David Catà: “Volíem donar visibilitat als bars de la Bisbal i a la seva qualitat”

privat:-cartabo-a-taula:-el-nou-simbol-gastronomic-de-la-bisbal
Privat: Cartabó a Taula: el nou símbol gastronòmic de la Bisbal
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
David Catà: "Volíem donar visibilitat als bars de la Bisbal i a la seva qualitat"
Loading
/

En una entrevista concedida al Supermatí, David Catà, de la Federació de Comerç de la Bisbal d’Empordà, ha explicat els detalls de la nova proposta “Cartabó a taula”, una iniciativa que uneix gastronomia i patrimoni local.

Segons Catà, la proposta sorgeix “d’aquelles converses entre gent que estima el comerç i la Bisbal”, amb la voluntat de crear una activitat que implicàs els bars locals. Així va néixer la idea de l’entrepà “cartabó”, una creació gastronòmica servida en una rajola de ceràmica amb dues meitats de sabors diferents.

Cada establiment participant té llibertat per elaborar el seu entrepà. L’únic requisit és que es presenti partit en dues meitats, amb sabors diferents i servit sobre la icònica rajola de cartabó. Alguns exemples inclouen entrepans de botifarra de perol combinada amb albergínia i formatge, o altres variacions amb botifarra blanca i negra.

El cartabó s’ha escollit com a suport perquè “és la rajola més identificativa de la Bisbal”, ha destacat Catà. Aquest element patrimonial es transforma així en un vehicle per potenciar la singularitat del territori.

La iniciativa es va presentar oficialment el 25 d’octubre durant la Fira de la Cervesa Artesanal, amb una primera degustació al bar El Raval. Segons Catà, “va ser un èxit total” i ja s’han esgotat existències en diversos locals.

De moment, participen vuit bars i restaurants. La selecció s’ha fet entre els associats a la Federació de Comerç, que s’hi han adherit voluntàriament. Aquesta acció és innovadora dins l’entitat, ja que fins ara no s’havien impulsat activitats específiques per al sector de la restauració.

“Cartabó a taula” no s’atura amb els entrepans. La Federació ha previst altres accions com vídeos demostratius, un concurs, una ruta gastronòmica i fins i tot la possibilitat de crear el teu propi cartabó. L’objectiu és mantenir la campanya viva al llarg de l’any.

La ruta del cartabó no s’ha de fer en un sol dia. Catà explica que “es planteja com un passaport per anar provant diferents propostes al llarg del temps”. Alguns establiments l’ofereixen com a plat principal, mentre que altres ho serveixen per esmorzar, berenar o sopar.

La campanya vol destacar la qualitat i professionalitat dels bars bisbalencs. “És una manera de donar-los visibilitat”, ha afirmat Catà, subratllant la connexió entre gastronomia, ceràmica i identitat cultural.

En definitiva, “Cartabó a taula” és una aposta per posar en valor la creativitat i la cultura bisbalenca, vinculant ceràmica i cuina com a elements identitaris. L’acció ha estat possible gràcies a la col·laboració entre la Federació de Comerç i l’Ajuntament de la Bisbal.

Gegants i sardanes ompliran Palafrugell per la Festa Petita de Sant Martí

Palafrugell viurà un cap de setmana ple de cultura popular amb motiu de la Festa Petita de Sant Martí. Els dies 8 i 9 de novembre, gegants, sardanes i activitats familiars prendran els carrers del municipi, amb la participació de colles d’arreu dels territoris de parla catalana.

El programa inclourà la IX Trobada de Gegants, que portarà fins a Palafrugell figures emblemàtiques com els Gegants Vells de Torroella de Montgrí i els Antics de Sant Feliu de Guíxols, que actuaran com a convidats d’honor. També hi participaran colles de Navarra, l’Aragó, el País Valencià i la Catalunya Nord, a més de diversos gegants del Baix Empordà.

Les activitats començaran dissabte als Ametllers, amb el concurs de dibuix infantil i un taller per aprendre a portar gegants. A plaça Nova s’hi farà la plantada de colles foranes i una ballada de sardanes amb la Cobla Vila de la Jonquera. La cercavila de Festa Major i una mostra de balls geganters completaran la jornada, que acabarà amb una botifarrada popular.

Diumenge, la IX Trobada de Gegants arrencarà amb la plantada a la plaça de l’Ajuntament, seguida d’una cercavila fins a Can Mario i una nova mostra de balls. La presència d’en Feliu i l’Àngela de Sant Feliu de Guíxols i la rèplica dels Gegants Vells de Palamós, que no visitaven Palafrugell des del 1963, serà un dels punts destacats.

La festa es tancarà diumenge a la tarda amb la Ballada de Sant Martí a l’interior de l’església parroquial, un acte únic que reunirà gegants centenaris en un espai singular. El comiat de Festa i la cercavila fins a plaça Nova posaran el punt final a un cap de setmana dedicat a la tradició i a la participació veïnal.

Les entitats municipalistes reclamen un desplegament àgil i pactat de l’Estatut del Municipi Rural

Les entitats municipalistes catalanes han reclamat aquest dimecres al Govern que el desplegament de l’Estatut del Municipi Rural es faci amb urgència, consens i dotació pressupostària. L’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació de Micropobles han coincidit que cal passar de la llei als fets i aplicar de forma efectiva les més de trenta mesures que recull el text aprovat aquest juliol pel Parlament.

Les entitats van traslladar aquesta petició en una reunió amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, on van presentar una proposta de treball conjunta per garantir la implementació de l’Estatut. Reclamen crear un grup de coordinació estable, integrat pel Govern i pel món local, que faci el seguiment del desplegament i n’estableixi un calendari clar.

Entre les accions prioritàries hi ha la creació d’un Mecanisme Rural de Garantia, la posada en marxa de fons específics per als pobles, programes d’habitatge protegit, finançament per a escoles rurals i models de transport públic adaptats.

Els representants municipals alerten que cada dia que passa és una oportunitat perduda per millorar la vida als pobles. L’alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, ha subratllat que l’Estatut només serà útil si es desplega amb planificació i recursos. L’alcalde de Vilaplana, Josep Bigorra, ha remarcat que cal actuar per evitar el despoblament i garantir l’accés a serveis bàsics. Per la seva banda, el batlle de Riner, Joan Solà, ha insistit que calen mesures immediates i coordinades.

Les entitats han reiterat el seu compromís de treballar colze a colze amb el Govern per fer efectiu l’Estatut i construir un model de país més just, equilibrat i amb serveis dignes per a tothom, visqui on visqui.

El Cor i Orquestra de La Passió de la Bisbal d’Empordà recupera un rèquiem oblidat del segle XIX de Melcior de Ferrer

Passió de la Bisbal

El Cor i Orquestra de la Passió de la Bisbal d’Empordà ha recuperat una obra oblidada del compositor de Peralada (Alt Empordà) Melcior de Ferrer, que va escriure just abans de morir el 1884. Es tracta d’un rèquiem interpretat per darrera vegada el dia del seu funeral i del qual s’han trobat diverses còpies fetes a Milà dos anys més tard. L’obra s’emmarca dins del romanticisme català i, explica el director del cor, David Granato, beu de la influència d’autors com Verdi o Vivaldi. Granato assenyala que han trigat tres anys a tirar endavant el projecte que s’estrenarà el 2 de novembre a l’església de Santa Maria de la Bisbal, però també visitarà Peralada, el Petit Palau de la Música de Barcelona i la catedral de Girona.

El 2 de novembre s’estrenarà a l’església de Santa Maria de la Bisbal d’Empordà una peça “oblidada” de Melcior de Ferrer, un autor que, malgrat que va néixer a Peralada (Alt Empordà), va viure pràcticament tota la seva vida a la capital del Baix Empordà. La peça és un rèquiem que de Ferrer va escriure, però que es va interpretar només durant els dos anys posteriors al seu enterrament. Fa tres anys va sorgir la idea de recuperar l’obra i, després de refer la partitura original, el cor de la Passió de la Bisbal d’Empordà l’ha recuperat de la mà del director, David Granato.

En aquest sentit, la peça de Melcior de Ferrer ha suposat “un repte” per a Granato, ja que l’edició que s’havia fet de l’original no es va poder aprofitar perquè contenia errors i es van haver de fer el canvi de claus, i corregir els errors, fins a “refer-la del tot”.

Un cop a punt, Granato assenyala que està “molt satisfet” perquè han “recuperat una peça molt maca”. “La gran riquesa d’aquesta obra és que valia molt la pena recuperar-la i que hauríem de tenir a la nostra cartera de forma habitual”, ha ressaltat Granato. El director reconeix que és un “admirador dels rèquiems, perquè l’autor deixa tot el que té allà”.

Granato assenyala que “tenim un deute amb els compositors i compositores catalans” i diu que hi ha “autèntiques joies oblidades” com és el cas d’aquest rèquiem de Melcior de Ferrer. “Probablement, si fossin alemanys o francesos, serien peces reconegudes arreu i, malauradament, no ho són”, remarca.

La Bisbal, Peralada, Girona i Barcelona

De moment, el Cor de la Passió té previstes quatre funcions del rèquiem de Melcior de Ferrer. A banda de l’estrena a la Bisbal d’Empordà, també es podrà veure a l’església de Sant Martí de Peralada (Alt Empordà) el 16 de novembre i al gener a la catedral de Girona i al Petit Palau de la Música de Barcelona.

Uns concerts que no són triats a l’atzar. El president del Cor Carreras Dagas de la Bisbal, Jordi Bassa, explica que han buscat ubicacions que tinguessin relació amb Melcior de Ferrer. D’una banda, Peralada perquè l’autor va néixer a aquesta localitat, malgrat que va viure i morir a la Bisbal d’Empordà. A l’arxiu de la Casa Carles de Girona va ser on es va trobar la seva obra i a la catedral de Barcelona va ser on es va estrenar el rèquiem el 1884, amb motiu de la mort de Melcior de Ferrer.

Homenatge a Carreras Dagas

El Cor i Orquestra de la Passió compta amb l’estructura de veus del cor bisbalenc Carreras Dagas, que homenatja, de fet, Joan Carreras Dagas, el compositor que “va portar” Melcior de Ferrer a la Bisbal.

“Si no hi hagués Carreras Dagas no tindríem una Principal de la Bisbal, no tindríem Els Montgrins ni moltes altres coses. Ell coneix Melcior de Ferrer i el porta cap aquí i es crea tot el moviment”, ha remarcat Bassa, que considera que tant un com l’altre eren “trencadors” a la seva època.

El projecte compta amb el suport del Departament de Cultura, la Diputació de Girona, els ajuntaments de la Bisbal d’Empordà i Peralada, el Consell Comarcal del Baix Empordà, el Capítol de la catedral de Girona, la Federació Catalana d’Entitats Corals, l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà i el Palau de la Música Catalana.

L’Ajuntament de la Bisbal condemna l’enregistrament a jugadores del Bisbal Bàsquet i accelera mesures de seguretat

L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha condemnat rotundament l’enregistrament sense consentiment de les jugadores del primer equip femení del Club Esportiu Bisbal Bàsquet mentre es dutxaven als vestidors del pavelló municipal. El consistori ha expressat el seu suport total a les jugadores afectades i ha reafirmat el seu compromís amb la seguretat, la privacitat i la dignitat de totes les persones que fan servir les instal·lacions esportives de la ciutat.

L’alcalde de la Bisbal, Òscar Aparicio, es va reunir personalment amb les jugadores per impulsar la denúncia als Mossos d’Esquadra. Segons ha informat l’Ajuntament, també s’han activat serveis especialitzats de la policia catalana per atendre-les i garantir una resposta adequada als fets.

Com a mesura immediata, s’han reforçat els controls de seguretat al pavelló, especialment a les zones de vestidors i dutxes. El personal de consergeria i vigilància ha intensificat la seva presència mentre s’inicien les obres de millora ja previstes.

El consistori també ha avançat la reforma estructural de l’equipament, que inclou la col·locació de plafons opacs, la millora dels vidres i tancaments, la reforma dels vestidors i l’increment del control d’accés. Algunes d’aquestes actuacions requeriran estudis tècnics previs per assegurar-ne la viabilitat.

Les instal·lacions del pavelló tenen més de quaranta anys i, fins ara, no hi havia hagut incidents d’aquest tipus. El consistori considera que es tracta d’un fet aïllat i excepcional, però reconeix que cal modernitzar les instal·lacions per adaptar-les als estàndards actuals de seguretat i confort.

L’Ajuntament ha reiterat el seu compromís de treballar de forma conjunta amb els clubs, les autoritats de seguretat i els agents esportius del municipi per garantir que el pavelló sigui un espai segur i respectuós per a tothom.

Feliç aniversari

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Feliç aniversari
Loading
/

El passat diumenge, 26 d’octubre, l’Agrupació Cultural i Sardanista de Palafrugell va tenir el goig de participar a la trobada organitzada -a Montserrat- per l’Obra del Ballet Popular; una trobada multitudinària de sardanistes d’arreu. Entre les sardanes que s’hi tocaren hi destacava l’estrena de “Festejant 75 anys a Montserrat” del mestre Josep Cassú i Serra.

Després de la Missa Conventual i de les sardanes a l’esplanada, l’Agrupació de Palafrugell va poder deixar constància del seu 30è aniversari al Mur de Pep Ventura, del Camí dels Degotalls, on hi podrem trobar des d’ara el clau votiu d’aquesta efemèride. Un dia inesborrable tot coincidint amb el 75è aniversari de l’Obra del Ballet Popular i en ple Mil·lenari de Montserrat.

Felicitats a l’Agrupació Cultural i Sardanista de Palafrugell i per molts anys!!!

Que tingueu un molt bon dia!