31.5 C
Pals
Dijous, 3 juliol 2025
- Publicitat -

Els Aiguamolls de l’Empordà i els càmpings de la badia de Roses impulsen un protocol per netejar les platges de manera sostenible

aiguamolls de l'empordà acord càmpings

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i els càmpings de la zona han acordat un nou protocol per reduir la neteja mecànica a les platges. La mesura busca protegir els ecosistemes i els hàbitats més fràgils, especialment les dunes i les zones de nidificació del corriol camanegre, una au molt sensible i en regressió.

Segons el nou acord, les màquines només podran operar en una franja de platja de fins a quinze metres des de la línia d’aigua. No es permetrà que arribin a les dunes transversals. La resta del litoral es netejarà de forma manual, amb l’objectiu de fer una gestió més precisa i respectuosa amb el medi natural.

L’acord inclou també mesures de sensibilització per als visitants dels càmpings. S’han establert nous protocols d’informació amb cartells específics i formacions periòdiques per al personal dels establiments turístics. A més, s’ha creat un tríptic en sis idiomes amb normes i consells per visitar els espais protegits.

La Comissió del litoral del Parc Natural, formada per la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries, representants de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Càmpings de Sant Pere Pescador i una desena de càmpings, ha estat l’escenari d’aquest acord. El Govern ha remarcat que es tracta d’un model de col·laboració que cal impulsar en temps de crisi ambiental.

El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha destacat que els càmpings lideren la transformació del turisme cap a la sostenibilitat. El president de l’Associació de Càmpings de Girona, Miquel Gotanegra, ha expressat la voluntat de replicar aquest model en altres parcs naturals de la demarcació.

Visca la universitat del contingut

andreu paneque
El politòleg bisbalenc Andreu Paneque
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Visca la universitat del contingut
Loading
/

Fa uns dies, una notícia publicada al portal del 3/24 em va cridar especialment l’atenció, sobretot per la meva vinculació professional amb el món universitari. El titular deia: “Les universitats catalanes detecten una caiguda en l’assistència a classe i aposten per reformular la docència per connectar millor amb els estudiants.”

La notícia exposava com les universitats han detectat una davallada progressiva de la presencialitat a les aules, i posaven sobre la taula la necessitat de repensar el model docent per captar l’interès de l’alumnat i fer-lo partícip. Alguns estudiants afirmen que les classes no els aporten informació que no puguin trobar a internet, i reclamen més espais de pràctica i aplicació del coneixement que no estiguin disponibles en línia.

La notícia, en definitiva, reflecteix un canvi de paradigma en la vida universitària: una menor interacció entre l’alumnat i una menor presencialitat als campus universitaris no només dels estudiants sinó també del professorat.

Per tant, la diagnosi sembla clara: augment de l’absentisme, necessitat de revisar el model docent i atomització de la vida universitària. No discutiré els símptomes, tot i que qüestionaria algunes de les causes que s’hi atribueixen. Però el meu desacord profund se centra, sobretot, en les solucions que es proposen.

1. El fals remei d’una docència buida de contingut

Davant l’absentisme, la solució no pot ser buidar de contingut les aules i reduir-les només a espais de pràctica. L’error rau a creure que, com que la informació ja és accessible a internet, la classe queda desfasada. Però una cosa és trobar dades, i una altra ben diferent és comprendre-les. El professorat no és un simple transmissor d’informació: és el vehicle que, mitjançant la didàctica, exemples i interacció, facilita l’aprenentatge profund. El valor afegit de la classe no és només el contingut, sinó l’acompanyament per fer-lo significatiu.

2. El perill de concebre l’educació com a entreteniment

Aquest és un debat que mereixeria dues pàgines per si sol. Però el problema comença quan es confon una educació no obligatòria i professionalitzadora amb la necessitat de passar-ho bé. Per descomptat, aprendre pot i ha de ser estimulant. Però si posem l’èmfasi exclusivament en la forma i oblidem el fons, si prioritzem la “dinamització” per sobre del contingut, correm el risc de buidar les aules —i en aquest cas, de contingut.

3. La vida universitària: més que una aula

L’atomització de la vida universitària no és només un problema, és una pèrdua col·lectiva. Històricament, les universitats han estat un dels principals espais de vida associativa, debat i compromís cívic. Reduir la universitat a una prestació de serveis educatius remots és empobrir-la. L’experiència universitària és, també, vivencial: un espai per a l’intercanvi d’idees, per construir comunitat, per formar-se com a ciutadania crítica. No podem renunciar-hi. Al contrari, cal defensar i promoure la vida associativa universitària. Visca la universitat com a espai viu i compartit.

Micah P. Hinson, Adrian Younge i Yazz Ahmed encapçalen els nous concerts de tardor a El Molino

micah-p.-hinson,-adrian-younge-i-yazz-ahmed-encapcalen-els-nous-concerts-de-tardor-a-el-molino
Micah P. Hinson, Adrian Younge i Yazz Ahmed encapçalen els nous concerts de tardor a El Molino

El Molino ha presentat avui una nova tongada de concerts per a la seva programació de tardor, amb actuacions destacades que tindran lloc entre el setembre i el desembre a la mítica sala del Paral·lel barceloní. La proposta combina sons d’arreu del món amb l’aposta pel directe proper i de qualitat que caracteritza la nova etapa del recinte.

El 28 de novembre, l’escenari rebrà Micah P. Hinson, referent del folk-rock nord-americà, que hi presentarà el seu nou àlbum The Tomorrow Man. Abans, el 9 de novembre, el productor i multiinstrumentista Adrian Younge oferirà un concert especial amb una orquestra de deu músics per interpretar Something About April III, una obra de soul psicodèlic amb influències del Brasil.

El 21 de setembre, la compositora britànica de jazz àrab Yazz Ahmed, coneguda per les seves col·laboracions amb Radiohead o Lee Scratch Perry, actuarà amb el vibrafonista Ralph Wyld en una proposta que fusiona estils i paisatges sonors.

També passaran per El Molino: Xixa (27 de setembre), banda de Tucson que combina cumbia i rock amb una energia contundent; Carmen Lancho (17 d’octubre), vocalista emergent amb un estil càlid i personal; i Sergi Carbonell (19 de desembre), antic membre de Txarango, que presentarà el seu projecte en solitari amb la sensibilitat del “bandautor”.

Aquesta programació musical conviu amb l’agenda habitual d’El Molino, que manté el cicle Hilària Club, dedicat a la comèdia en català amb stand-up i monòlegs, i les nits de Club Molino, sessions de DJ que allarguen la vetllada fins a la matinada. Una temporada que confirma El Molino com un dels espais culturals més dinàmics i versàtils de Barcelona.

 

 

 

 

L’entrada Micah P. Hinson, Adrian Younge i Yazz Ahmed encapçalen els nous concerts de tardor a El Molino ha aparegut primer a Primera Fila.

El Festival·B 2025 suma 15 nous artistes i presenta RA·B, una nova jornada electrònica amb John Talabot com a cap de cartell

el-festival·b-2025-suma-15-nous-artistes-i-presenta-ra·b,-una-nova-jornada-electronica-amb-john-talabot-com-a-cap-de-cartell
El Festival·B 2025 suma 15 nous artistes i presenta RA·B, una nova jornada electrònica amb John Talabot com a cap de cartell

El Festival·B 2025 segueix creixent i avui ha anunciat una nova fornada de 15 artistes que s’afegeixen al cartell de la seva onzena edició. El festival, que tindrà lloc els dies 3 i 4 d’octubre al Parc del Fòrum de Barcelona, consolida així la seva aposta per la música emergent i la diversitat de propostes amb noms com BB Trickz, Dillom, El Petit de Cal Eril, Teo Lucadamo, Jokkoo Collective (amb MBODJ b2b Baba Sy), Meritxell de Soto, Ouineta, Verushka i Greta, entre d’altres.

Entre les novetats més destacades hi ha el retorn d’El Petit de Cal Eril amb el seu nou disc ERIL ERIL ERIL, l’energia disruptiva de Dillom, el trap provocador de BB Trickz o la connexió emocional de Teo Lucadamo. També brillen les propostes més ballables i experimentals com el b2b de MBODJ i Baba Sy dins del col·lectiu Jokkoo, i les sessions hipnòtiques i contundents de DJ com Meritxell de Soto o Verushka.

A més, el festival fa un salt endavant amb la creació de RA·B, una nova jornada dedicada a la música electrònica i la cultura rave, que tindrà lloc el diumenge 5 d’octubre. El plat fort serà un set especial de 5 hores de John Talabot, acompanyat per noms com El Bugg, Parkineos, Metrika i Nusar3000 dj set.

Els abonaments de tres dies i les entrades de dia estaran disponibles a partir de demà, dimecres 18 de juny a les 11:00 h, a través del web oficial fstvlb.com. L’accés a RA·B serà gratuït per a les persones amb abonament, amb inscripció prèvia.

Amb aquesta nova edició, el Festival·B es referma com una cita clau per a la música i la cultura contemporània a Barcelona, obrint espai a la llibertat creativa, la barreja de gèneres i l’esperit més inquiet de l’escena actual.

L’entrada El Festival·B 2025 suma 15 nous artistes i presenta RA·B, una nova jornada electrònica amb John Talabot com a cap de cartell ha aparegut primer a Primera Fila.

Mazoni anuncia nou disc: “Banderes per daltònics” es publicarà el 5 de setembre

mazoni-anuncia-nou-disc:-“banderes-per-daltonics”-es-publicara-el-5-de-setembre
Mazoni anuncia nou disc: “Banderes per daltònics” es publicarà el 5 de setembre

Mazoni torna amb novetats. El grup empordanès liderat per Jaume Pla ha anunciat la publicació del seu onzè disc d’estudi, titulat Banderes per daltònics, que arribarà oficialment el 5 de setembre. A partir d’avui mateix, però, ja es pot reservar l’edició en vinil en pre-order, amb l’avantatge de rebre-la unes setmanes abans del llançament oficial.

El nou treball està produït per Aleix Bou, membre històric del projecte, i inclourà un total d’11 cançons. Es tracta d’un nou capítol en la sòlida trajectòria de Mazoni, que ha deixat empremta a l’escena musical catalana amb temes tan destacats com No tinc temps, Eufòria, Ei, que surt el sol!, La promesa o A.I.L.O.D.I.U.

Amb el disc, també arriben les primeres dates de la gira de presentació. Mazoni actuarà el 4 d’octubre a l’Auditori de Girona i el dia 11 del mateix mes a la sala Apolo [2] de Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a través dels canals habituals.

Un retorn esperat que reafirma Mazoni com una de les veus imprescindibles del pop-rock en català.

L’entrada Mazoni anuncia nou disc: “Banderes per daltònics” es publicarà el 5 de setembre ha aparegut primer a Primera Fila.

El Museu de la Pesca de Palamós incorporarà l’estiu que ve un vaixell-aula per mostrar “el mar des del mar”

Aula Blava Palamós

El Museu de la Pesca de Palamós (la Fundació Promediterrània i l’Ajuntament de Palamós) ha presentat el primer vaixell-aula totalment elèctric que estarà en funcionament a partir del primer semestre de l’any 2026. L’embarcació, que ja s’ha començat a fabricar a les drassanes Culmar (a Chiclana, Cadis), vol ser un espai pedagògic i científic, generador d’experiències i coneixement, innovador i sostenible.

L’embarcació vol ser un referent i prototip amb un model innovador basat en els principis de l’ecodisseny i la descarbonització de mars i oceans, reduint la petjada de carboni. Més enllà del vessant pedagògic la intenció és que complementi la oferta vinculada al sector pesquer palamosí, a més de donar a conèixer la rellevància de l’economia blava i el seu impacte al territori. Ho explica l’acalde del municipi, Lluís Puig.

Durant els mesos previs a la construcció de l’embarcació s’ha volgut implicar de manera directa al sector universitari gironí, que de manera conjunta amb un grup d’experts del sector tècnic, turístic, didàctic i de construcció naval, han donat les claus fonamentals que ha de tenir el vaixell per fomentar el missatge de zero emissions. La voluntat és que aquest espai esdevingui generador d’una gran oferta d’activitats docents, turístiques i de recerca, tal com apunta el director del Museu de la Pesca, Miquel Martí.

Disseny ecològic i innovador

El vaixell-aula, que porta el nom d’Aula Blava, compta amb un sistema de propulsió totalment elèctric desenvolupat per l’enginyer català Adrià Fradera. El catamarà comptarà amb dos cascs o patins construïts completament d’alumini, un metall lleuger i resistent totalment reciclable. El casc permet disposar de més espai útil a bord, per encabir-hi tripulació (dos persones) i visitants (40 passatgers), com per comptar amb una major superfície per instalar-hi plaques solars, i al mateix temps ofereix una gran estabilitat i fa més comfortables les navegacions. Ho explica el membre de l’empresa Culmar, Luis Miranda.

També permet navegar a poca fondària gràcies al poc calat dels catamarans. El vaixell tindrà 15 metres d’eslora, una mànega de 5,8 metres, un calat de 70 centímetres i desplaçarà un total de 17 tones. El catamarà disposarà d’un espai de cabina tancat, amb bancs i on s’ubica el pont de comandament i d’una banyera a popa també sota cobert. Tots els espais seran polivalents i adaptats a les activitats pedagògiques i culturals que s’hi facin. Els diferents espais, a més, estaran adaptats a persones amb mobilitat reduïda.

L’embarcació tindrà dos motors elèctrics de la marca Oceanvolt model AXC36 de 36 KW de potència. Els motors estaran alimentats amb energia generada per les plaques solars que hi haurà en tot el sostre de la cabina. També es podran endollar al corrent elèctric quan estigui amarrat al moll, per carregar les bateries els dies que no faci sol o calgui navegar moltes milles. El catamarà també compta amb generadors que, en cas de necessitat, garantiran l’autonomia total en la navegació.

El projecte Aula Blava s’ha finançat amb fons Next Generation, concretament amb 850.000 euros, en el marc de l’actuació de cohesió entre destinacions “Catalunya tierra de sabores”, eix 2. Millora de l’eficiència energètica, que lidera el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. El Museu de la Pesca obrirà, durant la tardor vinent, un procés de participació ciutadana adreçada als escolars del municipi, mitjançant el qual poder escollir el nom amb el qual es batejarà el nou vaixell.