25.4 C
Pals
Divendres, 4 juliol 2025
- Publicitat -

Arriba la 12a edició del Fringe Torroella del 18 al 20 de juliol

festival Fringe Torroella

Prop de 70 joves talents de la música actuaran del 18 al 20 de juliol al dotzè Fringe Torroella de Montgrí. El festival inclourà 18 concerts gratuïts de música clàssica, antiga, jazz i músiques d’arrel. Les actuacions es faran en sis espais destacats de la vila.

El Fringe Torroella s’ha convertit en un punt de trobada del talent musical emergent a Catalunya. L’organitzen les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí amb el suport de la Fundació Banc Sabadell. També hi col·laboren entitats com la Xarxa de Músiques de la Federació de Joventuts Musicals de Catalunya, l’Acadèmia Catalana de la Música, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya i el programa europeu Sustainable-EEEmerging.

Els concerts tindran lloc a espais com la plaça de la Vila, el Palau Solterra, la Casa Galibern, el Cine Petit del Convent dels Agustins, la Sala i l’Espai Ter. Cada escenari acollirà un estil musical diferent, des de propostes populars fins a concerts clàssics o de música antiga.

Com cada any, el Fringe coincidirà amb les residències musicals del projecte europeu EEEmerging, que fomenta la música antiga. Del 14 al 21 de juliol, els grups Sadler & Conrad, The Banshies i La Mandorle prepararan a Torroella els seus concerts dins del festival.

La iniciativa compta amb el suport institucional de la Direcció General de Joventut-Drets Socials, la Diputació de Girona i l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, així com la col·laboració d’entitats com Jorquera Pianos, la Fundació Vila Casas i la Fundació Mascort.

Gualta ha iniciat les actuacions previstes en el projecte HidroNet Baix Ter amb l’adequació del rec del Molí a la zona urbana

portadaGualta

Gualta ha iniciat les obres per recuperar el rec del Molí. L’actuació busca millorar la capacitat de drenatge i reduir el risc d’inundacions, alhora que es vol protegir i potenciar la biodiversitat d’aquest entorn fluvial. Els treballs formen part del projecte HidroNet Baix Ter i afecten el tram urbà del rec, de 310 metres.

El rec del Molí és una infraestructura històrica del segle XVII que discorre per Gualta amb una longitud total d’1,8 quilòmetres. Des del 2005 està declarat com a Bé Cultural d’Interès Local. Tot i això, presenta un estat de degradació i manca de manteniment. El cabal del rec és més abundant a l’estiu a causa del reg agrícola, fet que afavoreix la presència d’espècies invasores com el cranc americà.

Per revertir aquesta situació, el projecte preveu diverses accions. Es retiraran més de 8.000 metres quadrats de vegetació invasora com la canya americana, el bambú i la iuca, que obstrueixen el pas de l’aigua i generen ecosistemes empobrits. La retirada d’aquestes espècies permetrà millorar el flux hídric i reduir el risc d’avingudes.

A més, es rehabiliten els talussos del rec mitjançant tècniques de bioenginyeria. Es reconstruirà un mur de pedra seca amb materials de la zona, i s’instal·laran biorotllos de fibra vegetal que ajudaran a estabilitzar les vores i facilitaran el creixement de plantes aquàtiques.

Un altre element clau del projecte és la revegetació amb espècies autòctones. Es plantaran arbres de ribera com oms, freixes, salzes i pollancres, així com arbustos i plantes aquàtiques adaptades. Aquesta nova vegetació protegirà els talussos, competirà amb les espècies foranes i donarà refugi a fauna com les nàiades, la llúdriga o el turó europeu.

Per completar la millora hidràulica, l’Ajuntament de Gualta automatitzarà les comportes del sifó. Aquesta intervenció no forma part directa del projecte HidroNet, però es considera essencial per controlar el cabal del rec durant les pluges fortes. Aquesta mesura permetrà gestionar millor l’aigua que entra al municipi i minimitzar el risc d’inundació.

El pressupost total de les actuacions és de prop de 200.000 euros. Compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica a través d’una línia de subvencions per a la restauració d’ecosistemes fluvials, finançada amb fons europeus del Pla de Recuperació. Entre els socis del projecte hi ha la Diputació de Girona, els ajuntaments de Gualta, Torroella de Montgrí i Ullà, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter i la Universitat de Girona.

Torroella de Montgrí inaugura un supermercat ALDI el pròxim 2 de juliol

aldi

ALDI obrirà el seu primer supermercat a Torroella de Montgrí el pròxim dimarts 2 de juliol. L’establiment estarà situat a la cruïlla entre la carretera de l’Estartit i la Ronda de Pau Casals. El nou espai tindrà més de 1.100 metres quadrats de sala de vendes i comptarà amb dues plantes d’aparcament.

Amb aquesta obertura, la cadena donarà feina a un equip de 23 persones al municipi. La nova botiga oferirà un ampli assortiment de productes, amb especial atenció als frescos i a la marca pròpia. Aquesta representa 9 de cada 10 articles a la venda. Segons dades de la companyia, fer la compra a ALDI pot suposar un estalvi anual de fins a 1.000 euros per família.

Durant els primers mesos, el supermercat oferirà promocions setmanals i quinzenals. Aquests descomptes se sumaran a la política habitual de preus baixos, que inclou reduccions constants en productes bàsics. Només en el primer trimestre d’aquest any, la cadena ha rebaixat el preu de més de 450 articles.

Aquesta nova obertura s’inscriu en el pla d’expansió d’ALDI a Catalunya. Des del 2021, la companyia ha inaugurat més de 30 establiments a la comunitat, el que representa un terç de totes les obertures fetes a l’Estat espanyol. Aquest 2025, ja s’han posat en marxa dues noves botigues a Barcelona i a L’Hospitalet de Llobregat. La cadena preveu més inauguracions al territori al llarg de l’any.

Actualment, ALDI té més de 470 supermercats a Espanya i supera els 7 milions de clients. En els darrers tres anys, ha estat una de les cadenes amb més creixement de compradors al país.

Disminueixen un 18% els contractes de lloguer a les comarques gironines en el primer trimestre del 2025

Lloguer habitatge comarques gironines

Els contractes de lloguer han baixat prop un 18% a la província de Girona i al conjunt de Catalunya un 20% durant el primer trimestre del 2025. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, aquesta reducció coincideix amb l’entrada en vigor del mapa de zones tenses, que limita els preus en moltes localitats.

A Girona, s’han registrat prop de 2.900 contractes, davant els més de 3.400 del mateix període de l’any anterior. Això representa una caiguda del 18%. A Catalunya, el descens ha estat del 20%, passant de prop de 34.500 a uns 27.700 contractes.

Les capitals de comarca també reflecteixen aquest retrocés. Girona ciutat ha perdut més de 120 contractes, amb un descens del 19%. A Figueres, la reducció ha estat del 25% i a Olot, del 13%.

A la Costa Brava, la baixada ha estat encara més acusada. Sant Feliu de Guíxols ha registrat una davallada del 45%, amb 52 contractes menys. A l’Escala, la caiguda ha estat més moderada, amb cinc contractes menys que fa un any.

Paral·lelament, creixen els contractes de temporada. A la província de Girona han passat de representar un 3% del total a prop d’un 10% aquest any. Aquesta evolució confirma el traspàs d’una part important del parc de lloguer cap a fórmules temporals.

Segons l’Observatori Immobiliari impulsat pel Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, el Col·legi d’Administradores i Administradors de Finques i el Gremi de Promotors i Constructors, només 4 dels 23 municipis analitzats han incrementat els contractes. La tendència general és de clara contracció.

El president del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Girona, Joan Company, assegura que la lleu baixada dels preus del lloguer, d’un 5% a Catalunya, beneficia una minoria. També alerta que la contenció de preus no resol la falta d’habitatge disponible i demana mesures per incentivar els propietaris a posar pisos al mercat.

El sindicat USTEC-STES reclama al Govern més docents pel Centre d’Educació Especial Els Àngels de Palamós

centre els àngels de palamós

El sindicat USTEC-STES i les famílies reclamen al Govern que contracti 2,5 docents més per al Centre d’Educació Especial Els Àngels de Palamós pel proper curs. El sindicat i famílies de l’AMPA del centre han protestat aquest dijous per exigir millores en la plantilla de l’escola. Les famílies del centre han explicat que han portat el cas al síndic de greuges, però no han rebut resposta.

La portaveu del sindicat USTEC-STES a les comarques gironines, Glòria Polls, explica que el Departament d’Educació cada any publica una resolució en la qual es fixen els criteris i procediments per confeccionar les plantilles de professorat dels centres educatius. La plantilla es calcula amb relació a l’alumnat matriculat al centre i a les línies o cursos del centre educatiu. Els Àngels de Palamós és un dels centres, tal com denuncia el sindicat, on s’incompleix aquesta resolució i, per això, demanen que es cobreixin les necessitats de docents que calen al centre. “Ens trobem malauradament, una altra vegada, que la dotació de plantilles no correspon amb el que es diu en la resolució”, explica Polls.

El delegat sindical d’USTEC-STES de les comarques gironines, Dani Turon, explica que no és el primer cop que hi ha una clara mancança de recursos humans en centres educatius com Els Àngels. Ja, l’any 2021, es va fer una concentració per reclamar més docents. “Més o menys s’ha anat solucionant”, però la designació de docents pel centre pel curs vinent no és suficient per a cobrir les necessitats del centre.

En un centre com Els Àngels hi treballen docents i personal d’atenció educativa. Des del sindicat denuncien que s’ha demanat de manera formal al Departament els criteris per establir les plantilles de personal d’atenció educativa i no s’ha facilitat aquesta informació. Per això, també demanen saber quins han estat els criteris que s’han seguit per confeccionar la plantilla per al curs vinent.

Dues mares de l’AMPA del centre, la Raquel García i la Mari Carmen Miguel expliquen que també s’ha denunciat la situació al síndic de greuges, però no s’ha pogut obtenir cap resposta. “Volem que els nostres fills siguin útils i independents en un futur i per això calen més docents.”, admeten la Raquel i la Mari Carmen. La presidenta de l’AMPA, Noelia Serra, ha explicat que aquesta denúncia al Síndic de Greuges no és el primer cop que es fa, però en cap cas s’ha aconseguit una resposta.

El Centre d’Educació Espacial Els Àngels de Palamós és una escola que atén i acull alumnat amb necessitats educatives especials a la comarca del Baix Empordà. La plantilla del centre està formada per mestres especialistes en pedagògica terapèutica, audició i llenguatge i educació física. Compta també amb personal laboral d’atenció educativa (educadors d’educació especial). Per altra banda, també és centre d’educació especial proveïdor de serveis i recursos per a docents d’escoles i instituts ordinaris (CEEPSIR), oferint orientació i acompanyament als docents d’aquests centres ordinaris per donar una millor atenció a determinat alumnat amb necessitats educatives especials d’aquests centres). Finalment, compta amb itineraris formatius específics, és a dir, ensenyaments professionals adaptats per atendre a l’alumnat amb necessitats educatives especials. El centre compta amb més de 70 alumnes i la plantilla compta amb 19,5 docents.

Mor l’exregidor i assessor turístic de Torroella i l’Estartit, Josep Capellà

Josep Capellà

Josep Capellà i Hereu ha mort als 70 anys. Va ser regidor de Torroella de Montgrí entre els anys noranta i responsable turístic del municipi durant prop de tres dècades, fins a la seva jubilació l’any 2021.

L’Ajuntament ha expressat el seu condol i ha destacat la contribució decisiva de Capellà en la definició d’un model turístic basat en la sostenibilitat i el respecte pel territori. La seva visió va convertir el municipi en una destinació innovadora, amb identitat pròpia i reconeguda internacionalment.

Capellà va promoure projectes emblemàtics com la creació del Parc Natural, la restauració de la Pletera o la compra i transformació de Can Quintana. També va participar en el Pla General de 2003, premiat com a millor proposta urbanística de Catalunya.

La seva feina va permetre que Torroella de Montgrí-l’Estartit-Illes Medes fos considerada una de les deu destinacions més sostenibles del món i obtingués guardons internacionals, com el premi del Fòrum Global d’Hàbitats Humans vinculat a les Nacions Unides.

Capellà va defensar sempre el turisme com una eina de cohesió social i protecció del paisatge. L’Ajuntament i les companyes de l’àrea de Turisme han transmès el condol a la família i a totes les persones que el van estimar.