Comprar el pa i el diari era, durant dècades, un dels rituals més senzills i més compartits dels nostres pobles. El pa encara el trobem, tot i que sovint embolicat en plàstic i sense gaire conversa, però el diari… costa cada vegada més. A molts llocs de l’Empordà ja no hi ha quioscos, i fins i tot els bars que abans tenien diaris damunt la barra, rebregats, tacats de cafè, plens de dits i d’opinions, han anat desapareixent.
A Palafrugell, fa pocs anys va tancar el quiosc Costa Brava. Tenia una situació gairebé literària, enmig del pas i de la vida, com aquell quiosc del Smoke de Paul Auster, on el venedor de tabac retratava cada dia la mateixa cantonada. Un lloc aparentment immòbil, però ple d’històries.
Ara, els diaris es venen a l’estanc o a la benzinera. Espais funcionals, sense aquell batec de vida quotidiana. I quan hi anem, sovint som els únics que ho fem amb aquest propòsit.
Però perdre el lloc on compràvem el diari és també perdre un punt de trobada amb el món. Llegir-lo, comentar-lo, discutir-lo, tot això era una forma de comunitat, una petita conversa compartida.
Potser per això, quan passo per davant de l’antic quiosc tancat, m’hi aturo un moment. No només per enyorar el paper, sinó per recordar aquell gest tan senzill i tan civilitzatde començar el dia comprant el pa i el diari. Un gest encara més plaent en cap de setmana, promesa d’un petit plaer que tant de bo torni algun dia.
Aquest dimecres 29 d’octubre, el Baix Empordà ha commemorat el Dia Mundial de l’Ictus amb dues accions destacades que posen el focus en el suport emocional i la visibilització de les persones que han patit aquesta malaltia.
D’una banda, el Centre d’Atenció Primària de Palafrugell acull l’exposició “Maletes de Vida”, una proposta creativa que utilitza l’art com a eina terapèutica. A través del collage, la pintura i la narració, les persones afectades creen objectes simbòlics que reflecteixen la seva experiència vital. Aquesta iniciativa, reconeguda amb un premi dels Premis Unitat d’Ictus Girona 2024, mostra com l’expressió artística pot facilitar la rehabilitació emocional i enfortir el vincle amb familiars i cuidadors.
A més, s’ha posat en marxa un grup de suport per a persones afectades per ictus i els seus acompanyants, també al CAP Palafrugell. El projecte compta amb el suport de l’Associació ICTUS Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i l’Àrea Bàsica de Salut Palafrugell. El grup ofereix un espai per compartir vivències, rebre informació i sentir-se acompanyat durant el procés de recuperació.
L’objectiu d’aquestes accions és millorar el benestar emocional dels participants i fomentar la creació de vincles de suport al territori, contribuint a una millor qualitat de vida després d’un ictus.
Aquestes iniciatives arriben en un context on cada any milers de persones pateixen un ictus a Catalunya, una malaltia que pot provocar discapacitat i que requereix una forta xarxa d’acompanyament tant mèdica com emocional.
El col·lectiu ‘On tot comença, 0-3’ ha iniciat una Iniciativa Legislativa Popular per reformar la Llei d’Educació de Catalunya i el Decret 282/2006, amb l’objectiu de garantir una regulació comuna i de qualitat per a totes les escoles bressol de 0 a 3 anys.
Segons les impulsores, l’actual normativa és obsoleta i desconnectada de la realitat actual de la primera infància, i no recull les necessitats dels infants ni les condicions laborals de les professionals del sector. Per això, demanen una actualització legal que asseguri equitat i coherència entre tots els centres.
El passat 20 d’octubre, es van constituir oficialment 152 fedataris al Parlament de Catalunya, entre ells Judit Mora i Marina Solano, del Baix Empordà, que participen activament en el moviment des dels seus inicis. Aquesta acció obre el procés legal per a la recollida de signatures, amb un mínim de 50.000 firmes vàlides perquè la proposta es debati al Parlament. El col·lectiu s’ha fixat com a meta arribar a les 100.000 signatures.
La proposta s’ha elaborat de forma col·lectiva amb l’aportació de més de 40 escoles bressol d’Osona i el Lluçanès, i ja ha estat presentada a tots els grups parlamentaris. També s’ha donat a conèixer en una jornada multitudinària a Vic, amb la participació de més de 1.000 professionals de 43 comarques i experts de reconeixement internacional.
El col·lectiu fa una crida a la ciutadania i als mitjans per donar suport i difusió a la iniciativa. Defensen que reconèixer el valor del 0-3 és fonamental per assegurar una educació infantil digna i per visibilitzar la tasca essencial de les professionals del sector.
En una entrevista concedida al programa Supermatí, l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, Maurici Jiménez, ha explicat les principals actuacions urbanístiques que s’estan duent a terme al municipi durant aquesta tardor i hivern.
Avança la reforma del passeig marítim
Les obres actuals se centren en la zona sud del passeig marítim, entre Port d’Aro i el riu Ridaura. Aquesta fase busca recuperar l’entorn natural i prioritzar materials com el sauló, deixant enrere el formigó. “Serà el tram més naturalitzat, amb il·luminació renovada i mobiliari urbà nou”, explica Jiménez. Està previst que finalitzi a la primavera del 2026.
La següent fase inclourà una passera històricament reclamada que connectarà amb la zona nord. Aquesta infraestructura hauria d’estar operativa l’estiu del 2027. Paral·lelament, s’està redactant el projecte per a la resta del passeig, de gairebé dos quilòmetres.
Complicacions amb la Llei de Costes
Jiménez ha denunciat la situació d’incertesa legal que afecta diversos habitatges propers al litoral, arran de la Llei de Costes. “No poden inscriure’s al registre ni hipotecar-se, i les compravendes es fan per contractes privats”, lamenta. L’Ajuntament ha iniciat processos contenciosos per defensar els afectats, però encara esperen resposta judicial, prevista per a principis de 2026.
Mobilitat més segura a S’Agaró
A la zona de S’Agaró, s’ha iniciat la construcció d’un nou giratori a la baixada dels Vents. Aquesta mesura busca reduir la velocitat dels vehicles en un punt on hi ha hagut accidents recurrents. També millorarà l’accés al nou desenvolupament urbanístic a l’oest de Sant Pol.
El simbolisme del Cavall Bernat
El Cavall Bernat, símbol turístic i identitari de Platja d’Aro, també ha estat tema de conversa. Jiménez destaca que forma part de l’iconografia pròpia del municipi des dels anys 60 i és un element amb què molts veïns se senten identificats.
Desestacionalització del turisme
La valoració de l’estiu ha estat “positiva”, segons Jiménez, que també subratlla l’esforç per allargar la temporada amb activitats culturals i esportives durant la tardor i l’hivern. “Els visitants es queden més dies, i això beneficia l’economia local”, afirma.
Ordenances i pressupostos
Les ordenances fiscals de 2026 ja han estat aprovades inicialment. L’únic increment destacat és un 5% en la taxa de residus i un 20% en l’ocupació de via pública. La resta d’impostos es mantenen congelats. Ara, l’Ajuntament treballa en l’ajust dels pressupostos per al 2026, que es debatran en els propers plens.
La majoria de grups a l’oposició han carregat contra el Govern per la “desídia” en la gestió de la dermatosi i per la manca de previsió. Des d’Esquerra han criticat que el Departament d’Agricultura “no ha fet cap autocrítica” ni ha parlat sobre les “deficiències” en la previsió i gestió. Des de Junts han tornat a demanar la dimissió del conseller i han qualificat la gestió que n’ha fet de “desídia”. El Partit Popular ha recordat que la primera reunió que van fer va ser “un autèntic desastre”; i la CUP ha lamentat el “desgavell” que hi ha amb algunes dades com el nombre d’animals vacunats. El conseller, Òscar Ordeig, ha defensat la seva actuació i ha recalcat que ja hi ha vacunats el 66% de bovins dels tres radis d’afectació.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, ha tret pit de la gestió que des del Departament s’està fent des que es va detectar el primer brot de dermatosi, el passat 3 d’octubre, a Castelló d’Empúries. Acompanyat de la directora general de la Conselleria, Rosa Altisent, i de la secretària general, Cristina Massot, han repassat les diferents accions i decisions que s’han pres des de l’inici, durant la Comissió d’Agricultura del Parlament.
“La nostra prioritat és evitar la propagació de la malaltia i accelerar el procés de vacunació”, ha deixat clar el conseller. Òrdeig ha informat que han enviat el nou pla de vacunació a la Unió Europea, que preveu estendre la immunització dels bovins a més zones de Catalunya. En concret, a la Catalunya Central, al Pirineu i a part de les comarques lleidatanes.
A més, ha indicat que, en el primer radi de Castelló d’Empúries, hi ha un 82% de les explotacions i un 92% dels animals vacunats. En total, en els tres radis, hi ha un 66% de bovins i un 50% de granges immunitzades.
Ordeig també ha assegurat que s’han comprat prou vaccins per cobrir les noves zones que es volen immunitzar, i que sumen uns 522.000 animals. “Entre tots els lots tindrem unes 310.000 vacunes i es farà una nova compra amb moltes més”, ha subratllat.
També ha afegit que estan estudiant de quina manera poden avançar les indemnitzacions als ramaders que han hagut de sacrificar tots els animals de les seves granges. I ha anunciat que volen analitzar i revisar totes les polítiques de bioseguretat de les explotacions ramaderes perquè “amb el canvi climàtic i la globalització” apareixeran malalties que no havien arribat mai com la dermatosi.
Crítiques des de l’oposició
En la seva intervenció, la diputada d’ERC, Montse Vergés, ha retret al conseller que no hagi fet “cap autocrítica”. “No hi va haver rapidesa en la prevenció, ha tingut molt bones paraules, però cap paraula sobre les deficiències que s’han posat de manifest”, ha afirmat. A més, ha exposat que, al juliol, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va concloure en un informe que la vacunació és més eficaç si s’aplica abans que el virus entri en una regió.
“A partir d’aquest informe, es va fer alguna gestió per demanar la vacunació preventiva? Si s’ha treballat amb previsió, per què no han fet com Alemanya i Dinamarca que, no tenen brots, però ja tenen les vacunes a punt?”, ha preguntat Vergés al conseller.
La diputada de Junts, Jeannine Abella, ha començat la seva intervenció assenyalant que la Conselleria ha anat “tard i malament” i que la seva gestió ha estat una “desídia”. Abella ha tornat a demanar la dimissió del conseller i ha reprovat el ritme de vacunació. “Vostès han dit que hi ha 60 equips de veterinaris i que es vacunen unes 7.500 vaques diàriament. Això significa que cada equip vacuna unes 125 vaques per dia”. “Si el virus no ha anat a més és per atzar còsmic, no per la seva gestió”, ha recalcat.
La diputada juntaire també ha criticat que, en una de les granges on s’ha detectat un positiu, s’hagi obligat a sacrificar totes les vaques, malgrat que la meitat del ramat estava a més de tres quilòmetres dels animals contagiats i no havien tingut cap contacte. “La seva desídia l’estan pagant els ramaders, hi ha divuit explotacions buides, més de 2.500 animals sacrificats i 152.000 animals mobilitzats”, ha lamentat.
Des del Partit Popular, el diputat Jaume Veray s’ha fet seves les paraules dels ramaders que han dit que el virus ha enganxat el Departament “amb els pixats al ventre”. Ha assegurat que la primera reunió que van fer sobre la dermatosi va ser “un espectacle digne de tragicomèdia” i “un autèntic desastre” perquè no tenien cap resposta clara sobre com s’havia de procedir. “No sabien el període d’incubació del virus, ni quan arribarien les vacunes, no sabien res, cosa que els deixa en molt mal lloc”, ha destacat.
Veray també ha demanat que, als pagesos afectats, no només se’ls pagui indemnitzacions per les pèrdues que han patit. Si no que també se’ls compensi econòmicament pel lucre cessant durant mínim un any.
El diputat de Vox, Rafael Vilafranca, ha qualificat el ritme de vacunació “d’insuficient” i creu que els ramaders pateixen una “sensació generalitzada d’abandó institucional”. A més, considera que “la inacció administrativa” l’acabaran pagant els ramaders, i ha retret la manca de previsió del Departament. “Cal una resposta immediata i efectiva”, ha reclamat.
El diputat dels Comuns, David Cid, ha carregat contra alguns diputats per les seves paraules al conseller. “Sentint algunes intervencions, sembla que sigui culpa seva i no és així. Les presses per demanar responsabilitats són males conselleres”, ha assegurat. Cid s’ha limitat a preguntar a Ordeig per diverses qüestions com quines mesures de prevenció es podrien haver pres abans del primer brot, si es podia disposar de vacunes abans que arribés el virus, si hi ha tots els vaccins necessaris i quants animals falten per immunitzar.
Sense dades clares de dosis administrades
El diputat de la CUP, Dani Cornellà, ha criticat que el conseller, Òscar Ordeig, va afirmar a la xarxa social X que “s’havia arribat a la immunitat de grup del primer radi”, quan encara falten dies perquè s’assoleixi aquest escenari. “S’ha de ser rigorós”, ha reclamat. A més, ha recordat que la campanya de vacunació va començar el dia 9 d’octubre, sis dies després del primer focus, però que aleshores només tenien 15.000 dosis. “No va ser fins al dia 15 d’octubre, dotze dies després del primer brot, que van rebre 82.500 vacunes per poder començar a vacunar seriosament”, ha subratllat.
Cornellà també ha demanat al conseller que aclareixi les dades que acabava de donar a la seva compareixença. Ordeig ha afirmat que s’havien administrat 150.000 dosis al 66% dels bovins dels tres radis. “Vostès han dit que els tres radis sumen 152.000 animals, llavors no pot ser que estiguin vacunats el 66% de bovins, si ja s’han posat 150.000 vacunes”. El conseller, al seu torn de resposta, ha indicat que s’havia equivocat i que s’han injectat unes 100.000 vacunes. Al seu torn de rèplica, Cornellà ha recordat que la mateixa Conselleria va dir el dia 24 d’octubre que havien posat 125.000 vacunes i que les dades continuaven sense quadrar. Ordeig ha proposat fer una sessió per aclarir les dades de les vacunes administrades, entre altres informacions.
Per contra, l’únic diputat que només ha tingut bones paraules per la Conselleria ha estat el socialista Manel Ezquerra. Ha destacat que el Departament ha actuat “amb rigor” i “amb responsabilitat”: “Ha fet les coses que toquen, quan toquen”.
Més diners per les indemnitzacions
Al seu torn de rèplica, el màxim responsable d’Agricultura ha defensat que ha “donat la cara des del primer dia”, i ha elogiat la feina de tots els tècnics del Departament. Ha reconegut que les ajudes de quatre milions d’euros que han previst “són insuficients” i que estan treballant per “trobar més diners”.
Ordeig ha recalcat que s’està fent l’acompanyament als ramaders afectats “a tots nivells” i ha recordat que no podien haver dut a terme cap vacunació preventiva: “Legalment no es podia”.
Per últim, també ha retret a la diputada juntaire les seves paraules. “Li dic amb tot respecte, per mi és una gran decepció el que vostè representa i tal com ha enfocat les coses”, ha reprovat a Abella.
Amplien la vacunació fins a l’Aragó
El Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació ha explicat que el nou pla de vacunació que ha presentat a Brussel·les, i que està pendent d’aprovació, contempla immunitzar mig milió d’animals i amplia el radi a 22 comarques catalanes més i tres de l’Aragó.
El director general de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, Emilio Luis García Muro, ha assenyalat que aquesta estratègia ha de servir “de mur” per evitar que puguin arribar més casos arreu de l’Estat.
García Muro, però, ha deixat clar que l’objectiu és aconseguir vacunar el més ràpid possible els 152.000 animals de l’anomenada Fase II i que és la que afecta les comarques gironines i part de les de Barcelona. Posteriorment, es començarà a punxar vaques d’explotacions d’aquest nou radi, que afecta 2.164 granges catalanes i 685 d’aragoneses.
El pla contempla una tercera franja de protecció, que afecta més comarques de les dues comunitats autònomes, que no preveu la vacunació, però sí que implica un increment de la vigilància. El director ha ressaltat que l’Aragó està afectat pels casos de Catalunya, però també pels de la Catalunya del Nord.
A més, García Muro ha deixat clar que ara mateix no es contempla deixar de fer buidatges sanitaris, atès que encara no s’ha arribat a la immunitat de grup i recorda que la legislació europea és “clara” en aquest aspecte. El director reconeix que és un aspecte que “s’està debatent” a Europa i que s’ha posat sobre la taula dels experts per valorar-lo.
En aquest sentit, García Muro ha reconegut que per a un ramader haver de sacrificar tot el bestiar “és molt dur” i ha apostat per intentar buscar “les millors condicions possibles” en futures indemnitzacions. “S’ha de buscar el preu que més beneficiï el ramader”, ha ressaltat.
