Denuncien la gravació sense consentiment de jugadores del Bisbal Bàsquet a les dutxes del pavelló municipal

privat:-acaba-la-renovacio-integral-de-la-pista-del-pavello-municipal-d’esports-de-la-bisbal
Privat: Acaba la renovació integral de la pista del Pavelló Municipal d’Esports de la Bisbal

Les jugadores del sènior femení del Club Bisbal Bàsquet han denunciat públicament que el passat 29 de setembre van ser gravades sense el seu consentiment a les dutxes del pavelló municipal d’esports de la Bisbal d’Empordà.

Segons el comunicat fet públic aquest dimecres, diverses membres de l’equip van detectar la presència d’un telèfon mòbil enregistrant-les, fet que consideren una greu vulneració de la seva intimitat i dignitat. A Ràdio Capital hem parlat amb una de les jugadores de l’equip sènior del Bisbal Bàsquet que van viure els fets.

Els fets han estat denunciats als Mossos d’Esquadra i a la Policia Local, i van provocar una reunió d’urgència amb l’alcalde, Òscar Aparicio, el regidor d’Esports i la regidora d’Igualtat, per consensuar mesures de seguretat als vestidors.

Un mes després, però, cap de les actuacions acordades s’ha dut a terme, segons afirmen les jugadores. Per això, exigeixen mesures immediates i transparència en la seva aplicació, així com terminis clars per garantir la seguretat dels espais públics esportius.

El Club Esportiu Bisbal Bàsquet ha emès també un comunicat oficial, on expressa el seu suport total a les afectades i qualifica els fets de gravetat extrema. El club denuncia que encara no s’ha actuat amb la celeritat necessària, tot i que les autoritats municipals es van comprometre a aplicar diverses mesures.

Les reformes reclamades inclouen la instal·lació de càmeres de videovigilància al vestíbul, la col·locació de plafons opacs, l’elevació de parets als vestidors i dutxes, el tintat dels vidres del passadís i l’execució de les obres pendents per ampliar els vestidors, promeses des de fa set anys.

El club remarca el seu compromís amb la seguretat, la igualtat i el respecte, i reclama a l’Ajuntament una actuació immediata per garantir un entorn esportiu digne i segur per a totes les persones usuàries.

La pagesia catalana inicia protestes i dona 10 dies a les administracions per actuar davant la crisi del bestiar boví

Les primeres protestes del sector agrícola han començat aquest dimecres en resposta a la mala gestió de la crisi sanitària derivada de la dermatosi nodular contagiosa que afecta el bestiar boví. El Gremi de la Pagesia Catalana ha emès un ultimàtum a les administracions implicades i ha posat en marxa una campanya d’accions coordinades liderada pel col·lectiu Revolta Pagesa.

El comunicat adreça reclamacions específiques a tres nivells d’administració. A la Conselleria d’Acció Climàtica, el gremi exigeix dos dies per posar ordre a la base de dades i eliminar granges inactives, i que s’assumeixi directament la gestió de la vacunació, amb un termini de deu dies per vacunar el 100% dels animals afectats. Un dels membres de Revolta Pagesa a Girona, Simón Coll, descriu com a “desgavell” l’organització de les granges que tenen al Departament, i reclama que hi posin ordre.

Pel que fa al Ministeri d’Agricultura, es reclama que s’agilitin les valoracions dels buits sanitaris i que es comuniquin les indemnitzacions en un màxim de deu dies. També es demana donar llibertat a Catalunya per aplicar un pla d’actuació propi adaptat a la realitat del territori.

A la Comissió Europea, el sector demana una revisió urgent dels protocols sanitaris vigents, que considera desproporcionats i desconnectats de les especificitats locals. Simón Coll afegeix que cada cas és diferent i té les seves particularitats, així que els protocols no poden ser únics i comuns per a tots els territoris.

El Gremi denuncia que la desorganització del sistema sanitari i la lentitud de resposta han impedit una actuació eficaç. La situació, afirmen, continua fora de control i està afectant greument les explotacions del país. A més, asseguren que sabien que l’arribada de la malaltia al país era “imminent” després dels casos detectats a França, i no es va actuar amb rapidesa per vacunar el bestiar. Són declaracions de Simón Coll.

La Revolta Pagesa ja ha iniciat una campanya de pressió, i ha anunciat que, si en deu dies no s’actua amb resultats visibles, les mobilitzacions s’intensificaran arreu del territori.

La Fageda augmenta les vendes gràcies a l’afició de la centenària Maria Branyas a menjar els seus iogurts

La olotina Maria Branyas es va morir a cent disset anys l’agost de 2024, i ara els iogurts de la Fageda han tingut un fort auge pel ressò d’un estudi sobre longevitat.

La Fageda, la cooperativa garrotxina que fabrica iogurts i bífidus, postres lactis, gelats i melmelades, ha augmentat un 5% les seves comandes després de conèixer-se que Maria Branyas, que va morir a 117 anys l’agost del 2024, prenia els seus iogurts cada dia i tenia una microbiota “com la d’una nena”, segons que va revelar un estudi.

L’estudi, de l’Institut Josep Carreras, va analitzar el cas de la supercentenària catalana, liderat pel cap del grup d’Epigenètica del Càncer del centre, Manel Esteller, i les conclusions van arribar aviat a la premsa internacional. “Vam començar a notar un augment de trucades fa un parell de setmanes, quan la premsa britànica, com The Times, va recollir l’estudi sobre la longevitat de Maria Branyas, i en dues setmanes hem rebut les mateixes consultes que en un any”, destaca la responsable de comunicació de La Fageda, Esther Carreras.

En una entrevista al programa DE CAP A CAP, Carreras apunta que les últimes setmanes han rebut 400 consultes, unes quantes procedents del Regne Unit i els Estats Units, que han contribuït en part a aquest augment de comandes, d’uns 80.000 envasos més.

Palafrugell congela la majoria de tributs municipals per al 2026 i aplica ajustos puntuals

L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat les ordenances fiscals per al 2026, amb una proposta centrada en la contenció dels tributs i l’aplicació només d’ajustos necessaris per garantir el funcionament dels serveis públics i complir la normativa estatal.

El regidor d’Hisenda, Marc Piferrer, ha remarcat que “la prioritat és contenir la pressió fiscal en un context encara marcat per la inflació” i ha destacat que s’ha pogut congelar la majoria d’impostos “gràcies a l’esforç col·lectiu dels últims anys”.

Entre els tributs congelats hi ha l’Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica, l’Impost sobre Construccions, l’Impost de Plusvàlua i l’Impost sobre Activitats Econòmiques, així com la taxa d’obertura d’establiments. Aquests impostos ja havien registrat increments en exercicis anteriors.

Els ajustos aprovats inclouen un increment del 2% en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI), una xifra inferior a la inflació actual. Es mantenen totes les bonificacions vigents i s’amplia l’ajuda per a la instal·lació de plaques solars, que ara també inclourà hotels, a més d’habitatges, comerços i indústries.

Pel que fa a la taxa d’escombraries, augmentarà un 22%, en aplicació de la normativa que obliga a finançar aquest servei amb una taxa específica. El 2026 entrarà en vigor el nou contracte de recollida, que millorarà el servei però incrementa els costos. Com a mesura compensatòria, les persones usuàries de la deixalleria tindran una bonificació del 35%.

També s’ha aprovat un increment del 5% en la taxa d’aigua, derivat de l’augment dels costos generals del servei.

Les ordenances fiscals s’han aprovat amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC i Som Gent de Palafrugell), l’abstenció d’Esquerra Republicana i En Comú Podem, i els vots en contra de Junts i VOX.

Pol Roig i Martina Rogers: “Capturar l’escorça d’una olivera és fer visible allò que no es veu”

El Festival Brots obre la seva primera edició amb una proposta que connecta art, natura i poesia. Aquest dijous 30 d’octubre a les 19:30 h, la façana de l’Auditori Teatre Espai Ter es transformarà en una pantalla viva on s’hi projectarà la creació audiovisual de Pol Roig i Martina Rogers, amb la participació en directe de la poeta Maria Callís.

“És una obra que cal veure i no tant explicar”, diuen els autors. La proposta neix d’un treball profund d’investigació sobre les oliveres mil·lenàries del territori. Amb l’ajuda del cineasta Pere Puigvert, van localitzar arbres centenaris a Ventalló i en van extreure imatges i textures. “Volíem que l’escorça es convertís en paisatge, però també en relat”, expliquen.

La tècnica emprada, el frottage, aporta una nova capa simbòlica. Consisteix a col·locar paper sobre una superfície i capturar-ne el relleu amb carbonet o llapis. “Amb aquesta tècnica, apareixen rostres, formes amagades… És una metàfora visual molt potent: fer visible allò que no es veu”, explica Martina Rogers, que combina el treball plàstic amb la creació audiovisual.

Les projeccions no il·lustren la poesia, sinó que hi conviuen. L’objectiu era generar una atmosfera coherent amb l’esperit del festival i amb els textos que recitarà Maria Callís. “Volíem evitar que la imatge eclipsés la paraula. Tot ha de fluir en un mateix espai poètic”, assenyala Pol Roig.

El projecte també inclou un vessant sonor molt cuidat. Toni Feliu ha compost una peça amb harmonium, un instrument de vent que genera una sensació de continuïtat. “És gairebé una meditació visual i sonora. Un viatge fora del temps que ens convida a contemplar i respirar”, apunten.

La projecció sobre façana representa un repte tècnic i creatiu. És la primera vegada que treballen en aquest format i ja han fet proves tècniques sobre el terreny. “L’edifici no és una pantalla neutra. Té una textura i unes dimensions que condicionen la imatge. I això ho fa molt més interessant”. Aquest projecte ha estat tan inspirador que ja ha donat lloc a noves creacions. Els artistes han elaborat un curtmetratge paral·lel, sense la part poètica, però amb una narrativa pròpia. “Quan observes a nivell micro, apareixen insectes, cargols, rastres del vent… És un altre món dins del tronc d’una olivera”, expliquen.

L’acte inaugural del Festival Brots promet ser una experiència immersiva, contemplativa i emocionant. Una oportunitat per redescobrir el territori i el seu patrimoni natural des de l’art contemporani. “Com diu Josep Maria Esquirol, només des de la proximitat es pot arribar a la profunditat de les coses”, conclou Martina Rogers.

Palamós tanca la campanya “Temps de Taverna” amb un homenatge al fundador de Can Moni

privat:-la-campanya-gastronomica-“temps-de-taverna”-tanca-la-primera-edicio-amb-l’homenatge-al-palamosi-josep-maria-torne-sami-“moni”,-fundador-de-la-mitica-taverna-can-moni
Privat: La campanya gastronòmica “Temps de taverna” tanca la primera edició amb l’homenatge al palamosí Josep Maria Torné Samí “Moni”, fundador de la mítica Taverna Can Moni

L’Ajuntament de Palamós ha tancat aquest dimecres la primera edició de la campanya “Temps de Taverna” amb un homenatge a Josep Maria Torné Samí “Moni”, fundador de la Taverna Can Moni, mort el gener passat. L’acte s’ha celebrat a la Sala Noble de l’Ajuntament, on l’alcaldessa i el regidor de Turisme han lliurat una placa commemorativa a la seva vídua, Anna Margarit, amb la presència de representants del gremi local de tavernes.

Josep Maria Torné va obrir la seva taverna al Barri Vell de Palamós l’any 1998, i és considerat un dels impulsors d’aquest model de restauració que avui forma part de la identitat gastronòmica del municipi.

Durant la primera quinzena d’octubre, dotze tavernes de Palamós han participat en la campanya, oferint una proposta de tapa i beguda. A més de dinamitzar l’oferta local, la iniciativa ha incorporat sortejos i premis, tant per al públic com per als establiments.

La tapa més votada ha estat la “Gilda” de la Taverna Arrels, elaborada amb pa bufat, maionesa de piparra, anxova del cantàbric, crema d’olives i perles d’oli, que ha rebut un diploma acreditatiu.

El públic ha pogut participar en un sorteig gastronòmic col·leccionant segells en un llibret editat per a l’ocasió. Els guanyadors han estat un veí d’Artés, que ha aconseguit un menú per a dues persones, i una veïna de Palamós, que ha guanyat un lot de productes locals i una activitat gastronòmica.

Amb “Temps de Taverna”, l’Ajuntament vol fomentar el consum de producte local i dinamitzar els vespres de tardor en un ambient proper i distès. Hi han participat les tavernes Arrels, La Barberia, Barjaula, Can Moni, Can Nicanor, Divins, El Galeó, El Mirador, La Closca de Palamós, L’Encís, Mala Uva i Rumba.