Hola, bon dia, benvolguts oients de Ràdio Capital. Avui el meu comentari és pels mestres, pels docents de Catalunya. Eee, a veure, és un comentari a favor dels docents, eee, esgrimint, tot esgrimint un parell de raons. Jo sé que molts de vosaltres teniu mainada, jo el primer, i que portem molts dies de desgavell, no? Perquè cada dos per tres, eh, hi ha jornada de vaga, tenim la, la canalla a casa, eh, és final de curs, no? Segons el nano, doncs això, mira, eh, potser no li va del tot bé, eh, però aquest cop els docents, eh, han demostrat i demostren que tot plegat no era un caprici i que ni de lluny, tot sembla indicar, era una qüestió només de, de diners. És veritat que els professors i professores havien perdut molt de poder adquisitiu tots aquests anys, però bueno, totes aquestes mobilitzacions que encara no s’han acabat, eh, demostren que els docents el que estan demanant és, eh, portar el sistema educatiu de Catalunya al segle XXI, eh, i deixar-lo tal i com es mereix. El país ha canviat, ha augmentat la complexitat, ehm, hi ha el canvi climàtic, eh, les ràtios són ingovernables, falta gent, falten recursos, eh, falten climatitzacions, eh, equipaments i professionals per atendre tot el que tenim al damunt. Per tant, estimats oients de Ràdio Capital, avui, eh, el meu comentari és un, un reconeixement, mmm, a la resistència i a la resiliència dels docents de Catalunya. Eh, estem amb ells, jo estic amb ells, eh, sé que en som uns quants i des d’aquí volia fer-ho palès. Eh, insisteixo, tot i els inconvenients que les seves protestes ens poden causar, que hi són i és veritat, eh, jo crec que els hem, els hem de recolzar, hem d’estar amb ells, eh, perquè el que demanen finalment revertirà en benefici de tots nosaltres i dels futurs catalans i catalanes d’aquest país. Que vagi bé, gràcies.
La Generalitat ha engegat un pla pioner per restaurar els ecosistemes marins de tot el litoral català amb l’horitzó 2030. Aquesta és la data que fixa Europa perquè s’hagi actuat damunt el 30% dels hàbitats degradats. A Catalunya, aquest pla estratègic -batejat com a PEREMCAT- se centra en quatre ecosistemes clau per a la biodiversitat, la pesca i les activitats subaquàtiques (com les praderies de fanerògames, les algues o els fons de coral·ligen). El PEREMCAT suposarà una inversió de més de 3 milions i, d’entrada, ja hi ha equips que fan diagnosi a la Costa Brava. «Volem saber l’estat d’aquests hàbitats i a partir d’aquí definir l’estratègia per preservar-los», explica el cap del Servei de Protecció i Conservació de Medi Marí, Sergi Rasero.
Dos submarinistes amb neoprè es barregen entre els qui es banyen a la Cala Bona de Tossa de Mar (Selva). Inspeccionen a consciència les algues que viuen al fons sorrenc o damunt les roques, estenent transsectes de 25 metres i avançant de 20 centímetres en 20 centímetres. Formen part de l’equip del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) que en els pròxims mesos recorrerà diferents punts del litoral català -fins a una quarantena- per analitzar l’estat dels seus ecosistemes i hàbitats marins.
A més de Tossa, l’equip també s’ha desplaçat ja a Calella i al litoral del Montgrí. En el cas de Cala Bona, durant la inspecció, els tècnics del CEAB han detectat com una alga en perill d’extinció, l’Ericaria crinita, pràcticament ha desaparegut de l’indret. «Avui tan sols hem pogut trobar-ne dos individus, quan abans la població n’era abundant; per tant, la recessió d’aquesta alga és clara i haurem d’esbrinar quins factors han portat a aquesta mortalitat tan elevada», explica una de les tècniques, Mar Tur.
La diagnosi que s’ha fet a Cala Bona s’emmarca dins la primera fase del Pla Estratègic per a la Restauració dels Ecosistemes Marins de Catalunya (PEREMCAT). La Generalitat ha engegat aquesta iniciativa, pionera arreu de l’Estat, amb l’objectiu de recuperar i millorar els hàbitats marins de tot el litoral: des de l’Empordà fins a les Terres de l’Ebre.
El pla estratègic, que tindrà una inversió de més de 3 MEUR, es focalitzarà en quatre hàbitats i ecosistemes marins. En concret, les algues, les praderies de fanerògames, els rodòlits (algues vermelles calcàries) i els fons de coral·ligen. Tots ells, subratlla Sergi Rasero, es consideren «clau» i són «essencials» tant per a la biodiversitat com per a la pesca i les activitats subaquàtiques.
La fase de diagnosi del PEREMCAT, que s’allargarà durant més d’un any, no tan sols avaluarà l’estat de conservació d’aquests diferents hàbitats, sinó que també analitzarà quines pressions i impactes reben els ecosistemes. A partir d’aquí, precisa el cap del Servei de Protecció i Conservació del Medi Marí, s’identificaran quines són les zones prioritàries on cal actuar i es faran projectes pilot de restauració ecològica.
Amb l’horitzó 2030
Les diferents fases del PEREMCAT es volen desplegar des d’ara i fins al 2028. També, amb l’objectiu d’avançar-se a allò que ha fixat Europa per al 2030. Aleshores, segons recull el Reglament per a la Restauració de la Natura, s’hauran d’haver restaurat com a mínim el 30% dels hàbitats degradats (tant terrestres com marins). Un percentatge que haurà d’assolir el 100% el 2050.
«A més, el Pacte Europeu pels Oceans també ens interpel·la i obliga a fer actuacions per millorar l’estat dels nostres ecosistemes; sobretot, en allò que fa referència a la pesca i a la sostenibilitat alimentària», precisa Rasero. Per això, el cap del Servei subratlla que un dels eixos del PEREMCAT serà, precisament, identificar quines són les actuacions que cal dur a terme a l’hora de regenerar els diferents hàbitats.
«Des d’aquella restauració coneguda com a passiva, és a dir que elimina o redueix les fonts de pressió i impacte, fins a aquelles altres que demanin intentar fer plantacions de macroalgues o fanerògames», concreta Sergi Rasero. I sobretot, també tenint en compte els efectes del canvi climàtic. «L’escalfament global comporta que moltes espècies no tinguin capacitat o prou resiliència per tornar-se a adaptar; però la sobrefreqüentació humana, les embarcacions o l’ús de determinats productes químics també poden fer fonts de pressió importants», hi afegeix el cap del Servei de Protecció i Conservació de Medi Marí.
«No trepitjar les algues»
La coordinadora del projecte PEREMCAT, Júlia Costa, explica que d’entrada ja hi ha petites accions que poden afavorir la preservació d’aquests ecosistemes marins. «Les macroalgues són molt superficials, es troben fins i tot a les roques d’arran de platja i si es trepitgen es poden fer malbé; si la gent ho sabés i ho evités, ja estaríem fent part del camí per recuperar-les», indica Costa, explicant que es poden instal·lar panells informatius a les cales per informar-ne els banyistes.
A partir d’aquí, Costa tampoc amaga que, a l’hora d’afavorir la restauració dels hàbitats marins, «la primera línia d’actuació sempre és la conservació». I que això passa per «reduir pressions». Entre d’altres, la freqüentació de banyistes, les embarcacions, la pol·lució i el canvi climàtic.
«Per això, el projecte també se centra en monitorar quines són les amenaces per a aquests ecosistemes, per entendre també la seva distribució arreu de Catalunya i saber com actuar per reduir aquestes pressions», explica Costa. En aquest punt, la coordinadora del PEREMCAT també explica que, si el pla estratègic proposés mesures «poc populars», a l’hora de tirar-les endavant es faria de bracet amb el territori «perquè protegir el patrimoni natural és per a l’interès de tothom».
Per exemple, en referència a les boies i a l’impuls de fondejos ecològics, la coordinadora explica que «si la gent entén que s’està intentant reduir la freqüentació d’embarcacions perquè cal protegir l’ecosistema, aleshores potser s’accepta més i es guanya eficàcia».
Per últim, Costa posa en relleu que aquest pla estratègic suposarà tenir per primer cop una diagnosi de l’estat en què es troba tota la costa catalana «i planificar quines són les prioritats» per a la restauració dels hàbitats i ecosistemes marins. La coordinadora del PEREMCAT precisa que a Catalunya, però, no es parteix de zero (perquè ja es disposa d’un mapa d’hàbitats marins).
«L’objectiu ara és veure en quin estat es troben aquests hàbitats; perquè sí que es fan seguiments dins els espais protegits, però, en canvi, a fora d’aquests és més difícil», concreta. «Per tant, el PEREMCAT ens donarà la fotografia de l’estat del litoral i ens dirà on cal actuar», conclou Júlia Costa.
El Festival Internacional de Màgia de Torroella de Montgrí ha tancat la seva catorzena edició amb prop de 9.000 visitants i una ocupació d’un 80% als espectacles de pagament. L’organització fa una valoració molt positiva d’un certamen que ha convertit la vila en un gran escenari dedicat a la màgia i l’il·lusionisme durant quatre dies.
La programació ha inclòs una setantena d’espectacles repartits entre places, equipaments culturals i espais patrimonials. El festival ha tornat a combinar grans produccions amb propostes de proximitat, mentalisme, màgia còmica, cartomàgia i espectacles familiars.
La qualitat artística de la programació i la participació de figures destacades de la màgia internacional han estat dos dels elements més valorats d’aquesta edició. Segons l’organització, el festival continua guanyant reconeixement entre els professionals del sector i reforça el seu posicionament dins el calendari europeu de l’il·lusionisme.
La gala de cloenda ha anat a càrrec de l’il·lusionista valencià Nuel Galán, que ha presentat l’espectacle “Sin límites” a l’Espai Ter davant de prop de 400 espectadors. La proposta ha combinat grans il·lusions, humor i emoció per posar el punt final a la programació de gran format.
Paral·lelament, els espectacles de carrer han continuat omplint els espais públics de Torroella de Montgrí. Entre les propostes destacades hi ha hagut l’actuació de Mago Hugo a la plaça de la Vila, així com l’espectacle “Tempus fugit” de Dion Màgic al passeig de Catalunya.
La jornada final també ha inclòs activitats com el mercat màgic, l’escenari obert, la màgia itinerant i tallers familiars. Entre les propostes programades hi ha hagut l’espectacle “Mis brujerías” d’El Brujo, la proposta “Palabras” de Francis Zafrilla i els tallers de màgia de Gneis adreçats als més petits.
Amb aquestes xifres de participació i ocupació, el FIMAG confirma el seu creixement i consolida Torroella de Montgrí com una de les capitals de la màgia durant el primer cap de setmana de juny.
Privat: La Colla Garnatxa guanya el Carroussel Costa Brava amb “Papatuanuku”
La colla Garnatxa ha estat la gran vencedora del 64è Carroussel Costa Brava de Palafrugell amb la carrossa “Papatuanuku”. La proposta ha aconseguit el primer premi de la categoria de carrosses inèdites i també el Trofeu honorífic Carnaval de Carnavals, el màxim reconeixement de la desfilada.
La jornada ha tornat a convertir els carrers de Palafrugell en un gran escenari festiu. Milers de persones han seguit una desfilada marcada per les carrosses, les comparses, la música i les coreografies. L’esdeveniment és un dels actes centrals de les Festes de Primavera i està reconegut com a Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.
En la categoria de comparses inèdites, el primer premi ha estat per a la colla The Queens amb la proposta “Clownroussel Sisters”. El segon lloc ha estat per a Els Trompats amb “Explica la llegenda de Sant Jordi…”, mentre que Els Estrellats han completat el podi amb “Cercant la Terra Somiada”.
Pel que fa a les carrosses inèdites, el segon premi ha estat per a Els Incorrectes amb “Metalkimia” i el tercer per a E.K.S.I.!! amb “Tempus Fugit”. També han estat distingides les colles Tot al 17, Diversalia, Els Dàlmates i Imparables.
Les colles de Palafrugell han tornat a demostrar el treball desenvolupat durant mesos per preparar carrosses, vestuaris i espectacles. Aquest esforç s’ha reflectit en la qualitat artística de les propostes i en la gran participació de la desfilada.
En les categories obertes a colles d’altres municipis, la comparsa Els Voltors ha aconseguit el primer premi amb “Carroussel Voltors”, mentre que la carrossa “Cabaret Express, 30 anys de Carnaval”, de La Carrossa de la Ràpita, ha estat la guanyadora en la categoria de carrosses.
La colla Garnatxa també ha destacat en els premis especials del jurat. “Papatuanuku” ha rebut els guardons al millor vestuari, maquillatge i caracterització, als millors efectes especials i a l’originalitat i representació.
La desfilada ha comptat igualment amb la participació de diverses colles fora de concurs procedents de Palafrugell, Pals i Olot, que han contribuït a reforçar l’ambient festiu d’una jornada que ha tornat a consolidar el Carroussel Costa Brava com una de les cites més destacades del calendari festiu català.
Una trentena de submarinistes voluntaris han participat aquest matí en una jornada de neteja de tovalloletes del fons marí a la platja de Sant Feliu de Guíxols. L’activitat, organitzada pel centre de busseig Sublimits, forma part d’una campanya per sensibilitzar sobre l’impacte d’aquest residu, difícil de reciclar. Han actuat en una zona especialment afectada perquè, tot i que hi ha sistemes de filtratge, hi desemboca una riera i a més, les corrents marines fan que els residus s’acumulin prop de la costa. «Aquí hi ha una estora de tovalloletes», ha assegurat Lola Cervantes, directora del centre. L’any passat en la mateixa campanya van retirar 300 quilos de tovalloletes humides, una xifra que esperen repetir enguany.
Equipats amb ampolles d’aire, ulleres, aletes i bosses per recollir els residus, la trentena de voluntaris s’han distribuït en grups per diferents punts del litoral proper a la desembocadura de la riera de Sant Feliu. L’activitat d’aquest diumenge s’ha centrat en recollir tovalloletes humides acumulades al fons marí, però també s’han encarregat de treure del mar tots els residus que s’han trobat, com restes de xarxes, llaunes de refrescos o fins i tot trossos de plàstics de grans dimensions.
A més, un equip del centre de busseig Sublímits s’ha quedat a la platja i han instal·lat un tendal on han explicat als curiosos que s’hi acostaven en què consistia l’activitat.
De fet, la jornada d’aquest diumenge vol anar més enllà d’una neteja puntual i forma part d’una campanya de sensibilització que ha impulsat el centre de busseig Sublímits per conscienciar sobre l’impacte d’aquest residu, difícil d’eliminar. «Hem de fer una reflexió sobre l’ús de les tovalloletes i sobre com les hem de gestionar», ha assenyalat Lola Cervantes, directora del centre. «Encara que al paquet digui que es poden tirar al vàter, no és cert», ha assegurat, i ha detallat que aquest tipus de productes generen greus problemes a la xarxa de sanejament i també acaben tenint impacte directe sobre el fons marí.
La zona on s’ha desenvolupat l’activitat és una de les més afectades de Sant Feliu de Guíxols per aquest tipus de residus. D’una banda, perquè és on desemboca la riera del municipi, i encara que hi ha sistemes de filtratge, en episodis de pluges intenses es desborda i arrossega deixalles cap al mar. De l’altra, els corrents marins fan que bona part dels residus acabin quedant-se prop de la platja. «Aquí hi ha una estora de tovalloletes», ha afirmat Cervantes, que també ha alertat que aquesta acumulació dificulta la recuperació dels ecosistemes marins.
La responsable del centre ha recordat que les tovalloletes poden trigar «dècades» a degradar-se i que, fins i tot quan ho fan, deixen fragments de plàstic que es converteixen en microplàstics. «El problema no només és el temps que triguen a degradar-se, sinó que no desapareixen del tot», ha remarcat. Aquests fragments acaben entrant a la cadena alimentària marina i afecten tant la fauna com a la qualitat ambiental de la costa.
«Dista molt» de la imatge idíl·lica de la Costa Brava
Un dels participants de la jornada, Víctor Almohalla, ha explicat que durant la immersió han constatat la gran quantitat de residus acumulats en aquest punt. «El que més trobem són tovalloletes, però també hi ha cordes, xarxes, sabatilles i tota mena de deixalles», ha detallat. Almohalla considera que la situació és «preocupant» perquè molta gent no coneix l’impacte real d’aquests productes i confia que les campanyes de sensibilització ajudin a modificar hàbits dels ciutadans.
Segons el submarinista, aquesta realitat «dista molt» de la imatge idíl·lica que sovint es té de la Costa Brava. Tot i que hi ha punts d’immersió «meravellosos, que estan nets», Almohalla ha assegurat que «hi ha moltes zones on hi ha una acumulació de brutícia brutal», sobretot en desembocadures de rieres, entorns portuaris i altres zones properes a nuclis urbans. Per això, ha defensat la necessitat de reforçar la consciència ciutadana i evitar que les tovalloletes i altres deixalles acabin a la xarxa de clavegueram i, finalment, al mar.
Els organitzadors han remarcat que la campanya tindrà continuïtat més enllà de la jornada d’aquest dissabte. L’objectiu és combinar les accions de neteja amb activitats divulgatives que ajudin a reduir la presència de tovalloletes al medi marí.
L’any passat en una activitat similar, que no se centrava només en la recollida d’aquest residu, ja van retirar 300 quilos de tovalloletes humides. Enguany, després de comptabilitzar-ho, esperen arribar a una xifra similar.
