Privat: La ciutadania comença a construir el futur de Palafrugell amb l’Agenda Estratègica 2040
L’Ajuntament de Palafrugell ha posat en marxa una nova activitat per fomentar l’exercici físic i els hàbits saludables entre la població. A partir del dimecres 30 d’abril, tothom qui ho desitgi podrà participar en les caminades saludables, una proposta gratuïta pensada per a persones de totes les edats i condicions físiques.
Les caminades es faran cada dilluns i dimecres al matí, de dos quarts d’onze a dos quarts de dotze, fins al 18 de juny. No cal fer cap inscripció prèvia per participar-hi, i les rutes estan adaptades a diferents nivells per garantir la inclusió de tots els participants.
A més, les sortides estaran guiades per una monitora especialitzada que oferirà suport i assessorament al grup al llarg del recorregut. Els punts de trobada seran el local social del barri de Mas Mascort, els dilluns, i el local social de La Punxa, els dimecres.
Amb aquesta iniciativa, l’Àrea d’Esports de Palafrugell, que gestiona les instal·lacions esportives municipals, vol seguir apostant per l’esport accessible i promoure una vida activa en un entorn social i saludable.
Esquiven un senglar i cauen per un talús de quatre metres a Cruïlles
Un cotxe ha bolcat aquest dijous a la nit a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura després de caure per un talús d’uns quatre metres. El vehicle circulava per la carretera GI-660 quan el conductor ha intentat esquivar un senglar que creuava la via. L’acció ha provocat la sortida de la calçada i el posterior bolcament del cotxe.
Dins del vehicle viatjaven quatre persones, que han resultat ferides de caràcter lleu. Els serveis d’emergència han rebut l’avís cap a les onze de la nit i s’hi han desplaçat ràpidament dues dotacions dels Bombers de la Generalitat. Els equips de rescat han trobat el cotxe fora de la carretera, bolcat com a conseqüència de la caiguda pel desnivell.
Els ferits han estat atesos in situ pel personal sanitari i, posteriorment, traslladats per precaució a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Tot i la gravetat aparent del sinistre, cap d’ells ha patit lesions de consideració greu, segons han confirmat fonts oficials.
Els accidents provocats per la presència de senglars són un problema creixent a les carreteres de les comarques gironines. Especialment de nit i en trams boscosos, la irrupció sobtada d’aquests animals a la calçada obliga els conductors a maniobres brusques que sovint acaben en accidents. Segons diverses dades de la Generalitat, el nombre de sinistres per causa de fauna salvatge ha augmentat notablement en els últims anys, i els senglars n’acaparen una gran part.
Els experts apunten que la superpoblació d’aquests animals, afavorida per la manca de depredadors naturals i l’abundància de menjar, incrementa el risc de trobar-los a la carretera. A més, la seva mida i el seu comportament imprevisible dificulten la reacció dels conductors.
La carretera GI-660, que connecta la Bisbal d’Empordà amb Calonge, és un dels trams on sovint es registren incidents relacionats amb senglars. Les autoritats recomanen extremar la prudència, reduir la velocitat en zones de pas d’animals i evitar maniobres brusques si es detecta la presència d’un senglar a la calçada.
Aquest nou accident a Cruïlles reforça la preocupació creixent dels municipis del Baix Empordà, que demanen mesures per reduir el nombre d’animals salvatges a prop de les vies més transitades. Algunes opcions que es debaten inclouen la instal·lació de tanques de protecció, l’increment de batudes controlades i la millora de la senyalització per advertir els conductors.
Divendres Sant. Dotze del migdia. Aparcament de l’Esclat de Palafrugell. No hi cap ni una agulla. Cotxes fent voltes com voltors, esperant que algú tingui marxi.
Al bell mig de l’escena, un Mercedes GLA negre, matrícula de Barcelona, aparcat amb tota la tranquil·litat del món ocupant dues places. No una. Dues.
Els propietaris, una parella que frega la seixantena, arriben al cotxe. Deixen part de la compra al maleter. I se’n van, tan tranquils, a seguir fent compres per la zona. El cotxe? Continua allà. Estirat. Instal·lat. Com si el pàrquing fos seu per dret de sang.
Dissabte. Terrassa d’un restaurant a la platja del Port bo. Una altra parella. Perfil: Upper diagonal. Ell en silenci. Ella fumant. Acaba la cigarreta i la burilla vola —literalment— a terra, al bell mig de la plaça. Més tard, repeteix el ritual: cigarreta, glopet de vi, burilla a terra. El Port bo, transformat en cendrer de luxe.
Diumenge de Pasqua. Aparcament de la platja del Racó. Un Audi Q7 gris, d’aquests que semblen un transatlàntic sobre rodes, posa els quatre intermitents i s’enfila damunt la mitjana que divideix el pàrquing. Aparca. I el conductor se’n va tan tranquil a dinar al restaurant del costat. Un dels dos que hi ha. Com si la mitjana fos una plaça reservada per sa majestat borjamari.
Aquell mateix diumenge, una altra escena: dues famílies, que responen fil per randa al catàleg estètic del que estem parlant, comparteixen taula. Cinc criatures amb una energia que faria empal·lidir el circ Raluy. Una nanny que no sap on posar-se. I uns pares que no fan ni el gest d’intervenir quan un dels nens llença una tovallola que aterra, suaument, sobre la taula del costat.
Tot plegat, tan delicat com una òpera de Wagner tocada amb ukelele.
En Marc Giró, en el seu llibre Pijos, ho defineix a la perfecció. Aquesta gent ha vingut al món a fer el que els roti. Per dret propi. Perquè sí. Perquè poden. No és que estiguin per sobre la llei —això ja ho decidirà un jutge—, però sí que estan per sobre del civisme, de l’educació i del respecte per allò que els hi queda a sota.
Són els mateixos que, durant la pandèmia, llurs fills muntaven festes enmig dels camps empordanesos i els deixaven fets una merda. Són els mateixos que es presenten als festivals convidats per una marca, i passen el concert explicant-se batalletes amb un gintònic a la mà, mentre tu —que has pagat l’entrada— te’ls menges amb patates.
I que quedi clar: jo estic absolutament a favor del turisme. I del posicionament de l’Empordà com una destinació per a famílies i per a gent amb poder adquisitiu.
Tampoc em cauen els anells de criticar la gent d’aquí que es ven un camp per un milió d’euros i després plora perquè hi fan un bloc de pisos. Que renega perquè els seus fills no poden accedir a l’habitatge, però ha venut tot el que tenia a preu d’or. Que es queixa del trànsit d’estiu, però viu del turisme. Que diu estimar el paisatge, però l’ha liquidat pel preu just.
Però nais… és que els hi poseu amb safata perquè us critiquin, que us diguin pijos pixapins i que aquells que des del cunyadisme a principis de maig ja voldrien “que arribi setembre perquè marxeu” tinguin motius per renegar-vos. És que sembla que hagueu estudiat —com diria el meu pare— a la Universitat de Porqueres.
L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha instal·lat els primers avisadors acústics per a persones invidents en un semàfor de la ciutat. Els dispositius s’han col·locat a l’encreuament de l’avinguda de les Voltes amb la plaça de la Llibertat.
Aquesta actuació forma part d’una prova pilot que, si funciona correctament, es podria aplicar a altres punts de la ciutat, especialment en zones amb molt de trànsit.
Els aparells emeten un senyal sonor quan la persona invident s’apropa al pas de vianants i prem un comandament a distància. També es poden activar per bluetooth. Aquesta funcionalitat evita molèsties a la resta de vianants, ja que el so només es produeix quan és necessari.
L’adaptació d’aquest primer semàfor ha tingut un cost d’uns 1.400 euros. La inversió busca facilitar els desplaçaments de les persones cegues i fer més segurs els creuaments de carrer.
El regidor de Via Pública, Xavier Dilmé, ha destacat que la iniciativa fa la via pública més inclusiva i accessible per a un col·lectiu vulnerable. També ha remarcat que és una millora per als residents i per als visitants amb discapacitat visual, tenint en compte que la Bisbal d’Empordà és un municipi turístic. Si la prova té bons resultats, els pròxims semàfors adaptats s’instal·laran a la zona de l’Aigüeta.
Platja d’Aro serà el punt d’arribada aquest diumenge 27 d’abril de la Marató Vies Verdes. L’edició d’enguany ha exhaurit totes les inscripcions per les distàncies de 10, 21, 30 i 42 quilòmetres. En total seran 2.400 persones les que participaran en aquestes quatre distàncies que sortiran de Santa Cristina d’Aro, Llagostera, Cassà de la Selva i Girona, respectivament.
L’organitzador de la prova, Jordi Casas, explica que aquesta cursa passa per set municipis diferents resseguint el recorregut que feia en el seu moment el Carrilet. La prova passa per Girona, Quart, Llambilles, Cassà, Llagostera, Santa Cristina d’Aro i Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró. I tot i que hi ha quatre sortides, tots els esportistes sortiran a la mateixa hora.
A més, un dels punts destacats de l’edició d’enguany és la participació d’esportistes que venen des del Canadà, els Estats Units, Regne Unit, Alemanya o França. Jordi Casas també ha volgut destacar la participació de les dones en aquesta prova: “enguany seran més de 1.200 dones les que participaran en la Marató Vies Verdes”.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, ha destacat la feina que han fet des del consistori per acollir durant tres edicions seguides el final d’aquesta prova. La voluntat d’impulsar aquest tipus d’activitats és promoure aquest turisme esportiu fora de temporada i que les persones visitin Platja d’Aro fora de l’època estival.
L’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifre, ha destacat la importància d’organitzar aquest tipus d’esdeveniments a la comarca per mirar de desestacionalitzar el turisme a la zona i aconseguir els visitants vinguin fora de temporada.
L’alcalde de Llagostera, Narcís Llinàs, ha recordat que el municipi, tot i ser un lloc de pas, se sent molt implicat en aquest tipus de proves. Per això, ha agraït la feina que fan des de la Marató Vies Verdes per poder promoure aquest tipus de proves i implicar el territori.
El sector turístic gironí ha creat un “front comú” en contra de l’increment de la taxa turística que proposa la Generalitat a partir del maig. Asseguren que no volen ser “l’ase de tots els cops” i per això reclamen diàleg amb l’administració per negociar la modificació. En aquest sentit, demanen que es tingui en compte la temporalitat i les característiques del territori. Això vol dir que els empresaris aposten perquè hi hagi una taxa diferent en funció dels mesos que vinguin i d’on vagin els visitants. Per altra banda, els empresaris turístics recorden que la major part de la taxa al territori gironí la pagarà el públic català perquè és el públic majoritari en allotjaments turístics a la demarcació.
La Federació d’Hostaleria de les comarques gironines ha liderat aquesta oposició frontal a l’increment de la taxa en una roda de premsa que s’ha fet aquest dijous al matí a Girona. En ella han criticat el greuge econòmic i l’ofec fiscal que suporta el sector turístic català i asseguren que aquesta situació és especialment crítica a la demarcació de Girona.
El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, retreu que el Govern vagi “a cop de decret” i consideren que cal legislar amb projectes de llei amb una tramitació parlamentària que permeti el diàleg la transparència legislativa, al mateix temps que sigui una legislació consensuada amb els sectors afectats.
Per la seva banda, el president de la Taula Gironina de Turisme, Jaume Dulsat, recorda que “qui va aixecar aquest país de la crisi econòmica va ser el turisme” i creu que ara les administracions sempre apunten a aquest motor econòmic. “Entenem que el turisme suposa una capacitat de càrrega al territori i que cal una gestió d’uns recursos naturals finits, però volem ser part de la solució i no del problema”, afegeix Dulsat.
Temporalitat i equitat territorial
Un altre element que han destacat els empresaris és que la nova taxa no tingui en compte elements com ara “les peculiaritats del territori o la temporalitat que hi hagi”. D’aquesta manera, no troben normal que un turista que vingui en temporada baixa hagi de pagar el mateix que aquells que venen en temporada alta. “Perdem competitivitat”, reafirmava Dulsat. En aquesta línia, Gotanegra assegura que hi podria haver “un 25% de diferència en el preu d’una nit” per a visitants que vagin a Les Cases d’Alcanar (Montsià) o Peníscola (Castelló).
A més, els empresaris demanen “més transparència” en la gestió dels diners que es recapten amb la taxa. Fins ara, el 50% dels diners els gestiona la Generalitat i l’altre 50% es reparteix als municipis. Malgrat tot, els empresaris asseguren que són pocs els ajuntaments que detallen si els diners de la taxa són per a promoció turística o no, tot i que legalment els diners haurien de tenir aquesta funció.
Un dels vicepresidents de la federació, Francesc Zucchitello, explica que la demarcació de Girona “recapta el 50% dels ingressos per la taxa turística a tot Catalunya” però la demarcació només rep un 20%. Per això ho considera un “dèficit fiscal” que cal esmenar amb la nova normativa, ja que “a Barcelona només ingressen una cinquena part i reben el 100%”. Per a Zucchitello, el més just és que la demarcació rebi un 80% de tots els ingressos, és a dir un 40% dels diners de la taxa en l’àmbit de tot Catalunya.
L’increment de la taxa turística hauria de produir-se a partir de l’1 de maig, tot i que els empresaris confien que el Govern rectifiqui i faci marxa enrere. Si no fos així, en molts casos els empresaris seran els que hauran d’assumir el sobrecost perquè en molts casos ja hi ha els preus tancats i no són a temps de rectificar-los.
Malgrat tot, consideren que aquesta taxa perjudicarà “al conjunt dels catalans” perquè és el públic majoritari dels allotjaments turístics. “Tenim un 12% de públic espanyol i un 38% és estranger, la resta és tot de Catalunya”, detalla el president de la federació.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.