’alcalde Josep Xifre.
L’única sortida que el govern local veu factible i plausible per aturar la situació és notificar als navegadors que els vehicles no circulin per Santa Cristina d’Aro com a alternativa. Aquesta acció l’ha de notificar cada cap de setmana el Servei Català de Trànsit. “Aquest estiu hem vist que quan activen la restricció, la situació millora molt”, assegura el batlle de Santa Cristina. “Quan no s’activava aquesta opció, hi havia un caos total i absolut”, conclou Josep Xifre.
Per això reclama a Trànsit que ho activin cada cap de setmana a partir de la temporada vinent. A més Xifre afegeix que els controls policials generen “molta crispació” entre conductors i agents de policia. “No és agradable generar aquest clima de tensió”, reafirma l’alcalde. Per això consideren que la solució dels navegadors és la més efectiva que es pot prendre i confien que des de Trànsit puguin aplicar-la de forma regular a partir de la temporada vinent.